Compromís no és el PNB

El Govern espanyol té quasi tancats els suports per tirar endavant els pressupostos estatals del 2018. Amb tot, el focus s'ha situat, de nou, sobre Compromís. Com va ocórrer amb la investidura de Mariano Rajoy, diverses informacions han apuntat a una possible abstenció de la coalició per aconseguir un compromís amb el corredor mediterrani i una reforma del finançament. Els valencianistes, però, rebutgen jugar el paper que històricament ha realitzat el PNB i la vella CDC. «Nosaltres no apostem per una negociació bilateral entre dues formacions. Els acorads s'han de donar, en tot cas, entre el País Valencià i el Govern espanyol», assegura la responsable d'Organització de Compromís, Àgueda Micó, a EL TEMPS.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Agost del 2016. Cafeteria de les Corts Valencianes. De sobte, se sent pronunciar a un alt dirigent de Compromís: «Tant de bo fórem com el PNB. Així, segur que podríem aconseguir millors inversions i un millor finançament». La frase, dita mig de veritat mig de broma, revelava el dilema que teòricament tenia el Bloc, la pota majoritària i més nacionalista de la coalició. Tanmateix, el maltractament de l'executiu de Mariano Rajoy al País Valencià i les «polítiques antisocials del PP», com assenyalaven diversos dirigents valencianistes a aquest setmanari en aquell moment, convertien en fum de botja l'afirmació.

Amb tot, la patronal valenciana va intentar-ho. Els socialistes, tot i que migpartits, encara no havien assumit el tràngol de l'abstenció. Tampoc s'havien celebrat les eleccions basques, i es dubtava, per tant, de la posició del PNB a la investidura. Comptat i debatut, l'empresariat valencià, amb Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), al capdavant, va engegar l'operació. Es tractava d'aconseguir un millor finançament i més inversions a canvi d'una abstenció dels valencianistes. A les festes d'Ontinyent, el conseller d'Economia, Rafael Climent i el diputat al Congrés, Joan Baldoví, van rebre l'oferta de Navarro. Compromís va rebutjar la proposta.

La jugada, però, era compartida pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Segons va relatar EL TEMPS, Puig confiava que Compromís es convertira en una mena de Convergència o PNB a la valenciana. De fet, estava disposat a obligar als sis diputats valencians al Congrés a trencar la disciplina de vot. En aquell moment, significava desmarcar-se del «no és no» que propugnava Pedro Sánchez, encara líder dels socialistes espanyols. Això sí, sempre que els quatre diputats de la coalició s'abstingueren.

Aquella operació s'ha revifat, tot i que sembla que el Govern espanyol té assegurats els vots a favor en els pressupostos amb la suma de PP, PNB, Coalició Canària, UPN, Foro Asturias, Ciutadans i el diputat de Nova Canària. Segons va publicar eldiario.es, els populars havien incorporat en les negociacions a les forces nacionalistes, entre les quals es troba Compromís. El fantasma d'una actuació com la del PNB va agitar-se ràpidament. I les diferències entre el Bloc, teòricament més partidari de jugar el paper dels jetzales, i d'Iniciativa, clarament oposada a qualsevol entesa amb el PP, van albirar-se com a futur xoc entre les diverses ànimes que conformen la coalició.

Celebració de diversos dirigents de Compromís a la nit electoral de les eleccions valencianes del 2015.

«El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va cridar-me per tindre una reunió. Però no va haver-hi cap oferiment. Nosaltres parlarem i debatrem amb tots. Tot i que és molt complicat estar d'acord amb aquest govern», explica a aquest setmanari Joan Baldoví. «No hi ha cap interès real. Ho tenen fet. A més, al PP, però també al PSOE, no els interessa donar aquest protagonisme a Compromís. Nosaltres, com a força d'estricta obediència valenciana, hem de jugar el paper de defendre els interessos dels valencians. Ara bé, no a canvi de contrapartides com feia Convergència o el PNB. Primer, s'hauria d'assumir per part de l'executiu espanyol el problema estructural en inversió, finançament i infraestructures del País Valencià. I després, en podríem parlar. Però les nostres diferències pel que fa al model social, frustrarien, segurament, qualsevol intent de negociació», apunta Rafael Carbonell, portaveu del Bloc i referent del sector crític de la formació nacionalista.

Àgueda Micó, coordinadora nacional del Bloc i responsable d'organització de Compromís, comparteix la postura. «D'entrada, no estem parlant d'un posicionament diferent entre el Bloc i Iniciativa. La posició és compartida a Compromís», matisa. «Rajoy ho té pràcticament fet. I, a més a més, no ha fet cap gir per veure altra sensibilitat envers el País Valencià. De totes maneres, un acord seria força impossible, ja que no compartim el model social. No pensem el mateix en educació, sanitat i dependència. I això, ho fa molt complicat», esclareix.

«No hi ha cap oferta. Ni tampoc sembla que Rajoy vaja a canviar res respecte del País Valencià», indica Marta Sorlí, diputada al Congrés. «Nosaltres rebutgem una negociació bilateral entre partits. Està clar que assumim el pes d'aquestes reivindicacions pel nostre ADN exclusivament valencià. Però no compartim el joc clàssic del PNB i CDC. Apostem per una negociació entre el Govern espanyol i el País Valencià. I tot, després d'un acord de totes les forces valencianes per fer força units i de forma transversal», defensa Micó.

Aquest dijous el president de les Corts Valencianes, Enric Morera (Compromís), va proposar un pacte idèntic. Va plantejar un acord entre els 33 diputats valencians al Congrés per votar conjuntament els pressupostos estatals. I tot, amb la intenció de posar fi al «dèficit sistèmic» en inversions que pateix el País Valencià. Un greuge xifrat en quasi 7.000 milions d'euros des del començament del nou mil·lenni.

La idea és compartida per altres referents de Compromís com ara la secretaria autonòmica d'Hisenda, Clara Ferrando, la vice-presidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, el diputat de Cultura a la Diputació de València, Xavier Rius, el vice-president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i alcalde de Sagunt, Quico Fernández, o el mateix Baldoví. Tots quatre, de fet, han realitzat aquest divendres un acte per reivindicar que els pressupostos estatals compten amb un 11% d'inversió per al País Valencià, en correlació amb el pes poblacional del territori. També que es deixe d'estrangular financerament els municipis.

«Tots els diputats valencians haurien de negociar els pressupostos estatals d'una forma conjunta», ha afirmat la vice-presidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra. Una afirmació que confirma la unitat d'acció de la coalició i que mostra el rebuig de la fórmula del PNB i CDC. Compromís no vol ser com aquests partits. Aposta per una opció més transversal, i que compte amb el suport de la resta de grups. Una estratègia per posar de manifest les possibles contradiccions dels partits estatals -entre els quals, PSPV i Podem, socis al Botànic-. Però també per marcar perfil propi. Una fórmula allunyada de la basca. D'accent valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.