El paisatge de camps verds i serres encisadores de la Marina està tacat d'un fum de bolets de totxo i ciment. A cada muntanya, la vegetació agrària i els boscos mediterranis competeixen de manera desigual enfront de l'avanç inexorable de les urbanitzacions, d'unes construccions residencials destinades per a famílies d'alt nivell adquisitiu en una terra marcada pel monocultiu del turisme. El paradís que adès va inspirar llegendes i versos primaverals ha estat esquitxat pel boom immobiliari.
La febra de la construcció no s'ha aturat ni per l'esclat de l'orgia de la rajola. Les lliçons d'aquell crash econòmic han estat guardades en un calaix amb pany i clau. Les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, no debades, han observat com en els darrers temps tornen a sorgir diferents projectes urbanitzadors. Benissa, Teulada, Xàbia o Pego són escenaris d'iniciatives urbanístiques que generen suspicàcies entre els veïns i els col·lectius ecologistes. Tanmateix, el focus mediàtic s'ha situat a Llíber, una població de la Marina Alta amb poc més de 1.000 habitants.
Immers en la màgica Vall del Pop i banyat per les aigües del riu Gorgos, Llíber ha vist alterada la seua calma muntanyenca per la intenció de la promotora VAPF, amb cinquanta anys d'experiència en la construcció d'urbanitzacions a la costa valenciana i domiciliada a Benissa (Marina Alta), d'aixecar un complex de 488 xalets per a persones amb una capacitat dinerària per pagar uns habitatges taxats en 900.000 euros. Junt amb aquesta zona residencial, l'empresa pretén edificar un hotel. La iniciativa ha despertat l'oposició de la societat civil de la comarca, amb la plataforma Salvem la Vall havent convocat per aquest diumenge una manifestació de rebuig.
Irregularitats des de bressol
El batejat pels promotors com a Programa d'Actuació Urbanística (PAI) de la Medina-Llíber té els seus orígens en els primers compassos d'aposta per un model econòmic fonamentat per la construcció. El calendari marca els anys noranta del segle passat i es presenta una proposta de reclassificació de terrenys ubicats a l'anomenada com a Muntanya Llarga. «Aquesta primera sol·licitud d'urbanització serà rebutjada. Ara bé, se'n presentarà una altra en 1999», relata Alessandro Ottolini, portaveu de la plataforma Salvem la Vall, creada per oposar-se al PAI.
La segona proposta va passar el filtre administratiu, però estava subjecta a una sèrie de condicions. El projecte urbanístic requeria l'elaboració d'un estudi sobre els sistemes d'evacuació d'aigües residuals, d'un altre lligat a la capacitat de la depuradora, un tercer sobre la recollida dels residus generats per aquesta zona residencial i per la confecció d'un programa de vigilància ambiental per estar enclavat en una àrea amb risc d'incendis forestals. «Tanmateix, mai es van fer aquests estudis que eren necessaris per a aprovar-se la iniciativa urbanística», narra.
«A pesar que eren una condició perquè s'aprovara el projecte, va donar-se llum verd sense haver-se elaborat», denuncia la veu d'aquesta plataforma. Només la fallida de l'antiga promotora va evitar l'aixecament d'una urbanització que havia previst la construcció d'uns xalets d'arquitectura àrab. «Després de la pandèmia, però, l'Ajuntament de Llíber, dominat absolutament pel PP, va acceptar la reactivació del projecte per part de l'empresa VAPF, qui propugna uns habitatges amb un estil més modern, els quals es venen, fins i tot, com a sostenibles», expliquen des del col·lectiu ciutadà.
La jugada «connivent» del PP
Amb la promotora publicitant aquests futurs xalets a un preu de sortida de 900.000 euros, els tribunals van aturar temporalment en setembre de l'any passat la iniciativa urbanística que havia donat llum verd el consistori encapçalat pel popular José Juan Reus. El jutjat contenciós-administratiu número 4 d'Alacant va suspendre cautelarment el projecte perquè el seu desenvolupament havia d'esperar a la resolució d'un altre conflicte jurídic sobre la llicència del clavegueram, una infraestructura considerada determinant per a la construcció dels habitatges.
El grup de Compromís a la Diputació d'Alacant, no debades, va iniciar una ofensiva jurídica contra la llicència municipal per a construir el clavegueram en interpretar que no s'havien dut a terme els tràmits ambientals necessaris. Atesa la disputa legal, la justícia va decidir interrompre les obres del col·lector. El raonament de la interlocutòria era nítid: es paralitzaven per evitar un dany irreversible i l'assumpció d'unes despeses econòmiques elevades, ja que si la sentència posterior obligava a demolir el col·lector, l'administració havia de desemborsar una suma de diners imprevista.
L'Ajuntament de Llíber, governant pel PP, no va quedar-se de braços plegats enfront d'aquesta decisió judicial. «Per evitar l'aturada del projecte urbanístic, en una jugada de connivència amb la firma promotora, va separar les dues obres i va desvincular la construcció del clavegueram del PAI», censura la veu de la plataforma Salvem la Vall, qui esgrimeix: «Aquesta maniobra és irregular. No es pot deslligar la construcció del clavegueram de l'edificació de la urbanització. Els PAI són actuacions urbanístiques integrals. Ja ho diu el seu mateix nom».
«No s'estan duent a terme cap mena d'obres en relació amb la llicència d'obres del col·lector suspeses cautelarment pel jutjat. No consta que els treballs que s'estan duent a terme en un altre emplaçament, obres o llicència hagen estat objecte de recurs en el jutjat, i res tenen a veure amb el col·lector», va respondre a principis de febrer el batlle de Llíber del PP. «Compromís ho sap. Una altra cosa és que Compromís tinga previst no dir la veritat», va etzibar.
La coalició valencianista va replicar amb l'europeïtzació del conflicte. A través d'Ana Miranda, eurodiputada del BNG i del grup parlamentari comunitari dels Verds/Aliança Lliure Europea, han traslladat aquesta qüestió a la cambra europea. L'escrit pretén que la Comissió Europea es manifeste sobre si considera que «el projecte compleix amb els requisits legislatius sobre conservació d'hàbitats naturals i fauna i flora silvestres; i si és coherent amb els actuals criteris de protecció territorial i mediambiental». L'altre propòsit és qüestió l'autoritat europea sobre «com pensa salvaguardar els béns de valor mediambiental i territorial de la regió en qüestió».
Impacte hídric i paisatgístic
El PAI que busca impulsar la promotora VAPF abastaria més de 400.000 metres quadrats i suposaria més de tres vegades l'actual superfície del nucli urbà de Llíber. «Aquesta iniciativa d'urbanització, de construcció de 488 xalets de luxe, és un despropòsit per les seues dimensions», retrauen des de la plataforma Salvem la Vall, els quals denuncien «les conseqüències en matèria de recursos hídrics». «En l'actualitat, Llíber té una concessió de 140.000 metres cúbics anuals i en consumeix 200.000. Segons els càlculs més moderats, fets tant pel consistori com per la constructora, la nova urbanització consumiria per si mateixa 200.000 metres cúbics», denuncia.
«Aquests càlculs es fan sense tenir en compte que aquesta mena d'habitatge sol consumir més aigua en comparació a la mitjana, ja que sovint compten amb elements com ara piscines. És molt probable que si es construeix la urbanització i l'hotel, el consum final d'aigua siga encara més gran del projectat», adverteix, per agregar que el PAI «manca d'un estudi sobre la capacitat de l'actual depuradora per absorbir aquesta càrrega d'aigües residuals addicionals».
Els problemes vinculats amb l'aigua encara són més amplis. Segons han denunciat diferents experts d'universitats valencianes, catalanes, estatals i, fins i tot, d'indrets com ara els Estats Units d'Amèrica, Alemanya o Regne Unit a través d'un manifest, «el pla es desenvolupa en una àrea d'alta permeabilitat, la qual resulta estratègica per a la recàrrega d'aqüífers subterranis, d'acord amb el catàleg d'àrees crítiques contra el canvi climàtic de la Generalitat Valenciana».
«Es tracta d'un desenvolupament completament sobredimensionat per al context territorial –rural- en el qual es pretén construir. Es troba desconnectat del nucli urbà de Llíber, i, per tant, és contrari al plantejament que defensa l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana», assenyala el text rubricat per diferents especialistes, on avisen que el PAI «se situa dins del Paisatge de Rellevància Regional 'Depressions i serres des de Gallinera a Castell de Castells', en el marc general de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, per la qual cosa haurien d'aplicar-se els objectius de qualitat paisatgística i vincular-se als instruments d'ordenació urbana per a la seua protecció, ordenació i gestió».
Els acadèmics, a més, ressalten que «la zona en la qual se situa el pla és un espai forestal d'alt valor natural, paisatgístic i estètic». «La seua preservació en estat natural suposa un recurs amb potencial per a altres usos més sostenibles. A més, es tracta d'una àrea classificada com de risc alt d'incendi forestal», complementen amb l'objectiu de retraure «l'elevat impacte visual» que comportaria el PAI. «La urbanització serà clarament visible des de les localitats de Llíber, Xaló i Alcalalí, així com des d'altres municipis i muntanyes limítrofes», asseguren.
La visibilitat d'aquesta construcció «trencaria», d'acord amb els estudiosos, «l'estètica de la Vall de Pop i d'una de les zones fins al moment lliure de construccions, perquè el vessant nord de la vall ja està ocupada per les urbanitzacions del mateix estil 'Vall del Paradís' i 'Solana Park'». «El pla es pretén desenvolupar en una zona limítrofa amb el Paisatge Protegit de la Serra de Bèrnia i del Ferrer. En aquest sentit, es veurà afectada visualment, estètica i ecològica amb risc de remoure la cobertura vegetal o d'impacte i desplaçament de la fauna pròpia del lloc. Des d'un punt de vista funcional, la Muntanya Llarga, és la continuació natural d'aquest espai natural protegit», apunten.
El PAI també arrossegaria importants problemes d'infraestructures. «La carretera d'accés a la vall des de l'AP-7 té una capacitat molt limitada i ja pateix col·lapse en determinats moments. Així mateix, es tracta de carreteres molt freqüentades per ciclistes professionals i aficionats, per la qual cosa l'augment del trànsit suposaria un major risc per a la seua seguretat», afirmen al manifest, on recalquen que «el PAI és igualment insostenible en matèria de mobilitat, perquè els seus residents dependran totalment de l'ús de vehicle privat per als seus desplaçaments».
L'impacte es notaria, a més, en els serveis socials i sanitaris de la zona. «L'àrea de salut que comprèn els municipis afectats compta amb recursos sanitaris molt limitats. L'augment de població que suposaria el pla empitjoraria una situació ja deficitària en matèria d'atenció sanitària», indiquen, així com sostenen que s'agreujarien els problemes en el servei de recollida de residus sòlids urbans.
«El projecte se situa en un territori que ja ha patit durant dècades una forta pressió immobiliària, destrossant paratges emblemàtics com el Puig de la Llorença o el Morro de Toix, per citar només alguns exemples. Aquestes intervencions han suposat un canvi radical en els usos del sòl en grans porcions del territori de gran valor ambiental i social», critiquen. I arredoneixen: «El model de desenvolupament que suposa el PAI és contrari al turisme sostenible, basat en els recursos naturals i culturals locals, que pivota sobre els allotjaments rurals que existeixen en la Vall de Pop, i sobre el paisatge i la cultura vitivinícola de la zona».
Els professors universitaris recorden, de fet, que aquesta mena d'urbanitzacions de baixa densitat «s'han demostrat menys sostenible en matèria de consum d'energia i aigua, generació de residus, mobilitat i ocupació del territori». «La urbanització de baixa densitat suposa majors despeses per als consistoris, fomenta l'aïllament social dels residents, majoritàriament persones majors, i dificulta la integració dels nous veïns en la societat local», rematen. «Es tracta d'un manifest poc rigorós i que demostra desconeixement del projecte», va replicar la promotora VAPF.
«Aquest model econòmic és insostenible. Cal una reconversió», defensa la veu de la plataforma Salvem la Vall, qui recalca que el manifest llençat pel col·lectiu atresora una setantena de firmes provinent d'entitats de la comarca i del conjunt del País Valencià. «Cal mobilitzar-se per a intentar aturar el PAI, però també per conscienciar sobre aquest model i el repte que tenim davant, amb la projecció d'iniciatives urbanístiques similars a Benissa, Teulada, Xàbia, Pego. S'està produint una allau de projectes que atempten contra la nostra terra», tanca. El PAI de Llíber com a símptoma de l'amenaça persistint de l'urbanisme depredador al paradís de la Marina.