Les converses en català als carrers i les places del País Valencià cada vegada eren menys freqüents. Els xiquets bandejaven la llengua d'Ausiàs March per acollir l'idioma de Miguel de Cervantes als patis de l'escola, així com expressar un «bon dia» per parlar a un desconegut s'havia convertit a poc a poc en una pràctica profundament inusual. L'última enquesta d'ús i coneixement del valencià, elaborada per la Generalitat Valenciana i feta pública a finals de l'any passat, assenyalava un augment de l'aptitud amb la llengua pròpia, però advertia d'una davallada en l'ús social. Les alarmes sobre la museïtzació de l'idioma estaven plenament enceses.
Els resultats d'aquell sondeig, efectuat després de vuit anys de polítiques lingüístiques botàniques, va convertir-se en una llosa per a la conselleria d'Educació, Cultura i Esports, on s'enquadren les responsabilitats de política lingüística. Com a reacció envers aquells guarismes, per tenir un coneixement més actual del català al territori valencià, la direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, encapçalada per Rubén Trenzano, ha impulsat l'anomenat com a baròmetre de l'ús del valencià. «Després de l'última enquesta sobre coneixement i ús del valencià que vam publicar recentment, hem considerat impulsar el primer baròmetre exclusivament sobre ús en diferents àmbits», ha explicat aquest dilluns l'alt càrrec de Compromís.
«L'enquesta es va realitzar telefònicament en 2021, en plena pandèmia, i volíem tindre una radiografia actual i més detallada amb grups d'anàlisi presencial dins d'un context de normalitat, la qual cosa ens ha permès inicialment comparar els resultats del baròmetre amb les enquestes anteriors, les de 2015 i 2021, preferentment», ha especificat Trenzano, per indicar: «L'enquesta de 2021, publicada i analitzada a finals de l'any passat, donava uns resultats positius respecte a la competència i el coneixement de la llengua per part de la gent, però ens preocupaven els resultats de l'ús».
Arran d'aquelles dades inquietants sobre l'idioma propi del País Valencià, el departament responsable de la política de normalització lingüística «no ha volgut esperar cinc anys més per a poder tindre sobre la taula un test específic de l'ús, que serà anual i que ens permetrà actuar de manera més ràpida i en àmbits molt específics, amb mesures que incentiven i promoguen l'ús del valencià». «Malgrat que s'aprecien en aquest baròmetre lleugeres recuperacions en l'ús de la llengua a diferents situacions de vida, cal incentivar-lo amb polítiques valentes perquè les persones valencianoparlants es troben còmodes i puguen viure en valencià amb total normalitat», ha determinat sobre una enquesta on la llengua obté un aprovat raspat.
Preeminència del castellà
L'ús del català al País Valencià dintre de l'àmbit personal està en 56,5 punts sobre 100, amb increments envers l'anterior enquesta en l'ús a la llar, amb les amigues i els amics, amb el veïnat i, fins i tot, amb desconeguts. Ara bé, les xifres continuen mostrant un desequilibri envers el castellà: mentre el 29% dels consultats empren sempre el català, el 56,6% asseguren que usen sempre l'idioma de Miguel de Cervantes quan estan a la seua casa.
Les dades són més inquietants envers l'ús amb els amics i les amigues: un 16,2% utilitza sempre la llengua pròpia, un 6,6% ho fa de manera generalitzada i un 3,9% fa servir més el català que altre idioma. Un 16,2% fa un ús indistint d'ambdues llengües cooficials al País Valencià, així com un 5% generalment escull el castellà per conversar amb els amics i un 49,7% ho fa sempre en castellà. La presència del català és més minsa quan s'escriuen missatges privats a Whatsapp o Telegram: si un 5,3% ho fa sempre en valencià i un 6,3% ho fan generalment, un 4,2% fa ús principalment del castellà i un 59,5% usa sempre la llengua de Federico Quevedo o Félix Lope de Vega.
Les constants vitals del català experimenten un respir en l'ús entre el veïnat. Encara que el 52% dels enquestats empra sempre el castellà, un 23,5% ho fa sempre o generalment en la llengua de Vicent Andrés Estellés. En el cas de dirigir-se a una persona desconeguda, el 8,6% ho fan sempre en l'idioma propi del territori valencià, i un 6,1% generalment. Tanmateix, la diferència amb el castellà és folgada: un 58,7% usen sempre l'idioma de Miguel de Cervantes en aquesta mena de situacions, i un 7,5% ho fan de manera generalitzada.
«L'ús del valencià a la feina se situa en el 56,3 sobre 100», destaquen des de la Generalitat Valenciana, on les dades detallades mostren, de nou, una preeminència del castellà. Segons aquest baròmetre confeccionat per la direcció general de Política Lingüística, el 16,6% s'expressa sempre o generalment en català quan ha de dirigir-se als usuaris, els clients i els proveïdors. De manera indistinta, ho fa un 21,6%, així com un 56,7% empra sempre o generalment el castellà en aquesta mena de situacions. El català guanya terreny a les relacions amb els companys de feina. Un 13,1% usa sempre l'idioma d'Ausiàs March, i un 11,1% ho fa generalment o amb més proporció envers el castellà. Si el 17,8% utilitza el català i el castellà pràcticament igual, un 7,3% fa servir generalment la llengua de Miguel de Cervantes i un 48,7% ho fa sempre.
«En l'ús en l'àmbit públic se situa en el 56,2 sobre 100. En casos com la comunicació en les botigues tradicionals, l'ús del valencià del baròmetre de 2023 puja més de 8 punts respecte a 2021. En les grans superfícies comercials, creix més de 3 punts, i, en la comunicació de les persones valencianoparlants en els bancs i les caixes d'estalvis, l'augment és de quasi 4 punts», remarquen des de l'executiu valencià, per ampliar l'anàlisi: «En l'administració local, els valencianoparlants que s'hi adrecen en valencià han augmentat més de 8 punts; en l'estatal, quasi 11 punts, i en l'autonòmica, 9,5 punts. Així mateix, s'hi aprecia un augment de l'ús del valencià dels valencianoparlants que van a la consulta mèdica. Respecte a 2021, ha pujat en 6 punts».
La penetració del català i el castellà és similar en la llengua utilitzada en associacions o cassals festius o de caràcter cultural. És cert que un 55,2% dels consultats no participen d'aquests espais, però de les persones implicades un 10,3% usen sempre l'idioma propi del territori valencià i un 17,2% s'expressen sempre en castellà. Més diferència hi ha als grups o clubs esportius, on un 62,6% reconeix no formar-ne part: només un 3,1% parla sempre català per un 20,3% que ho fa sempre en llengua castellana.
Si un 27,1% parla sempre o generalment en català a les botigues tradicionals, un 56,2% ho fa sempre o de manera general en castellà. Una bretxa que és més gran en el cas de les grans superfícies, a pesar dels avanços del català d'acord amb l'anàlisi dels resultats de la direcció general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme. Pel 14,8% dels consultats que empren sempre o generalment el català als centres comercials o als grans supermercats, un 68,2% ho fan en castellà. Als bancs o les caixes d'estalvi, les dades són més favorables a la llengua pròpia, amb un 23,4% que fa ús sempre o generalment en contrast al 64,6% que ho fan en l'idioma de Quevedo.
Dualitat administrativa
Els resultats d'aquest baròmetre mostren una dualitat a les relacions amb l'administració, amb una distància no tan gran entre els guarismes registrats per ambdues llengües. En el cas de l'idioma emprat per a dirigir-se amb l'administració local, un 31,3% usen generalment o sempre el català per un 57,5 que ho fan en castellà. L'escenari no és gaire diferent en les relacions amb l'administració autonòmica: si un 31,4% ho fan sempre o generalment en la llengua de Mercè Rodoreda, un 57,4% fan servir l'idioma de Félix Lope de Vega.
Les dades canvien, tanmateix, quan s'analitza la llengua emprada a l'administració estatal, siga a la justícia o a les comissaries de la policia espanyola, per citar dos exemples referenciats al baròmetre. Mentre un 63,2% s'expressen sempre o generalment en castellà, un 23% ho fa en català i un 11,7% indistintament. La diferència és similar quan s'acudeix al metge: un 67,2% fa servir de manera general o sempre el castellà per un 22,5% que ho fa en la llengua de Mercè Rodoreda. Fan ús indistintament d'ambdós idiomes un 9,3% dels enquestats. Les constants vitals més recents del català al territori valencià.