La televisió que no arriba

Els reptes d'Empar Marco per engegar les emissions d'àpunt

La carta d'ajust a la freqüència de la vella Canal 9 no té data de caducitat. Ni l'anunci de les emissions provisionals de la nova RTVV a finals de l'any 2016, ni la intenció de la directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Empar Marco, d'engegar-les aquest estiu s'han complit. La manca de continguts suficients per cobrir la programació, la necessària renovació dels equips tecnològics i la contractació de la plantilla són els obstacles que ha de superar l'ens públic. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

D'ençà que el president Alberto Fabra decretara la mort d'RTVV, que la televisió pública valenciana arrossega una maledicció. Totes les dates que s'han anunciat per posar en marxa les emissions s'han incomplert. Ni la promesa precipitada del president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ni del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, d'obrir la televisió el 9 d'octubre de 2015, ni la intenció d'emetre provisionalment a finals de l'any 2016 del president de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), Enrique Soriano, han estat una realitat. Tampoc l'objectiu d'Empar Marco, directora de la CVMC, de posar fi a la carta d'ajust durant aquest estiu.

Aquest dilluns, de fet, Marco ha negat l'enèsima data que estava damunt la taula. «És força complicat que comencen les emissions abans que acabe l'any», ha afirmat per negar que ni el 9 d'Octubre ni el pròxim 29 de novembre (quart aniversari del tancament de Canal 9) les barres de colors desapareixeran de la pantalla. «Burjassot (seu de la radiotelevisió pública) no està preparada tecnològicament», ha justificat la directora de la CVMC, que ha explicat: «Això significa que si es connecten quatre cables, pot sortir alguna cosa a pantalla? Sí, però ho volem així?». «Podrem emetre quan tinguem personal, l'equipament tecnològic adequat i contingut nou. Mentrestant, és una fal·làcia preguntar-se si podem prémer un botó», ha rematat.

Amb aquestes qüestions impedint, de moment, que els nens gaudisquen dels dibuixos en llengua pròpia, EL TEMPS radiografia l'estat de la triada d'assumptes clau per posar en marxa la futura radiotelevisió pública valenciana. La tornada de les emissions queda encara llunyana.

-Equipaments tecnològics. L'estat dels aparells necessaris per posar en marxa la nova radiotelevisió ha estat un maldecap constant per als dirigents de la corporació. Enrique Soriano, president del Consell Rector de l'ens, va apuntar a aquest setmanari en novembre de 2016 que «circumstàncies tècniques, com ara l'obsolescència del material» impedien engegar provisionalment les emissions. «L'informe que vam rebre sobre l'estat del material ens ho impedeix. Hi ha circumstàncies tècniques que ho desaconsellen», explicava.

Quan Marco va arribar a la direcció general de la corporació va topar-se amb el mateix problema. De moment, però, només s'ha pogut solucionar una part d'aquesta qüestió amb la licitació per 1,3 milions d'euros del contracte de multicontinuïtat del servei. Un procés determinant per poder emetre els continguts de la nova radiotelevisió. Ara bé, i segons fonts oficials de la CVMC, encara queden almenys 20 plans d'actuació tecnològica perquè tots els recursos tècnics estiguen en perfectes condicions.

Les instal·lacions de la vella RTVV a Burjassot (Horta). 

Segons va afirmar Soriano a finals de juny en la seua compareixença a les Corts Valencianes, «la renovació tecnològica condiciona l'inici». El president del Consell Rector de la CVMC va xifrar en 20 milions (als quals cal sumar 10 més en concepte d'explotació) la inversió necessària per a resoldre el problema de «l'obsolescència tecnològica» i «el mal estat de les infraestructures». Aquests diners es destinarien a la compra d'aquests equipaments, a la creació d'estudis de ràdio i a la millora dels edificis de la corporació durant els pròxims tres anys.

Amb tot, segons Soriano, caldrien altres millores. La modificació dels sistemes d'edició i producció seria una d'elles. Com també la posada en marxa de les delegacions a Castelló i Alacant. Unes qüestions per resoldre que deixen en l'aire, fins i tot, quin mitjà de comunicació podria començar a funcionar abans, si la ràdio, la televisió o la plataforma digital. «Depèn de la rehabilitació dels equips», va concloure.

-Continguts. Tot i que des de presidència de la Generalitat Valenciana pensaven que el procés de reobertura de la radiotelevisió no seria tan tortuós, va crear-se el Consell Consultiu Audiovisual Valencià per agilitzar la contractació de continguts de cara a la nova televisió. Uns programes, però, que només cobreixen 315 hores de les 4.000 necessàries per completar tota la graella televisiva. El Consell Rector va aprovar la selecció dels primers documentals i pel·lícules, entre les quals destacava 'L'estratègia del silenci', de Barret Films i que narra la lluita de les víctimes del metro. Amb les convocatòries d'animació i ficció realitzades, encara queden més avaluacions de programes i altres continguts per completar la programació del futur canal públic valencià.

-Personal. D'ençà que va iniciar-se el procés per engegar la nova RTVV, que els criteris per escollir els treballadors de la nova societat pública han sigut polèmics. Una controvèrsia que ha estat ben viva fins a la redacció del nou barem per contractar al personal directiu de la nova corporació. No debades, segons la Unió de Periodistes, els criteris aprovats «vulneren la igualtat» i afavoreixen els ex-treballadors, com ha quedat palès amb el resultat de la primera borsa de treball. Per a completar la plantilla, però, encara queda convocar la borsa del personal de la Societat de Mitjans de Comunicació. Amb l'amenaça dels tribunals sobre la primera convocatòria, aquest punt pot convertir-se en l'obstacle més espinós que Marco haurà de superar perquè les emissions d'àpunt siguen realitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.