Món

En nom del Senyor

El Brasil està en plena campanya electoral i el president actual, l’extremista Jair Bolsonaro, vol atreure els vots de la comunitat evangèlica. La seva campanya, però, s’ha convertit en una guerra bruta contra Lula on no hi falten acusacions d’abusos sexuals infantils.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquestes últimes setmanes, un vídeo viral ha recorregut el Brasil de punta a punta. A més d’una persona se li ha fet un nus a la gola en mirar-lo. S’hi veu un escenari situat en una ciutat a la perifèria de la capital i, a sobre, la dona que ha ostentat el càrrec de Ministra per a la Dona, la Família i els Drets Humans en el govern de Jair Bolsonaro. Damares Alves apareix parlant d’una sèrie de crims que suposadament s’han comès en unes illes del delta de l’Amazones.

Parla de tràfic d’infants, de «sang i mort» i de poders tenebrosos als quals Bolsonaro s’enfronta sense temor. Alves duu una samarreta baldera dels colors del país i darrere seu hi pengen uns quants globus verds.

«Un cop que vaig visitar Marajó, em van parlar de nens als que els havien arrancat les dents perquè no poguessin mossegar mentre mantenien sexe oral», explica Alves al públic. «A altres els donaven farinetes abans d’obligar-los a tenir sexe anal. Tenim vídeos on hi apareix gent violant bebès de vuit dies.»

Alves continua explicant que el president Bolsonaro ha aprovat un programa de desenvolupament per a la regió que potser no podrà fer-se realitat perquè «l’infern» s’ha alçat en contra seva: els mitjans de comunicació, el tribunal suprem, els parlamentaris que, en el seu imaginari, formen part d’una conspiració comunista. «La clau és poder continuar la lluita allà on cal», brama Alves. «Podrem alliberar aquelles criatures de les urpes del diable?» O bé deixaran la nació en mans dels infidels?

Aquest era l’argument central d’una compareixença d’allò més estrambòtica. Alves no tenia cap prova per demostrar les seves sospites, ni tampoc havia encarregat a ningú que investigués aquests suposats fets mentre n’era la ministra competent. Tampoc no va explicar com podrien millorar la situació dels infants en una de les regions més pobres del Brasil. El seu objectiu era sembrar pànic i manipular els electors tot traslladant el debat polític a l’àmbit de la religió.

La lluita del bé contra el mal. La campanya electoral d’aquestes eleccions presidencials es redueix a aquesta dicotomia, com si d’una croada es tractés. A principis d’octubre, Alves va aconseguir entrar al futur senat i Bolsonaro, el 43% dels vots de la primera volta de les eleccions. La segona volta, a final de mes, serà un duel contra un dels seus predecessors al càrrec, Luiz Inácio Lula da Silva, que va obtenir el 48% dels vots a la primera volta. Amb l’objectiu de recuperar el terreny perdut, Bolsonaro i els seus aliats han traslladat la contesa a les esglésies, i és que la majoria de feligresos comparteixen l’agenda conservadora de l’actua president: no a les drogues, no a l’avortament, sí a la família tradicional.

Actualment, les esglésies dels evangèliques congreguen al voltant d’una tercera part de tots els creients i, per tant, són la principal porta d’entrada per atreure una quantitat decisiva de votants indecisos. La intervenció d’Alves ha sigut simplement el punt àlgid més recent d’una guerra bruta i agressiva contra Lula. De fet, abans de la primera volta electoral, Lula ja havia aparegut en vídeos i mems on se’l caricaturitzava com a un dimoni que volia tancar esglésies o liberalitzar drogues dures en connivència amb els càrtels. Després de la votació se’l va titllar de tenir vincles satànics.

Al mateix temps, Bolsonaro ha aprofitat les grans processions dels festius religiosos per mostrar la seva vessant espiritual com a cap d’estat. Encara no fa gaire va assistir a un acte de l’Assembleia de Deus, el moviment pentecostal més gran del Brasil. Per a molta gent, la paraula dels pastors d’aquesta església va a missa i els alts estaments de l’organització van fer arribar un missatge molt clar als seus predicadors: l’imaginari marxista contradiu els principis del cristianisme. Si no menaven els fidels en la bona direcció, se’ls imposarien mesures disciplinàries.

Aquest tipus de maniobres fan posar Lula a la defensiva. Es va veure obligat a assegurar que «és catòlic, està casat i va a l’església». Poc després, un monjo franciscà va donar-li públicament la benedicció. Segons alguns mitjans de comunicació, l’equip de campanya de Lula es planteja fer un comunicat a la població, tal com van fer el 2002. Aleshores l’objectiu era calmar els mercats. Avui ha de deixar clar que no és un comunista sense fe: un indici del retrocés que han significat quatre anys de Bolsonaro a la democràcia més gran de l’Amèrica del Sud.

La crispació de l’ambient va manifestar-se fa pocs dies davant d’una església de São Paulo. Durant la missa, mentre l’arquebisbe Dom Orlando Brandes parlava de la fam, de l’atur i de l’odi que assoten el país, davant del temple una colla de partidaris del president van enfrontar-se a un grup de feligresos votants de Lula.

La campanya electoral cada cop desemboca més sovint en actes violents, però molts ja no se sorprenen. És una conseqüència directa del fet que Bolsonaro hagi atorgat al seu mandat a la consideració de missió divina.

Per a Damares Alves, que fou fins fa poc una de les seves ministres, tot plegat és d’allò més normal. «La realitat és aquesta», afirmà en una entrevista que Der Spiegel li va fer al setembre. «Si Déu no vol que continuï ocupant el càrrec, no guanyarà les eleccions. Som cristians, així ho creiem.»

Pocs encarnen el deliri religiós d’aquest últim govern com aquesta pastora de 58 anys que es va fer famosa de cop i volta després de les eleccions del 2018 quan, en un vídeo, va descriure els temps que venien amb aquestes paraules: «Els nois tornaran a vestir de blau i les noies, de rosa.» Alves explica que, en aquell moment, va voler enfrontar-se a una esquerra que volia que les nenes deixessin de ser princeses. Per a ella, com a dona, somiar que la rescata un príncep blau forma part de la cultura brasilera, igual que la fe.

Alves, de fet, afirma que la separació entre l’estat i l’església és essencialment una «hipocresia. Jo tampoc no soc capaç de deixar enrere Jesús quan entro al despatx. Ell és part de mi.»

Ara, l’exministra es dedica a viatjar per les províncies acompanyada per la seva amiga Michelle Bolsonaro, la tercera dona del president, que no fa gaire va explicar que cada dimarts, després de plegar de treballar, s’asseu a l’escriptori del seu marit per resar una oració. Juntes busquen el favor de les votants religioses, i és que no són poques les dones a qui no els agrada el comportament masclista i agressiu de Bolsonaro.

L’església evangèlica ha experimentat un creixement molt sobtat. El 1980, just un 7% de la població del Brasil era membre d’una església metodista o dels moviments pentecostals que en aquell moment sorgien arreu d’un país profundament catòlic. El 2020, però, aquestes congregacions ja aplegaven gairebé una tercera part dels brasilers. Molts creuen que, d’aquí a deu anys, ja hauran superat a la comunitat catòlica, que cada vegada és més minsa. En preguntar-li a Alves quina explicació hi troba, diu que els pastors solen provenir dels mateixos barris en els quals prediquen. No són gent desconeguda, a diferència dels sacerdots catòlics.

Aquest és el quid de la qüestió: la proximitat i l’arrelament. Arreu, l’església omple els buits d’un estat absent. En una època en què cada cop més brasilers treballen per a apps de servei de taxi o d’enviament de menjar a domicili, les comunitats religioses ofereixen una comunitat on poden trobar consol. A les perifèries, sovint són l’única xarxa social present.

A més a més, els densos horaris dels serveis religiosos estructuren el dia a dia. I també ofereixen programes de desintoxicació per als drogodependents, programes de lluita contra l’alcohol i les drogues, i prediquen que la riquesa i l’ascens social són l’objectiu vital.

Durant l’entrevista que se li va fer al mes de setembre, Alves ja va mencionar els nens suposadament maltractats de Marajó. Tanmateix, quan la fiscalia posar-se a treballar en la sospita que potser s’havia deixat de posar en marxa una investigació al respecte, Alves va admetre que no tenia cap prova de les acusacions. Que allò de les dents i de les farinetes ho havia sentit explicar pel carrer.

El 2019, després d’una de les seves primeres visites a la regió, va proposar públicament obrir una fàbrica de calces perquè, segons ella, no dur-ne era un dels motius pels quals hi havia tants casos d’abusos sexuals.

El diputat novell Henrique Vieira es fa creus de veure com Bolsonaro s’aprofita de la fe en benefici del seu projecte autoritari i ultraconservador. «Fa servir mètodes feixistes», diu. Vieira és un jove teòleg amb ulleres rodones que, com Alves, és pastor d’una església evangèlica. De tant en tant també fa d’actor. A principis d’octubre va sortir escollit per primera vegada per formar part del congrés en representació d’un petit partit d’esquerres anomenat PSOL. Ens trobem amb ell en un cafè del carri de Laranjeiras, un baluard de l’esquerra.

És clar que la religió pot fer un servei molt valuós en un país creient com el Brasil, explica Vieira: si defensa el diàleg o el respecte envers les minories. Al seu canal d’Instagram, apel·la «totes les germanes i a tots els germans» que se senten amenaçats en el si de les seves esglésies perquè no combreguen amb Bolsonaro. «És un escàndol», escriu. «El bolsonarisme destrueix les comunitats.»

Vieira afirma que cap membre de la seva església és votant de Bolsonaro. És cert que als Estats Units els evangèlics van posar-se al costat de l’expresident Donald Trump, però Vieira creu que al Brasil podria ser diferent, que no és inevitable que es posin de part de Bolsonaro. Lula sempre hi havia tingut una bona acollida. El distanciament més gran de les comunitats religioses va produir-se quan les qüestions de política identitària i de gènere cada cop van adquirir més rellevància. De sobte, el matrimoni entre persones del mateix sexe va deixar de ser cosa del dimoni i el 2013 es van relaxar les lleis que regulen l’avortament.

Bolsonaro va ensumar el potencial d’aquesta nova realitat. Durant un viatge a Israel, va fer-se batejar per un pastor evangèlic al riu Jordà. Des d’aleshores, s’ha convertit en una figura religiosa dual que tan aviat assisteix a misses catòliques com participa en manifestacions evangèliques per Jesucrist. A les mateixes eleccions del 2018 ja va demostrar que la fe es pot convertir en una arma quan va dedicar-se a escampar la bajanada que el candidat d’esquerres, Fernando Haddad, volia repartir biberons amb una tetina en forma de penis per les guarderies públiques. I li va sortir bé.

«Allò va ser el patró que se segueix avui», explica Vieira, i la pregunta és: com acabarà? Per als votants, què tindrà més pes: la por o l’esperança que amb Lula tot torni a ser com antany, quan milions de persones van sortir de la pobresa i van formar una nova classe mitjana?

Bolsonaro mateix va deixar entreveure que ni ell no es creu les seves pròpies manipulacions quan va tornar a dubtar del funcionament de les urnes electorals electròniques. Tal com feu Trump als Estats Units, té la intenció de declarar qualsevol resultat que no sigui a favor seu com a il·legítim.

La setmana passada va animar als seus partidaris a quedar-se prop dels col·legis electorals fins al final del recompte el dia de les eleccions. Si surt reelegit, vol augmentar el número de jutges al Tribunal Suprem i, així, inclinar la balança en benefici propi.

I, dementre, a les regions més pobres del nord-est, els pastors ara es dediquen a escampar mentides com que Lula vol legalitzar l’incest entre pares i filles.

Traducció de Laura Obradors

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.