L'ambient previ a la tradicional manifestació vespertina de la Comissió 9 d'Octubre, integrada per gran part de l'esquerra política, sindical i civil del País Valencià, era molt diferent envers la resta d'anys. Quan un arribava als voltants de l'inici de la mobilització, on habitualment hi havia senyeres de tota mena i estelades, on sonava la dolçaina i el tabal, així com escalfaven els muixeranguers, s'observava una quantitat gens negligible de persones amb banderes espanyoles i elements de màrqueting polític de formacions blaveres i ultradretanes. L'extrema dreta estava hiperventilant arran del moment del procés independentista a Catalunya.
La presència d'agitadors blavers combinada amb el desembarcament d'un grapat de desenes de hooligans vinculats a Ultras Yomus, la graderia radical del València CF de filiació neonazi, provocaria l'intent de boicot a la manifestació a través de la violència. Hi hagué periodistes de l'extint diari Jornada que foren atacats per elements virulents, fotògrafs que van ser víctimes de l'agressivitat tradicional de l'extrema dreta instal·lada al País Valencià i manifestants que van experimentar la impunitat violenta de la ultradreta mentre la policia exhibia dosis de passivitat.
Un dels assistents va sofrir, segons relata la interlocutòria de processament, «una pèrdua autolimitada de consciència, un edema en articulació maxil·lar esquerra, una xicoteta ferida en el lòbul auricular esquerra en crosta i una contusió a l'hemotòrax esquerre». Aquesta víctima va tardar cinc dies a curar-se mentre que el seu company, el qual també va estar en la diana agressiva dels neonazis, va haver-hi de comptabilitzar vint dies per superar les lesions. El manifestant atresorava «una contusió malar bilateral i una ferida en la mucosa del llavi inferior».
La pitjor part va experimentar-la, però, una altra persona de les mobilitzades a favor de la llengua pròpia en la tradicional marxa valencianista celebrada històricament durant la vesprada de la diada nacional del País Valencià. «Amb animadversió cap a persones que considerava independentista», d'acord amb la descripció del magistrat que va processar-los, va dirigir-se un dels ultres neonazis per propinar-li una puntada de peu. El part de lesions era l'exemple de l'atac violent d'aquella jornada reivindicativa: «una lumbàlgia posttraumàtica, contusions en el tronc, membres superiors i inferiors, i ansietat».
«Ha necessitat tractament d'ansiolític i psicoteràpia», recordava a la interlocutòria de processament el jutge respecte de les conseqüències de la pallissa. «Es manifesta en la persistència de sensació de vulnerabilitat, amb por de sortir al carrer, especialment si és de nit [...] i a evitar el centre de València com a lloc que passaren els fets, així com les manifestacions», puntualitzava per mostrar les conseqüències d'una actuació amb protagonistes que han acumulat sexennis al món tèrbol de la ultradreta valenciana, d'unes brutals agressions que van televisar-se en directe per cadenes de cobertura estatal.
El principal processat per les agressions feixistes d'aquella diada valenciana del 2017 és Vicente Estruch, més conegut com a l'Alfarrasí. Referent durant anys i anys de la graderia radical del València CF i dirigent del grupuscle neonazis d'animació blanc i negre Ultras Yomus, exhibeix a través de la seua pell la predilecció per genocides com Adolf Hitler. No debades, té serigrafiat els rostres del dictador sanguinari alemany i del capitost nazi Rudolf Hess, a més d'una esvàstica i de les inicials de la inscripció «Adolf Hitler tenia raó».
Exvigilant de seguretat de l'empresa GFS, tal com mostren unes fotografies que va publicar aquest setmanari, atresora al seu historial una condemna de sis mesos per lesions i una altra de tres anys de presó per tràfic de drogues, de la qual va aconseguir la seua suspensió. Segons va destapar EL TEMPS, Estruch va rebre un guardó de la formació feixista España 2000 per la seua participació en els fets virulents del 9 d'octubre d'aquell any. L'encarregat d'entregar el premi fou José Luis Roberto, dirigent feixista, empresari de la seguretat i exlletrat de la patronal dels clubs de cites. La concessió del reconeixement era un exemple dels vincles entre alguns referents hooligans del València CF i els tentacles de Roberto.
A la nòmina dels processats, de fet, hi havia una altra persona que va estar connectada amb el cercle d'aquest empresari ultradretà durant la irrupció al País Valencià dels arrancallaços valencians. Es tracta de Pepe Herrero, un cronista faller que ha actuat de propagandista de l'extrema dreta valenciana. Junt amb aquest opositor visceral a l'antic equip municipal progressista i valencianista de l'Ajuntament de València, a la resolució judicial apareix Néstor Franco, condemnat per un delicte de lesions arran d'un atac contra les trobades d'Escola Valenciana celebrades l'any 2014 a Benirredrà (Safor). Posseeix tatuatges de simbologia nazi i ha estat lligat als hooligans ultradretans del club de Mestalla i del Gandia CF.
L'altre exponent de la graderia radical blanc-i-negra que figura a la interlocutòria de processament com a acusat de les agressions feixistes és Javier Cervera, qui va ocupar la presidència de la denominada Curva Nord, és a dir, la secció d'animació del València CF en la qual es camuflen els elements i les penyes de filiació d'extrema dreta. La presència de representants d'Ultras Yomus s'amplia amb Blai Bresó. Segons la resolució d'obertura de judici oral, aquest ultra té un tatuatge al pit del Grup d'Acció Valencianista, un grupuscle blaver amb un passat fosc durant la transició valenciana. Candidat del partit anticatalanista i de connotacions xenòfobes Coalició Valenciana a Alaquàs (Horta), en els comicis municipals del 2007, compta amb una condemna de tres anys per tràfic de drogues, segons va publicar eldiario.es.
Amb tretze de les vint-i-vuit persones processades pertanyents a la penya filonazi d'Ultras Yomus, la causa afecta un bon grapat d'ultres amb antecedents penals i policials de gran varietat, candidats municipals de la Falange Española de las JONS, integrants dels grupuscles del blaverisme més irredempt durant les legislatures botàniques i membres d'una llista municipal de tarannà anticatalanista i blaver que va presentar-se a la població d'Albal (Horta) sota les sigles d'Avant. Els vint-i-vuit acusats són, en definitiva, una representació dels corrents més radicals i violents de la ultradreta instal·lada al territori valencià.
Objectiu: aïllar els violents
Sense cap mena de contemplació i amb un escrit contundent contra els vint-i-vuit processats per aquestes agressions violentes de naturalesa política ultradretana, la Fiscalia va demanar en el seu escrit d'acusació penes d'entre tres i set anys de presó per a uns radicals d'extrema dreta que compten, en alguns casos, amb antecedents penals. En cas d'acceptar-se íntegres les sol·licituds del Ministeri Públic, la pràctica totalitat dels acusats podrien ingressar a la garjola, especialment aquells que arrosseguen al seu historial condemnes per lesions o tràfic de drogues.
L'acusació popular, exercida per la Comissió 9 d'Octubre, va sumar-se a les penes exigides per la Fiscalia. «L'acusació de la Comissió 9 d'Octubre considera, en coincidència amb la Fiscalia, que existeixen agreujants d'abús de superioritat, de discriminació ideològica i, en alguns casos, de reincidència», va informar en el seu moment Toni Gisbert, portaveu d'una comissió que reuneix Acció Cultural del País Valencià, Associació Cívica Tirant lo Blanc, Ca Revolta, Escola Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua, Societat Coral El Micalet, CCOO-PV,Intersindical Valenciana, Compromís, ERPV, EUPV, Podem i PSPV.
A diferència del Ministeri Públic, l'acusació popular encapçalada per Acció Cultural del País Valencià va demanar al seu escrit una pena accessòria de prohibició d'aproximar-se a 300 metres de distància del domicili de totes les entitats aixoplugades, així com als actes que hi convoquen, als quals se'ls prohibiria la seua participació, per un període superior als dos anys que marca la condemna de cada un dels ultres. «Aquesta pena accessòria està justificada en la gravetat del fet que parlem de casos de reincidència en delictes de lesions i, conseqüentment, de l'obligació que tenen els poders públics de garantir la integritat física de les persones i també dels béns immobles», va desgranar en la presentació del seu escrit el portaveu de la comissió.
«Aquesta pena se sol·licita per la necessitat no només de condemnar de forma clara i dissuasiva l'exercici de la violència, sinó també d'aïllar socialment els extremistes violents, amb l'objectiu de protegir la democràcia i els drets fonamentals», va argumentar Gisbert. La Comissió 9 d'Octubre, de fet, tenia la intenció d'aprofitar el judici, previst inicialment i teòrica per al pròxim 25 de setembre, per assenyalar mediàticament l'extrema dreta.
La meta de l'acusació popular no era només trencar amb la impunitat feixista al País Valencià, amb exemples paradigmàtics com ara l'Operació Pánzer, sinó també fer una radiografia d'una extrema dreta valenciana amb un historial violent i una penetració marginal. La presència de referents ultradretans entre els processats i la capacitat d'establir els vincles clars permetien a la Comissió 9 d'Octubre fer aquest treball de conscienciació i pedagogia antifeixista.
La incertesa del judici
L'estratègia de l'acusació popular i el seu guió de mobilització social i mediàtica s'ha vist alterat per les negociacions entre la Fiscalia i els acusats per firmar un pacte de conformitat, segons ha avançat eldiario.es i ha confirmat de fonts jurídiques aquest setmanari. Les converses estan prou avançades i la conseqüència d'aquesta entesa seria la suspensió del judici, el qual se substituiria per una vista per ratificar l'acord entre el Ministeri Públic i els agressors feixistes previst per al pròxim dilluns 25 de setembre. En cas que es frustrara el diàleg entre la Fiscalia i els ultres assenyalats per la justícia, es buscaria una altra data al calendari per a celebrar-se la vista oral.
«Encara no està res clar. Fins al dilluns, és possible que no se sàpiga res», asseguren fonts jurídiques a aquest setmanari d'un pacte que podria erosionar els propòsits de les acusacions populars i particulars. A principis d'aquesta setmana, precisament, la comissió 9 d'Octubre va afirmar: «El procés d'instrucció s'ha allargat durant sis anys, amb una lentitud inexplicable que alimenta la indefensió de les víctimes i la impunitat dels agressors en molts casos, però ha permès identificar vint-i-vuit acusats i documentar prou amb tota mena de gravacions de vídeo i fotografies la seua implicació en actuacions criminals que poden comportar multes i penes importants».
La causa judicial, a parer seu, «ha fet possible el debat sobre els grups d'ultres infiltrats als camps de futbol i la dissolució dels violents Ultras Yomus, protagonistes de tota mena de lamentables incidents i agressions verbals i físiques». «Amb la instrucció, no finalitza el nostre treball, sinó que aquest continua amb l'inici del judici, el qual ens facilitarà un altaveu per a la denúncia i un instrument per a aprofundir en la condemna social dels violents», van avisar.
«Esperem que amb la sentència es puga establir un precedent rellevant en la defensa dels drets democràtics fonamentals al País Valencià», van desitjar mentre convocaven concentracions antifeixistes a València, Alacant i Castelló de la Plana per al pròxim dia 25 de setembre. Les negociacions entre el Ministeri Públics i els ultres sembren dubtes sobre el futur de la causa dels aldarulls d'aquella vesprada del 9 d'Octubre del 2017.