Segons s’informa, un alemany misteriós de sang blava es troba al centre d’un pla estrany, frustrat pels serveis de seguretat alemanys, que pretenia fer caure el govern. Els experts estan descrivint el desenvolupament del placom un augment perillós del Moviment Ciutadans del Reich (Reichsbürger) perquè els seus seguidors volen derrocar els líders polítics d’Alemanya.
La finca de caça Waidmannsheil es troba damunt d’una muntanya a la vora del riuSaale, a la part sud-est de l’estat oriental de Turíngia. Pertany als Reussens, una antiga família nobiliària que va governar l’àrea durant 800 anys abans de la fi de la monarquia alemanya.
Es va construir per Enric lxxii entre 1834 i 1837. És una estructura d’una sola planta que està envoltada per arbres i un terraplè rocós que desapareix darrere de l’edifici. La portalada de l’entrada està acompanyada per una escultura d’un os i un porc senglar fets de pedra. Una torre que té merlets fa que sembli una petita fortalesa. Les banyes d’un cérvol pengen a dalt de la façana.
L’actual amo de la mansió és Enric xiii. El Príncep Reuss és un empresari que es va establir a Frankfurt com un magnat d’una immobiliària i com a productor de vi escumós. Alguns residents del poblet s’han preguntat des de fa un temps el que estava fent l’home de 71 anys. Primer va aparèixer un cartell misteriós amb l’escut d’armes de Reussen. Després es va veure una figura d’aspecte tenebrós amb un walkie-talkie a l’entrada de la finca, sembla ser per fer fora als curiosos.
Des de fa dies, semblava evident el que estava passant darrere dels murs grans. Una matinada, el GSG9, una força especial de la policia alemanya es va mobilitzar per acabar amb una cèl·lula terrorista sospitosa d’extrema dreta. Es creu que hi inclou 25 membres i ajudants, i 29 homes i dones que també estan sent investigats. En col·laboració amb 3.000 policies, els investigadors van realitzar batudes a onze estats alemanys, a la localitat luxosa d’esquí de Kitzbühel, a Àustria; i a Perusa, Itàlia. Va ser una de les operacions més grans contra extremistes en la història de l’Oficina Federal d’Investigació Criminal alemanya (BKA).
Des de fa setmanes, investigadors de la Divisió de Seguretat de l’Estat de la BKA havien estat localitzant sospitosos, punxant centenars de telèfons fixos i mòbils, controlant comptes bancaris i seguint comptes a Telegram, YouTube i Instagram. Fa poc, el fiscal federal de la ciutat de Karlsruhe va concloure que una organització terrorista va sorgir de l’entorn del Moviment Ciutadans del Reich, un grup heterogeni d’alemanys políticament radicalitzats que tenen debilitat per les teories de la conspiració i rebutgen la legitimitat de l’Alemanya de la postguerra mundial. El presumpte objectiu de la cèl·lula era enderrocar el sistema polític d’Alemanya mitjançant un cop d’estat armat. Segons els investigadors, alguns membres formaven el “braç militar” del grup i sembla que estaven dispostos a fer tot el que fos necessari. Segons les al·legacions que la Fiscalia va presentar, els acusats van admetre que “representants de l’actual sistema” moririen durant el procés.
Es tracta d’una estranya col·lecció de persones que es van unir per enderrocar l’estat. S’hi inclouen nombrosos exmembres del Comandament de les Forces Especials de l’exèrcit alemany (KSK), un soldat d’elit actiu, un agent de policia al qual l’havien suspès del seu càrrec, una jutgessa que havia sigut membre del parlament federal del partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya durant quatre anys, un pilot, un advocat que té un doctorat, un xef de primera, un tenor, un empresari i un doctor. Un nombre sorprenent de gent de les esferes altes de la societat.
També s’hi inclouenmembres del Querdenker, un moviment confús queva sortir als carrers durant la pandèmia per protestar contra les mesures federals i estatals per frenar el coronavirus. També s’hi incloïen seguidors del culte de conspiracióQAnon, que estan convençuts que un “estat a l’ombra” està movent els fils al darrere. Segons el seu discurs, l’elit que governa assassina nens per obtenir un sèrum rejovenidor.
Anteriorment, aquests enemics de l’Estat s’havien assemblat més a una secta política esotèrica que no estrictament a un comandament jeràrquic revolucionari. El problema és que hi ha desenes de milers de persones en aquests cercles alemanys que mantenen punts de vista similars que els del Príncep Reuss i els seus seguidors.
Si les sospites dels investigadors finalment es confirmen, significaria que Alemanya s’enfronta auna nova forma de terrorisme i a un enorme repte social. Com se suposa que l’Estat ha de tractar amb ciutadans que no se sap si estan perillosament bojos o si són extremadament perillosos?
El 6 de gener de 2021 el món va ser testimoni de la rapidesa amb la qual un grup de teòrics de la conspiració es pot convertir en una banda violenta a Washington D.C.. Aquell dia, al voltant de mil seguidors del president Donald Trump, que havia sigut expulsat del càrrec, van avançar cap al cor de la democràcia estatunidenca, el Capitoli. A la multitud hi havia un home sense camisa que vestia com un viking. La icònica imatge serviria més tard com a símbol de la vulnerabilitat de la democràcia i de la rapidesa amb la qual la gent pot atemptar contra la Constitució.
El grup que s’associa a Enric xiii Príncep Reuss sembla haver-se inspirat en els revolucionaris d’extrema dreta dels Estats Units. Els membres afirmen haver passat un any planejant el “Dia X” per Alemanya, en el qual, segons la investigació, van planejar entrar a l’edifici del parlament federal, el Reichstag, amb dues dotzenes d’homes i dones. Pretenien emmanillar membres del parlament i del gabinet del canceller en el Bundestag.
Segons els investigadors, alguns dels conspiradors esperaven que l’acció causés avalots en tot el país i que finalment acabés en un cop d’estat. S’havia de formar un govern provisional encapçalat pel Príncep Reuss. “Els destrossarem, la diversió s’ha acabat!”, va dir suposadament en una trucada que les autoritats estaven escoltant.
És poc probable que els terroristes haguessin sigut capaços de dur a terme les seves idees escabellades. No només perquè la policia del Bundestag va passar setmanes preparant-se per un possible atac, sinó també perquè van posar en alerta guardaespatlles de la BKA, que ofereixen protecció als ministres més importants del govern alemany.
No obstant això, les autoritats valoren com a alt el perill que els aspirants revolucionaris representaven. Al seu camí cap al gran cop d’estat podrien haver causat molts danys, i el fanatisme d’alguns membres els podria haver portat a moviments impredictibles.
Els investigadors diuen que van trobar armes en més de 50 dels 150 edificis que van escorcollar. S’hi inclouen pistoles de nou mil·límetres, espases, ganivets, pistoles Tasser,diversos cascs de combat, ulleres de visió nocturna i armes reglamentàries de dos policies, un home i una dona, que es troben entre els sospitosos. A més, segons una avaluació preliminar, els detectius van requisar 130.000 euros en metàl·lic i bastants kilograms de plata i or. “La investigació proporciona un punt de vista a l’abisme d’una amenaça terrorista des de l’entorn del Moviment Ciutadans del Reich”, va dir la ministre d’Interior Nancy Faeser del Partit Social Demòcrata (SPD) de centreesquerra. Segons el fiscal federal Peter Frank, l’objectiu del grup era eliminar la democràcia alemanya “amb la violència i els mitjans militars”.
El somni de Reuss d’ocupar el càrrec més alt va acabar un dimecres un poc més tard de les sis del matí. Les Forces Especials van arribar quan sortia el sol amb arietsi amb equipament de visió nocturna, i van entrar a l’edifici del segle XIX que es troba al barri Westend de Frankfurt. El Príncep Reuss viu al cinquè pis, el més alt.
Els agents de la BKA van inspeccionarl’apartament al mateix temps que policies amb passamuntanyes vigilaven la porta principal del primer pis. Després d’unes quatre hores, la policia va deixar sortir de l’edifici el Príncep Reuss emmanillat i amb una mascareta FPP2. Portava una jaqueta marró de quadres feta de llana, uns pantalons de pana de color marró, una camisa i un mocador. Portava el cabell blanc pentinat cap enrere. No és exactament l’aparença que es podria esperar d’un terrorista.
Enric XIII Príncep Reuss prové d’una família noble força extensa que va dirigirles fortunes de la regió de Turingia-Vogtlandfins al final de la Primera Guerra Mundial. Per tradició familiar, tots els descendents barons reben “Enric” com a primer nom. Per evitar qualsevol confusió, al nom se li afegeix un número romà que va en ascens. A cada segle, la numeració comença de nou. Un familiardiu que hi ha 30 Enrics.
El Príncep Reuss, que va néixer el 1951 a l’estat de Hessen que es troba a l’oest d’Alemanya, es va graduar en enginyeria i en un primer moment va treballar com a empresari a Frankfurt. Se’l considera un vividori està cassat amb la filla d’un banquer iranià. La seva afició pels cotxes ràpids va fer que esguanyés el malnom d’ “Enric el pilot de carreres” dins la seva família. El títol d’un article d’un diari que tracta d’un volt en cotxe que van fer amb ell a l’est d’Alemanya deia: “Un home de sang blava amb gasolina a laseva sang”.
Després de la caiguda del mur de Berlín, va lluitar en molts judicis per la restitució de la propietat familiar de Turingia, que va ser expropiadapel règim comunista de la República Democràtica Alemanya. Va tenir poc èxit. Els familiars també consideren això com una de les raons per la seva derivacap als extremismes.
S’ha barallat amb la resta de la seva família. El cap de l’ “aliança familiar de la Casa Reuss”, que resideix a Àustria, va dir en un comunicat que el seu familiarés un “vell amargat” que “delira amb teories de la conspiració”.
Qualsevol es pot fer una idea d’aquests deliris a YouTube, en un vídeo que mostra el Príncep Reuss en una exposició comercial digital a Zuric. En un anglès mal parlat, fa una lamentació exagerada, confusa i antisemita. Es lamenta del presumpte poder que tenen els jueus capitalistes i afirma que la Primera Guerra Mundial va jugar a favor dels interessos comercialsdels Estats Units. Diu que la República Federal d’Alemanya no és un estat sobirài que encarà està dominada pels Aliats. Això són els elements centrals de la ideologia del Moviment Ciutadans del Reich. L’Oficina Federal per la Protecció de la Constitució, que és l’agència d’intel·ligència domèstica d’Alemanya, calcula que al voltant de 21.000 persones a Alemanya estan afiliades al moviment.
Durant l’estiu, el Príncep Reuss va estar implicat en un disturbi a Bad Lobenstein. L’alcalde del poble, que no pertany a cap afiliació política, però se’l coneix per la seva adhesió a teories de la conspiració, el va convidar a un esdeveniment. Un periodista del diari Ostthüringer Zeitung va preguntar per què havien convidat un membre del Moviment Ciutadans del Reich a un esdeveniment oficial. L’alcalde va atacar el periodista, qui va caure a terra. Després d’això, el van suspendre del càrrec.
Tot això es podria considerar una bestiesa a menor escala, però aviat les autoritats van descobrir per casualitat pistes que apuntaven als plans perillosos de Reuss. Els fiscals més tard l’acusarien d’haver aspirata crear un “Nou Exèrcit Alemany”. Les denominades “Empreses de Seguretat Nacional” de la Selva Negra, Turíngia i Saxònia presumptament van estar d’acord a ajudar a “l’exèrcit a l’ombra”. Una comissió especial formada per centenars d’agents de la BKA anomenats “Ombres” ha estat investigant el cas des de l’estiu.
Es creu que Rüdiger von Pescatore, de 69 anys, ha jugat un paper important. Abans de la pandèmia, va publicarel següent missatge a internet: “La humanitat podrà accedir a la veritat després d’un canvi del sistema”.
A mitjans de 1990, va ser comandant d’un batalló de paracaigudistes de les forces armades alemanyes de la 25a Brigada Aerotransportada que té la base a Claw, a prop d’Stuttgart. Va ser una mena de predecessor de l’elit de la unitat de les KSK. Hi va servir fins que es va convertir en el centre de l’escàndol de les forces armades de la Defensa Federal (Bundeswehr).
Com a tinent coronel es va apropiar d’armes d’una antiga reserva de la Policia Popular de la República Democràtica d’Alemanya i de l’Exèrcit Popular Nacional. En aquell moment, 165 pistoles i fusells van desaparèixer, tan sols se’n van recuperar 11. Un tribunal va condemnar Pescatore a dos anys de llibertat condicional, cosa que va acabar amb la seva carrera a la Defensa Federal. Els investigadors creuen que l’exsoldat va dirigir el “braç militar” del grup terrorista.
Peter Wörner, un home que va servir al batalló com Pescatore als anys noranta i que va ser entrenat per ser un comandant de supervivència per la Defensa Federal,també es creu que pertany a aquest “Nou Exèrcit Alemany”. A Instagram penja fotos dels seus dies de servei quan encara estava en actiu: paracaigudisme als Pirineus, totalment armat a la serralada del Jura de Suabia i amb les forces especials estatunidenques als Estats Units. El Rambo alemany té 54 anys.
Fa poc, Wörner va treballar com a professor ensenyant habilitats de supervivència. A Alemanya i Noruega ensenya als participants com sobreviure en les condicions més adverses. Un dels seus cursos es diu “Escapar de les zones urbanes”, i un altre “Supervivència urbana”. Una vegada va dir a un diari austríac que no podia dependre de l’Estat en una emergència. “La gent és ingènua i no està preparada”, va afirmar.
L’estació pública de televisió d’Alemanya ZDF va emetreun fragment sobre ell el 2016. Es veu a Wörner preparant una rata per menjar-se-la al bosc de les muntanyes del Rhön a Turingia. Al vídeo explica que amb el ganivet s’ha de tallar tot el contorn de l’animal d’un cop i després es pot treure la pell de l’animal fàcilment, “com si fos un pantaló o una jaqueta”.
Wörner va entrar al punt de mira dels investigadors del terrorisme a la primavera durant una investigació sobre el moviment Querdenker. Quan es va inspeccionarla seva casa a les muntanyes Fichtelgebirge, la policia va trobar una pistola i munició que suposadament Wörner no estava autoritzat a posseir. En un vídeo de YouTube que els investigadors van descobrir, parla sobre un cop d’estat. Afirma que el govern no és més que una “colla criminal” que aviat serà canviadaper quelcom“nou”. Posteriorment, en converses que els detectius van investigar, l’antic soldat d’elit parla d’assaltar l’edifici del Reichstag per arrestar membres del parlament.
El seu cas seria el punt de partidade la investigació que portaria als presumptes plans delPríncep Reuss d’enderrocar el govern. I suposadament la xarxa inclou un soldat que és un membre actiu del’elit de les forces especials de les KSK.
S’assigna a Andreas M. a la unitat especial de la Defensa Federal com a expert en logística, però ell és més un buròcrata que un comandantben entrenat. No obstant això, el sergent té molta experiència militar, perquè va participar en missions a l’Afganistan amb la Defensa Federal alemanya. Fins i tot va escriure un llibre sobre la guerra que es titula Cada dia pots morir, una mena de relat personal del front.
Després dels seus desplegaments a l’Afganistan, va entrar a les KSK de Claw. Els seus companys de la unitat petita, però molt segregada, van descriure l’home de 58 anys com un individu estrany, però no particularment compulsiu.
El fet que Andreas M. es decantés cap a la radicalització hauria sigut sens dubte detectat per les KSK. El 2021, almenys, la seva foto de perfil de WhatsApp suggeria una afició cap a les teories de la conspiració, fins i tot mencionava “l’estat a l’ombra”. Però passarien mesos abans que els seus superiors de les KSK en tinguessin sospites. Al febrer va rebutjar vacunar-se contra el coronavirus. Va escriure que és qüestionable que la vacunació obligatòria a la Defensa Federal sigui “compatible amb la llei d’ocupació dels Aliats que encara està en vigor”. En aquest punt, van recórrer al MAD, el servei d’intel·ligència militar. Posteriorment, el servei d’intel·ligència va concloure que Andreas M. formava part del moviment Querdenker, i va ordenar que agafés bastantes setmanesde baixa per malaltia.
Els detectius creuen que Andreas va portar d’amagat membres del presumpte grup terrorista a barraquesdurant l’octubre utilitzant la seva targeta d’identificació militar. El seu pla frustrat, segons la investigació, consistia a comprovar si les instal·lacions eren adequades per albergar les seves tropes després del cop d’estat.
Sembla que el soldat no és l’única persona que treballa pel govern que va utilitzar el seu temps lliure per preparar la destrucció de l’estat. Entre els que van arrestar hi ha una jutgessa de l’Audiència Provincial de Berlín, Birgit Malsack-Winkemann, que té un doctorat en Dret.
Encara era fosc quan la policia va mantenir contacte amb ella. Els policies van colar-se pel pati del darrere de la casa del veí per arribar a la seva, que es troba al districte Wannsee, de classe mitjana alta de Berlín. A les sis del matí van colpejar la porta amb els punys. “Policia!”, va cridar un agent. Després es va sentir un estrèpit: van forçar la porta amb una palanca per accedir a la casa de la jutgessa.
Es va declarar que Malsack-Winkemann ha estat implicada des de l’estiu en els plans d’irrompre a l’edifici del Reichstag. Hauria sigut una experta de gran valor per les preparacions: des del 2017 fins al 2021 la dona de 58 anys ocupava un seient al Reichstag perquè era membre del partit de dretes Alternativa per Alemanya (AfD). Abans que l’arrestessin era membre del partit del Tribunal Federal d’Arbitració, que decideix els procediments d’expulsió de membres extremistes. Els investigadors creuen que el seu coneixement del Bundestag podria haver servit d’ajuda al grup terrorista. Abans que l’arrestessin tenia una acreditació per accedir al Bundestag com exmembre del parlament.
L’advocat de Malsack-Winkemann es va negar a comentar les al·legacions, talcom va fer l’advocat del Príncep Reuss. No es va poder contactar amb els advocats de la majoria dels altres acusats.
Al seu partit van considerar que la jutgessa pertanyia a la part menys radical, la qual cosa diu molt sobre l’AfD. Era una gran experta a difondre notícies falses que generaven inquietud.
Per exemple, en un discurs al Bundestag va afirmar que els refugiats estan “colonitzats per bacteris resistents als antibiòtics”. Durant la pandèmia va comentar que una nena de 13 anys va morir perquè havia portat una mascareta, una mentida descarada. També va descriure Donald Trump com un “polític de veritat”, fins i tot després de l’assalt al Capitoli el qual ell havia instigat.
El 2021, al discurs d’una conferència del partit, la jutgessa va fer una crida a la resistència per la “Gran Restauració”, una ideologia de la conspiració de connotacions antisemites segons la qual “les elits” utilitzaven la crisi del coronavirus per realitzar una “gran represa” del sistema econòmic global. En un canal de Telegram que portava el seunom es van difondre missatges amb l’eslògan del culte QAnon fins fa unes setmanes. Quan el DER SPIEGEL va preguntar si era el seu canal, la política de l’AfD ho va negar. Un poc més tard, les entrades del canal van desaparèixer.
Després que deixés el Bundestag, l’administració judicial de Berlín va intentar impedir que Malsack-Winkemann tornés a l’Audiència Provincial. En un primer moment no va tenir èxit. Des d’aquell moment, ha tornat a emetre veredictes a la Sala 19, on s’encarrega d’assumptes relacionats amb la construcció.
Fins i tot després del seu estira i arronsa legal sobre el seu treball, Malsack-Winkemann es va convertir en el centre d’atenció dels investigadors del terrorisme. La policia la va seguir i vigilar quan la jutgessa es va trobar amb Henry XIII Príncep de Reuss, el presumpte líder, a un restaurant de Berlín. Un altre funcionari de l’AfD també estava present a la trobada.
Entre els acusats, hi ha almenysdos homes que estan o estaven actius a l’AfD a nivell regional. També van acusar Michael Fritsch, el candidat líder de l’estat de la Baixa Saxònia del partit Die Basis (La Base) a les eleccions federals del 2021. El partit està relacionat amb el moviment Querdenker. Dins l’escena, l’anomenen “l’home protector que té cor i cervell”.
L’home, de 59 anys va ser el comissari generaldel Departament de Policia de Hannover. Fins que el van destituir percridar l’atenció fent declaracions pujades de to a manifestacions. Va parlar sobre suposats paral·lelismesentre les SS i els actuals “sistemes de seguretat”. A principis del 2020, Fristch va tornar la seva targeta d’identitati va sol·licitar una “targeta ciutadana”,ja que és habitual en els cercles del Moviment Ciutadans del Reich. També va sol·licitar que es canviés el seu lloc de naixement a “Prússia”. Des d’aleshores un tribunal ha ordenat que la policia pot inhabilitar-lo del servei civil, cosa que ell va apel·lar. El seu advocat no va voler fer cap declaració sobre les al·legacions de terrorisme de la fiscalia.
Malgrat les seves extravagàncies, el que fa que el grup sigui tan perillós és el gran odi cap al’Estat alemany i els polítics que el governen, i, per altra banda, l’accés que tenen a les armes. Es creu que la majoria dels acusats posseïen pistoles i fusells, alguns de manera legal i altres d’il·legal.
Segons els investigadors, alguns dels sospitosos van practicar tir a la muntanya Oschenberg, a prop de Bayreuth a Baviera. Les accions sobre les conspiracionsdel grup van ser un gran maldecappels detectius. El nuclidel grup estava presumptament equipat amb una dotzena de telèfons satèl·lit Iridium, els quals tenen un valor de 1.500 euros per unitat. Podrien funcionar encara que la xarxa telefònica col·lapsés. Es creu que els conspiradors també van firmar uns acords de confidencialitat. Es diu que qui els incomplís, moriria.
Segons les investigacions, Alexander Q. es troba entre els que donen suport al grup de Reuss. Portauns dels canals de German QAnon amb més tràfic a Telegram: 131.000 persones hi estan subscrites. El seu canal té un nom inofensiu: “Tan sols pregunta’ns”. Però les etiquetesque utilitzem, com ara AOV1HVT, ràpidament deixen clar del que tracta. L’abreviatura representa el lema de les disciplines del QAnon: A on va un, hi van tots.
Als seus missatges de veu, Alexander Q. es queixava amargament del “règim feixista”, i contínuament divulgava notícies falses. El juliol del 2021, un poc abans de les grans inundacions a la vall de l’Ahr, va afirmar, per exemple, que l’aigua havia arrossegat els cadàversde més de 600 infants. Va afirmar que els van tancar durant anys a instal·lacions subterrànies, on els torturaven i mataven per extreure’ls-hil’adrenocrom, un compost químic metabòlic que es creu que té un efecte rejovenidor. La història dels infants assassinats és una conspiració popular entre els seguidors de culte QAnon.
Quatre setmanes després de les eleccions federals alemanyes del 2021, Alexander Q. va penjar un missatge de veu al seu canal de Telegram avisant d’un frau a gran escala, com el dels Estats Units. Segons l’opiniódels seguidors del QAnon, van treure Donald Trump del poder a través d’un frau electoral. I van alliberar la seva fúria assaltant el Capitoli.
Alemanya mostrava gairebé la mateixa por, però a menor escala. A l’estiu del 2020, els seguidors de les teories de la conspiració van ocupar les escales del Reichstag al marged’una gran protesta en contra de les mesures per prevenir la propagació del coronavirus. Un seguidordel QAnon havia donat el senyal per alarmar-se: “Pujarem i prendrem la nostra casa per ara i per sempre!”. Per poc temps, tan sols tres policies es trobaven entre la multitud bulliciosai la porta de l’entrada del parlament. Després van arribar els reforçosi van poder mantenir el parlament protegit.
El fet que gent de tots els cercleseducatius i professionals cregui en un discurs obscurés una qüestió que els investigadors han intentat investigar enels darrers anys. Pia Lamberty, psicòloga social, diferencia entre la falta d’informació, la desinformació i els discursos de la conspiració més extrema. La psicòloga diu que les persones tendeixen a creure les notícies falses si no tenen la capacitat ni la motivació a aprofundiren un tema. Com més simples i emocionals són les respostes, és més fàcil que les entenguin.
Lamberty afirma que la creença en els discursos conspiradors globals, per altra banda, tenen més a veure amb la identitat pròpia d’una persona i amb fenòmenspsicològics on mostren una desconfiança general envers “gent poderosa” com polítics o científics, per exemple. Diu que això pot portara la convicció que totes les coses dolentes que passen dinsla societat són fruit d’un pla secret. Lamberty considera que el grup que ara s’ha descobert és “extremadament perillós”, precisament per la seva composició.
L’arribada de molta gent al món digital durant la pandèmia ha provocat un major creixement del nombre de persones que segueixen i creuen en les teories de la conspiració. Als canals i xarxes rellevants, la gent va trobar els seus companys convertint aquells canals en cambres d’eco que habitualment mancaven de diversos punts de vista o de comparacions dels fets. La guerra a Ucraïna i la crisi econòmica derivada n’han exacerbatel desenvolupament. Les crisis actuen com a catalitzadors per criticar fonamentalment el sistema.“El que és decisiu per l’èxit de les teories de la conspiració no és el vertader contingut, sinó el seu potencial per resoldreles contradiccions”, escriu el neurocientífic i psiquiatrePhilipp Sterzer al seu llibre La il·lusió de la raó.
El resultat és una polarització de la societat, acompanyada del gran creixementd’un grup que rebutja el sistema polític. És un desenvolupament que l’economista nord-americà i britànic, guanyador del Premi Nobel,Angus Deaton, per exemple, actualment creu que està afectant tot Occident.
Com és el cas amb molts moviments de la societat, grups extremistes es desenvolupen al marge, creient que són els únics que poden aconseguir els seus objectius mitjançant la violència. El 1968 hi havia grups d’extrema esquerra com ara la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF) i, fa poc, van a aparèixer grups terroristes sorgitsde cercles salafistes. I tan sols era qüestió de temps que grups radicals sorgissin dels escèptics del coronavirus i del moviment Querdenker, pels quals les protestes als carrers o a internet no van anar prou lluny.
La tendència creixent de la violència dins aquests cercles hauria sigut aparent durant un temps. A mesura que la pandèmia progressava, el to als canals rellevants de Telegram s’havia tornat cada cop més bel·licós. S’ha parlat d’ “enderrocar el règim criminal que governa”, d’una“venjança” que seria cruel: “Tots acabaran penjats”.
A principis de maig del 2021, el ministre d’Interior de l’estat del Rin del Nord-Westfàlia va avisar que aquestes fantasies digitalsde violència podrien portar a “l’establiment d’estructures terroristes”. Els diversos departaments en l’àmbit federal i estatal de l’agència d’intel·ligència domèstica alemanya i de l’Oficina Federal per la Protecció de la Constitucióvan començar a infiltrar progressivament “agents virtuals” als grups de xat amb perfils falsos per poder detectar quan les paraules es convertien en fets. Però el gran nombre de canals fa impossible que les autoritats puguin rastrejar tots els autors potencials violents.
Els cercles radicals que s’havien manifestatper separat es van unir als carrers. Hihavia persones d’extrema dreta, del Moviment Ciutadans del Reich, seguidors del grup antimusulmà PEGIDA, seguidors de l’AfD, esotèrics del New Age i gent en contra de la vacunació. Al final, a penes importava si es tractava de mesures en contra del coronavirus, dela postura del govern sobre la guerra d’Ucraïna o dels preus desorbitats. El que els unia era l’odi cap a “la gent de dalt”.
Als escenaris de les manifestacions, els oradorscridaven un cop més “s’hauria de netejar el Reichstag!”, i “s’haurien de canviar tots els membres del parlament”. Clamaven que els ministres del govern estaven bojos o eren “mercenaris” lliurantuna guerra econòmica contra el poble. També clamaven que hi ha una necessitat de “resistència” i que la policia s’hauria d’unir a ells. Anhelavenun cop d’estat.
Fa uns quantsmesos, un grup dels cercles del Moviment Ciutadans del Reich i del Querdenker va planejar presumptament segrestar el ministre de Salut alemany Karl Lauterbach. El volien raptar mentre estava en un en una entrevista que s’emetia en directe. El nom en clau de l’operació era “Klabautermann”, que provédel nom d’un fullet de la mitologia alemanya. Segons els investigadors, els segrestadors havien de treure’s del mig els guardaespatllesamb metralladores, després d’això es forçariaal govern a dimitir. Documents judicials afirmen que el grup també volia rebre el beneplàcitde Rússia pel cop d’estat.
Els emissarisvolien travessar el mar Bàltic per arribar a Kaliningrad en vaixell i demanar una audiència amb el Kremlin, especialment amb Vladímir Putin. Cinc membres de la cèl·lula estan detinguts.
Un pla totalment de bojos. El que se sap és que el grup es va assegurar armes i en volia obtenir més. Un detectiu de paisà de la policia criminal de l’estat de Renània-Palatinat va impedir que passés alguna cosapitjor.
Dos casos de l’estat de Baden-Württemberg mostren com és d’imprevisible l’amenaça. A l’abril, la policia volia confiscar una arma d’un ideòleg del Moviment Ciutadans del Reich, a quise li n’havia prohibit posseir. Quan els policies del poble de Boxberg-Bobstadt van arribar per inspeccionar la casa, l’home els va disparar amb violènciaamb un fusell automàtic i en va ferir dos. A la propietat dels Ciutadans del Reich, els detectius van descobrir un arsenal i hi van trobar una metralladora que s’havia muntatal menjador.
Unes setmanes abans, un seguidor del Moviment Ciutadans del Reich aparentment va atropellar intencionadament un policia durant un controla la regió de Baden, al sud de l’estat. Li va dir al magistrat que no teniendret a arrestar-lo, que al magistrat li mancava “capacitat legal”.
Les autoritats van subestimardurant molt temps el “Moviment Ciutadans del Reich i els autoadministradors”. Molts es reien d’ells perquè deien que eren bojos que portaven targetes d’identificació de mentida iproclamaven regnes. Però eren perillosos? Es creia que no.
Aquesta opinió ha canviat dràsticament. La tossuderia ideològica i irracional fa que els seguidors del Moviment siguin particularmentperillosos, diu l'investigador principal. Un home que es va radicalitzar completamentés Maximilian Eder. Els investigadors també el consideren part del grup que envolta EnricxiiiPríncep de Reuss. Es creuque ha rebut 50.000 euros del Príncepper equipar encara més el “braç militar”, el “Nou Exèrcit Alemany”. No se sap amb certesa com es van acabar utilitzant aquells diners. Alguns companys l'acusen d’haver-los malgastat.
Elder, de 63 anys, va servir a la Defensa Federalcom a Coronel. El 1999, va liderar un batalló d’infanteria blindat de Baviera a Kosovo. Abans que es retirés a la tardor del 2016, va servir amb intermitència a les KSK. Durant la pandèmia es va convertir en una de les figures capdavanteres de les protestes radicals en contra del govern i de les seves mesures per prevenir el coronavirus.
En una manifestació dels Querdenker, va exigir que els soldats de les KSK haurien de fer una “purga exhaustiva a Berlín”. Va dir que les vacunacions obligatòries als soldats eren un “crim contra la humanitat”. Quan es va inundar la vall de l’Ahr a Renània-Palatinat el juliol de 2021, Elder i els seus companys es van proclamar ajudants de la gent que patia. L’antic coronel va aparèixer al lloc amb ordres de desplegament firmades que semblaven oficials i amb persones importants del moviment Querdenker. Els suposats ajudants es van instal·lar a una antiga escola d’Ahrweiler. Elder es va descriure com “el líder del centre de comandament” i a l’antic soldat d’elit Peter Wörner, que va ser arrestat aquesta setmana, com el “cap del personal”.
Més que ajudar, els homes i els seus seguidors tan sols van crear problemes a la zona inundada. A la fi, els van desallotjar de l’escola. Van multar Eder amb 3.500 euros per portar l’uniforme sense cap autorització. El coronel es va radicalitzar ràpidament. El novembre, en un vídeo gravat a Baviera, va instar a un cop d’estat. Se’l pot veure enmig del bosc, amb un vestit de camuflatge de la Defensa Federal, amb una pedra a la mà. Si “unes quantes persones amb determinació es posessin mans a l’obra, el sistema podria trontollar”, afirma. “Això no durarà molt més”, diu el coronel com si fos un oracle: “passarà abans deNadal”. Després d’això va ser enviata presó preventiva.
La majoria de les coses per les quals s’acusa les tropes de Reuss sembla que surtin d’un malson. A més d’un braç militar, es diu que ha tingut un braç polític que s’ha reunit almenys cinc vegades aquest any. L’autoproclamat “Consell”, un tipus de govern a l’ombra. Sembla que el grup ja va arribar a un acord per saber qui ocuparia cada càrrec del gabinet. Es va pensar Enric xiii Príncep de Reuss com a cap d’estat, i la jutgessa Malsack-Winkemann com a ministra de justícia. Però en realitat sembla que hi ha hagut lluites internes pel poder i pels càrrecs dins del gabinet a l’ombra. Segons els investigadors, la direcció del ministeri de finances havia sigut especialment controvertida. Sembla que un candidat que va agradar a alguns companys pel “Consell” no li agradava al Príncep Reuss. I sembla que el candidat que es va designar com a “ministre d’exteriors” volia ser ministre de finances.
El grup no va sortir-se’n en les seves ambicions de la política exterior. L’intent de tenir el beneplàcitde Rússia no va succeir. Es comenta que el Príncep de Reuss i la seva parella, Vitalia B., que és de l’enclavament rus de Kaliningrad, han visitat el Consolat General Rusde Leipzig, però segons l’Oficina Federal d’Investigació Criminal, no hi ha res que afirmique els russos “reaccionessin positivament a la seva petició”. L’advocat de Vitalia B. inicialment no va voler fer comentaris sobre les acusacions.
Aparentment, la bogeria de la secta política no tenia gaire límits. Segons els investigadors, el grup creia amb fermesa en una suposada aliança secreta internacional: l’“Aliança”. Es diu que homes i dones han estat esperant durant molt temps que l’“Aliança” s’afanyés a ajudar-los i a “netejar” les altes esferes de la República Federal d’Alemanya. Després ja podrien capgirar la resta de l’estat.
Els conspiradors ja haurien cobert alguns càrrecs inusuals al seu govern a l’ombra. Un doctor de l’estat de Baixa Saxònia, que suposadament va donar 20.000 euros al grup, hauria de liderar l’oficina del representant per l’“espiritualitat i la curació”. Mentrestant, un astròleg del districte de Bergstrasse a l’estat de Hessen hauria de ser el responsable de la “transcomunicació”.
Traducció d'Antoni Vidal Gomila