Finançament autonòmic

Compromís i el concert basc: un dilema conjuntural

Tot i l'actuació del Govern espanyol en la qüestió catalana, el PNB ha acordat amb el PP una millora de la quota basca. Un pacte, però, que ha empipat Compromís, que votarà en contra. Per als valencianistes, «es tracta d'una jugada per mantenir Mariano Rajoy a La Moncloa» i «d'un insult als valencians per resoldre abans els problemes d'un territori suficient financerament i no abordar una reforma del model que pose fi a la discriminació del País Valencià». Només el corrent crític del Bloc, Bloc i País, ha criticat aquest posicionament en el si de la coalició. «És incoherent», afirmen.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al caliu de la crisi econòmica que colpejava amb força el País Valencià, la societat valenciana va revifar a poc a poc el debat sobre l'infrafinançament. El calendari marcava 2013 i Enric Morera, en aquell moment líder del Bloc i portaveu parlamentari de Compromís, feia la seua proposta per posar fi al maltractament fiscal de l'Estat espanyol. La proposta abanderada per Morera i elaborada pel responsable de la sectorial d'economia d'aleshores, Josep Melero, defensava una mena de concert econòmic en el País Valencià. Un sistema similar al del País Basc, però amb mecanismes de solidaritat interterritorial que no perjudicara una autonomia amb una renda per sota de la mitjana com la valenciana.

Cinc anys després, però, aquella proposta s'ha aparcat en un calaix. Tot i que els valencianistes defensen un sistema d'aquestes característiques, han centrat els seus esforços en la petició al Govern espanyol d'un tracte fiscal just per al territori valencià. I en la seua lluita per aconseguir-ho, s'han topat amb el dilema conjuntural de qüestionar les darreres millores de la quota basca per part del Partit Nacionalista Basc (PNB), vell aliat del partit majoritari al si de la coalició Compromís, el Bloc. Els valencianistes, sobtadament, han anunciat el seu vot contrari al pacte entre el PP i els nacionalistes bascos que converteix el País Basc en receptor net de l'Estat espanyol, tot i ser un territori ric. Amb tot, la discussió sobre el concert basc entre el portaveu de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, i l'exlehendakari socialista Patxi López en unes jornades celebrades fa unes setmanes a València albirava aquest posicionament dels valencianistes.

El pacte, firmat en ple inici del debat de la reforma del sistema de finançament i després de la intervenció de l'autonomia catalana per part del Govern espanyol, ha molestat Compromís, que votarà del bracet d'altres formacions centralistes com ara Ciutadans. «No estem en contra de la quota basca, això que quede ben clar. Això sí, no estem a favor d'un pacte que suposa una jugada perquè Mariano Rajoy continue a La Moncloa», critica a EL TEMPS Baldoví. «Amb aquesta decisió, el PNB està apuntalant el PP al Govern espanyol. És a dir, que Rajoy seguisca tenint en les seues mans el BOE i tots els ressorts de l'Estat», continua el també dirigent del Bloc, que afegeix: «Votar a favor no canvia res. En canvi, amb el vot negatiu es visibilitza el problema valencià. I nosaltres defensem els interessos dels valencians, no dels bascos».

Ara bé, Compromís esgrimeix altra raó per dir «no» a l'acord que augmenta el concert econòmic basc. «El País Basc ja compta amb un bon sistema de finançament i a l'Estat espanyol hi ha altres territoris que pateixen diàriament les conseqüències de l'infrafinançament, com ara el País Valencià», assenyala. Àgueda Micó, coportaveu dels valencianistes i coordinadora nacional del Bloc, comparteix el posicionament. «És un insult als valencians que Rajoy arregle el sac al PNB per donar-li suport a uns Pressupostos Generals de l'Estat que maltracten el País Valencià», censura. I afegeix: «El sistema de finançament autonòmic està caducat actualment. No s'ha revisat. I ara, a través d'un pacte realitzat en nocturnitat i traïdoria, s'ha millorat el concert basc utilitzant diners del règim comú. Entenem que aquestes negociacions no han de ser bilaterals. Han de ser un debat del conjunt dels territoris de l'Estat».

El lehendakari 'jetzale', Íñigo Urkullu, en un acte del PNB a Vitòria | EL TEMPS

El diputat al Congrés i membre d'Iniciativa -el partit ecosocialista dintre de Compromís al qual pertany la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra-, Ignasi Candela, retrau que aquesta millora de la quota basca «crea desigualtats» a l'Estat espanyol. «El pacte entre el PNB i el PP té conseqüències per als valencians, ja que desvirtua el model actual. No debades, deixa territoris rics que tenen un retorn net a l'Estat, com el País Basc, i altres de pobres, com els valencians, que paguem com a rics», assenyala. Una opinió que comparteix el coportaveu de VerdsEquo -la pota ecologista de Compromís- i secretari autonòmic de Medi Ambient, Julià Àlvaro: «No podem acceptar aquest pacte mentre el País Valencià estiga infrafinançat». Baldoví, no debades, apunta que la coalició valencianista «votaria un sí claríssim a la quota basca si el mateix dia el Govern espanyol aprova un sistema de finançament territorial que no discrimine als valencians».

Concert per a tots

Des de Compromís, tanmateix, ressalten que més enllà d'aquesta posició conjuntural «estan a favor de la fórmula del concert econòmic». «Nosaltres proposem un sistema federal, en el qual els diferents territoris puguen optar per gaudir d'un concert econòmic. L'estat de les autonomies nascut durant la transició intentava una descentralització en aquest sentit, però s'ha acabat imposant una visió uniforme de l'Estat. No s'entén, per exemple, que si les competències de sanitat o educació no són part de l'Estat hi haja ministeris: són un instrument per a controlar les autonomies. Cal un model que buide recursos a l'Estat en favor de les autonomies. No debades, són les encarregades de prestar els serveis públics», reflexiona Micó. «Si els concerts econòmics bascs i navarresos estan blindats a la Constitució Espanyola, el mateix hauria de passar amb un sistema de finançament que assegurara la suficiència financera, tal com estableix l'article 156», segueix el fil Baldoví.

Micó, amb tot, aporta més raons per defensar la proposta dels valencianistes. «Si la Constitució Espanyola blindara un sistema de finançament just per als valencians, que assegurar la suficiència financera per prestar les seues competències, el finançament deixaria de ser una arma de mercadeig en mans del PP i del PSOE», censura. Compromís, de fet, sempre s'ha negat a unes negociacions bilaterals -encara que la proposta de concert econòmic responsable la defensava- amb els populars per aconseguir més inversions i finançament. La negativa a imitar el model PNB, tal com proposava la patronal i somiava el president valencià Ximo Puig, va mostrar-se en la postura adoptada en març arran del debat d'uns Pressupostos Generals de l'Estat que discriminaven els valencians. «Nosaltres, com a força d'estricta obediència valenciana, hem de jugar el paper de defendre els interessos dels valencians. Ara bé, no a canvi de contrapartides com feia Convergència o el PNB», va manifestar a aquest setmanari, Rafael Carbonell, en aquell moment portaveu del Bloc i líder dels crítics de la formació nacionalista.

«Una incoherència»

Al si de la coalició valencianista, tanmateix, no tots comparteixen el vot en contra de la quota basca. Bloc i País, el corrent crític del Bloc, sí que està a favor d'aquest posicionament. «Compromís no pot votar en contra d'una mesura que nosaltres defensem, que és el concert econòmic responsable. No s'entén de cap de les maneres. És una incoherència flagrant», retrau Vicent Fernández i Capilla, secretari d'organització de la facció.

Pancarta de Compromís en la manifestació per un finançament just d'aquest cap de setmana.

El portaveu del Secretariat Nacional de Bloc i País, Miquel Boronat recorda, a més, que «el càlcul de la quota basca no ens afecta com a valencians, ja que és un pacte bilateral amb l'Estat. Es troba fora de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), que és en el qual malauradament es negocia el nostre finançament». «Així doncs, el nostre posicionament hauria de ser de respecte a les decisions pactades per altres pobles, tal com ho demanaríem per a nosaltres mateixos», defensa.

«Per coherència amb les nostres propostes, no podem votar en contra d'un mecanisme d'un sistema de finançament que és el que volem per al País Valencià, ja que suposa la responsabilitat de la recaptació i la gestió dels mateixos impostos, cosa que és una autèntica vacuna contra el mal govern i el balafiament, tal com mostren els resultats econòmics i socials del País Basc i Navarra», insisteix Bononat, que assenyala: «Els culpables del mal finançament que patim els valencians i que posa en perill el nostre sistema de benestar són els successius governs de l'Estat i els partits centralistes que el varen pactar; el poble basc no en té la culpa. Mentre les autonomies ens barallem entre nosaltres, els partits centralistes, responsables de l'infrafinançament secular que patim, se n'ixen amb la seua».

Baldoví, per contra, critica que «el PNB va votar en contra de la reforma de l'Estatut de 2006 i que estan pactant uns pressupostos que discriminen els valencians». «Des d'Iniciativa creiem que el valencianisme polític ha madurat. I segueix la senda que Ernest Lluch va marcar al seu llibre La via valenciana. Lluch parlava que la història d'Espanya ha estat construïda per un triumvirat de tres territoris: Madrid, Catalunya i el País Basc. I que d'aquesta configuració, els valencians hem perdut. Nosaltres apostem per trencar aquesta tendència i que els valencians gaudim duna veu pròpia i d'influència», proclama Candela.

Un debat conjuntural sobre el concert econòmic basc i el finançament autonòmic, però amb detalls que albiren l'evolució del pensament del valencianisme que encarna Compromís. I que, de moment, des de la coalició no creuen que puga provocar cap refredament amb les forces sobiranistes basques. «Nosaltres amb qui tenim més relació és amb Aralar i amb Eusko Alkartasuna. I és d'igual a igual. Cadascú, dintre de la solidaritat entre pobles, defensa els seus interessos. Hem de ser-ne ben conscients», tanca Micó. Compromís i el seu dilema conjuntural.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.