Antifeixisme

Guillem, no t'oblidem!

Els carrers de València s'han omplit per homenatjar a Guillem Agulló 25 anys després del seu assassinat per part de l'extrema dreta. Organitzada per Acció Cultural del País Valencià i diverses entitats a favor dels drets humans, la manifestació del 25 d'abril d'aquest dissabte ha estat un clam contra la intolerància i els crims d'odi. Un crit recollit en la retolació d'un passeig al Jardí de Vivers del cap i casal amb el nom del jove antifeixista. I que ha estat inaugurat per la família d'Agulló i l'alcalde de València, Joan Ribó, i la vicealcaldessa, Sandra Gómez.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la plaça Sant Agustí de València, hi havia ambient de festa. Senyeres amb blau i sense, estelades, globus grocs, llaços del mateix color, cartells demanant llibertat per als presos i banderes feministes i antifeixistes omplien de colorit els carrers. Es tractava de la tradicional manifestació del 25 d'abril convocada per Acció Cultural del País Valencià. Enguany, però, el clam no era pel finançament, ni per la llengua. Estava carregat d'emoció, record, ràbia i resistència. Era un crit en memòria de Guillem Agulló, del jove antifeixista assassinat per l'extrema dreta ara fa 25 anys. Un crim que va mostrar, després de la mort de l'activista Miquel Grau l'any 1977 també per part de la ultradreta, la impunitat del feixisme. I la seua banalització per part dels sectors més reaccionaris de la societat valenciana.

Muixeranga encapçalant la manifestació en record de Guillem Agulló| EL TEMPS

Al ritme de les dolçaines i els tabals de l'Estrella Roja de Benimaclet, els manifestats avançaven al crit de «ni oblit, ni perdó». La convocatòria realitzada per l'entitat a favor de la llengua, Lambda, Plataforma contra la Islamofòbia, la Comissió d'Ajuda al Refugiat, la Comunitat Israelita de València, la Federació Maranatha d'Associacions Gitanes, Ververipén Rroms per la Diversitat, Moviment contra la Intolerància i Calciscova havia reunit milers de persones. Totes amb el compromís d'aturar el feixisme i defensar un País Valencià obert, divers i plural.

Pancarta de la marxa d'aquest dissabte amb els globus grocs reivindicant l'alliberament dels presos independentistes al darrere, on se situava ERPV| EL TEMPS

A la mobilització, s'hi sumaven entitats com ara Plataforma per la Llengua, Decidim, Antifeixistes o Solidaritat amb Catalunya en Defensa de la Democràcia; partits com ara Compromís, Esquerra Republicana del País Valencià o Esquerra Unida; col·lectius com Arran i sindicats com ara Comissions Obreres. Entre els manifestants destacaven dirigents valencianistes com ara Àgueda Micó, Enric Bataller, Josep Nadal o Carles Mulet; el diputat d'Esquerra Unida al Congrés Ricardo Sixto o el senador de Podem Ferran Martínez; el portaveu d'Intersindical, Vicent Mauri, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Maurí, el president d'Obra Cultural Balear, Josep de Luís, o l'exparlamentari de la CUP i activista David Fernàndez. Precisament, Fernàndez acompanyava la família Agulló a la manifestació.

Darrere de la pancarta principal, estava la família de Guillem Agulló. A la imatge, podem veure el pare de Guillem amb l'activista David Fernández. Al seu costat, la seua mare i una de les seues germanes| EL TEMPS

Els crits de «llibertat, presos polítics» o «ni oblit, ni perdó» s'alternaven amb cançons com ara l'Estaca, el cant dels Maulets, Bella Ciao o la Muixeranga. La melodia d'aquesta última tocata tradicional del País Valencià servia perquè els muixeranguers construïren unes torres humanes convertides en símbol antifeixista. La botifarra de l'últim integrant de les muixerangues davant els insults nazis a la passada cavalcada de les reines magues que organitza la Societat Coral El Micalet va transformar una tradició valenciana en icona contra la ultradreta.

Quan aquesta torre humana feia minuts que s'havia edificat, menys d'una desena d'ultres -aquest dissabte el grupuscle blaver Defenem Valéncia havia convocat una concentració-, increpaven els manifestants enfront de la Delegació del Govern espanyol a València. La policia, tanmateix, els reduïa evitant aldarulls com els del passat 9 d'Octubre. Entre els feixistes, hi havia membres històrics del Movimento Social Republicano (MSR), de caràcter obertament neonazi.

Pancarta en solidaritat amb els xavals acusats pels fets d'Altsasu| EL TEMPS

Amb les forces de seguretat evitant cap incident, la pancarta que clamava per un País Valencià obert i plural arribava al Jardí de Vivers de València. Abans, amb tot, col·lectius de l'esquerra independentista cremaven fotos de l'actual monarca i de Felip V, el rei espanyol que va aniquilar les lleis pròpies dels valencians gràcies a la victòria de les tropes borbòniques a la batalla d'Almansa, l'any 1707. Justament, el motiu de la commemoració del 25 d'abril.

Els carrers de València de gom a gom per reivindicar la figura de Guillem Agulló| Prats i Camps

Mentre la resta de la manifestació encara no havia creuat el vell llit del riu Túria, la capçalera entrava a un dels pulmons verd de València al ritme dels Maulets, l'organització a la qual va pertànyer Agulló. «Benvinguts a l'homenatge a Guillem Agulló», es deia des de la megafonia d'un esdeveniment que comptaria amb una muixeranga prèvia a la inauguració del passeig Guillem Agulló. La família del jove assassinat per l'extrema dreta; l'alcalde de València Joan Ribó; la vicealcaldessa Sandra Gómez i el dirigent d'Acció Cultural del País Valencià Ferran Suay llevaven la tela que cobria la placa del passeig quan les darreres notes de la muixeranga cedien el pas als punys alçats i als crits de «Visca la terra lliure» i «ni oblit, ni perdó». Les llàgrimes, l'emoció de la família era palesa. Tot i no ser el reconeixement anhelat, era el primer gest de la ciutat cap al militant antifeixista assassinat pels defensors de la creu gammada i l'esvàstica.

«A València, no hi ha espai per a l'odi. 25 anys després de l'assassinat de Guillem, la nostra ciutat comparteix els seus valors», afirmava Ribó, que continuava: «Va ser víctima d'un odi que encara continua per una extrema dreta que no pot tenir cap oportunitat d'actuar amb impunitat. Ni a casa nostra, ni enlloc. L'Ajuntament de València està on hauria d'haver estat fa molt de temps. Per això, vam actuar sense por, personant-se contra els violents feixistes del 9 d'Octubre». «Avui commemorem el 25 aniversari del seu assassinat, i reconeixem la figura de Guillem Agulló», rematava.

Inauguració del passeig en honor d'Agulló amb la família present| Ajuntament de València

Després de les paraules de l'alcalde, la música i les paraules combatives s'alternaven. Si Suay recordava la figura d'Agulló, el cantautor Pau Alabajos interpretava amb la seua veu dolça «Nit i boira», escrita en homenatge al jove antifeixista. La mecànica es repetiria amb les cordes vocals de Mara Aranda i Eva Gómez, i les paraules de la cantant Meritxell Gené contra el racisme, el masclisme i el feixisme. O amb el poema de Joan Raspall «Podries» llegit per Sámar Hammadeh, de la Comissió d'Ajuda al Refugiat.

L'emotivitat, però, augmentava a l'escenari amb l'aparició d'Al Tall, que interpretaven «A Miquel Grau». Una cançó en memòria del jove valencianista matat a Alacant l'any 1977 per la ultradreta i que van interpretar en honor a Agulló en el primer homenatge a Agulló després del crim. El cantautor Miquel Gil, que havia participat minuts abans en el tema d'Al Tall, actuava en solitari amb «Rosa de paper». Una cançó protesta que avui significava «una urna que no trobaren [en referència a l'1 d'Octubre] i ni la trobaran mai», segons indicava.

El Jardí de Vivers s'ha plenat per a l'acte reivindicatiu per un País Valencià plural i divers| Prats i Camps

Una vegada Carraixet havia reivindicat amb el seu folk combatiu la figura d'Agulló, Demetrio Gómez, de Rroms per la Diversitat, prenia la paraula. «Som radicalment demòcrates, i, per això, som antifeixistes», expressava. «Defensem un País Valencià on tot el món tinga cabuda», assenyalava. «La nostra vida no haguera sigut igual sense la lluita de la família de Guillem Agulló, que ens ha fet mantenir-se dempeus», reivindicava el cantautor Feliu Ventura, abans de musicar el poema de Vicent Andrés Estellés «Soledat» acompanyat a la guitarra de Fernàndez. «Aquests 25 anys hem hagut de renàixer. Com deia Jordi Cuixart, aquests 25 anys han sigut un aprenentatge continu de la dignitat de Guillem Agulló i la seua família», afegia Fernàndez.

L'excantant d'Obrint Pas Xavi Sarrià interpretava, de fet, el seu tema «Renàixer» minuts abans de fer un trio amb l'exvocalista de la Gossa Sorda i diputat de Compromís a les Corts Valencianes, Josep Nadal, i el mateix Ventura. Tots tres cantaven «No tingues por», el tema d'Obrint Pas dedicat a Agulló. «Cap agressió sense resposta», cridava el públic al compàs de l'acordió, el violoncel i les veus dels tres músics valencians. «Tenia 16 anys quan van matar-lo. Però no ens quedarem a casa. I avui tenim la nostra geografia plena de Guillems», afirmava Sarrià. I Nadal exclamava: «Va marcar la nostra adolescència aquell crim. Però diguérem no tenim por. No podran amb l'odi i la violència. Per Guillem. Per tota la gent que lluita contra el feixisme. No esteu sols!». Els aplaudiments, els punys alçats i els crits de «ni oblit, ni perdó» tornaven entre el públic.

«Volem agrair en nom d'Acció Cultural del País Valencià la vostra assistència a una manifestació pacífica que lluitava per la democràcia, per la justícia, per la nostra llengua, per aprofundir el nostre autogovern», tancava la responsable de la secció juvenil de l'entitat, Maria Deltell. La muixeranga de l'Estrella Roja de Benimaclet clausurava l'homenatge a Guillem Agulló. Un record del seu compromís que no estarà només a la consciència de la gent. També a un passeig del Jardí de Vivers. La seua memòria és immortal.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.