L'expansió desmesurada dels contagis, l'escalada incessant d'hospitalitzacions i les terrorífiques xifres diàries de morts van convertir l'inici del 2021 en una tragèdia al País Valencià. Les notificacions quotidianes de la conselleria de Sanitat i Salut Universal envers el nombre de persones que perdien la vida glaçaven l'ànima. Només el tímid avanç de la vacunació en la gent gran il·luminava l'esperança de sortir del malson de la pandèmia de la COVID-19. Aturar les elevadíssimes dades de positius i la saturació dels hospitals van erigir-se en l'única prioritat, la qual va aconseguir-se després de tancar l'hostaleria.
En aquelles setmanes de dolor insuportable, drames creixents i desesperació col·lectiva, Jesús Murgui, aleshores bisbe de la diòcesi d'Oriola-Alacant, va pecar a ulls de Déu i de la resta de mortals. El prelat va vacunar-se de manera irregular, atès que va saltar-se el protocol per rebre la primera immunització. Aquella acció, investigada posteriorment per la Generalitat Valenciana i la Fiscalia, va situar a l'ull de l'huracà mediàtic un jerarca eclesiàstic d'historial conservador per haver-hi fet gestos cap al moviment neocatecumenal durant la seua estança a Mallorca. A pesar d'aquestes referències a les Illes Balears, Murgui, l'únic dels bisbes del País Valencià que sabia expressar-se en la llengua d'Ausiàs March per ser oriünd del cap i casal, va optar per la moderació, per treballar-se una imatge més centrista.
Arran de la dimissió de Murgui el passat maig per qüestions d'edat, així com assetjat per l'escàndol de la vacuna irregular, la Santa Seu, per mitjà de la Congregació dels bisbes, va designar al desembre com a substitut el prelat José Ignacio Munilla, bisbe de Sant Sebastià, qui aquest dissabte pren possessió com a bisbe de la diòcesi d'Oriola-Alacant. De tarannà fonamentalista, amb perfil oposat al papa Francesc i situat a l'òrbita de l'arquebisbe emèrit de Madrid, l'integrista Antonio Maria Rouco Varela, Munilla reforça la direcció ultraconservadora de l'Església valenciana, amb el teoconAntonio Cañizares com a Arquebisbe de València i Casmiro López, amb complicitats amb el moviment ultra dels neocatecumenals i relacionat també amb Rouco Varela, com a cap de la diòcesi de Sogorb-Castelló. Segons ElConfidencialDigital, però, la Santa Seu buscaria relleu per a Cañizares, qui hauria anunciat per escrit la seua marxa per edat.
«Un tauró de les finances»
Munilla, natural de Sant Sebastià, va aconseguir amb 44 anys les regnes de la diòcesi de Palència. Un territori eclesial localitzat a Castelló i Lleó que a poc a poc va notar la petjada ultraconservadora del seu bisbe, qui va considerar el govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero, amb la introducció del dret a la interrupció de l'embaràs, estava avalant «la matança d'innocents». Va expressar, de fet, que qualsevol persona defensora de l'avortament era «còmplice de l'assassinat, adquirint una responsabilitat moral enfront Déu». A les seues declaracions incendiàries, va sumar-se una política de relegament dels sectors progressistes i de promoció dels moviments ultraconservadors que habiten a l'Església catòlica, com ara el mencionat dels neocatecumenals o l'Opus Dei. Munilla, a més, va tancar el seminari que hi havia a Palència i va traslladar els estudiants de teologia de la ciutat castellana a Madrid.
Amb una biografia clerical de signe integrista i una gestió autoritària, en la qual no es concebia la pluralitat de visions envers la fe catòlica, va canviar Palència per la seua ciutat natal l'any 2009. El desembarcament a Sant Sebastià va encendre el clergat de Guipúscoa, adscrit a una línia oberturista i basquista. Existia de manera fonamentada el temor a un tomb ideològic a la diòcesi. La por a la introducció d'una línia conservadora va provocar una rebel·lió sense precedents a l'Església espanyola: el 77% dels sacerdots del territori clerical de Guipúscoa van signar un document contra la designació de Munilla. «En cap cas, és la persona idònia per desenvolupar el càrrec de bisbe i pastor de la nostra diòcesi», expressaven taxativament, per censurar una elecció que llegien com a una «clara desautorització de la vida eclesial de la nostra diòcesi i també com a una iniciativa destinada a variar el rumb». «[Aquesta designació] ens ha causat dolor i una profunda inquietud, i no combreguem ni amb el fons, ni amb la forma», remataven.
Les preocupacions dels rectors de la diòcesi prompte van materialitzar-se, per exemple, amb l'expulsió del sacerdot de la parròquia de l'Esperit Sant, localitzada a Sant Sebastià. Munilla va forçar la marxa d'aquest clergue per col·locar-ne un vinculat amb l'ordre ultraconservadora de l'Opus Dei. La jugada va aixecar una revolta entre els feligresos, atès que la majoria de les famílies van esborrar als seus fills de catequesi. Un mes abans d'aquest boicot, el qual va donar-se en 2019, un grup de persones seguidores de la doctrina catòlica van tancar-se en la parròquia de la Sagrada Família de Sant Sebastià per evitar l'entrada d'un sacerdot que havia situat el prelat. Acusaven el bisbe de «maltractar» i «denigrar» el personal de la diòcesi.
Aquella protesta també estava motivada pels jocs immobiliaris que havia practicat Munilla com a autoritat eclesiàstica a Guipúscoa. No debades, va vendre un edifici de la diòcesi perquè es transformara en 26 apartaments amb llicència d'hotel, així com va plantejar actuacions similars en altres immobles propietat de l'Església catòlica. Amb el sobrenom de «tauró de les finances» per aquelles operacions, Munilla va trobar-se amb l'oposició dels feligresos. A través d'un manifest titulat «Per una Església al servei dels pobres, no a una Església hotelera», van denunciar que «mentre en altres diòcesis començaven a promoure habitatges socials per a les persones sense sostre escoltant les reiterades crides del papa Francesc, la nostra diòcesi s'embarca en el negoci hoteler, aprofitant el boom turístic de la ciutat de Sant Sebastià».
«Cap on va vostè? Actua només des del poder que li atorga el seu càrrec, sense consultar ningú. Això és més propi del segle XVIII. Avui vivim amb altres valors, com ara el respecte, la comunicació, el diàleg, la igualtat, la diversitat, l'acord i l'amor», criticaven al manifest, per després assenyalar aquest col·lectiu en declaracions aeldiario.es: «Coneixedors del bon art amb el qual maneja els mitjans de comunicació, ens atrevim a dir-li que la seua indiferència pel diferent, la seua misogínia i el seu distanciament amb els feligresos són les seues principals característiques». «Vendre el patrimoni de l'Església respon més al paper d'un tauró de les finances que a un bisbe. Què pretén fer amb tants diners?», van preguntar-se a manera de crítica. Un any abans, tanmateix, fidels i religiosos van denunciar en 2018 els números rojos d'un bisbat marcadament opac, amb un forat de més d'un milió d'euros.
Integrisme i homofòbia
Com a prelat de Sant Sebastià, Munilla va mostrar-se com a un bisbe identificat amb posicionaments acèrrimament integristes. En 2010, per exemple, va ufanar-se d'haver «curat» a tres persones homosexuals en una entrevista realitzada en la cadena pública basca ETB1: «Han vist de manera clara que la seua homosexualitat és una conseqüència de les ferides experimentades en la seua infància dintre de la seua família». «La tradició ha declarat sempre que els actes homosexuals són intrínsecament desordenats», va reiterar el seu atac al col·lectiu LGBTI a l'obra Sexo con alma y cuerpo, publicada l'any 2015 i escrit a quatre mans amb Begoña Ruiz Pereda. Abans, però, va qualificar l'homosexualitat de ser «antinatural» i d'estar motivada per la pornografia.
«Sovint un arriba a ser homosexual per una forma brutal d'haver buscat uns actes. De vegades, un lladre no és un lladre pel robatori, si no el robatori és qui fa al lladre», va comparar de manera homòfoba. En una altra ocasió, va evidenciar de manera encara més contundent el seu pensament retrògrad: «Avui en dia hem arribat a un consens d'entendre que l'homosexualitat no és una qüestió d'hormones, ni de coses per l'estil, sinó, especialment, una malaltia, una neurosi que s'ha format per unes inadequades relacions durant la pubertat amb l'entorn familiar».
En una de les seues polèmiques verbals, les quals són nombroses, Munilla va distingir entre el feminisme de la igualtat i el feminisme radical. En aquest darrer, segons va sostenir, habitava el dimoni, ja que defensava els drets de les persones lesbianes i bisexuals. «Allò que més dignifica a la dona és la maternitat», va opinar per reforçar les seues crítiques constants «al feminisme que ha assumit la ideologia de gènere», emprant el terme impulsat pels sectors ultraconservadors per atacar la defensa de la igualtat de les dones i dels drets del col·lectiu LGBTI. Segons va sostenir el jerarca eclesial, la «ideologia de gènere», la defensa de l'equitat entre sexes i el respecte actiu de les persones amb tendències sexuals no heterosexuals, suposa «una agenda de desconstrucció del matrimoni i la família». «És una metàstasi del marxisme, assumida per a cultura secularitzada, majoritària en Occident», va assegurar en una homilia pronunciada en 2015.
Contrari al fet que les parelles visquen juntes abans del matrimoni i defensor de la castedat, confessava a Sexo con alma y cuerpo envers els anticonceptius: «No existeixen les relacions sexuals segures: protecció no és igual a seguretat». En les pàgines d'aquesta obra, sostenia que l'ús d'anticonceptius suposava «banalitzar l'acte». Coherent amb la seua mentalitat tradicionalista i allunyada dels paràmetres dels temps contemporanis, va definir la masturbació com a «violència sobre el cos, perquè pretén arrancar-te del plaer, sense viure la veritat de l'amor que li dóna sentit».
Amb uns posicionaments farcits d'estereotips sobre les dones i la menstruació, s'ha caracteritzat per erigir-se en un antiavortista furibund, mostrant-se en contra de la interrupció de l'embaràs, fins i tot, en el cas d'una violació. «La defensa de la vida no pot tenir excepcions», va descarregar en plena confecció de la reforma de l'avortament que promovia el PP l'any 2014. En març de 2013, durant l'homilia del Divendres Sant, va considerar els avortaments com a una mena «d'holocaust silenciós».
Oposat al divorci, el qual considera «immoral», compta amb un programa de ràdio propi i és un habitual de Twitter. Des de la xarxa social de l'ocell blau, ha piulat en suport de l'autobús transfòbic de l'extrema dreta catòlica Hazte Oir i a favor de les paraules d'Antonio Cañizares, qui identificava, en una postura contrària a l'actitud cristiana, els refugiats com a persones que no eren de fiar. Munilla va manifestar-se partidari de les paraules de Cañizares quan va publicar-se que un jihadista va accedir a França com a refugiat. «El cardenal Cañizares fou injuriat per alertar-nos del perill. Quantes lliçons ens dóna la història! #PrayForPeace», va comentar a Twitter junt amb les captures d'una notícia que deia «el terrorista del passaport sirià va passar per Grècia en octubre com a refugiat» i un altre en la qual l'arquebisbe de València es preguntava: «Aquesta invasió d'emigrants i refugiats és del tot de fiar?».
L'integrisme del nounat prelat de la diòcesi d'Oriola-Alacant també s'ha evidenciat fins al punt d'afirmar que l'ateisme ha estat «la bandera més utilitzada en el segle XX per justificar l'extermini de milions de persones en el món sencer». Munilla va comprar, per acabar-ho d'adobar, l'ateisme radical amb els terroristes de l'Estat Islàmic. Una postura ultraconservadora que ha combinat amb una actitud pública contrària al referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017. «Aquest atzucac en el qual es troba Catalunya, anomenat procés d'independència, no sols és il·legal, sinó que també és profundament immoral», va valorar quatre dies després de la celebració de la consulta, per agregar que el camí cap a la República catalana havia estat «incubat llargament, des de la sembra de la sospita, un fet que no va començar ahir». També s'ha mostrat crític amb el procés de pau al País Basc.
En una entrevista concedida a Ràdio Maria a principis d'enguany, el futur bisbe de la diòcesi de les comarques meridionals del País Valencià va posicionar-se a favor del veto parental impulsat per la ultradreta Vox, amb l'objectiu de censurar aquells continguts educatius que l'Església catòlica més conservadora no tolera a les aules. «Si el curs d'educació afectiva-sexual està impartit des d'una concepció de l'antropologia contrària a les conviccions d'una família, qui és vostè, qui és l'Estat, qui són les administracions públiques per imposar aquesta concepció?», es va preguntar.
Aquesta actitud llibertària, de paràmetres similars als reivindicats per l'extrema dreta nord-americana, va replicar-la en una entrevista a El Confidencial Digital, en la qual va carregar contra la tímida reforma educativa del Govern espanyol del PSOE i Unides Podem, més coneguda com a llei Celaá. «Caminem cap a una idolatria de l'Estat, cap a una intromissió de l'Estat en la vida de la família cada vegada major, passant per damunt del principi de subsidiarietat», assegurava en una conversa publicada a principis del 2021. Les credencials ideològiques ultraconservadores del nou bisbe de la diòcesi d'Oriola-Alacant.