La catedral de València estava plena de gom a gom. Fins i tot, hi havia la sensació d'haver-se quedat xicoteta per la presència de gent dempeus. Tots els bancs estaven ocupats per assistir a la presa de possessió d'Enrique Benavent com a nou arquebisbe de València, celebrada aquest cap de setmana. Acompanyat pel president de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan José Omella, i per l'arquebisbe de Madrid amb passat a la jerarquia eclesiàstica valenciana, Carlos Osoro, Benavent va fer un discurs que intentava trencar amb el mandat d'Antonio Cañizares, de tarannà ultraconservador i que abandonava el càrrec carregant contra el feminisme i els drets LGTBI, qualificats de manera despectiva com a «ideologia de gènere», i advertint amb una mirada d'espanyolisme apocalíptic sobre una «Espanya quasi trencada».
El discurs, entremesclat de passatges en castellà i català, era de certa distància amb el seu antecessor: «Encara que tenim el deure de treballar per una societat més justa i és legítim que molts es comprometen amb la vida política, l'Església no és un partit polític». «No ens marquem objectius humans», va postil·lar sota l'atenta mirada del president de les Corts Valencianes, el valencianista Enric Morera; la delegada del Govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, del PSPV; o el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig. El cap del Consell, de fet, va subratllar del discurs del nou jerarca de l'Església catòlica al territori valencià «la seua voluntat d'entendre a la resta».
El missatge del president valencià coincidia amb una certa estratègia d'acostament de la sala de màquines del Palau de la Generalitat Valenciana cap a la institució catòlica. En el seu full de ruta de virar cap a noves contrades ideològiques, amb el propòsit de pescar sufragis a l'espai en descomposició accelerada de Ciutadans i disputar paperetes a les tradicionals bosses de votants indecises del bipartidisme, Puig ha efectuat un apropament a l'Església catòlica mitjançant la creació d'una comissió mixta entre l'administració valenciana i els representants de Déu a la terra. Tot un canvi de rumb després d'una primera legislatura botànica on el lobby de l'escola concertada catòlica i l'aleshores arquebisbe de València, Antonio Cañizares, van erigir-se en caps d'oposició al Govern del Botànic per la incompareixença d'un Ciutadans migpartit i un PP llastrat per una sagnia d'escàndols de corrupció.
A pesar de les reticències de Compromís i Unides Podem en privat, presidència va aprovar a finals de novembre un decret per «establir un marc de cooperació entre la Generalitat i l'Església catòlica en aquelles matèries que siguen de competència autonòmica, mitjançant la creació d'un òrgan col·legiat de composició paritària al qual li corresponga l'assessorament i la consulta en matèria de protecció del patrimoni cultural, ensenyament i educació, assistència sanitària en centres hospitalaris del Sistema Valencià de Salut, assistència social i justícia». La comissió compta amb 12 membres, dels quals sis són el bisbe d'Oriola-Alacant, el bisbe de Sogorb-Castelló, el bisbe de Tortosa, el vicari general-moderador de la cúria de la diòcesi de València, l'arquebisbe de València i un bisbe, sacerdot o laic designat per l'entitat religiosa. La presidència recaurà en Puig i la vicepresidència en el nou jerarca catòlic al País Valencià, Enrique Benavent.
Les funcions d'aquest òrgan, el qual es reunirà cada sis mesos, serà, per exemple, «assessorar l'administració en l'establiment de tots els protocols, procediments, metodologies i criteris d'actuació coordinada que siguen necessaris per a garantir [...] el dret dels progenitors i progenitores, tutors i tutores, en coherència amb les conviccions corresponents d'aquests, al fet que els seus fills i filles, tutelats o tutelades, reben l'ensenyament de la religió catòlica, així com el dret de l'alumnat a rebre-la en aquells casos que corresponga». També «estudiar i proposar totes les mesures i accions que es consideren convenients per a garantir l'ensenyament de la religió catòlica en els centres docents públics que depenguen de la Generalitat, així com per a dotar-los del professorat de religió que siga necessari per a això».
A l'àmbit del patrimonial cultural, la comissió tindrà la responsabilitat de «debatre i proposar plans d'intervenció conjunta que asseguren la més eficaç protecció del patrimoni cultural valencià, respecte de béns de titularitat de l'Església catòlica». L'assessorament de l'administració valenciana «per a garantir la seguretat, protecció, conservació, foment i difusió del patrimoni cultural valencià, en aspectes que afecten exclusivament béns de titularitat de l'Església catòlica que tinguen valor cultural» i sense «suposar en cap cas cap perjudici a l'ús primordial i principal de caràcter cultural i pastoral pel qual van ser creats per l'Església catòlica i pel temps van adquirir aquest valor cultural» complementen les intervencions en aquest camp.
L'òrgan impulsat pel departament de presidència de la Generalitat Valenciana jugarà, al seu torn, un rol d'assessorament a l'administració valenciana «per a garantir l'assistència religiosa als ciutadans i ciutadanes que professen la religió catòlica i que es troben internats o internades en els centres hospitalaris dependents de la Generalitat», així com per assegurar «en el marc del que es disposa en la Llei 3/2019, de 18 de febrer, de serveis socials inclusius de la Comunitat Valenciana, i de les competències establides, la prestació de serveis socials per les institucions de l'Església catòlica que els presten». El decret contempla, a més, el sufragi de les despeses de desplaçament per als membres de la comissió.
«La creació de la comissió mixta de cooperació entre Generalitat Valenciana i les diòcesis de València, d'Oriola-Alacant, de Sogorb-Castelló i de Tortosa permetrà aprofundir en la cooperació i la col·laboració entre ambdues institucions», va argumentar el cap del Consell a principis de mes en l'acte de naixement d'aquest òrgan. «La seua constitució reflecteix l'actitud de diàleg constant de les dues parts per continuar treballant pel bé comú de la ciutadania», va agregar el líder del PSPV, qui va agrair «el treball» i la «voluntat d'acord, a través del diàleg i des del respecte» a l'aleshores arquebisbe de València, Antonio Cañizares, per posar en marca la iniciativa.
L'aprovació d'aquest decret, tanmateix, ha aixecat crítiques des d'entitats que lluiten per una estricta separació entre l'Estat i l'Església catòlica, així com per posar fi als privilegis públics que encara gaudeix la institució religiosa de caràcter privat. «Es tracta d'una mena de concordat a la valenciana», denuncia Raquel Ortiz, coordinadora de València Laica, qui qualifica de «vergonyós» l'impuls «d'un altre espai d'influència de l'Església catòlica sobre l'administració pública»: «S'està considerant a l'Església com a una institució i no com a una corporació privada. Per què ha de tenir una interlocució privilegiada sobre determinats àmbits i no altres entitats de la societat civil?». «Puig està buscant amb aquesta maniobra vots d'altres coordenades ideològiques a costa de sacrificar els compromisos de laïcitat del PSOE», censura.
«La Generalitat Valenciana, amb el seu president al capdavant i sota el pretext de reivindicar competències autonòmiques, vol assumir el paper d'interlocutor directe amb l'Església catòlica sense posar en qüestió els privilegis dels quals frueix aquesta corporació religiosa. Aquesta comissió, presidida pel president Ximo Puig, té com a objectiu aclarir quins privilegis seran assumits econòmicament per la Generalitat Valenciana en lloc de pel Govern estatal, atès que bona part dels privilegis dels quals gaudeix l'Església catòlica se centren en àmbits», argumenta per oposar-se València Laica, qui agrega: «La Generalitat Valenciana no sols es farà càrrec del cost d'aquests privilegis, sinó també de totes les despeses que ocasionen els seus membres, com ara funcionaris i representants de l'Església catòlica, amb motiu del funcionament d'aquesta comissió, com ara desplaçaments, dietes, pernoctacions o compensacions econòmiques».
L'associació que treballa contra les prebendes de l'Església catòlica ha definit aquesta iniciativa «com a un pas arrere en el laïcisme de les institucions, en la separació entre religions i Estat». «El Govern tripartit del Botànic hauria d'atendre, com a mínim, els compromisos que van adquirir els diferents partits amb els seus votants, i que estan recollits en els seus programes electorals. Ja estem acostumats al fet que els partits del Govern valencià aproven en els seus congressos la derogació dels acords amb la Santa Seu, fent declaracions en favor del laïcisme, però quan arriben al poder es dediquen no sols a mantenir els escandalosos privilegis de l'Església catòlica, sinó a crear comissions que legitimen aquests privilegis pagant, a més, totes les seues despeses amb diners públics, és a dir, els diners de tota la ciutadania, independentment del seu credo o religió», amplien.
«La societat valenciana exigeix cada vegada amb més força a l'Església catòlica la devolució dels béns apropiats per l'Església catòlica gràcies al mecanisme immoral de les immatriculacions. I a la Generalitat Valenciana, en representació del govern tripartit del Botànic, no se li ocorre una altra cosa que muntar una comissió de col·laboració amb l'Església catòlica. En lloc de fer passos cap al laïcisme, la llibertat de consciència i acabar amb els privilegis d'aquesta corporació privada, s'inicia un full de ruta que ens recorda al nacionalcatolicisme d'uns altres temps», critiquen amb duresa, per exigir a l'executiu valencià que reclamen a la Moncloa «la derogació dels acords amb la Santa Seu en lloc d'intentar legitimar els seus privilegis amb la creació de comissions per a coordinar la col·laboració amb aquesta corporació religiosa».