Maltractament fiscal

El doble trencaclosques del finançament

Les agulles del rellotge corren i les pàgines del calendari passen sense temps perquè el nou sistema de finançament es pose en marxa enguany. La promesa de Mariano Rajoy al president valencià Ximo Puig es troba lluny de complir-se per la manca d'acord entre les autonomies i el llarg procés de debat que s'espera al Comitè Tècnic Permanent, òrgan que ha d'elaborar el futur model. Mentrestant, però, l'anunciada mobilització de la societat civil valenciana per pressionar el Govern espanyol segueix encallada per la manca d'unitat dels partits polítics, l'empresariat i els sindicats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, estava satisfet. Després d'uns dies a Madrid fent pinya amb la seua homòloga andalusa, Susana Díaz, contra els privilegis fiscals de la Comunitat de Madrid, aconseguia el seu objectiu. «Enguany hi haurà un nou model de finançament», afirmava el cap del Consell. La comunió d'interessos amb Catalunya, les Illes, Múrcia, i en menor mesura Andalusia, havia tret el seu fruit: el problema valencià amb el finançament entrava a quiròfan, tot i que el rebuig a una aplicació retroactiva del sistema fins a l'any 2014 mostrava que la teràpia podria curar només certes malalties del pacient.

Amb tot, aquella moderada victòria aconseguida el gener d'enguany feia preveure que, amb més o menys fortuna per al País Valencià, el sistema de finançament que maltracta els valencians seria història abans que el calendari arribara a la pàgina de gener del 2018. La realitat, però, ha trencat els càlculs del Consell. No debades, el comitè d'experts que havia d'elaborar un primer esborrany va tardar prop de tres mesos en redactar el document. I tot quan aquest informe només era una guia dels principis que havia d'incorporar el futur sistema de finançament. El model definitiu serà elaborat pel Comitè Tècnic Permanent, un òrgan conformat per especialistes proposats de cada autonomia. Que encara no estiga conformat suposa que el nou model de finançament autonòmic no estarà disponible per a enguany, tot i les promeses i sent una necessitat per al Consell del Botànic.

A l'espera que totes les autonomies de l'Estat proposen els seus experts i que el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en done el vistiplau, l'esborrany que va proposar la comissió d'experts per a la reforma del finançament autonòmic, filtrat a la premsa a finals de juliol, «comptava amb bastants punts positius», segons afirma Rafael Beneyto, expert en finançament autonòmic que va ser membre de la comissió de les Corts Valencianes que va analitzar aquesta qüestió. El document era un bon pas per posar fi «a l'anomalia que el País Valencià, amb una renda de 10 punts per sota de la mitjana, aporte com si fos una comunitat rica», en paraules de Pau Caparrós, director de l'Institut d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga.

L'informe elaborat per la comissió d'experts, segons va publicar Cinco Días, posava fi a l'statu quo, és a dir: en el nou sistema una autonomia podia perdre recursos en comparació a l'anterior model. Així, no es posava només el focus en una ampliació del pastís autonòmic, sinó a repartir tots els trossos entre les diferents comunitats de l'Estat espanyol. De fet, i dintre d'aquesta línia, es demanava «una major solidaritat a Navarra i el País Bacs», dos territoris amb un sistema fiscal propi i diferenciat de la resta de territoris estatals. «Si aquest sistema provoca que comunitats com ara Cantàbria, que reben molt més del que aporten, perden recursos per resoldre la situació del País Valencià, el nou model seria positiu. Si el sistema proposat, per contra, resta recursos a Catalunya o les Illes en favor del País Valencià no estem d'acord, perquè suposa esprémer més a les autonomies de l'arc mediterrani que, al capdavall, són aquelles que financen el dèficit estructural de l'Estat», expressa Caparrós.

La proposta, al seu torn, obria la porta a un augment dels recursos de les autonomies mitjançant una pujada col·legida entre l'Estat i els territoris de l'IVA i contemplava la possibilitat d'aplicar «instruments de copagament» per finançar els serveis públics. Amb tot, i segons assenyala Beneyto, l'informe «no incorpora cap mecanisme federalitzant que blinde constitucionalment les competències de les autonomies davant un possible procés recentralitzador». «No hi ha cap referència per augmentar la capacitat tributària pròpia en termes no de cessió parcial dels impostos, sinó a través de fórmules compartides. És a dir, fixant, per exemple, un IRPF o un IVA estatal i un altre d'autonòmic», critica l'expert, que afegeix: «Tampoc no s'avança en una major gestió de la capacitat tributària. Cal tindre en compte que actualment les autonomies només gestionen el 13,2% dels impostos».

Beneyto, però, va més enllà i posa l'ull en la manca de revisió del programa d'estabilitat econòmica. «Es tracta d'una qüestió de fons de la qual no se'n parla. Aquest pla fixa el percentatge de despesa que han de realitzar el conjunt de les administracions en serveis com ara la sanitat, l'educació, etc. I aquestes xifres no han estat qüestionades ni pel que fa als ingressos, el principal problema fiscal que té l'Estat espanyol. No debades, estem lluny de complir amb la capacitat de recaptació dels Estats del nostre entorn», explica.

El document també va comptar amb el vot particular del representant valencià, el director de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez. L'expert valencià va censurar que «l'endeutament de les comunitats autònomes es deu a la insuficiència de recursos per prestar serveis públics bàsics». I, per això, demanava l'aplicació d'una quitança al deute valencià en la mateixa quantitat xifrada per la comissió d'experts de les Corts Valencianes: 16.113 milions d'euros des de l'any 2009, quan va posar-se en marxa el model de finançament impulsat per l'ex-president socialista José Luis Rodríguez Zapatero. «La quitança no és una fórmula massa ortodoxa, però és necessària per calmar les tensions de tresoreria que té la Generalitat Valenciana. Recordem que, al marge de l'eficiència o no dels executius valencians, la causa de l'excés de deute del País Valencià és l'infrafinançament. Una situació que té conseqüències socials, ja que el risc d'exclusió social al territori és aproximadament del 32%», assenyala Caparrós.

Amb aquesta proposta com a esborrany per elaborar el futur sistema de finançament, la Conselleria d'Hisenda que dirigeix el socialista Vicent Soler va nomenar José Antonio Pérez, gerent de la Universitat Politècnica de València i membre de la comissió d'experts per a la reforma del finançament a les Corts Valencianes, com a representant valencià al Comitè Tècnic Permanent. Com a suplent, i a proposta de Compromís, ha estat designat el mateix Beneyto.

L'endarreriment d'algunes autonomies en escollir els seus representants ha suposat que el procés encara tarde més a engegar-se, quan d'entrada el Ministeri d'Hisenda no fixa els terminis. Les autonomies i l'Estat han d'establir encara el calendari i la data de constitució de l'òrgan. Una vegada s'haja creat, el temps de duració estimat és de prop de tres mesos, segons Beneyto. «Si en l'anterior comissió es van necessitar tres mesos, ara que s'hi ha de detallar tot el sistema la duració serà, almenys, del mateix nombre de mesos», apunta Beneyto, que adverteix: «En la votació de l'anterior document va haver-hi vots particulars criticant l'eliminació de l'staut quo. Que les autonomies arriben a un consens serà complicat i amb això Mariano Rajoy pot tenir l'excusa perfecta per endarrerir encara més el procés. De fet, la posterior aprovació al Congrés dels Diputats també serà difícil pels equilibris polítics i el joc de majories. Tanmateix, pense que pot estar llest al llarg del 2018».

Desvertebrats fins i tot per a protestar

Per tal de pressionar el Govern espanyol, la societat civil valenciana prepara amb la complicitat del Consell l'anomenat «ciri» valencià, és a dir, una mobilització per reclamar un tracte fiscal just a Madrid. Amb diverses manifestacions que no van comptar amb el suport de tots els partits que integren el Botànic com la manifestació organitzada per entitats com Escola Valenciana o sindicats com ara Intersindical, la unitat pretesa d'aquest acte reivindicatiu s'ha trencat. Totes les forces polítiques, empresarials i sindicals valencianes coincideixen en la denúncia de l'infrafinançament, però no hi ha acord a l'hora de com protestar.

Representants de partits polítics d'esquerres, sindicats i entitats com ara Acció Cultural del País Valencià enpaçalaven la manifestació amb el lema 'Ja hi ha prou. Per un finançament just' organitzada amb motiu del passat 25 d'abril//Miguel Lorenzo

Amb l'argument que es té un esperit sobiranista, el PP va ser el primer partit a esborrar-se d'aquella mobilització. Ciutadans, amb un discurs anticatalanista similar, també s'ha despenjat d'aquest acte reivindicatiu que organitzen també Comissions Obreres i UGT. La manca d'unitat dels partits polítics, de fet, va suposar que Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), exigira la participació del conjunt de les formacions polítiques per tal d'acudir. Una gerra d'aigua freda per al Consell.

Tot i les reunions privades de determinats membres del Consell amb la patronal valenciana com ara les protagonitzades per la vice-presidenta Mónica Oltra, els grans empresaris valencians han congelat les expectatives de Puig en apuntar, en paraules de Navarro, que la protesta «seria el darrer recurs». Una afirmació pronunciada en el desdejuni organitzat per la Cambra de València per a l'inici de curs i en el qual van participar els grans patrons del País Valencià. Amb tot, i malgrat demanar unitat per sumar-se a la mobilització, el president de la Cambra de Comerç de València, José Vicente Morata, va criticar la posició del PP, ja que va definir-lo com a «greu error».

La divisió arriba, fins i tot, al front sindical. Amb CCOO i UGT donant suport a la iniciativa i, fins i tot, apostant per realitzar la mobilització sense la participació de la patronal, Intersindical s'ha despenjat de la marxa en cas que no compten amb ells per participar del disseny de l'acte reivindicatiu. «No pot ser que aquesta manifestació estiga monopolitzada per dos sindicats i la patronal valenciana», va criticar el sindicat, que també qüestiona la fórmula acordada entre ambdós sindicats i la CEV d'impulsar un manifest a l'espera que els diferents actors de la societat civil s'hi sumen.

Amb un acte reivindicatiu a Madrid per part de l'Associació Valenciana d'Empresaris que encapçala el navilier Vicente Boluda i que té com a màxim representant el propietari de Mercadona, Juan Roig i el referèndum català previst per l'1 d'Octubre, la possibilitat de realitzar aquesta mobilització el 9 d'Octubre ha perdut força davant aquestes dues dates. Desunió en la pressió valenciana cap a Madrid i manca de consens entre autonomies. És el doble trencaclosques del finançament autonòmic.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.