La dictadura agonitzava i el seu sistema de persecució lingüística s'erosionava. A les acaballes del franquisme i durant la transició cap a la democràcia, va haver-hi veus a les aules que van desafiar el monolingüisme imperant i un sistema d'ensenyament fonamentat en l'adoctrinament. Aquests mestres van encapçalar una embranzida que va materialitzar-se en diferents iniciatives, com ara l'Escola d'Estiu que va celebrar-se en 1978 a València, al barri de Campanar.
La jornada educativa, visibilitzadora d'altres consciències pedagògiques i d'estima cap a la llengua pròpia del País Valencià, va ser atacada. Membres de Fuerza Nueva, una formació amb un llarg historial virulent durant el convuls procés de represa democràtica a l'Estat espanyol, i del Grup d'Acció Valencianista, llavors la força de xoc del blaverisme més irredempt, van intentar rebentar uns actes escolars que acabarien amb cinc ferits.
Els anys de plom valencians, la mal anomenada Batalla de València, va exhibir una certa simbiosi entre l'anticatalanisme més exaltat i l'extrema dreta espanyolista. No debades, van protagonitzar àpats conjunts i, fins i tot, van participar en agressions agafants del bracet. Tanmateix, els vincles entre la ultradreta i el blaverisme no estaven reservats només per als representants més recalcitrants del secessionisme lingüístic.
Una de les seues entitats senyeres, la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), va erigir-se en el braç pseudointel·lectual del negacionisme lingüístic de la unitat de la llengua gràcies a una autoritat d'absoluta lleialtat al general colpista Francisco Franco. Res a estranyar arran de l'origen reaccionari del blaverisme, emmarcat dintre d'aquells que pretenien frenar els anhels democratitzadors i d'autogovern d'un part de la societat valenciana.
«Lleialtat a Franco» i complicitat amb Vox
La RACV té el seu antecedent en el Centre de Cultura Valenciana, un organisme impulsat per la Diputació de València l'any 1915 i amb el mirall de l'Institut d'Estudis Catalans. L'any 1978, però, es transformaria en la RACV gràcies a l'acord plenari d'una corporació provincial encara franquista. El promotor d'aquella conversió va ser Ignacio Carrau, president de la Diputació de València i una persona de credencials franquistes inequívoques. «Hi ha una cosa de la qual mai renegaré: la meua lleialtat a Franco», va expressar en una entrevista a Levante-EMV en 2011.
La mutació del Centre de Cultura Valenciana en la RACV va convertir l'entitat, segons narra el sociòleg Vicent Flor a la tesi L'anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del blaverisme, «en un instrument públic legitimador del secessionisme lingüístic i de l'anticatalanisme al País Valencià». La institució, amb una penetració social minsa i només centrada en sectors molt conservadors de la societat valenciana, està actualment encapçalada per José Luis Manglano, fill d'un exalcalde franquista i militar falangista.
Manglano va fer carrera a la UCD més anticatalanista i va actuar durant els seus primers anys d'aventura política com a lloctinent de Fernando Abril Martorell, representant de la branca més antivalencianista dels democratacristians. De fet, la formació de centredreta, segons va narrar aquest setmanari, va firmar un acord amb el GAV que incloïa una clàusula inquietant: «Llibertat per acusar els catalanistes on estiguen». En aquell moment, el comandament de les forces de seguretat estava en mans de la UCD.
L'actual president de la RACV exhibiria la seua ideologia en altres espais com ara al CEU Cardenal Herrera de València. El seu mandat com a rector estaria marcat per allunyar-se de l'oberturisme dels anteriors dirigents i per introduir figures de l'univers del secessionisme idiomàtic, com ara Federico Martínez Roda. Un dels càrrecs de la nova conselleria de Cultura dirigida per Vox ha estat, precisament, una poeta que ha col·laborat amb la RACV.
Lo Rat Penat, l'altra entitat senyera del blaverisme, també ha tingut contactes freqüents amb la formació reaccionària durant els darrers anys. Fernando Millán, rodamons de la política blavera i vicepresident de cultura de l'associació, va exercir d'amfitrió durant la visita que va efectuar Santiago Abascal, líder de l'extrema dreta Vox, el 22 de febrer de 2018. Abascal va aprofitar la seua estada a València per reunir-se, al seu torn, amb la RACV.
Encara que Lo Rat Penat sempre ha tingut una dissimulada complicitat amb el PP, especialment perquè el seu expresident històric Enric Esteve ha ocupat càrrecs d'administracions populars i ha figurat en les llistes del partit de la gavina, no ha descuidat la seua relació amb Vox. Sense anar més lluny, el segon tinent alcalde de València i referent dels ultradretans a la capital valenciana, Juanma Badenas, va protagonitzar el passat setembre una conferència a la institució marginal contra l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). La pràctica totalitat de l'acte va desenvolupar-se en castellà.
Vox, de fet, ha agafat la bandera a València del canvi de nom de la ciutat amb l'objectiu que la seua denominació siga bilingüe i la versió valenciana siga amb l'accentuació que promouen la RACV i Lo Rat Penat. O dit d'una altra manera: en contra dels criteris filològics de l'AVL. Els ultradretans han redoblat la seua croada blavera amb una petició parlamentària a les Corts Valencianes perquè els títols anticientífics que emet Lo Rat Penat siguen considerats com a oficials.
Subvencions tacades de blau
L'elecció del torero i empresari Vicente Barrera com a vicepresident de la Generalitat Valenciana i conseller de Cultura ha provocat que les entitats minoritàries que defensen el negacionisme lingüístic acaparen ajudes públiques. En uns comptes marcats per les retallades a diferents institucions culturals i organitzacions que promouen la lectura en llengua pròpia, Barrera ha programat per a l'any 2024 una subvenció nominativa de 50.000 a Lo Rat Penat i una altra d'idèntica quantitat per a la RACV.
El reg de diners públics a l'univers secessionista es complementa amb els 18.000 euros consignats per a l'Associació d'Escriptors en Llengua Valenciana, de caràcter marginal i representant del blaverisme pseudocultural i els 10.000 reservats per al Centre Cultural Bernat i Baldoví, incrustat dintre del món blaver amb connexions falleres. «Se suprimeixen totes les de contingut sectari, alienes als interessos de la Comunitat Valenciana», va justificar en seu parlamentària Barrera la supressió d'ajudes a entitats per la llengua del país i les atorgades a col·lectius allunyats de la racionalitat científica.
Amb l'objectiu de convertir l'extrema dreta Vox en la punta de llança del món blaver, d'aconseguir un múscul associatiu dintre de les estructures tradicionalistes valencianes, el vicepresident valencià ha escenificat aquest dimecres la seua estima per la RACV i Lo Rat Penat amb dues reunions per separat. «Venim a defensar i fer costat decididament a les institucions seculars que defensen la cultura valenciana i fomentem tot tipus de manifestacions culturals i tradicions del poble valencià», ha expressat després de les trobades amb Manglano, com a president de la RACV, i Josep Vicent Navarro, màxim representant de Lo Rat Penat.
«Arran d'aquesta visita institucional, aquestes entitats senten per primera vegada que se les està donant suport en la seua defensa de la cultura valenciana», ha indicat en unes paraules que poden interpretar-se com a un retret de cara al PP. «Aquestes entitats han estat durant moltíssims anys abandonades i maltractades per no estar en la línia ideològica del tripartit», s'ha queixat. Els dirigents d'ambdues institucions blaveres «han agraït» les reunions i el suport econòmic de Barrera. Unes opinions que sobtarien pel programa monolingüe de Vox, d'arraconament de la llengua i la cultura pròpia del País Valencià, però que no ho fan atès l'historial de vincles del blaverisme amb l'extrema dreta.