Ministeri del Botànic

Un Podem més agressiu amb el Consell

Els pressupostos de la Generalitat Valenciana s'han convertit en el darrer estira-i-arronsa entre Podem i el Consell, integrat per PSPV-PSOE i Compromís. L'exigència del partit encapçalat per Antonio Estañ d'incloure als comptes del 2018 la taxa turística, el sistema de reciclatge SDDR o un augment de la despesa farmacològica pot suposar la primera fractura important a l'Acord del Botànic. «Existeix la possibilitat que votem en contra o ens abstinguem als pressupostos», ha afirmat Estañ. Una advertència que mostra l'augment de la pressió dels morats cap al bipartit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan el marcador de les Corts Valencians va mostrar el resultat de la votació, van escoltar-se els crits de sorpresa. «Oh!», va proclamar-se des d'algunes bancades i cabines de premsa del parlament valencià. Ximo Puig es convertia en president de la Generalitat Valenciana, però no tot el grup parlamentari de Podem donava suport al candidat socialista. Puig només aconseguia vuit dels 13 vots dels morats. Junt amb els síndics adjunts, Antonio Montiel, en aquell moment portaveu i líder de la formació dels cercles, no votava l'aspirant del partit del puny i la rosa. Tot un avís de l'actitud de Podem, una vegada la formació havia rebutjat integrar-se a l'executiu valencià.

Montiel, de fet, va intentar mantenir durant tot el seu mandat el doble joc de donar suport al Consell, però, al seu torn, ser el soci crític del Botànic. Una bipolaritat estratègica inevitable que va mostrar-se en la seua màxima intensitat en el Debat de Política General del País Valencià l'any 2016. «El nostre suport no és un xec en blanc», va advertir Montiel, en una de les intervencions més dures del secretari general dels morats. El «sí» a l'abstenció dels socialistes en favor de Mariano Rajoy per part de la direcció del PSPV-PSOE va tensar, de nou, la corda del Botànic. Tot i que Compromís també va mostrar el seu desacord, va ser Podem qui va forçar l'ampliació de l'Acord del Botànic per tal de mostrar el compromís de Puig amb el pacte firmat l'any 2015 entre les tres forces d'esquerres presents a les Corts Valencianes.

Amb tot, i a causa del sorgiment d'oposició interna dintre del grup parlamentari, Montiel va apujar el to. Les negociacions per a renovar el Consell Jurídic Consultiu -concretament la retirada del punt per votar l'elecció dels nous membres de l'organisme per part dels socialistes- va provocar que l'aleshores síndic parlamentari acusara de «prepotents», «deslleials» i «autoritaris» a PSPV-PSOE i Compromís, les dues formacions que conformen el Govern valencià. Un episodi, però, que no va evitar que Montiel no es presentara a la reelecció com a secretari general de Podem. Les crítiques del sector oposat, encapçalat pel diputat Antonio Estañ, van cansar-lo. Estañ, contra tot pronòstic i davant el desembarcament del pablisme al País Valencià en poques setmanes amb l'objectiu de guanyar la competició interna, va convertir-se en secretari general.

Pressionar amb més força i ser més durs amb el bipartit era l'objectiu d'Estañ. I després de reestructurar el partit i assumir ser síndic de la formació pel veto a la resta de candidats proposats pel seu sector, el nou secretari general de Podem va deixar clar al Debat de Política General que l'exigència seria superior. «Hem escoltat dos discursos: el del senyor Puig, que alertava del triomfalisme per després capficar-se amb ell, i el de la senyora Bonig, que criticava el populisme per a després... bo, ser Isabel Bonig», va pronunciar per iniciar el seu discurs. El to era inequívocament més exigent.

Aquesta intensitat, però, no va reduir-se. Al contrari. Podem s'ha alineat durant les darreres Juntes de Síndics -l'organisme parlamentari que fixa l'ordre i els punts dels plens de les Corts Valencianes- amb Ciutadans i el PP. Siga per no deixar passar l'ocasió de fiscalitzar, de nou, al president Puig en una sessió de control o per criticar junt amb els populars i els taronja l'absència de cinc consellers en un mateix ple de la cambra valenciana.

Antonio Estañ, líder i síndic de Podem, al Debat de Política General| Miguel Lorenzo

Ara bé, els morats, sense arribar a la duresa mostrada per Podem amb el govern de PSIB i Més a les Illes, ha fet dels pressupostos de la Generalitat Valenciana la seua principal arma de pressió. Si l'any 2016, amb Montiel al capdavant, van aconseguir algunes millores en els impostos, ara s'ha presentat un decàleg de propostes que els morats consideren línies roges. La taxa turística, la gratuïtat de l'educació per als xiquets de 0 a 2 anys, la introducció del sistema de reciclatge d'envasos SDDR o la gratuïtat dels fàrmacs per a les persones que cobren menys del Salari Mínim Interprofessional (SMI) són les més destacades.

Les mesures, de moment, no han estat ben acollides pel Consell. O, si més no, per un dels dos partits pels quals està integrat. El PSPV-PSOE va oposar-se, d'ençà que va iniciar-se la legislatura, a la introducció d'una taxa turística. Tot i la pressió des de la conselleria d'Hisenda per aplicar aquest gravamen -tant per part del conseller Vicent Soler (PSPV-PSOE) i de la secretària autonòmica Clara Ferrando (Compromís)-, el socialista Francesc Colomer, secretari autonòmic de Turisme, sempre ha guanyat la partida. Tanmateix, la proposta de resolució presentada pels morats al Debat de Política General a favor de la taxa turística va tirar endavant amb el vot favorable dels valencianistes i de Podem. Socialistes i taronges s'hi van abstenir. Un mandat de les Corts Valencianes al qual s'aferren els morats.

La sort del SDDR, amb tot, no és la mateixa. La proposició de resolució que va registrar el partit dels cercles també al Debat de Política General no va aprovar-se. Però la formació encapçalada per Antonio Estañ sí que ho planteja com a condició per donar llum verd als comptes. Una exigència que obri escletxes al Botànic. No debades, aquest sistema de reciclatge d'envasos ha aixecat conflictes al si de la conselleria de Medi Ambient. Encara més, la inclusió a l'executiva del PSPV-PSOE de Maria Diago, exdirectora general encarregada d'aquesta qüestió i destituïda per no combregar amb la mesura, va interpretar-se com un avís els socialistes en contra de la posada en marxa d'aquest sistema.

Podem, tanmateix, ha afegit aquest dimarts més pressió al Consell. «Existeix la possibilitat que no votem en contra o ens abstinguem als pressupostos», ha assenyalat Estañ. «En aquest moment, de fet, no els aprovaríem», ha remarcat. Aquestes paraules han sigut la resposta dels morats davant la negativa de l'executiu valencià d'acceptar les seues reclamacions que el mateix Estañ, la secretaria de Polítiques Públiques, Rocío Segura, i els diputats a les Corts Valencianes, Beatriz Gascó i David Torres han recordat durant una roda de premsa.

La gratuïtat de l'educació per als nens de dos anys, l'augment dels tècnics encarregats de les infraestructures educatives que han de posar fi als barracons, una hora i mitja més d'activitats extrascolars fins a alumnes de 14 anys, l'increment de la partida de les ajudes de lloguer social i que els medicaments ni tinguen cap cost per a les persones amb uns ingressos per sota del SMI són algunes. El reforçament dels jutjats civils que tracten assumptes relacionats amb les clàusules sòl i dels penals que tracten causes de corrupció i frau, augmentar la col·laboració de l'Institut Valencià Tributari per resoldre irregularitats comptables, la creació de 1.000 places públiques per a la millora de la gestió de la dependència i una major dotació global per a la conselleria de Medi Ambient se sumen a les reivindicacions de la implantació del mecanisme SDDR o de la taxa turística.

Torres, de fet, ha detallat alguns aspectes d'aquest nou impost, com ara que volen que vaja destinat a millor les condicions laborals dels treballadors d'un sector tacat per la precarietat. «Hem introduït al nostre model les reclamacions dels sindicats. UGT, no debades, ens dóna suport. Això són 260.000 treballadors al País Valencià», ha destacat el parlamentari morat. «El nostre model és més semblant al de Catalunya, que no al de les Illes. La quantitat a pagar seria de mig euro fins a dos. També estem pensant a augmentar, tal com ens reclamen alguns municipis i col·lectius veïnals, la xifra en les parts més hoteleres d'algunes ciutats o en els hotels de tres i quatre estrelles. Al seu torn, estem debatent si incrementar la durada d'estança per la qual no es pagaria l'impost», ha rematat.

«Estimen que el total de les nostres mesures seria de 300 milions d'euros. És a dir, estem debatent assumptes que representen 300 milions d'un pressupost de quasi 17.000 milions d'euros», ha expressat Estañ. Una xifra, amb tot, que és estimativa, encara que pressuposten en 81 milions d'euros l'erradicació de la pobresa farmacològica o demanen que la quantitat invertida en ajudes al lloguer social siga el doble que l'exercici anterior -de 8 a 16 milions d'euros-. «Estem comparant dades amb algunes conselleries. Les nostres dades, respecte d'altres aspectes, són aproximades. Hisenda és realment qui ho té quantificat», apunten fonts dels morats, quan aquest matí s'ha censurat la «descoordinació entre la conselleria d'Hisenda i la resta». «Tinc la sensació que tot eren bones paraules per guanyar temps», ha denunciat Estañ.

Amb aquest avís de no donar suport als comptes si no s'accepten mesures que «tenen la filosofia de l'Acord del Botànic», en paraules d'Estañ, Podem incrementa al màxim la pressió cap al Consell. «No contemplem que no ens accepten les demandes. Ara bé, si, finalment, no ens donen suport, doncs votarem en contra o ens abstindrem», ha recalcat el secretari general de la formació dels cercles. Tot i que «no es tracta d'una balearització, nosaltres no som tan durs en la gestió com els nostres companys a les Illes», com indica un alt dirigent morat, l'agressivitat cap al Govern valencià ha augmentat força. Les escletxes del Botànic, accentuades per la qüestió catalana, ampliades per les demandes dels morats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.