Alberto Fabra: “No podíem mantenir una televisió tan cara, era impossible”

Per primera vegada, un ex-president de la Generalitat Valenciana del PP concedeix una entrevista a EL TEMPS. Es tracta d'Alberto Fabra, actualment senador per designació de les Corts Valencianes, que va estar l'últim president dels populars al País Valencià. Us oferim un extracte centrat en RTVV de l'extensa entrevista publicada al número d'aquesta setmana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Va comunicar el tancament de RTVV a Pedro J. Ramírez abans que a Rosa Vidal, la directora general de l’ens?

—No. Després del meu Govern, a qui primer li ho vaig comunicar és a la secretària d’Estat de Comunicació [Carmen Martínez Castro]. Després vaig trucar als mitjans de comunicació d’ací i els de nivell nacional.

—Qui va donar la notícia, a través d’un tuit, fou ell. Rosa Vidal estava de camí al Palau, encara no en sabia res.

—Amb Rosa Vidal vaig parlar després, sí. Hi havia unes altres persones que havien de comunicar-li-ho, però desconec si van fer-ho. No ho sé.

—En cas de nul·litat de l’ERO, tenia la decisió presa?

—No em plantejava que l’ERO poguera ser nul.

—José Ciscar, el seu vice-president, havia amenaçat amb el tancament, i el fiscal havia defensat les tesis dels sindicats.

—Si de cas, esperava una sentència d’improcedència, no de nul·litat. Quan vam tenir-la a les mans, un grup de persones vam reunir-nos i vam concloure que la situació era insostenible. No podíem mantenir una televisió tan cara, era impossible... Era curiós: no hi havia cap mitjà de comunicació a tot Espanya que no haguera estat sotmès a un ERO, cap ni un. Per què no podíem fer-ne un a RTVV? Per què? Els sindicats i els partits de l’oposició, s’hi negaven. Els mateixos partits que es fotografiaven amb els representants dels treballadors i que ara han projectat una televisió amb els mateixos treballadors –o menys– que proposàvem al nostre ERO d’ajustament de la plantilla. Nosaltres havíem previst una televisió de 70 milions d’euros anuals i amb més de 600 persones. Resulta cridaner que tots aquells que deien “no, no, no, no” i es posaven samarretes, ara proposen una televisió amb menys treballadors. També han defensat el nostre ERO, diuen que per motius “tècnics”. Escolte, quan s’ocupa una responsabilitat com aquesta, no hi ha criteris tècnics. És el polític, qui ha de respondre.

—Amb una audiència del 10%, en lloc del 4%, també hauria clausurat Canal 9?

—És que tot això caldria haver-ho valorat quan es va presentar el primer ERO. Com podíem tenir una televisió tan desproporcionada, que costava tant, i que alhora tenia una audiència del 3% o del 4%? Tothom va posar-se en contra nostra, però eren moments molt complicats, en què la publicitat havia caigut... Ens deien, “no, és que és pública”. Mire, és que allò públic aguanta fins a un punt, i hi havia unes altres coses que eren fonamentals. No es pot tibar tant la corda, perquè si no, es trenca. Volíem mantenir una televisió sostenible, però els sindicats i l’oposició no ens van deixar. Els partits que ara han enganyat els treballadors, per cert.

—Els han enganyat?

—Home... “Quan governem, tots els ex-treballadors tornaran a Canal 9”, deien. Hi haurien de reflexionar una mica.

—Vostè va reflexionar molt, abans de tancar RTVV, o va decidir-ho en calent, doncs?

—Aquell dia [5 de novembre del 2013] vam prendre la decisió, però no va ser fruit d’un emprenyament. Vam estudiar què podíem fer davant una situació com aquella.

—Fins al 29 de novembre que va culminar el tancament, no s’hi va repensar de nou?

—No.

—Van passar a dir-li “moniato”, cada cop que eixia el carrer.

—Quan estàs en un càrrec com aquest i adoptes una decisió tan difícil, sents coses que no agraden.

—En tancar-la va adonar-se que, sense RTVV, els costaria molt de continuar en el poder?

—Ens deien que utilitzàvem RTVV per fer-nos publicitat, però vam atendre, en exclusiva, els criteris econòmics i d’inviabilitat. En aquest cas, ens haurien d’haver fet l’onada: “Ostres, aquests es treuen de sobre el seu principal aparador de publicitat!”. No sé si amb la televisió hauríem guanyat les eleccions. Amb Canal 9, però, Lerma les va perdre, igual com ha succeït a la majoria de comunitats autònomes. Dit això, hi ha cap enquesta sobre la demanda d’una nova televisió per part dels valencians? No, perquè no interessa. Si n’hi haguera, els resultats sorprendrien molta gent.

—Van abusar en excés de Canal 9? Van manipular massa?

—De televisions públiques, l’única referència que teníem era TVE, que havia estat criticada amb governs del PSOE i del PP. Si Canal 9 era el pim-pam-pum dels uns i dels altres i costava 200 milions anuals, per què no havíem de tractar de fer-la sostenible?

—Parlant de televisió, el concurs de les TDT −externalitzat a una empresa privada− fou anul·lat pel Suprem, i la nova baremació −feta pels tècnics de la Generalitat− va donar un resultat molt diferent.

[Silenci.] És una altra cosa que em vaig trobar damunt la taula... Què vol que li diga?

—Havien tractat de beneficiar empreses amigues?

—No sé ni quines eren.

—Ho sap: Mediamed, Libertad Digital, Intereconomía...

—La majoria d’elles mai no van arribar a emetre.

Fotografia de Miguel Lorenzo.

Si vols gaudir de l'entrevista completa, compra la revista ací http://eltemps.cat/la-revista/ o al teu quiosc més proper!

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.