Cròniques valencianes

L'espurna per crear uns Mossos valencians

Les Corts Valencianes han aprovat la llei de coordinació de policies locals que obri la porta a la creació d'un cos propi de seguretat al País Valencià, que superaria l'actual Unitat Adscrita de la policia espanyola. Tot i que es descarta pràcticament la posada en marxa durant aquesta legislatura, vol introduir-se el debat sobre quin model de policia autonòmica, a proposta de Compromís i dels no adscrits principalment, a la comissió de justícia, governació i administració local. Un procés que ha coincidit en la presa en consideració de la darrera versió del decret de plurilingüisme, que ha rebut les crítiques de PP i Ciutadans.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan es compleixen 25 anys de la posada en marxa de la Unitat Adscrita de la policia espanyola, una mena de força de seguretat de la Generalitat Valenciana gens comparable als Mossos o l'Ertzaina, les formacions del Botànic i els diputats no adscrits -rebatejats com agermanats- han posat la primera pedra perquè els valencians compten amb un cos propi de policia. Aquest dimecres s'ha aprovat a les Corts Valencianes la llei de coordinació de policies locals. Una norma que en paraules del diputat de Compromís, Paco Garcia Latorre, «col·loca les bases per a la creació del futur cos propi».

No debades, la disposició addicional tercera d'aquesta llei estableix que «correspon a l'òrgan autonòmic que tinga atribuïda la titularitat de la competència en matèria de seguretat proposar el model d'un cos de policia autònoma valenciana, depenent del Consell, que hi contemple la incorporació, en una primera fase, de membres dels cossos de policia local de la Comunitat Valenciana en les seues diferents categories per mitjà d'una convocatòria pública, que garantirà els principis d'igualtat, mèrit i capacitat». «El disseny estructural i funcional del cos de policia autònoma haurà d'ajustar-se als principis d'idiosincràsia, identitat i servei a la ciutadania de la Comunitat Valenciana, respecte a la normativa en vigor. Reglamentàriament es determinaran les peculiaritats per a les successives convocatòries de personal i també aspectes de coordinació i cooperació amb altres forces i cossos de seguretat, entre altres. Igualment i mitjançant un reglament es determinarà l'adscripció de les persones que integren la Unitat Adscrita», recull.

Una espurna per crear un cos propi de la policia autonòmica que no comparteixen PP i Ciutadans. Tot i tractar de posar-lo en marxa diverses vegades durant el mandat de Francisco Camps i acceptar la seua inclusió a la reforma de l'Estatut d'Autonomia del 2006, els populars s'han oposat a aquesta part del text. Advocaven per suprimir aquesta disposició. Ciutadans, que també ha votat en contra, apostava per una redacció diferent. «Correspon a l'òrgan autonòmic que tinga atribuïda la titularitat de la competència en matèria de seguretat proposar el model d'un cos de policia autònoma valenciana, depenent del Consell», establia l'esmena, que mostrava la seua contrarietat a un cos policial propi conformat per agents locals. Un posicionament que ha estat rebutjat al ple per part de Garcia: «La millor manera d'impulsar un cos propi de la policia a la Comunitat Valenciana és a través de policies locals».

Amb les esmenes refusades al ple d'aquest dimecres, l'aprovació d'aquesta llei suposa el primer pas «per impulsar una policia valenciana, tal com recull el nostre Estatut d'Autonomia», ha expressat la diputada socialista, Ana Barceló. A proposta de Compromís, la intenció és obrir un debat a la comissió de justícia, governació i administració local de les Corts Valencianes sobre el futur model de policia autonòmica al País Valencià que seria implementat en cas que l'executiu de progrès revalidara la majoria als comicis valencians del 2019. Els entrebancs que podria posar el Govern espanyol a la mesura i l'embús de lleis pendents d'aprovar-se a l'hemicicle ho posen força complicat, tot i que Compromís amb més força, Podem, els parlamentaris agermanats i PSPV, en menor mesura, estan a favor d'un nou cos policial propi valencià.

El diputat de Compromís, Paco García Latorre, a la trona de les Corts Valencianes durant el debat de la llei de coordinació de policies locals| Corts Valencianes

«Cal analitzar els models d'altres territoris com ara Catalunya o el País Basc, però també Madrid i Canàries. L'Estatut d'Autonomia valencià recull que poden exercir tasques de seguretat ciutadana, que és cap on, a parer meu, ha de caminar aquest model. Això sí, aposte perquè la policia local tinga un pes important al futur cos de policia autonòmica valenciana», apunta Garcia, de professió agent local. El diputat no adscrit, exsíndic de Ciutadans i exmembre de la Guàrdia Civil, Alexis Marí, és partidari d'un model de policia autonòmica valenciana similar a l'Ertzaina i defensa la introducció d'alguna prova pilot aprofitant la llei de coordinació de policies locals que s'ha aprovat.

Al marge del debat sobre el model propi o no, Marí presentarà una esmena als pressupostos de la Generalitat Valenciana en la qual demana incrementar el nombre d'efectius de l'actual Unitat Adscrita de la policia espanyola a la Generalitat Valenciana. Un augment, però, que s'hauria de negociar amb l'Estat, que és qui finança amb un 75% el cost d'aquesta mena d'imitació d'un cos policial autonòmic. El director general de l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències, José María Àngel, va afirmar a aquest setmanari que demanaria més efectius a l'Estat abans que acabara 2017.

Plurilingüisme, l'altre debat

A les Corts Valencianes, però, s'ha produït un altre debat a la sessió parlamentària d'aquest dimecres. Després dels entrebancs judicials, es votava considerar o no la darrera versió del decret de plurilingüisme. Un nou model que blinda judicialment l'aprenentatge en les tres llengües (català, castellà i anglès) a través de percentatges d'ensenyament en cada idioma, però que reduïa les hores lectives potencials en llengua pròpia respecte del nivell més avançat de l'anterior versió.

Tot i que aquest model assegura les hores lectives en les tres llengües amb uns mínims i deixa la decisió final als Consells Escolars, Ciutadans i PP han carregat contra aquesta proposta amb l'anticatalanisme com a principal -i quasi únic- argument. «És un model sectari, manipulador, adoctrinador, de pura enginyeria social per imposar el valencià. Un autèntic xantatge lingüístic», ha censurat Beatriz Gascó, exdirectora de Política Lingüística en la darrera etapa del PP i actual diputada dels populars a la cambra valenciana. «El valencià no és una obligació», «només volen una única llengua», «s'han fumat la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià» o «està inspirada en el model català» han estat algunes de les crítiques que ha llançat la popular.

La parlamentària popular, Beatriz Gascó, durant el debat sobre la presa en consideració del decret de plurilingüisme| Grup popular

El diputat de Compromís a les Corts Valencianes, Josep Nadal, s'ha encarregat de respondre. «Vostè demostra amb les paraules la seua valencianofòbia», ha replicat. Nadal, cansat de l'argument de l'anticatalanisme per a qüestionar la darrera versió del decret de plurilingüisme, ha contestat a la parlamentària del partit de la gavina: «Senyora Gascó, no mos fareu catalans».

Gascó -empentada per la líder del PPCV, Isabel Bonig, que deia: «Explica-li-ho com si fos Barrio sésamo»- no ha fet cas a les paraules de Nadal. I després de retraure «les il·legalitats d'aquest model», ha rematat el seu debat amb Nadal així: «A vostès no els importa l'anglès, només imposar un model catalanista». Una afirmació que ha entusiasmat Bonig, que abans l'havia alliçonat del que calia contestar pujant fins al seu escó. «Sí, senyor. Sí, senyor», no parava de dir i aplaudir la Thatcher valenciana.

«Vostès són l'apèndix de partits independentistes catalans com ara Bildu o ERC», ha iniciat la seua intervenció Mercedes Ventura, de Ciutadans. «Estan imposant el valencià al més pur estil de Catalunya», ha continuat la parlamentària taronja, que ha rematat així la seua crítica al decret de plurilingüisme: «L'essència de Compromís és adoctrinar. Volen colonitzar l'escola valenciana».

Nadal, però, ha contestat amb contundència i fent ús de les dades. «És una pocavergonya que només el 30% dels valencians dominen la llengua pròpia», ha recordat. «El valencià no és patrimoni de Compromís. Tampoc del PSPV, ni de Podem. És una llengua que també és de vostès i del PP. És un tresor del poble valencià», ha pronunciat, provocant els aplaudiments de les forces del Botànic, i on destacava la reacció favorable del conseller d'Educació, Vicent Marzà.

El portaveu adjunt de Podem en les Corts Valencianes, César Jiménez, durant la seua intervenció al debat sobre el decret de plurilingüisme| Podem

El portaveu adjunt de Podem, César Jiménez, ha defensat la llei i ha mostrat, a manera de retret als partits que integren el Consell, que els morats «quan es tracta de coses importants estan al costat del Govern valencià». Una afirmació que han rebut amb molèstia alguns diputats de la bancada socialista i que ha recarregat les piles de les crítiques de Gascó. «Sou titelles sense criteri en mans del Consell», ha replicat a Jiménez, entre crits de «molt bé, molt bé» de Bonig. «Aquesta vegada no li regalaré cap llibre, perquè vostè no va agafar-me ni el telèfon. Ara bé, li recordaré que el discurs d'Unió Valenciana, que vostès van absorbir i que ara utilitzen, parlava que els catalans ens ho volien furtar tot. I qui va furtar als valencians, són companys seus que alguns, fins i tot, estan a la presó», ha respost Jiménez.

El síndic dels socialistes, Manuel Mata, ha tancat el debat recordant la fixació de l'oposició amb Catalunya. «Al debat, s'ha fet referència 54 vegades a Catalunya i només 12 al valencià», ha apuntat. Tot seguit, però, ha negat que el Consell «estiga implantant la immersió lingüística» amb aquest model i que desapareguen les exempcions en les zones castellanoparlants. «Vostès volen condemnar a les comarques castellanoparlants a no saber valencià. I encara que vulguen matar el valencià, no ho podran fer», ha proclamat Mata, amb l'aplaudiment entregat de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra. Una oposició, de nou, a la catalana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.