La motivació de l'amnistia presenta la llei com una "base per a la superació d'un conflicte polític" i com a eina per a "millorar la convivència". Així ho detalla l'exposició de motius de la proposició de llei registrada aquest dilluns al Congrés dels Diputats, una hora després que es convoqués oficialment el ple d'investidura de Pedro Sánchez per aquest dimecres i dijous. El text remarca la constitucionalitat del perdó judicial i diu que l'independentisme pot portar a terme les "metes" però dins la llei, assenyalant que "tots els camins han de transitar dins de l'ordenament jurídic nacional i internacional".
La proposta posa el límit temporal entre l'1 de gener del 2012 i el 13 de novembre del 2023 inclou "els actes determinats de responsabilitat penal, administrativa o comptable executats" al voltant de les consultes per la independència del 9 de novembre i del referèndum de l'1 d'octubre.
Actes "amb profunda relació" amb el referèndum
El text aclareix que l'amnistia abasteix no només l'organització i celebració del referèndum sinó també d'altres possibles il·lícits que guarden una "profunda connexió amb els mateixos", com pot ser "actes preparatoris", "diferents accions de protesta per permetre la seva celebració o mostrar oposició al processament o condemna dels responsables, incloent-hi també l'assistència, col·laboració i assessorament o representació de qualsevol mena, protecció i seguretat dels responsables".
Legitimitat de les Corts
El document defensa en repetides ocasions que la norma actua "d'acord amb les facultats que la Constitució confereix a les Corts Generals". També reitera que "no només no envaeix altres espais sinó que, molt al contrari (...) assumeixen la millor via de les possibles per abordar, des de la política, un conflicte polític". A continuació, afegeix que l'amnistia "no afecta el principi de separació de poders" i ho argumenta tot assegurant que "el Poder Judicial està sotmès a l'imperi de la llei".
En aquest sentit, l'exposició de motius remarca que Espanya és "una democràcia i un estat de dret" i per tant respecte el principi democràtic i els drets fonamentals com els "pilars essencials".
Policies processats
La motivació de la norma exposa que l'amnistia inclou els policies processats sempre que no hagin comès "tortura i tracte inhumà i degradant". El text justifica que aquesta decisió "no suposa cap demèrit o cap retret per als col·lectius concernits" ni tampoc "la criminalització dels funcionaris que van intervenir en defensa de l'ordre públic". Afegeix que el perdó dels policies busca "alleujar la situació processal dels encausats i amb això les tensions derivades".
Superar les tensions
En l'exposició de motius, de 12 pàgines, el legislador justifica que cal aprovar aquesta llei orgànica, "en nom de l'interès general, consistent a garantir la convivència dins de l'Estat de dret i generar un context social, polític i institucional que fomenti l'estabilitat econòmica i el progrés cultural i social tant a Catalunya com en el conjunt d'Espanya".
La proposició indica que la llei orgànica és "un pas necessari per superar les tensions" vinculades al procés d'independència de Catalunya i "eliminar algunes de les circumstàncies que provoquen la desafecció que manté allunyada de les institucions estatals part de la població".
"Aquesta llei orgànica és un pas més en un camí difícil, però alhora valent i reconciliador; una demostració de respecte a la ciutadania i que l'aplicació de la legalitat és necessària, però, de vegades, no n'hi ha prou per resoldre un conflicte polític sostingut en el temps", resumeix l'exposició de motius.
Conseqüències que podrien agreujar-se
Un altre dels arguments que defensa la proposició de llei és que les conseqüències de processar milers ciutadans que han protestat "podrien agreujar-se en els pròxims anys". Afegeix que aquestes persones no són líders polítics i que alguns d'ells són "empleats públics que exerceixen funcions essencials en l'administració autonòmica i local i el processament dels quals i l'eventual condemna i inhabilitació produiria un trastorn greu" en els serveis públics.
El text admet que "no hi pot haver democràcia fora de l'estat de dret" però insisteix que és necessari crear les condicions perquè la política
Precedent del 1977
El precedent més recent d'amnistia és la de 1977 durant la transició democràtica. A diferència de l'indult, que no comporta l'oblit del delicte, l'amnistia implica l'extinció de tots els seus efectes i no només anul·la la pena sinó també els antecedents penals.
L'amnistia està vinculada a determinats moments de canvi, conflicte o refundació política. No està contemplada a la Constitució i hi ha divisió entre juristes sobre si és legal o no. S'ha d'acordar a través d'una llei aprovada al Congrés dels Diputats i imiplica eximir de responsabilitat tots aquells acusats o condemnats pels delictes que recull la llei d'amnistia.
La llei d’amnistia abasta del 2012 a l’actualitat i exclou el terrorisme i els tractes inhumans
La proposició de llei d’amnistia que es registra al Congrés de Diputats aquest dilluns podria incloure implícitament diversos casos considerats per part de JxCat com de ‘lawfare’ o guerra judicial. En canvi, no preveu aplicar-se a les actuacions policials més severes que impliquin tractes inhumans o degradants, al terrorisme o a la tinença i preparació d’explosius. El text abasta els fets des de l’1 de gener del 2012 a aquest 13 de novembre, amb tots els actes previs i posteriors a les consultes independentistes del 2014 i el 2017.
El primer article de la llei descriu els actes que quedaran exempts de responsabilitat penal, administrativa o comptable, i els circumscriu a tots aquells comesos en el marc de les “consultes” celebrades a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i l’1 d’octubre del 2017, en la seva preparació o les seves conseqüències, i executats entre l’1 de gener del 2012 i aquest dilluns, 13 de novembre del 2023. La llei s’haurà d’aplicar en cada cas concret en un termini màxim de dos mesos, sense perjudici de posteriors recursos, que no en suspendrien la seva aplicació. Les resolucions que apliquin l’amnistia a cada fet concret es podran recórrer.
Entre aquests actes s’inclou, de forma implícita, el viatge del cap de gabinet de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, en el seu viatge a Nova Caledònia com a observador internacional d’un referèndum d’autodeterminació, ja que expressa que s’amnistiaran les actuacions desenvolupades a títol individual o institucional per a “divulgar el projecte independentista, recopilar informació i adquirir coneixement sobre experiències similars o aconseguir que altres entitats públiques o privades donessin el seu suport a la consecució de la independència de Catalunya”. Aquest apartat també inclouria aspectes del Diplocat investigats al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona i al Tribunal de Comptes.
També es podrien veure amnistiats l’exconseller d’Interior Miquel Buch i el sergent dels Mossos d’Esquadra Lluís Escolà, condemnats per facilitar la protecció a Bèlgica de Puigdemont, ja que abasta aquells qui “de forma manifesta i constatada, haguessin prestat assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol tipus, representació, protecció o seguretat als responsables” del ‘procés’.
En concret, s’inclouen els actes tipificats com a delictes d’usurpació de funcions públiques, prevaricació o de malversació dirigits a “finançar, sufragar o facilitar” les tasques de preparació de les consultes. També inclou els actes que poguessin suposar delictes de desobediència, desordres públics i atemptat o resistència a l’autoritat, així com els “actes de desconsideració o crítica contra autoritats i funcionaris públics, ens o institucions públiques, així com símbols i emblemes en el curs de manifestacions, assemblees, obres o activitats artístiques” que reivindiquessin la independència de Catalunya.
En tot cas, queden exclosos de l’amnistia els actes “dolosos” contra persones amb resultat de mort, avortament o lesions al fetus, pèrdua o inutilitat d’un òrgan o membre, la pèrdua o inutilitat d’un sentit, la impotència, l’esterilitat o una greu deformitat. Això exclouria l’amnistia, per exemple, per als policies nacionals investigats per disparar una bala de goma a Roger Español que li va provocar la pèrdua d’un ull.
També deixa fora de l’amnistia els fets tipificats com a delictes de tortura o tractes inhumans o degradants, “sempre que superin un llindar mínim de gravetat”.
Els actes tipificats com a delictes de terrorisme també queden fora de l’amnistia sempre que hi hagi sentència ferma i consisteixin en atemptats contra la integritat física o mort d’alguna persona, destrucció massiva d’instal·lacions estatals o públiques, sistemes de transport, infraestructures, sistemes informàtics, llocs públics o propietats privades que puguin posar en perill vides humanes o produir un gran perjudici econòmic. Tampoc es podrien amnistiar l’apoderament il·lícit d’avions, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies, o la fabricació tinença, adquisició, transport, subministrament o utilització d’explosius o armes de foc. Tot això, sempre que tinguin com a objectiu “obligar indegudament els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo, o desestabilitzar greument o destruir les estructures polítiques, constitucionals, econòmiques o socials fonamentals d’un país”.
Això podria fer que els CDR de l’operació ‘Judes’, investigats per terrorisme i tinença d’explosius no es puguin beneficiar de l’amnistia.
Els delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’Estat o contra els interessos financers de la Unió Europea tampoc s’amnistiaran. Per últim, queden fora de la llei els actes comesos amb motivacions racistes, antisemites, antigitanes o de qualsevol altre tipus de discriminació.
Responsabilitat i execució de l’amnistia
La llei també especifica els detalls per aplicar-se i els efectes concrets que té sobre els casos afectats. Així, indica que la llei provoca l’extinció de la responsabilitat penal, administrativa o comptable. Els qui es trobin a presó hauran de ser alliberats immediatament pels jutjats, els antecedents penals quedaran eliminats i també quedaran sense efecte les ordres de recerca i captura, tant les nacionals com les internacionals. També s’aixecaran les mesures cautelars, fins i tot encara que es presenti un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei.
La responsabilitat administrativa també haurà de ser arxivada definitivament. En el cas de la responsabilitat civil o comptable també quedarà extingida, excepte les que ja s’hagin dictaminat per sentència o resolució administrativa ferma i executada. Totes les responsabilitats civils sobre danys a particulars, quedaran garantides.
Els treballadors públics sancionats o condemnats podran retornar al seu lloc de feina, se’ls eliminaran les notes desfavorables als fulls de serveis i mantindran l’antiguitat com si no haguessin deixat de treballar, però no se’ls recompensarà econòmicament el temps no treballat.
L’amnistia tampoc donarà dret a cap indemnització per als amnistiats o al retorn de les multes imposades.
L’amnistia s’aplicarà pels òrgans judicials d’ofici o a instància de part o de la fiscalia, i sempre amb audiència prèvia de la fiscalia i les parts, estiguin en el moment processal que sigui. La seva tramitació judicial es farà de forma “preferent i urgent” i sempre abans de dos mesos. Si les resolucions que apliquen l’amnistia són recorregudes, no se suspendran.
Finalment, la disposició addicional primera modifica l’article 130.1.4 del Codi Penal i afegeix l’amnistia a l’indult com un dels motius per l’extinció de la responsabilitat criminal. La disposició addicional segona modifica l’article 39 de la Llei Orgànica del Tribunal de Comptes, on s’afegeix un tercer apartat que indica que quedaran exempts de responsabilitat els que hagin comès actes que hagin estat amnistiats.