OH, ESPANYA

Reformar Espanya: missió impossible?

Pablo Casado, Patxi López, Carolina Bescansa, Toni Cantó i Joan Baldoví acorden a València la necessitat de reformar la Constitució, el sistema de finançament, el model territorial i la llei electoral, però deixen al descobert les diferències substantives que separen els seus projectes polítics.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ha estat el plat fort de les tres jornades del congrés “L’autogovern del poble valencià: passat, present i futur”, organitzat per la Generalitat Valenciana i la Càtedra de Dret Civil Valencià de la UV. La taula redona titulada “L’articulació territorial d’Espanya”, que aquest divendres han protagonitzat els diputats al Congrés Pablo Casado (PP), Patxi López (PSOE), Carolina Bescansa (Podem), Toni Cantó (Ciutadans) i Joan Baldoví (Compromís), ha servit per copsar les diferències substantives que separen els diversos partits a l’hora de plantejar les reformes que esperen a la cantonada: des de la constitucional fins a la del sistema de finançament, passant per la modificació de la llei electoral i el nou model territorial. Davant un auditori tan ple com inquiet, que no ha dubtat a aplaudir determinades intervencions, els cinc diputats han intercanviat retrets, pecant, en ocasions, d’un discurs més propi d’un míting que no d’un fòrum de diàleg.

Baldoví, que jugava a casa, ha obert el foc demanant que Espanya avance cap a “fórmules federals” i que aborde “la unitat des de la diversitat” per tal que els territoris que en formen part puguen participar del “projecte comú”. Bescansa, qui ha recordat que la qüestió catalana és “la primera crisi seriosa de l’Estat en el que portem de segle, per davant de l'econòmica”, s’ha mostrat molt crítica amb una construcció autonòmica –“que prima la bilateralitat en detriment de l’horitzontalitat”– gràcies a la qual alguns territoris obtenen privilegis a través de la negociació parlamentària. Com a exemple, la diputada de Podem ha exposat els casos del País Basc i Canàries, i en el passat, de Catalunya, tot emfasitzant el “factor desestabilitzador que va representar el pujolisme”. Al seu torn, Toni Cantó, en nom de Ciutadans, ha remarcat que “com la majoria d’espanyols, segons indica el CIS, em trobe ben a gust amb el model autonòmic actual”, que no veu necessari d’aprofundir. “Gairebé som un Estat federal, un dels més descentralitzats que hi ha”, ha apuntat. No sols això, sinó que la seua formació treballa per l’eliminació dels avantatges de què ara gaudeixen el País Basc i Navarra, “en contra del PP, el PSOE i Podem, que volen perpetuar-los”.

De la seua banda, el popular Casado ha lloat els èxits que ha proporcionat l’Estat autonòmic i ha manifestat que una futura reforma constitucional “haurà de mantenir els criteris de solidaritat interterritorial i introduir el concepte de lleialtat”, un valor que ha trobat a faltar amb la crisi catalana. Casado, a més, s’ha felicitat per les banderes d’Espanya que poblen els balcons aquests dies: “Les han penjades persones de dretes i d’esquerres, representen la pluralitat i el tronc comú que compartim”. Per últim, el socialista López s’ha posicionat sense embuts en favor d’un estat federal reconegut en una carta magna que toca reformar, perquè “aquest país no s’assembla gens ni mica al d’ara fa 40 anys”.

Quins canvis a Catalunya?

La crisi territorial espanyola és, en bona mesura, la crisi generada per Catalunya. Per part de Ciutadans, Cantó ha advertit que “qualsevol possible canvi constitucional no hauria de ser una excusa per satisfer els separatistes” perquè “no pots premiar qui es porta malament”. “Hi ha més de dos milions de persones que volen marxar, caldrà fer alguna cosa perquè se’n queden”, ha contestat Baldoví, qui ha receptat “diàleg” per tal de “trobar solucions” i ha condemnat els recursos recents del Govern de Rajoy contra les lleis valencianes de l’habitatge i de pobresa energètica. “Sort que som l’Estat més descentralitzat del món!”, ha ironitzat. De fet, Baldoví ha urgit a aplicar l’article 156 de la Constitució, que parla de la suficiència financera de les comunitats autònomes: “Sense autonomia financera, no hi pot haver autonomia política”, ha subratllat.

Bescansa, que s'ha entestat a marcar distàncies amb Catalunya –en la mateixa línia que ha fet al si de Podem–, considera que “no s’ha de confondre la crisi catalana amb la crisi territorial”. “Al Senat, el PP té més del 60% dels escons amb només el 33% dels vots”, ha recordat, “no podem consentir que un partit que no pren consciència del problema territorial puga blocar-ne, d’aquesta manera, la resolució”. López, com a exlehendakari, s’ha centrat a defensar el concert i el cupo basc i ha instat tothom a “sumar les diverses identitats, per compte d’enfrontar-les”, ja que “la democràcia és un pacte permanent”. Casado, en canvi, s’ha preguntat “què significa ser valencià?, i ser català?”, i s'ha respost tot sol: “Les persones no tenim arrels, tenim cames, i amb elles ens movem d’un lloc cap a un altre; el sentimentalisme no ha d'anteposar-se als drets”.

Finançament, ajuntaments i diputacions

El cap d’informatius de Radio Valencia SER, Bernardo Guzmán, oficiava com a moderador i ha tractat d’arrencar un compromís de les formacions estatals a favor del finançament just que els ciutadans valencians exigiran al carrer el 18 de novembre. En aquest sentit, el socialista López ha supeditat la millora del finançament autonòmic a una reforma fiscal que afecte especialment a les classes altes, perquè“l’Estat no pot aprimar-se més”. Cantó s’ha oposat totalment a una pujada impositiva i ha avisat que el discurs reivindicatiu del “tripartit valencià” s’articula sobre un “Madrid ens roba” que refusa de cap a cap. “Jo mai no he pronunciat aquesta frase”, ha irromput Baldoví, qui ha criticat el maltractament fiscal que arrossega el País Valencià i ha destacat que la demanda d’un finançament just és “una reivindicació que uneix tots els partits excepte el PP, que prefereix l’statu quo”.

–Nooooo! –ha exclamat des de la primera fila del públic Isabel Bonig, la presidenta dels populars valencians, que sí que comparteix la necessitat de millorar el finançament però, no obstant, rebutja la manifestació del dia 18.

Baldoví ha asseverat que, així com els bascos i els navarresos, els valencians també podrien recuperar el sistema foral. “O tots moros o tots cristians!”, ha proclamat, un crit que venia a qüestionar l’actual sistema basc i navarrès, cosa que ha fet reaccionar Patxi López: “Com pot ser que algú que es declara nacionalista diga una cosa així? Hi ha més uniformitat que això?”. López ha esmentat “els aeroports sense avions i la Fórmula 1” com a elements que han tingut unes altres automomies i no la seua, malgrat les bondats del concert. “Com deia Joan Fuster, sóc nacionalista perquè m’obliguen a ser-ho”, ha reaccionat el diputat de Compromís, “vull que els nostres alcaldes disposen dels mateixos recursos que els alcaldes bascos per invertir-los en els seus veïns”. L’ofensiva contra l’estratègia basca no s’ha quedat ací. “Els mateixos que es neguen a tocar el títol vuitè de la Constitució són els que concedeixen privilegis a Euskadi per continuar al Govern”, ha assenyalat Bescansa sobre els acords pressupostaris entre el PP amb el PNB, que han significat 4.000 milions d’euros d’inversió extraordinària al País Basc. “Acabem amb les relacions bilaterals, ja és l’hora”, ha insistit ella.

Casado ha marcat distàncies amb Ciutadans –“alguns partits volen centripetar, i nosaltres, no descentralitzar més”– i ha comparat el model espanyol amb l’alemany –“els länder més rics volen retornar algunes competències a l’Estat”– i l’italià, on “Llombardia i el Vèneto no tenen, i ni tan sols reclamen, moltes de les competències que les autonomies espanyoles sí que tenen”. Per contra, s’ha oposat a dissoldre les diputacions, cosa que sí que són partidaris de fer Cantó i Baldoví. El primer ha dit que a l’Estat hi ha “1.000 diputats provincials que gestionen 6.400 milions de pressupost, més que l’Agència Tributària i el Ministeri de Justícia junts”, i ha indicat que “d’aquests diners, únicament dos de cada 10 euros arriben als pobles”, mentre que el segon estima que “la Generalitat i les mancomunitats funcionen millor que no les diputacions”. Bescansa, en aquest punt, s’ha mostrat procliu a la desaparició de les corporacions provincials “sempre que es determine abans qui gestionarà les competències que aquestes desenvolupen ara”.

Molta reforma, poca entesa

Com a conclusió, Baldoví ha marcat com a prioritàries les reformes constitucional, electoral, del Senat i, es clar, del sistema de finançament. Bescansa, qui ha etzibat que “no s’ha de confondre Catalunya amb els independentistes ni Espanya amb el PP”, ha tornat a clamar per “la fi de la bilateralitat”. Cantó espera que la reforma de la carta magna “no satisfaga qui ha infringit la llei, sinó que redunde en una igualtat major i una nova llei electoral”. “Als independentistes cal proposar-los una Espanya que il·lusione”, afirma.

El popular Casado no ha perdut l’ocasió –com també havia fet abans, en una compareixença davant els mitjans de comunicació– de lamentar la posició dels diputats d’ERC al Congrés, els quals “han dit que continuaran ocupant els seus escons per tal d’aconseguir la independència dels Països Catalans”. “València és molt més que un annex dels Països Catalans, València és fonamental per a una gran nació com és Espanya”, ha sentenciat davant la mirada orgullosa de Bonig. Un discurs patriòtic que ha contrastat amb l’última intervenció de la jornada, la de Patxi López, qui ha manllevat les paraules de Tomás Meabe, fundador de les Joventuts Socialistes, segons les quals “la meua pàtria comença en mi mateix i no acaba enlloc”. L’expresident del Congrés ha advocat per “la recuperació del diàleg, la negociació i el pacte entre diferents per bastir un acord que siga útil a les pròximes generacions”. “Després de 40 anys, hem posat les bases per parlar-ne, aprofitem-ho”, ha deixat anar com a epitafi en referència implícita al compromís de reforma constitucional que els socialistes han tret del PP a canvi de garantir el seu suport decidit a l’article 155 de la Constitució, que ha implicat l’anul·lació temporal de l’autogovern català.

Una mesura recent que, per cert, no ha eixit a col·lació en tot el debat. I és que, així com reformar Espanya sembla una missió impossible, el 155 sí que ha reunit un consens important. Tot plegat permet insinuar per quina direcció podrien circular –si és que finalment arriben– les reformes que hi ha a la cantonada.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.