Els estira-i-arronses entre el PP i l'extrema dreta Vox a l'Ajuntament de València semblaven ser la versió política d'aquella dita amorosa de qui es baralla, és qui realment s'estima. La batllessa popular María José Català havia apostat, d'entrada, per governar en solitari el consistori de la capital del País Valencià, però, finalment, va haver-hi de sumar al seu equip de govern a una força extremista, negacionista del canvi climàtic i allunyada del consens del combat contra el masclisme.
Mentre Català i Juan Manuel Badenas, líder dels reaccionaris al cap i casal valencià, feien públic a finals de la setmana passada el seu pacte governamental, l'antic vicealcalde de València, Sergi Campillo, transmetia en una carta la seua marxa d'Iniciativa del Poble Valencià, el partit ecosocialista que actua com a soci menor de Compromís i al qual pertany l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra. Junt amb Campillo, extirpaven el carnet l'exregidora Lluïsa Notario i els antics alts càrrecs del Govern del Botànic i de la conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mercè Martínez, Helena Ferrando, Daniel Mestre i José de Lamo.
La decisió, comunicada en la prèvia d'un acte de Compromís amb la vicepresidenta espanyola en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz, a València agitava, de nou, les aigües internes de la coalició valencianista. Campillo abandonava la formació ecosocialista per convertir-se en adherit de Compromís, és a dir, una fórmula d'afiliació a la coalició sense ser membre de cap dels tres partits que configuren la cooperativa política: Més, Iniciativa del Poble Valencià i Verds-Equo.
«La difícil situació política actual, conseqüència dels resultats de les passades eleccions municipals i autonòmiques al nostre País, ens insta a tots els qui militem en Compromís a trobar, sense demores injustificades, la millor manera de fer la tasca d'oposició [...] Des del meu punt de vista, això només és possible amb una organització d'esquerres, ecologista, feminista i valencianista forta i amb un funcionament àgil, que siga capaç de coordinar de manera efectiva i coherent tota l'activitat dels nostres col·lectius i dels nostres grups institucionals, amb una veu unificada davant els moviments socials, partits i resta d'entitats del nostre País», expressava Campillo a la missiva.
L'exvicealcalde de València advocava per «una organització amb una estructura consolidada i funcional que permeta deixar de banda les discussions estèrils, que mai no es tanquen, sobre repartiment de responsabilitats i quotes de representació». «Ja es va decidir al màxim òrgan del partit, al darrer congrés, avançar cap a una federació de partits -o estructura similar estable- a Compromís. De nou, la direcció d'Iniciativa ha proposat i ha sigut ratificat per la Mesa Nacional, tornar a obrir un altre procés intern per discutir per enèsima ocasió què volem ser en el futur», afirmava per recriminar a la direcció ecosocialista una mena de calma en aquesta responsabilitat.
«La gestió de la direcció elegida al darrer congrés i representada pels portaveus i els membres de l'executiva permanent, ha resultat del tot decebedora i no em sent representat per aquesta. Aquesta direcció, o almenys una gran part d'ella, no ha fet cap esforç d'integració després d'un procés extremadament complicat que requeria altura de mires i de generositat, en un moment molt delicat per a la nostra organització. En realitat, ha fet tots els esforços en el sentit contrari», censurava Campillo. El seu discurs coincidia amb les acusacions de «sectarisme», «falta de respecte a la pluralitat» i «deixar fora a militants de molts sectors» que la nissaga Mollà ha llençat des de la seua aclaparadora derrota al passat congrés d'Iniciativa, celebrat en febrer de 2022.
En aquell congrés, va imposar-se una complexa majoria encapçalada per l'aleshores futura vicepresidenta del Consell, Aitana Mas, i l'actual diputat de Compromís-Sumar a la Cambra Baixa, Alberto Ibañez. Amb el vistiplau d'Oltra i dels seus estrets col·laboradors, les diferents famílies d'Iniciativa van aliar-se per derrotar la nissaga Mollà, amb Pasqual Mollà com a referent històric intern del partit i l'aleshores consellera Mireia Mollà com a la cara visible del poder d'aquest cercle familiar a l'estructura ecosocialista.
Aquella batalla va tenir una seqüela uns mesos més tard. Mas va decidir després de sentir-se desautoritzada com a vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i líder institucional de Compromís el cessament de Mollà de les seues responsabilitats de consellera. L'acció es va prendre al·legant que Mollà havia negociat pel seu compte els futurs pressupostos del Consell amb els socialistes i no havia respectat la jerarquia i el missatge d'unitat en la negociació que volia marcar Compromís. La contundent reacció de Mas va estar avalada per la direcció ecosocialista i, fins i tot, pels seus socis de Més, però va ser percebuda com una humiliació pública a Mollà per determinats sectors del partit. De fet, fou un dels punts d'inflexió per a Campillo en el seu canvi d'opinió sobre una cúpula dirigent que havia avalat mesos enrere contra el mollisme.
«Campillo s'havia quedat sense gaire suports a dintre del partit i ha vist com a Iniciativa les seues possibilitats de tenir projecció a Compromís s'han truncat», interpreta una veu influent de Compromís. «Encara que va donar suport a la direcció guanyadora al passat congrés ecosocialista, va intentar actuar com a pont entre ambdues faccions enfrontades i va mantenir una equidistància que l'han deixat fora de joc orgànicament», assenyala una altra veu d'Iniciativa. Hi ha altres militants influents que ho observen de manera diferent: «Ha estat una conseqüència de com s'està actuant des de l'actual direcció».
Les reaccions a les baixes per part de la cúpula directiva ecosocialista han estat distorsionades per les paraules de l'exconsellera Isaura Navarro, qui va insinuar que Campillo hauria de deixar l'acta com a regidor a l'Ajuntament de València per què havia aconseguit un seient al consistori com a quota d'Iniciativa del Poble Valencià. «En Iniciativa no sobra ningú. Respecte les decisions personals i ho faré sempre. Una part d'elles serveixen per a fer autocrítica, però en un moment en el qual podem parar, reflexionar i veure com oferir una alternativa al govern actual, esperava que es quedaren per a expressar la seua opinió. Crec que és un moment per a construir i quedar-se», va reflexionar aquesta setmana Mas, una de les màximes dirigents ecosocialistes.
«Respectem la decisió individual que té cada persona per militar on considere adient, però crec que s'ha de subratllar que el 85% de la Mesa Nacional d'Iniciativa del Poble Valencià, el nostre màxim òrgan entre congressos, va decidir en el passat mes de febrer engegar una reflexió per dotar d'una estabilitat i organicitat més gran al nostre espai polític», assenyala Ibáñez, qui explica que el partit ecosocialista i el conjunt de Compromís ha d'estar centrat en l'acord de govern a Madrid «on Compromís ha jugat un paper fonamental» i en «treballar una alternativa als pressupostos de Mazón, qui ha reconegut que inclouran retallades».
Una acumulació de sotracs
La militància d'Iniciativa del Poble Valencià ha experimentat en els darrers dos anys diferents sotracs que han deixat el soci menor de Compromís en un estat de xoc. O, si més no, instal·lat en una època de certa transició fins a resoldre la seua reflexió sobre el nou encaix dintre de la coalició valencianista. Matar orgànicament a un dels pares de la formació, a Pasqual Mollà, va ser una decisió majoritària de la militància, però ha provocat un exercici de guerra permanent contra la direcció ecosocialista i, fins i tot, de vegades, envers Compromís per part d'aquest sector.
La complexa majoria que va desbancar la nissaga Mollà del poder orgànic d'Iniciativa del Poble Valencià va edificar-se sota la promesa d'un canvi en el funcionament intern del partit, d'unes maneres més obertes, més participatives, allunyades de l'enfrontament constant amb Més i d'evitar la bel·ligerància interna. «Aquests compromisos de canvi no s'han produït. Hi ha molta gent decebuda, com les dues persones que han deixat l'executiva i altres que es pensen la seua voluntat de continuar militant a Iniciativa del Poble València», expressa una veu crítica que va donar suport a l'actual comandància ecosocialista. Iniciativa del Poble Valencià, segons les fonts consultades, ha guanyat més de 500 persones d'ençà del congrés del 2022, en cas de sumar simpatitzants i afiliats.
«Hi ha persones que no són conscients de les dificultats, ni del temps que requereix construir unes estructures internes que amb l'anterior direcció no existien. El partit ha sofert sotracs molt importants com ara l'adéu forçat de Mónica Oltra després d'un exercici de lawfare de manual contra ella, qui era el nostra referent i la nostra arma de cara a les negociacions amb Més. Així mateix, s'han perdut les eleccions al País Valencià, la qual cosa ha estat complicada de pair perquè ningú pensava que podíem ser derrotats a les urnes. És normal que els canvis requerisquen temps, i més amb diverses convocatòries electorals pel mig», contextualitza un dels valors de la coalició valencianista.
L'adéu forçat d'Oltra, arran d'una causa judicial plena de dubtes a les acusacions contra l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana, ha debilitat Compromís, però, de manera especial, Iniciativa del Poble Valencià. «Hem d'aprendre a viure sense el pes i la influència que tenia Oltra. Era la nostra gran basa a l'àmbit intern. Necessitem temps per armar una estructura orgànica que ens permeta negociar amb solidesa amb Més. També per rearmar-nos ideològicament i políticament», assenyala una altra veu ecosocialista.
«El problema és que ni Compromís, ni tampoc Iniciativa del Poble Valencià estava preparada per a imaginar-se sense Oltra, ni per prescindir d'un dels grups històrics de la formació», coincideix un rostre amb influència i pes dintre dels ecosocialistes i, fins i tot, al conjunt de Compromís. «Les crítiques a la direcció i, concretament, a Mas com a líder caldria matisar-les. No debades, s'ha vist envoltada d'una situació que no és fàcil resoldre-la amb tan poc de temps», ressalta.
La darrera batalla pel senador entre Iniciativa del Poble Valencià i Més, la qual va derivar en un cessament de la convivència orgànica entre ecosocialistes i l'antic Bloc, ha enrarit l'ambient intern i les relacions entre socis de la coalició valencianista quan el full de ruta de totes les potes de Compromís fixa la federació com a horitzó orgànic. Encara més, tant Més com Iniciativa del Poble Valencià han expressat en diverses ocasions la voluntat d'acollir al seu espai a les restes de Podem i a l'estructura amb gran capil·laritat d'Esquerra Unida del País Valencià.
Refundar Compromís?
Amb els referents que van crear Iniciativa del Poble Valencià i van consolidar-la com un actor de Compromís allunyats de la primera línia política, així com amb un planter de nous lideratges com ara Mas, Ibáñez o els diputats a les Corts Valencianes Carles Esteve i Verònica Ruiz, hi ha veus històriques que demanen «una refundació de Compromís com a partit únic» per a minvar els conflictes orgànics. És el cas de Manuel Alcaraz, un dels referents ecosocialistes i exconseller de Transparència en la primera legislatura botànica, però, en l'actualitat, allunyat de qualsevol càrrec directiu a Iniciativa del Poble Valencià: «La meua alternativa és refundar Compromís en un partit».
«Les baixes d'aquestes persones, tot i que Campillo és un valor per a l'organització, no em preocupen. La meua preocupació és l'ambient i la situació general de Compromís, especialment l'ajornament sine die de la reflexió i l'autocrítica sobre el rumb de la coalició després de les passades eleccions valencianes», opina. I medita en veu alta: «Quanta gent sap que existeix Compromís i quanta gent sap què és Més o Iniciativa? Cal potenciar la nostra marca, la nostra eina política que és Compromís. I s'ha de fer amb un diagnòstic de país i sabent que l'època dels hiperlideratges, de Joan Ribó, Joan Baldoví i Mónica Oltra, no tornarà».
Arran de les noves circumstàncies polítiques i orgàniques, reitera la seua aposta per Compromís com a partit únic: «Cal llevar-se la por a Més i reconstruir unes regles de confiança mútua perquè si no es recuperen, serà impossible reforçar Compromís». «Iniciativa hauria d'apostar per què Compromís fora un partit únic. Al remat, si Més imposara unilateralment la seua força dintre d'un Compromís com a partit únic, sap que provocaria la marxa d'una part de la militància i es quedaria amb els vots que tenia el Bloc fa 12 anys», argumenta per contrarestar el temor que tradicionalment han tingut els ecosocialistes de diluir-se en una sola organització, atès que podrien perdre el seu pes davant del múscul militant de l'antic Bloc.
«És important que es resolguen els temes i evitar les guerres per càrrecs. Cal allunyar-se de l'immobilisme al conjunt de Compromís», demana. L'exemple que la transició agitada d'Iniciativa del Poble Valencià en temps d'orfandat d'Oltra és un símptoma més del procés de reconfiguració de Compromís després de la patacada electoral de l'esquerra en les passades eleccions valencianes. Imaginar Iniciativa del Poble Valencià i, per extensió, Compromís sense la seua antiga líder és el gran repte. La tornada de l'exconsellera a l'advocacia ho confirma.