Autogovern valencià

Un estatut en guaret

La reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià resta en guaret al Congrés dels Diputats des del 2011. Tot i que la Cambra Baixa va acordar desbloquejar la seua tramitació a principis d'any, la situació de la carta magna del País Valencià no ha canviat. Amb la modificació de la llei electoral valenciana i la instauració d'una clàusula per assegurar unes inversions corresponents al pes poblacional del territori pendents de la ratificació de l'Estatut, Compromís ha presentat aquest dilluns una moció al Senat com a mesura de pressió.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Es tractava d'una imatge quasi insòlita. La bel·ligerància acèrrima del PP d'Isabel Bonig a les Corts Valencianes s'havia pres un descans. També la contundent oposició de Ciutadans al Consell del Botànic, especialment marcada per l'anticatalanisme després del tomb conservador a la direcció del grup parlamentari. Ni Podem, que exerceix de soci crític del pacte d'esquerres, apostava per un perfil combatiu. Tots els síndics mostraven un somriure, esperançats de la bona nova que arribava des del Congrés dels Diputats. Hi havien matisos, però tots els partits que integren l'arc parlamentari valencià qualificaven de bona notícia el desbloqueig de la reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià.

La modificació de la carta magna valenciana, ratificada a les Corts Valencianes durant l'època dels populars i pendent del vistiplau de la cambra espanyola, entrava al Congrés dels Diputats l'any 2011, quan Mariano Rajoy accedia a La Moncloa. La Cambra Baixa era l'encarregada de validar una reforma de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià que incloïa un annex en el qual es lligaven les inversions que havia de rebre el territori valencià de l'Estat espanyol al seu pes poblacional, la denominada popularment com a clàusula Camps. Aquesta fórmula fou pactada pel Consell de Francisco Camps i per l'aleshores líder de l'oposició, Joan Ignasi Pla, l'any 2006 dintre del seu acord per modificar el text magne dels valencians.

Ara bé, els seus progenitors van oblidar-se d'aquest mecanisme quan l'Estatut d'Autonomia estava pendent de tramitació a la Cambra Baixa. Va ajornar-se més de 44 vegades. 28 d'elles van pactar-se entre el PSOE i el PP, que van votar-hi a Madrid en contra del que defensen al País Valencià. Però aquell dia de somriures i alegries contingudes a les Corts Valencianes va desbloquejar-se, malgrat l'oposició dels populars al Congrés dels Diputats. «El text passa a debat en ponència i comissió i esperem que el PP no intente de nou impedir-ho i que en el termini més breu possible es puga aprovar», s'expressava el diputat socialista al parlament espanyol, Artemi Rallo.

Com si es tractara d'una profecia, la reforma de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià continua varada. Amb l'objectiu de pressionar al Congrés dels Diputats, al Govern espanyol del socialista Pedro Sánchez i al PSPV, socis al Consell, Compromís ha presentat una moció al Senat per sol·licitar un desbloqueig en la tramitació. La iniciativa, amb un valor simbòlic i de jugada més política que d'efectivitat per estar registrada a la Cambra Alta, critica que «fa més de set anys que el nostre Estatut d'Autonomia està agafant pols a Madrid, ja que s'ha ajornat la seua tramitació durant 44 vegades». «¿Per què l'Estatut de Canàries només ha estat uns mesos esperant el seu desbloqueig al Congrés i el nostre més de set anys?», s'ha preguntat aquest dilluns el senador valencianista Carles Mulet, autor de la moció.

Compromís, que intenta marcar amb força el seu perfil més valencianista i tracta de diferenciar-se dels socialistes amb una continuïtat del to reivindicatiu davant de l'executiu espanyol de Sánchez, ha censurat que el bloqueig de la reforma de l'Estatut d'Autonomia comporta la recepció de menys diners al País Valencià. «La paralització de la reforma de l'Estatut d'Autonomia implica una pèrdua de fins a 1.600 milions d'euros anuals per al País Valencià, que només rep un 8% del pressupost total del sistema de finançament, mentre que compta amb l'11% de la població de l'Estat», ha denunciat Mulet.

El senador de Compromís, Carles Mulet, presenta una moció a la Cambra Alta per desbloquejar la tramitació de la reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià al Congrés| Compromís

Tot i que l'aprovació al Congrés dels Diputats de la reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià implicaria una ratificació de la clàusula Camps, l'Estat no estaria obligat a invertir anualment l'11% dels Pressupostos Generals de l'Estat al territori valencià, tal com ocorre amb les autonomies que compten amb aquests tipus d'annexos als seus estatuts. Ara bé, sí que atorgaria a la Generalitat Valenciana una major legitimitat en les seues reivindicacions d'un tracte inversor i financer just per part dels successius governs espanyols.

La coalició valencianista, però, també ha assenyalat que sense una validació a la cambra espanyola de la reforma de l'Estatut d'Autonomia, els electors valencians no podran gaudir dels canvis que van acordar PSPV-PSOE, Podem i Compromís a les Corts Valencianes, i que necessita una posterior ratificació dels valencians a les urnes a través d'un referèndum. Les llistes desbloquejades i cremallera (s'estableix la paritat de gènere per llei) i la rebaixa de la tanca del 5% al 3% són els canvis més destacats de la proposta del Botànic.

«Que formacions amb més de 100.000 votants es queden fóra per una barrera electoral injusta, no ha de ser la regla. Per això, des de Compromís hem posat esforços a revertir aquesta situació davant 2019 però, pel que sembla partits com a PP, PSOE i Ciutadans, propugnen una cosa i fan una altra», ha censurat Mulet, amb l'estratègia d'erosionar al camp progressista al PSPV i de retraure el canvi de parer de Ciutadans respecte de la llei electoral valenciana. Una estratègia de pressió amb un propòsit de reforçar el seu perfil d'estricta obediència valenciana, com darrerament s'està comprovant des de l'arribada de Sánchez a La Moncloa, que assenyala les llargues vacances a Madrid de la reforma de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià. Una carta magna ubicada des de fa anys a la capital espanyola i que es resisteix a tornar a ser votada pels valencians.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.