Les interioritats del valencianisme

Miquel Boronat, l'home de Bloc i País per convertir-se en portaveu del Bloc

La marxa de Rafa Carbonell, exlíder del sector crític del Bloc, va deixar sense portaveu la formació majoritària al si de la coalició Compromís. Tanmateix, les característiques de la seua renúncia va provocar que, fins i tot, el corrent més crític amb la direcció nacionalista no proposara cap nom per rellevar-lo. El corrent Bloc i País, però, ha presentat a l'executiva permanent que se celebra aquest dimarts una proposta, avalada en referèndum pels seus adherits, perquè Miquel Bononat ocupe aquest lloc de responsabilitat. Fonts oficials del Bloc afirmen que "estudiaran totes les propostes" i que "el nou portaveu ha de ser una persona de consens".

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La ferida semblava que havia cicatritzat, que no supurava sang. Els pactes de Compromís per concórrer del bracet de Podem a les eleccions espanyoles, la destitució de Mònica Cucarella al capdavant de la direcció general d'Internacionalització i el nomenament d'Enric Nomdedéu com a secretari autonòmic d'Ocupació s'havien oblidat. Les costures, obertes per moments al Bloc, la formació majoritària al si de Compromís, que havien aixecat aquests episodis, semblaven ben lligades. L'única preocupació interna dels nacionalistes era el dia a dia de l'acció de govern a les diferents institucions valencianes. Tot i que la relació entre les dues sensibilitats del Bloc integrades in extremis en una candidatura única al passat congrés nacional era distant, no s'apreciava cap crisi important.

Tanmateix, aquella relativa calma va transformar-se en tempesta. I de l'aparent cicatriu va brollar un poc de sang. Rafa Carbonell, portaveu del Bloc i líder del sector crític dels nacionalistes, plegava. Ho feia per «motius personals», però també, segons va declarar a aquest setmanari, per la política educativa del conseller d'Educació, Vicent Marzà, membre del partit nacionalista. La marxa, amb tot, no va provocar cap terrabastall important en la formació. Fins i tot, membres del mateix corrent crític va criticar el moviment. «No ha destacat pel seu treball. I ara ens quedem orfes d'un representant del nostre sector, encara que potser no és necessari trobar un substitut a l'executiva», van afirmar aleshores fonts del denominat sector crític a aquest setmanari.

Rafa Carbonell, exportaveu del Bloc, i Àgueda Micó, coordinadora nacional de la formació | Miguel Lorenzo

Tot i que aquella idea de no buscar relleu per a Carbonell era compartida pel sector dirigent del Bloc i, fins i tot, pels denominats com a crítics, el corrent Bloc i País vol dir la seua. Creat per reforçar l'accent nacionalista de la formació, aquesta divisió reconeguda del Bloc ha mantingut una posició més crítica en alguna de les decisions que altres partits de la coalició, com ara Iniciativa, han realitzat fins ara. Els seus retrets a les subvencions de la Conselleria de Transparència, dirigida per Manuel Alcaraz (d'Iniciativa, un altre dels partits que integren Compromís) a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, o l'exigència a Mónica Oltra, líder de la coalició i d'Iniciativa també, que rectificara les seues paraules sobre el referèndum català del passat 1 d'Octubre en són alguns exemples. És a dir, ha ocupat l'espai d'oposició constructiva a l'actual direcció que abans encapçalava Carbonell, tot i que el corrent va néixer abans de l'espantada de l'exregidor d'Alcoi (Alcoià) i sense que part dels seus afins s'hi sumaren a aquest sector.

Amb l'objectiu que «totes les sensibilitats del Bloc se senten representades», Bloc i País ha proposat a Miquel Bononat, portaveu nacional del corrent, com a futura veu de la formació nacionalista. Ho ha fet, però, després d'un procés que va engegar-se amb l'Assemblea Nacional del Puig (Horta) celebrada el passat juliol. En aquell moment, el Secretariat Nacional del corrent va obrir el debat de buscar un substitut per al càrrec. Bloc i País va moure els seus contactes per trobar una persona entre les diferents famílies del Bloc. Jordi Sebastià, exeuroparlamentari i ara assessor a la cambra europea, va ser una de les persones sondejades. La seua oposició al pacte amb Podem, les seues declaracions més dures sobre el procés català, la projecció pública i que s'alineara al sector que encapçalava en el seu moment Carbonell el convertien en el candidat idoni. Els contactes, tanmateix, no van donar els seus fruits.

Després del fracàs d'aquestes reunions, el secretariat nacional de Bloc i País va decidir en setembre fer una consulta a tots els adherits al sector reconegut oficialment per tal de trobar un aspirant a ser portaveu del Bloc. L'únic que va fer el pas fou Bononat. Amb tot, Bloc i País va realitzar una consulta telemàtica a través de l'espai Compromís per ratificar democràticament la seua candidatura. El 92,24% dels inscrits en aquest corrent van donar-hi suport a l'opció «estic d'acord que Bloc i País propose a Miquel Bononat com a Portaveu Nacional». Només un 7,76% van optar per «preferisc que no es substituïsca el portaveu nacional del Bloc». La participació va ser del 90%, segons fonts de Bloc i País.

Bloc i País ha presentat aquesta proposta, que va acabar-se de redactar el dilluns al migdia, perquè es debata a l'executiva permanent del Bloc que se celebra aquest dimarts. El corrent justifica la candidatura de Boronat i la necessitat de nomenar un nou portaveu nacional en una carta. «La dimissió de l'anterior portaveu nacional ha deixat al nostre partit coix d'una de les potes que el conforma. Bloc i País, com a corrent d'opinió del Bloc Nacionalista Valencià, entén que l'esperit de consens i cooperació sorgit de l'últim congrés s'ha de mantenir i ens cal veure representades totes aquelles sensibilitats que s'hi donen al si del nostre partit. És per això que Bloc i País, en la línia de consens nascuda al darrer congrés, creu que la figura de portaveu nacional ha de ser restituïda», argumenta la missiva.

Imatge de Bloc i País en la manifestació del 9 d'Octubre | El Temps

«Nosaltres debatrem i estudiàrem la proposta. Ara bé, cal valorar totes les possibles candidatures que puguen presentar-s'hi. I tenint en compte com va ser escollir l'anterior portaveu nacional, la figura ha de reunir un consens entre totes les sensibilitats del Bloc», apunten fonts dirigents del Bloc. La candidatura de Bloc i País, per ser escollida, hauria de ser acceptada per l'Executiva Nacional en primera instància i després validar-se al pròxim Consell Nacional del 12 de novembre. Tot i que el corrent només comptaria amb Josep Rovira a l'Executiva Nacional del Bloc, destacats dirigents crítics, segons fonts de la formació nacionalista, donarien suport a la candidatura de Bononat.

«Cal complir els estatuts que ens vam donar al passat congrés del Bloc, els quals parlaven de l'existència de dos portaveus», afirma Mònica Àlvaro, síndica ajunta de Compromís a les Corts Valencianes, dirigent del Bloc que va donar suport a la candidatura de Carbonell i ara propera a Bloc i País. «No és un moment de tensió interna com poguera haver-hi abans. Però tampoc els càrrecs es creen per les persones, sinó per les necessitats que té una estructura política, com en aquest cas el Bloc. Per això, done suport a la candidatura de Miquel Boronat», assenyala la diputada al parlament valencià, que incideix: «No hi ha cap crítica interna a la gestió d'Àgueda Micó. De fet, la direcció ha assumit els nostres postulats, per exemple, amb la qüestió de concórrer o no amb Podem. Simplement cal complir els estatuts».

A l'espera que l'altre corrent -Bloc d'Esquerres i Sobiranista- o alguna sensibilitat no reconeguda oficialment puga presentar el seu candidat, Bloc i País ha fet el pas amb el suport d'algunes de les cares conegudes que s'alinearen en el seu moment amb Carbonell. I tot, amb referents del Bloc, com ara el síndic parlamentari Fran Ferri, afirmant en Valencia Plaza: «En els darrers mesos no he trobat a faltar la figura del portaveu». El joc intern, abans que la negociació del reglament de les primàries arribe -i que ja ha generat els primers frecs-, s'ha activat. I la ferida cicatritzada, tot i la marxa de Carbonell, amenaça en supurar de nou.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.