Les sospites de «trampes» electorals de Rita Barberá abans del 'ionqui dels diners'

Amb l'eclosió del 'cas Taula', els dubtes sobre el finançament del PP de València s'han posat de manifest. Però, abans que el penedit i autoproclamat 'ionqui dels diners', Marcos Benavent, confessara el modus operandi de la trama, Barberá tenia a sobre altres sospites de «trampes» electorals amb l'anomenat 'cas Laterne', derivada de 'Gürtel', i la relació amb una de les fundacions més opaques de l'Ajuntament governat pels populars: CEyD.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Abans de l'aparició de l'autoproclamat ionqui dels diners, Marcos Benavent, i de les seues gravacions que apunten a l'Ajuntament de València, entre altres institucions, l'ex-alcaldessa de València, Rita Barberá, aconseguia burlar qualsevol investigació judicial que l'assetjara. De fet, recentment va aconseguir-ho amb les causes sobre la no-retirada dels símbols franquistes i les despeses de luxe privades que va pagar amb diners públics.

L'eclosió del cas Taula, però, l'ha situat al focus públic. Convertida en paradigma de corrupció per a la resta de formacions polítiques en les seues crítiques al PP i esperant si el Tribunal Suprem decideix imputar-la, la investigació d'aquesta causa ha apuntat a una suposada trama de manipulació de contractes a l'Ajuntament de València on les empreses contractistes presumptament pagaven comissions que servien per a nodrir la caixa B dels populars. No debades, un informe de la Guàrdia Civil «acredita» aquestes «trampes» electorals. I als papers de la caixera del grup municipal popular, Mari Carmen García-Fuster, apareixen empreses que van organitzar les campanyes electorals del PP.

Unes sospites sobre el finançament del PP i les seues campanyes electorals que no són noves. Quan encara no havia explotat en tota la seua dimensió el cas Gürtel, les relacions entre el grup empresarial Laterne i el consistori van provocar un autèntic maldecap per a Barberá. Amb una fundació molt opaca com a protagonista, Centre d'Estratègies i Desenvolupament (CeyD), de la qual sols queda documentació inconnexa i factures soltes, segons afirmen fonts municipals a EL TEMPS, van teixir-se les primeres ombres sobre els actes electorals de Barberá. Unes ombres que coincideixen amb el temps amb la trama comandada pel pentito Benavent.

Fill de la 'Gürtel'

Tot i que Trasgos, l'agència que durant l'última etapa de Barberá va organitzar els actes electorals al PP de València, facturava a l'Ajuntament de València, l'any 2007 el PP va recórrer al Grup Laterne, administrat per Vicente Saéz, per a organitzar la presentació de les candidatures del PP en les diferents circumscripcions del País Valencià en el barri d'El Cabanyal, a la ciutat de València. Laterne, però, va organitzar-ho amb l'ajuda d'una empresa que, fins al moment, comptava amb el monopoli dels actes electorals del PP valencià: Orange Market, la sucursal de la trama Gürtel a terres valencianes.

Una contractació polèmica quan aquest grup empresarial, segons les dades que l'aleshores oposició manejava, havia facturat més d'un milió d'euros per diferents treballs des del 2001, concentrant-se, entre 2006 i 2008. Un muntatge, a més, que va suposar una despesa extra per als populars, ja que, tot i realitzar-se a l'etapa on tot era eufòria per al PP, la majoria de pantalles gegants instal·lades van quedar inútils davant una afluència molt menor de la prevista.

Com se sospita que va ocórrer a altres empreses contractistes del consistori, la nòmina de treballadors de Laterne tenia bastants lligams amb el PP. Per aquesta empresa passaren el cosí de l'ex-regidor d'Innovació de l'Ajuntament de València, Eduardo Santón Moreno, i Patricia Iserte, assessora de l'ex-vice-alcalde de València, Alfonso Grau, que després s'ha convertit en un dels càrrecs de confiança que van negar-se a participar en la trama del rentat de diners negres al grup municipal popular. La relació de Grau i Saéz, però, no acaba amb la casualitat que ambdós van compartir treballadora. Saéz Tormo, segons va reconèixer l'ex-home de confiança de Barberá, va fer la residència de cirurgia a Grau quan aquest exercia de metge. Laterne també va participar en l'aventura frustrada de ser patrocinador del València CF a través de la marca Valencia Experience.

Nóos i el 'xiringuito' de Barberá

Dels encàrrecs que va rebre Laterne, sorprenen les adjudicacions que va aconseguir de dues fundacions municipals: Valencia Turisme Convention Bureau i Centre d'Estratègies i Desenvolupament de València (CEyD). Esquitxada pel cas Nóos, el grup empresarial de Saéz va rebre 700.000 euros de la primera entitat municipal. Els contractes amb la segona entitat local van despertar força polèmica. Tant, que junt amb els diners atorgats a la trama que capitanejava el gendre del rei espanyol emèrit, va convertir-se en la principal arma de batalla del PSPV-PSOE i, posteriorment, de Compromís contra Barberá.

Considerada per l'esquerra com un «xiringuito de Barberá», CEyD era una associació privada de dret públic finançada en la seua totalitat per l'Ajuntament de València mitjançant aportacions. Regada durant molt de temps a través del recurs de les modificacions de crèdit i amb un creixement del personal cada vegada major fins a la seua defunció, comptava com a patrons amb bona part de les forces vives valencianes. Presidida per Barberá i controlada per Grau, durant un bon grapat d'anys el seu secretari va ser l'empresari i ex-president de la Cambra de Comerç, Arturo Virosque.

Convertida en un lloc de col·locació de gent afí al PP -treballava la filla de l'ex-regidor Francisco Lledó o la candidata pel PP a l'Ajuntament en l'últim lloc de la llista Cristina Peris-, Laterne va obtindre prop de 400.000 euros d'aquesta associació municipal. Una empresa del grup, City Marketing Council, creada pocs mesos abans d'adjudicar-se un contracte de l'entitat local, va facturar per treballs que, finalment, no van realitzar-se. Els pagaments fraccionats en quatre factures van contrastar amb la lentitud que altres proveïdors van patir.

Deixant a banda que aquesta empresa va organitzar un acte de precampanya del PP de València, els pagaments van ser controvertits quan El País va destapar que s'havien efectuat sense que s'hagueren aprovat els comptes dels anys 2006, 2007, 2008 i 2009. De fet, aquests van ser aprovats una vegada van veure la llum aquestes irregularitats a través d'un procediment d'urgència. I tot, amb certificats falsos que van firmar Barberá i Virosque.

Amb mentires comprovades per escrit a la premsa per part dels resposnables de CEyD, l'associació va adjudicar treballs a altres empreses polèmiques. Ideas de Marketing y Comunicación, del cosí de l'ex-regidor del PP que, justament, treballava a Laterne, va aconseguir contractes, i Trasgos també. D'aquesta última va ser conseller Enrique Pérez Boada, comissionat de la fundació encarregada d'organitzar la visita del papa Benet XVI a València el 2006 i sota la mirada de la justícia per participar en un dels negocis més sucosos per a la trama Gürtel, regidor de Barberá i director de l'IVF.

Tot i que l'ex-regidora socialista Ana Botella va encapçalar les denúncies, va ser el líder de Compromís València, Joan Ribó, qui va portar l'assumpte als tribunals. La denúncia dels valencianistes parlava de possibles delictes electorals, de falsejament documental, de malversació i prevaricació. Aquesta, però, va quedar arxivada.

Integrada l'associació a l'actual fundació InnDEA, a l'Ajuntament de València queda només documentació solta, segons les fonts consultades. Les ombres i lligams que l'ha persegueixen, fan de CEyD del precedent de les sospites sobre el finançament del PP de Barberá. Un episodi amb lligams amb el cas Taula.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.