Nou president de l'Obra Cultural Balear

Josep de Luis: «M’estim més estar en el punt de mira de l’extrema dreta que en els seus braços»

Josep de Luis (Inca, 1971), de professió advocat, assumeix el 28 de febrer vinent la presidència de l’Obra Cultural Balear.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Josep de Luis començà de ben jove a militar en les Joventuts Nacionalistes de les Illes. Amb el transcurs del temps, “sense adonar-me’n, pràcticament”, acabà assumint que era independentista perquè “sóc mallorquí i a Espanya no es pot ser mallorquí, aquest Estat ens expulsa”. Conseqüent amb la seva ideologia, s’acostà a organitzacions d’aquest àmbit i fins i tot arribà a ser candidat al Senat per Sobirania per les Illes a les eleccions generals de 2016. No volia fer carrera política —“mai m’ho vaig plantejar”— sinó que aquella aventura fou el resultat de “comprovar que no hi havia cap oferta electoral sobiranista”.
Passades les eleccions, tornà al seu despatx professional —ha defensat alguns militants sobiranistes en diversos processos judicials— i fa uns mesos “un grapat de socis” de l’Obra Cultural Balear (OCB), “en saber que Jaume Mateu no repetiria com a candidat a president, ens posàrem de fita crear una candidatura de consens”. Els companys li demanaren ser el futur president de l’entitat: “I no ho vaig dubtar ni un segon”. El pròxim dia 28 serà elegit per l’assemblea de socis el màxim responsable l’OCB, ja que no hi ha cap candidatura alternativa.

Això que no hi hagi més que una sola candidatura és sinònim de cansament i depressió dels socis o d’unitat darrere la candidatura que vostè encapçala?
—D’unitat, clarament. Hem fet un equip que recull totes les sensibilitats de l’Obra i, per tant, no tenc cap dubte que el fet que no hi hagi una candidatura competidora és perquè nosaltres oferim consens.


Què volen aportar, vostè i el seu equip, a l’Obra?
—Hem de tonificar el múscul de l’Obra. La seva xarxa territorial s’ha de posar altra vegada en actiu, l’hem de revitalitzar, que sigui capaç de posar al carrer de bell de nou, com ho feu el maig farà 6 anys, 50.000 persones reivindicant la llengua, la cultura i el país.


L’OCB ha de ser una entitat sobiranista?
—L’Obra té 55 anys d’història. Des del primer moment es declarà continuadora de l’Associació per a la Cultura de Mallorca, presidida perEmili Darder, afusellat pels franquistes. Això defineix tant l’Obra com els seus enemics. L’Obra sempre ha estat a l’avantguarda de la lluita per la cultura, la llengua i les institucions pròpies d’autogovern. Sempre ha estat radical en aquest sentit. Quan va néixer el 1962, no era còmoda per al poder. I seguirà sense ser-ho ara. Reivindicam fer passes endavant per la llengua, la cultura i el país. L’Obra està obligada a ser present i impulsar la defensa de més autogovern.


Quin punt fort i quin de fluix té l’OCB?
—El punt fort és la xarxa territorial i la seva història, són els tresors a preservar. El fluix... sincerament no el veig enlloc. Una altra cosa són les amenaces que s’han creat els darrers temps, que són riscs però no punts fluixos. És clar que existeix un interès per crear friccions socials i que s’intenta criminalitzar determinades ideologies que es concreten en sigles, com les de l’Obra, però no crec que això sigui una debilitat, més aviat tot el contrari.


L’OCB ha de tenir ajuts públics?
—Discutir sobre això és fer el joc als que volen criminalitzar l’Obra. Hi ha determinades polítiques que interessa a l’administració fer-les servint-se de la societat civil. No tot ho ha de fer l’administració. No veig cap raó per criminalitzar l’Obra si rep ajuts públics. I és que, quan es diu que hauria de deixar de rebre subvencions públiques perquè fa no sé què [el PP ho ha demanat perquè assegura que l’OCB difon el separatisme], el que es fa en realitat es criminalitzar l’entitat. En el fons es tracta de combatre la diversitat ideològica per la via de la criminalització.

Els que ara van en contra del català i de l’Obra són els que fa uns anys reclamaven bilingüisme i el trilinguisme... Al final són els mateixos sempre i sempre persegueixen el mateix, són un intent d’imperialisme i d’uniformització cultural i lingüística.


El famós decret del català a la sanitat que aprovarà el Govern balear ­—pel qual metges i infermeres podran aprendre la llengua després de començar a fer feina en el sistema públic de salut illenc— és satisfactori?
—És absolutament decebedor. En el Govern algú s’ha oblidat de qui va tombar el quadrienni negre de José Ramón Bauzà. Algú s’ha oblidat de tot el que es va fer als carrers, a les escoles... Algú s’ha oblidat de tota la gent, molta, que va rebre repressió, expedients... Quan jo parl amb gent d’aquesta, em transmeten la seva profunda decepció per l’actitud del Govern envers el català. El Govern no llegeix correctament què va passar i no actua correctament.


El Govern assegura que fa el que pot fer a la velocitat que pot...
—Ells deuen saber què fan. Supòs que han analitzat què els interessa. Supòs que són conscients del tracte que donen a la gent que els va ajudar a guanyar i arribar [al Govern]. A vegades hi ha missatges que fan riure, com els de grups minúsculs d’agitadors que han generat un problema (lingüístic) allà on no n’hi havia cap. I resulta que el Govern fa seguidisme d’això. En la meva opinió, és una equivocació molt grossa. Actuar en clau electoral pensant que hi ha moltes queixes ciutadanes contra el català és equivocar-se perquè no hi ha tals queixes, no són més que petits grups, sempre els mateixos, els que es queixen, i electoralment no tenen pes.


Tot el Govern actua igual o hi ha diferències entre els partits que li donen suport: PSIB-PSOE, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera?
—Dels partits que has citat n’hi ha que es mantenen forts i combatius.


Quins sí i quins no?
—A veure... quan sigui president de l’Obra intentaré no referir-me mai a partits, a sigles. I com has vist, en l’entrevista ni una vegada ho he fet. L’Obra ha de fer política, molta, però no partidisme. No ha de tenir cap sigla estimada ni cap d’odiada. El que ha de fer és combatre o estimar les polítiques que es relacionen amb la llengua, la cultura i el país. Per tant, no vull parlar de sigles de partits. Ara bé, de totes les sigles que has citat n’hi ha que no han afluixat i d’altres que sí que han afluixat, cadascú deu saber què fa.


Hi ha diferències entre el Govern i altres institucions, amb relació al català?
—Sí, nosaltres detectam sensibilitats notablement diferents.


Per exemple?
—L’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca són més permeables [que el Govern] a temes identitaris

 

Josep de Luis, nou president de l'OCB, durant l'entrevista / Autor: Isaac Buj


Una vegada Aina Moll m’explicava en una entrevista que el risc del català a Mallorca i a les Illes és la llatinització, convertir-se en un idioma d’oficialitat però no d’ús social, cosa que, si jutgem per l’enquesta d’usos lingüístics feta pel Govern, s’està produint...
—No seré jo qui contradigui n’Aina Moll, no caldria sinó. És cert que es dona aquesta amenaça. Però el paper de les institucions és evitar que es concreti.


La immigració massiva ha portat a una substitució cultural?
—No. És vera que la pressió immigratòria afecta a la cultura i llengua, però es pot perfectament assimilar. No hi ha cap problema.


Es pot integrar en català el 47% dels residents de dret que no han nascut aquí i el 70% de balears que no usen mai el català?
—Sí. Cada persona és d’on vol ser. No és un problema d’on has nascut. L’Obra ha tengut èpoques que va fer una feinada entre els nouvinguts i cal recuperar aquesta línia de feina. I les institucions han de reaccionar. Hem tengut èpoques en què el Govern de torn no ha fet tant com hauria d’haver fet, i d’altres en què ha fet tot el contrari al que hauria d’haver fet. Tot això és ver. Però no es pot perdre de vista que la situació es pot redreçar.


En la promoció turística hi ha prou oferta cultural i identitària?
—Hi ha molt de camí per recórrer i intentarem des de l’Obra ajudar a recórrer-lo.


El turisme afecta la identitat? S’han de posar límits al turisme?
—Crec que s’han de delimitar les lluites. La nostra és la que és i crec que l’Obra s’ha de preocupar que els àmbits socials i polítics estiguin infiltrats del necessari respecte a la cultura i llengua pròpies, però no entrar en d’altres qüestions.


La presència del català en el cine és gairebé nul·la, a les Illes.
—Ens preocupa molt i serà un dels eixos de feina que ens posarem tot d’una que estiguem constituïts en Junta Directiva.


Com analitza el consum de televisió en català?
—De la molt àmplia oferta televisiva, que deu ser d’un centenar o més de canals, quants n’hi ha en català? Dos? Doncs és normal que l’audiència en català sigui del 2%. Si potenciam els continguts amb llengua pròpia i l’emissió de canals en català, l’audiència pujarà. És el mateix que passa amb el consum de periòdics i diaris en català a Mallorca: quants n’hi ha? Clar, si l’oferta és tan minsa, el consum hi ha d’estar en consonància per força. El problema, per tant, és d’oferta.


Una oferta que les administracions públiques han d’ajudar?
—Les ajudes són necessàries perquè partim d’una situació de desequilibri absolut. I per si faltava res, tenim un Estat que no hi fa res a favor, contradient les seves pròpies normes.


D’ençà d’una mena de llibre blanc sobre les llengües de l’Estat, que va ajudar a publicar el Ministeri de Cultura, en temps de Jorge Semprún, a principis dels anys noranta, si no ho record malament, no hi ha hagut cap més actuació de l’Executiu central divulgadora de la realitat plurilingüística.
—En efecte. És una incomprensió absoluta. És la concepció imperialista d’Espanya. S’equivoca l’Estat, perquè així és el màxim generador d’independentisme. On s’ha vist mai que un Estat com l’espanyol no permeti en el Senat l’ús de les diferents llengües oficials? És com la darrera ocurrència que he sentit: eliminar el requisit del que ells anomenen llengües cooficials per accedir a la funció pública. És una aberració i de fet no veig com ho puguin fer, però és la demostració que no es creuen la pluralitat. Per aquest motiu, cada vegada més gent se’n vol anar d’Espanya.


Què podria significar per al català a Balears un futur Govern del PP i de Ciutadans?
—Un desastre, un verdader desastre. Quan has estat el partit central [es refereix al PP], si et surt un bony a l’extrema dreta que no té cap altra opció que pactar amb tu, sembla poc intel·ligent seguir la seva política. T’interessa més mantenir-te en el gruix social, al centre. Perquè, si t’acabes radicalitzant, com el bony, acabaràs malament. Com veus [riu], una vegada més he aconseguit contestar-te sense posar-me a la boca cap sigla.


Com afecta el procés català a Balears i Mallorca?
—Afecta, per descomptat. Per una banda, perquè ha despertat el feixisme, aquí i pertot, tal com va dir Pablo Iglesias; però el problema no és que s’hagi despertat, és que encara existia, per molt adormit que estigués. Espanya és l’únic país europeu on el feixisme pot dormir tranquil·lament. Però també, alhora, ha reactivat molt el sentiment de pertinença a una nació gran i això tendrà conseqüències a Balears, de segur. Quines? Dependrà de la feina de les organitzacions, inclosa l’Obra, que estam en aquest àmbit. Hem de ser capaços entre tots de transmetre a la societat la necessitat de respondre correctament al sentiment creixent de pertinença, com deia, a la nació gran.


—Vostè que és misser, com avalua jurídicament el que està passant a Catalunya?
—És un desastre absolut. L’aplicació de l’article 155 és una aberració jurídica: l’Estatut d’Autonomia és una llei orgànica espanyola i la seva jerarquia normativa està dos esglaons per sobre del reglament que ha servit per destituir el Govern, dissoldre el Parlament, convocar eleccions... És una aberració. No ho és manco pretendre incardinar dins del delicte de rebel·lió i sedició els fets ocorreguts, perquè no hi ha hagut violència i les acusacions en aquest sentit estan agafades amb pinces. Pareix bastant clar que s’ha pogut produir una desobediència. Però resulta que la desobediència té com a conseqüència penal una multa i la inhabilitació. I els delictes que tenen aquestes possibles penes no porten adossada la possibilitat de presó preventiva. És impossible. Per tant, s’han hagut d’inventar tot això que diuen per poder acusar de sedició i rebel·lió i poder imposar la presó preventiva. És la meva opinió, clar, però no sóc l’únic que pensa així dins del món jurídic, ni prop fer-hi. I després hi ha l’altre aspecte, el polític.


Com l’analitza, l’aspecte polític?
—Senzillament: mentre no es vulgui resoldre un problema polític a través de la política no hi haurà cap solució possible. O és que volen ficar a la presó el 47% de la població?


Vostè, com a misser, ha defensat alguns joves d’Arran d’acusacions policials que s’han convertit en greus peticions fiscals. No li deman sobre els casos concrets, però sí que m’agradaria una valoració general de les peticions de severes penes que sovintegen últimament per a delictes que, si existeixen, no pareixen ser tan greus i que podrien ser entesos com a simples actituds, més o menys grolleres, encabides en la llibertat d’expressió.
—Existeix una doble vara de mesurar. Segons sigui l’acusat, es demana més o menys. Ho veim contínuament amb l’ús del famós delicte d’odi. És una barbaritat el que estan fent. Mira, jo som partidari que la llibertat d’expressió sigui màxima i defens el dret de qualsevol persona a fer el ridícul com consideri que l’ha de fer: s’hauria de saber diferenciar entre fer i dir bajanades i cometre delictes. Això per no parlar dels casos de tuits, que, segons què s’escrigui, no passa res i el mateix, però adreçat a segons qui, vol dir peticions de presó?... En el fons estic convençut que tota aquesta situació que estam comentant neix d’allà mateix: del fet que el feixisme no ha estat erradicat, que simplement ha dormit i que ara s’ha despertat.


Amb el panorama existent, s’hi ha pensat bé, abans d’assumir la presidència de l’Obra Cultural Balear? Perquè n’hi cauran, de llosques, de per tots costats. Ja han començat, de fet.
—No m’importa. No em fa gens de por. Estar en el punt de mira de determinada gent no és que faci il·lusió, perquè no en fa. Però mira: m’estim més estar en el punt de mira de l’extrema dreta que en els seus braços. •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.