Salut

Arguments per rebatre el teu cunyat antivacunes durant el dinar de Nadal

És possible que aquestes festes us toqui compartir taula amb una persona que desconfii de la vacunació i que esgrimeixin arguments provinents de diferents agents de desinformació. Hem parlat amb alguns experts per ajudar-vos a rebatre els principals mites sobre la vacunació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Mite 1: “No confio en les vacunes, s’han trobat massa ràpid i poden tenir errors”


Com en altres àmbits de la vida, el que es triga a fer una cosa depèn dels recursos, les mans i el temps que li dediques. En aquest cas la urgència per l’impacte global de la malaltia i els coneixements previs han permès agilitzar els terminis. “Això no implica que el procés no hagi estat rigorós i que no s'hagin seguit els passos habituals. Els assaigs clínics compten amb tres fases: la primera d'elles consisteix precisament a confirmar la seguretat del fàrmac, aspecte fonamental que, a més, es corrobora en les fases II i III dels assajos, ja amb la participació de milers de persones”, recull un estudi de l’ISGlobal.

D’altra banda, el secretari del Col·legi de Metges de Catalunya, Gustavo Tolchinsky, explica que “quan fas una vacuna per una malaltia poc freqüent tens poques oportunitats per, en poc temps, comprovar l’eficàcia. Quan tens un assaig de milers de casos ho pots fer en menys temps. D’altra banda, quan pots vacunar molta gent a la vegada, pots observar millors els efectes secundaris. Com més escales, més informació vas obtenint. La diferència amb altre vacunes no està en el nombre de subjectes utilitzats per fer l’aprovació. En altres vacunes, s’han fet els assajos amb un número més petit de persones”. A més, destaca que, un cop iniciada, s’ha estudiat quines vacunes anaven millor per a cada franja d’edat o casuística.

A més, un cop al mercat, “s’efectuen els anomenats assajos de fase IV o farmacovigilància. És a dir, a partir de el moment en què s'autoritza la comercialització de les vacunes i estan disponibles al mercat, se'n continua avaluant tant la seguretat com l'efectivitat”, exposa ISGlobal.

Mite 2: “Les vacunes només responen als interessos econòmics de les farmacèutiques i, per tant, no podem confiar en que siguin útils i segures. No hi ha estudis sobre la toxicitat de les vacunes”

Aquesta afirmació obvia que les vacunes passen per diferents controls públics al respecte i que els informes de les vacunes aprovades es poden consultar, per exemple, a la web de l’Agència Espanyola de Medicaments.

“Les farmacèutiques són empreses amb interessos econòmics, però això no treu que les vacunes siguin eficaces i segures. Al final, l’aprovació d’ús d’una vacuna no depèn d’una persona, al darrere hi ha científics, comitès, polítics.. Són vacunes amb moltíssima evidència científica darrere i, a més, tenim les dades d’efectivitat al món real”, explica Mothe. A més, recorda que amb les vacunes “els estudis de toxicitat s’han fet igual que amb qualsevol fàrmac, no s’han saltat fases”.

Mite 3: “La gent vacunada se segueix contagiant de Covid, és inútil fer-ho”

És cert que les vacunes no eviten que hi hagi persones que es contagiïn. Ara bé, les probabilitats de contagi es redueixen i la gravetat de l’afectació de la Covid-19 és molt menor en les persones vacunades. “L’objectiu principal la vacuna és reduir la mortalitat. L’avantatge de reduir el risc de contagiar-se és un avantatge afegit, però el gran problema de la primera onada va ser la mortalitat. La mortalitat es redueix de forma molt notable, hi ha diferents estudis, amb diferent percentatge d’impacte, però el risc d’hospitalització, mort o necessitat de respiració o UCI es redueix dràsticament”, argumenta Tolchinsky.

També ho destaca Beatriz Mothe, investigadora de l’Institut de Recerca de la Sida i experta en immunologia: “Les vacunes no són 100% eficaces en prevenir transmissió, sobretot quan ha passat cert temps de la vacunació. Ara, sí que veiem que hi ha una certa retracció de la transmissió. A més, la utilitat de les vacunes és evitar malaltia greu. Per tant, que pugui evitar que acabis a una UCI té molta utilitat. Això sembla ser que es manté prou bé”.

En aquest sentit és interessant veure com a l'inici de la pandèmia les dades de la taxa de contagi i la de mortalitat avançaven en paral·lel, mentre que, un cop la vacunació s'ha estès a l'Estat espanyol, els augments de contagis no es responen amb un creixement proporcional de la mortalitat.

Mite 4: “La vacuna no funciona, conec una persona vacunada que està a la UCI”

És una possibilitat que això sigui així, perquè l’eficàcia de les vacunes no és del 100%. Ara bé, Mothe recorda que “la proporció és molt més baixa que entre la gent no vacunada. Això no treu que, si un vacunat té factors de risc, tingui risc d’emmalaltir greu, però la proporció és molt més alta en la gent no vacunada”. Segons aquesta investigadora el risc, en funció de la franja d’edat, és entre 14 i 40 vegades més alt per la gent no vacunada. “Per tots els marges d’edat hi ha benefici de la vacunació, però en la gent gran és més rellevant que en els altres”, conclou Mothe.


Mite 5: “La immunitat natural adquirida a través del contagi per Covid-19 és millor que la immunitat obtinguda mitjançant la vacuna”

Els experts consideren que aquesta afirmació és falsa. “No hi ha cap motiu per pensar que la immunitat natural arran del virus és molt millor que la que adquireixes en una vacunació on no passes la malaltia, sinó que només està entrenant el teu organisme”, explica Mothe. Gustavo Tolchinsky denota que “la immunitat que genera la vacunació és molt bona. El que no cal és córrer el risc de contagiar-se perquè la gent agafi la immunitat. Deixar que la població s’infecti per tenir immunitat va fracassar en molts països a l’inici de la pandèmia, com al Regne Unit on el sistema sanitari va col·lapsar. S’infectava molta gent, però portava molta gent a la UCI o es moria molta gent. Això, a nivell d’estratègia no té justificació”.


Mite 6: “Les vacunes contra la Covid-19 causen variants del virus”

“Les variants s’estan originant als llocs on no hi ha vacunació, no per la pressió de les vacunes. El virus és intel·ligent, busca el lloc on circular i reproduir-se. Omicron sorgeix perquè hi ha gent no vacunada que permet que el virus vagi circulant”, explica Mothe. D’aquí que l’OMS faci èmfasi en la necessitat d’assegurar la vacunació a escala global. Tolchinsky explica que “el virus utilitza el cos de l’hoste per replicar-se. El virus no es pot reproduir sol. La vacuna redueix la capacitat de replicació del virus. Si no tens cap capacitat per tallar-ho, el virus es pot replicar tantes vegades com vulgui. En genètica, com més vegades es replica, més possibilitat de variants noves hi ha”.

Mite 7: “Les vacunes poden tenir efectes secundaris perillosos”

La vacuna contra la Covid-19 és un dels fàrmacs sobre el qual s’ha fet més sensibilització sobre els possibles efectes secundaris “tot i això, hi ha molts pocs casos en relació al nombre de vacunes que hi ha”, explica Tolchinsky. “La comparativa risc-benefici, en aquest cas, està claríssimament superada. Això és el que afirma l’Agència Europea de Medicaments i les agències americanes”, afegeix el secretari del Col·legi de Metges de Catalunya.

Beatriz Mothe recorda que “qualsevol medicament pot tenir efectes secundaris. En el cas de la Covid, estan descrits i en general són tots lleus i moderats. El balanç en favor dels beneficis és evident. la freqüència dels efectes greus és molt rara. En funció dels efectes adversos, pot estar al voltant d’un cas entre un milió de vacunats”. Mothe també descarta possibles efectes secundaris a llarg termini perquè “les vacunes és molt estrany que en tinguin a llarg termini. Els efectes secundaris es donen quan es mostra la resposta immunitària. Això passa a curt termini, els primers dies i setmanes”.

Mite 8: “La vacunació no serveix perquè els seus efectes passen al cap de certs mesos”

La durada de la immunitat pot diferir segons la mena de vacuna. La disminució de la protecció sembla ser més ràpida per a les vacunes de virus inactivats (Sinopharm, Sinovac) que per a les vacunes de vectors adenovirals (Janssen i AstraZeneca-Oxford) o per a les vacunes d'ARNm (Pfizer i Moderna). Així ho recull un informe de ISGlobal Barcelona.

El mateix informe recorda, però, que “malgrat la disminució en els nivells d'anticossos, els limfòcits B de memòria i les cèl·lules T induïdes per la vacuna romanen estables (o fins i tot augmenten) durant aquest temps, la qual cosa explicaria que la protecció contra la malaltia greu i la mort continuï sent alta per a totes les vacunes més enllà dels 6 mesos”.

Amb els pas dels mesos, doncs, explica Tolchinsky “no es protegeix tan bé la infecció, però sí que es redueix la mortalitat i la possibilitat d’ingressar en comparació a no tenir cap record immunològic”. Pel que fa a la baixada del nivell d’anticossos al llarg del temps, Mothe explica que “amb una tercera dosi es pot tornar a pujar. Veiem que no són vacunes ideals, però l’efecte de reducció del risc de patir malaltia severa segueix sent molt alt”.

Mite 9: “No és necessari vacunar als infants, a ells no els afecta tant la Covid”

Primer, cal tenir en compte que als infants se’ls injecta una dosi menor que als adults. La vacunació contra la Covid-19 pot ser útil per protegir els infants. Un estudi del New England Journal of Medicine resol que una vacunació de dues dosis de Pfizer és una mesura segura i eficaç en els infants en tant que provoca una resposta immunològica potent.

La Covid-19 és entre les 10 principals causes de mort dels infants entre 5 i 11 anys. És més, els infants poden experimentar problemàtiques després de la infecció a curt i llarg termini i que poden presentar complicacions.  Segons l’Associació Espanyola de Pediatria, vacunar als infants ajuda a disminuir la circulació del virus i a normalitzar la situació a les escoles, estalviant confinaments.

Segons un informe del Centre de Prevenció i Control de Malalties del Departament de Salut nord-americà conclou que “els infants poden ser infectats de Covid-19 de la mateixa manera que ho poden ser els adults” i que podrien “emmalaltir fortament per la Covid-19”. Sobre les complicacions que poden tenir per la infecció, destaquen la possibilitat de desenvolupar un síndrome d’inflamació multisistèmic.

El secretari del Col·legi de Metges de Catalunya, Gustavo Tolchinsky remarca que la vacunació infantil no és imprescindible “però és una bona estratègia. No té un risc que justifiqui dir que no és eficaç tenint en compte el balanç de risc benefici”. Afegeix, a més, que hi ha infants amb “Covid persistent i amb les vacunes es considera que el risc es pot reduir. Si pretenem que la interacció social es pugui normalitzar al màxim, això ajuda a tallar el risc de transmissió dins els nuclis familiars”.

Mothe afegeix que l'argument, des d'una perspectiva individual, no voler vacunar als infants "és un argument legítim, perquè no pateixen malaltia greu o es dona molt rarament" Ara bé, també recorda que "hi ha casos greus en infants". Destaca, però que "el benefici de vacunar els nens és sobretot comunitari, ens ajudarien a reduir la transmissió. És per evitar que el virus pugui circular" i que "la seguretat de les vacunes, tan en adults com en nens és elevada”.

Mite 10: “Les vacunes d’ARN poden modificar el meu ADN i són perilloses per als infants, segons diu Robert Malone, un dels creadors d’aquesta tecnologia”

Certament, Robert Malone és una de les persones que va ajudar a desenvolupar la tecnologia que permet fer vacunes d’ARN en els seus inicis, però no l’única, es tracta d'una tasca de desenes de persones. De fet, les investigacions de Malone és remunten a la dècada dels vuitanta. Des de llavors, està desvinculat del camp. “De fet, el principal problema de la seva feina era la inseguretat de posar ARN despullat en cèl·lules musculars. A dia d’avui, no posem ARNm despullat ni entra al nucli”, explicava en un fil de Twitter el doctor en Bioquímica Àlex Baggins que recorda que en l’actualitat ja no es treballa de la manera seguint els patrons del moment en què Malone era actiu. “L’ARNm entregat està actiu al citoplasma de la cèl·lula i no ingressa al nucli ni interactua amb el genoma, per tant, no es replica”, conclou un informe de la revista Toxicology Reports.

«A Europa s'administren vacunes molt innovadores, però això no vol dir que siguin noves o que s'hagin inventat fa un any. Les vacunes d'ARN es van proposar fa vint anys o trenta i des de llavors s'ha investigat en el seu desenvolupament. És més, ja es feien assajos clínics abans de la pandèmia, però com que hi havia una pandèmia i una forta inversió, s'han accelerat els resultats», explicava Salvador Macip en un article de la Universitat Oberta de Catalunya.

“El que fan les vacunes d'ARN missatger és introduir en les nostres cèl·lules una seqüència gènica que codifica per a una proteïna del virus SARS-CoV-2, la proteïna S. És a dir, aquestes vacunes contenen material genètic sintetitzat en laboratori que fa que les nostres cèl·lules reaccionin i fabriquin còpies de l'esmentada proteïna S. A continuació, el nostre sistema immunitari reconeix la proteïna S com estranya i respon tot generant anticossos específics. Per tant, quan el coronavirus entri al nostre organisme, ja serem immunes i no caurem malalts”, explica un informe divulgatiu de l’Institut de Salut Global de Barcelona.

 

Mite 11: “Soc lliure de no vacunar-me, n’assumeixo les conseqüències individualment”

La reivindicació dels drets individuals és un argument habitual del antivacunes. Sobre aquesta qüestió, el professor de dret de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Lluís Martí, explica que la vacuna no és “un tractament terapèutic que protegeixi només a qui la rep”. Té un efecte individual i un de col·lectiu. Sobre el primer, és a dir, sobre el fet que millora la immunitat de qui és vacunat, Martí creu que “seria possible discutir si l’estat pot obligar a fer-ho, és terreny de discussió entre juristes, però ja es fa amb l’obligació de dur cinturó o casc”. No veu dubte, però en el fet que “la vacuna és una eina per prevenir l’extensió de l’epidèmia i anar tallant vectors de contagi. No només hi ha en joc l’interès dels vacunats, sinó de tots. Quan una persona no vacunada entra en un restaurant on hi ha més gent sense mascareta, té moltes més probabilitats de contagiar que les persones vacunades i des d’un punt de vista epidemiològic és molt més perillós”. Per tant, considera que “és una qüestió del dret a la salut dels altres”.

Mite 12: “Les restriccions als no vacunats van en contra dels meus drets”

Sobre aquesta altra afirmació, Martí afirma que “no existeix un dret a no vacunar-se”. La llei de salut pública, explica, recull el dret a “rebutjar tractaments terapèutics -un pacient té dret a rebutjar que se li apliqui un tractament mèdic-, però això no s’estén al dret a no vacunar-se”.  Molts dels antivacunes que critiquen mesures com la prohibició d’accedir a certs espais esgrimeixen el dret a no ser discriminats que recull l’article 14 de la Constitució de l’Estat espanyol. Aquest article, però, explica Martí “diu que no hi entren les discriminacions que no estan justificades. I la discriminació als no vacunats no és arbitrària, per tant no implica una discriminació no deixar entrar a la gent no vacunada a un establiment perquè es justifica en què tenen més possibilitats de contagiar als altres”. A més, el professor de dret de la UPF especifica que “no existeix un dret a entrar a bars i restaurants, ni a gimnasos o teatres. El que hi ha és un dret a no ser discriminats i aquí està justificat perquè els no vacunats són més perillosos”.

A més, rebla que tot plegat no es tracta d’una “qüestió de l’Estat contra els no vacunes. Aquí el que hi ha és diferents drets, de diferents persones, en conflicte, en joc. L’estat ha de protegir els drets de tothom. La gent que s’ha vacunat té dret a poder viure en seguretat. Els que no es vacunen representen una amenaça per la salut dels altres i en aquest sentit estan justificades les mesures d’obligació o incentivar que es vacunin”. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.