-Fa poc més d'una setmana milers i milers de seguidors radicals de l'expresident brasiler Jair Bolsonaro van assaltar les tres institucions de l'estat carioca, en una mena de reedició de l'intent de cop d'estat per part del trumpisme del 2021. Quin avís llança per als sistemes democràtics i de llibertats la repetició d'una subversió reaccionària d'aquesta índole?
Aquest esdeveniment, que es repeteix després d'aquell ocorregut als Estats Units d'Amèrica, és el resultat del tràfic de narratives antidemocràtiques, les quals són promulgades per diferents líders de la dreta radical arreu del planeta. Es tracta de discursos on es posen en discussió unes institucions que són el component principal de la democràcia, i que a causa, precisament, de la difusió d'aquestes narratives, acaben sent erosionades. Aquests moviments ultradretans, dintre de la llista d'argumentacions que empren, defensen una mena de democràcia electoralista, on a partir dels vots que obtenen s'atorguen una legitimitat per a parlar en nom del poble enfront de les altres opcions polítiques, les quals anirien en contra dels interessos de la gent. Arran dels seus resultats electorals, d'assolir un 49% dels sufragis en el cas del Brasil, reivindiquen que tenen dret a expressar les seues idees i teories, com ara l'existència d'un frau electoral, a través de formes que xoquen, fins i tot, amb els valors de la democràcia, com ara la violència física.
Aquests comportaments de les dretes radicals envers les institucions que conformen la democràcia, és a dir, la separació de poders, la representació dels partits polítics o la justícia, està provocant un qüestionament de l'actual sistema de drets i llibertats. La utilització d'aquestes narratives antidemocràtiques no només han tingut efectes al Brasil o als Estats Units d'Amèrica, visualitzades a través dels assalts a les institucions, sinó que tenen un impacte global. No debades, ja hi ha pocs països que no compten amb una o dues veus polítiques alineades amb aquests missatges.
-Quin impacte ha tingut l'assalt, el qual va fracassar, entre altres factors, per la falta de suport de l'exèrcit brasiler, a l'extrema dreta llatinoamericana i global? Ha reforçat la seua imatge o, en canvi, l'ha erosionat?
És difícil determinar-ho, ja que els esdeveniments encara estan massa frescos. Caldrà, abans que res, veure com es tanca l'episodi, com es resol. Al marge de posteriors conclusions, la percepció és d'una victòria dels partits que podríem englobar dintre de la dreta radical internacional, els quals compten amb argumentaris comuns, malgrat tenir marcades diferències entre les expressions d'un país o un altre. Aquests partits, arran de l'assalt a les institucions del Brasil per part de seguidors de Bolsonaro, guanyen en capacitat de distorsió, en la generació d'un cert temor a la reproducció d'aquests esdeveniments en un altre país. De fet, no em sobtaria que puguem veure en un altre país llatinoamericà uns incidents com els ocorreguts a Brasil per l'arrelament dels discursos de la polarització, de la polarització afectiva, on el problema no és que una altra força política compte amb un projecte polític amb el qual s'està en desacord o que implementaria d'altra manera determinades polítiques públiques, sinó que és l'adversari, l'altre.
Aquesta polarització afectiva, definida de manera clara pel politòleg espanyol Mariano Torcal, permet que aquesta mena de partits de dreta radical puguen impulsar des de les paraules un assalt a les institucions, però mantenir-se al marge com a autor efectiu. És important, al seu torn, la resposta que donen la resta de dirigents llatinoamericans, des de les formacions democràtiques i víctimes d'aquests assalts. I una de les qüestions és com actuen des del punt de vista polític i simbòlic, si ho qualifiquen d'acció d'una colla de feixistes. Tot i estar d'acord amb la qualificació, ens hem de preguntar si funciona per aturar nous intents o si emprar aquesta mena de llenguatge provoca un mecanisme de defensa automàtic de certes persones que deixaran de prestar atenció.
També s'ha d'estar atent a com els dirigents llatinoamericans de formacions democràtiques, des d'un prisma pragmàtic i si es vol dir certament superficial, entenen que aquestes accions no són espontànies. Hi ha proves, no debades, d'haver estat organitzat, d'haver-hi connivència amb diferents elements de les forces de seguretat per proximitat ideològica, la qual cosa hauria d'estar controlada i vigilada. I hauria d'estar no sols per la destrucció i el perill que comporten aquests assalts, com vam observar als Estats Units d'Amèrica, sinó pel missatge simbòlic que llança, de prendre el cor polític i institucional d'un país. Anys enrere, per exemple, una protesta d'antivacunes va arribar-hi a les portes del parlament alemany. La imatge d'aquestes persones envoltant la cambra parlamentària amb banderes anteriors a l'època de la República de Weimar, amb la creu de Malta, feia molt de mal a la democràcia. Més que si s'hagueren trencat cristalls. És una imatge que no es poden permetre les democràcies, siga a Amèrica Llatina o a Europa.
-Una esfera mediàtica ultra, difusió de mentides a través de les xarxes socials, proliferació de discursos d'odi... Com s'ha arribat al Brasil a l'escenari d'un cop d'estat contra les institucions executives, legislatives i judicials?
Bolsonaro ha practicat un discurs absolutament allunyat dels valors democràtics i dels drets humans, en difondre obertament missatges misògins o de defensa de la dictadura. Un dels èxits de la seua estratègia comunicativa per aconseguir partidaris disposats a emprendre determinades accions i ser-li força fidel és la capitalització d'un cert descontentament social. Al Brasil, no debades, s'havien perpetuat diferències socials i simbòliques complicades de gestionar. Els governs de Lula da Silva i Dilma Rousseff van ser capaços de treure de la pobresa moltes persones, però, al mateix temps, hi havia classes menys desfavorides que veien com la seua situació no millorava tant com ho feien les capes més populars. Això va generar l'escenari ideal per a la penetració de discursos polaritzadors, i Bolsonaro se'n va aprofitar. Si hi ha un punt en comú en la quarta onada d'expansió de les dretes radicals en el món, és la capacitat per capitalitzar el descontentament d'una manera molt efectiva. La dreta radical trau molt de profit de l'actual societat d'informació, marcada per la immediatesa, les xarxes socials i la falta de necessitat de llegir als mitjans tradicionals per comprovar les creences prèvies.
-L'extrema dreta que emergeix a Amèrica Llatina presenta diferències. Quines serien les diverses famílies o faccions?
Hi ha punts en comú, però el context social, cultural i la història de cada país marquen unes diferències, com ocorre a Europa en els motius de propulsió de la dreta radical. No han estat els mateixos per a l'emergència de Vox que per a la irrupció d'Alternativa per Alemanya. Un dels elements que permet agrupar a diverses dretes radicals d'Amèrica Llatina és la defensa d'un conservadorisme estricte, de mantenir l'actual statu quo, la necessitat de les jerarquies socials, com pregona, per exemple, el xilè José Antonio Kast. Aquestes dretes radicals consideren que una ruptura d'aquest ordre seria negativa. També aposten pel nacionalisme, al qual li atorguen una gran rellevància. De fet, se'ls ha denominat com a neopatriotes. Al conservadorisme estricte i al nacionalisme, se suma un rebuig a les organitzacions internacionals, acusades, segons els seus argumentaris, d'estar al servei d'una mena d'aliança internacional de caràcter progressista.
En Argentina i altres països d'Amèrica Central, en canvi, s'observa el naixement d'una dreta radical que compra les tesis doctrinàries dels llibertaris de dreta. Alimentada ideològicament per la dreta alternativa dels Estats Units d'Amèrica, advoquen per zero impostos, per zero Estat. La societat, com el mercat, es jerarquitzaria d'acord amb els mèrits de cada u, s'ordenaria per si sola seguint aquests criteris. És un discurs que ha preconitzat l'argentí Javier Milei. Aquest pensament connecta amb les tesis neoreaccionàries, les quals consideren la democràcia com a un error perquè els representants polítics només actuen en funció dels seus interessos particulars. La dreta radical llibertària si atrau vots és, precisament, per aquesta lògica si fa no fa antipolítica.
-Hi ha veus acadèmiques que han concentrat la possibilitat d'aquestes insurreccions ultradretanes a Amèrica, però setmanes enrere la intel·ligència alemanya i les forces de seguretat teutones van desmantellar una xarxa preparada per a subvertir l'ordre constitucional del país germànic. Hi ha possibilitat que aquesta mena d'intents antidemocràtics es donen a la Unió Europea?
Sobta que aquesta xarxa haja germinat en un país com ara Alemanya, on s'ha treballat força perquè la democràcia mai estiga amenaçada per cap expressió ideològica. Si ocorre en Alemanya, on hi ha una important educació política a favor de la democràcia, la irrupció de forces de dreta radical en altres països pot generar aquesta mena de situacions o de voluntats. S'ha de recordar que l'avanç dels valors democràtics, d'aquells principis que creiem immutables i que s'obrien pas amb menys o més velocitat arreu del món, estan amenaçats arran de l'ascens de la dreta radical. S'estan utilitzant els mecanismes i els canals de la democràcia per posar-la en qüestió. I puntualitze: no s'assenyalen els seus errors, si no s'està qüestionant els pilars d'aquest sistema. Aquest procés no és una excepció en determinats països, sinó que forma part del panorama polític d'arreu del planeta. I, per tant, és necessari trobar mecanismes per a defensar la democràcia, fins i tot indicant aquells punts de millora, però sempre evitant les crítiques de fons, antidemocràtiques, que planteja la dreta radical.
-A diferents països del vell continent, estan presents els discursos d'odi, així com de deslegitimació de l'adversari i de qualificar un govern com «d'okupa», «il·legal» o «il·legítim». Com erosiona la democràcia i l'afecció dels ciutadans per aquest sistema de drets i llibertats aquesta mena de llenguatge?
El simple ús del llenguatge construeix realitats. Al principi, sembla que si prestes atenció a aquests discursos, s'està sent exagerant o donant una importància desmesurada. Però aquests posicionaments obliden que el món s'aborda des de la verbalització d'aquest. La dreta radical està utilitzant arguments propis de la democràcia liberal per a defensar postures que acaben sent il·liberals. S'està usant de manera indiscriminada estratègies de comunicació per traure'n rèdit polític i electoral sense mesurar les conseqüències per al sosteniment del sistema democràtic, així com per a la confiança dels ciutadans amb l'ordre polític democràtic. Hi ha una diferència substancial entre estar en desacord i contrarestar una política pública amb criticar l'altre per qui és, amb la intenció de trencar l'ordre polític democràtic. Quan poses en qüestió els fonaments de la democràcia liberal, les crítiques no acaben tenint com a darrer destinatari el govern, sinó el mateix sistema democràtic.
-Hi ha milers i milers de persones que cauen en l'anomenada «polarització impermeable», en una mena de bombolla política i mediàtica que radicalitza força les seues posicions ideològiques. Quina vacuna democràtica hi ha contra aquests fenòmens?
Hi ha una cosa que és bàsica, tot i semblar òbvia: la formació política, la qual no vol dir adoctrinar, sinó conèixer i ensenyar les possibilitats i els avantatges que ofereix el sistema democràtic. En aquesta societat de la sobreinformació, sovint aquesta part roman opaca. Ara bé, combatre la polarització és una tasca feixuga, una mena de lluita contra nosaltres, si ho analitzes des del punt de vista de la neurociència. Nosaltres tenim creences preexistents que van formant-se amb el pas del temps. I de manera reiterada, per facilitar la vida, el nostre cervell busca fonts d'informació que sostingues aquestes creences i no les qüestionen. El nostre cervell treballa per confirmar aquestes creences, sota l'anomenat biaix de conformació. I això provoca que se siga permeable a les narratives polaritzadores de la dreta radical, especialment en persones que estan desencantades, que per les seues circumstàncies mostren poca confiança en el sistema democràtic. Això es combat buscant generar empatia en aquests sectors i no acusant de feixistes als seguidors de la dreta radical.