L'intel·lectual i assagista Joan Fuster fou una figura totèmica. La seua obra ha estat conformada per títols, com ara l'icònic Nosaltres els valencians, que han marcat el pensament polític de diverses generacions d'arreu del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. El llegat de les seues reflexions ha estat immens, així com el seu compromís inequívoc amb la llengua i la cultura pròpia dels territoris catalanoparlants ha contribuït a la normalització idiomàtica i a refermar vincles entre l'extensa àrea en la qual s'inicia el matí amb l'expressió «bon dia». Fuster s'ha erigit en un referent cívic, en una de les ments antidogmàtiques més destacades que han sorgit del País Valencià. Unes idees i una capacitat intel·lectual que va intentar soterrar-se amb bombes.
Amb motiu del centenari del seu naixement, la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears han impulsat l'any Joan Fuster. Al llarg del 2022, s'han perfilat diferents actes de record de la seua figura i de l'incommensurable patrimoni intel·lectual que ha deixat. A només disset dies perquè es complisquen tres dècades de la seua pèrdua, l'Espai Joan Fuster de Sueca, localitat de bressol del prolífic escriptor i filòsof, ha acollit aquest dissabte l'acte institucional de commemoració del seu naixement fa justament un segle. Una celebració que ha comptat amb la participació de la consellera valenciana d'Educació, Cultura i Esports, Raquel Tamarit (Compromís); el responsable balear de Fons Europeus, Universitats i Cultura, Miquel Company (PSIB), i de la consellera catalana de Cultura, Natàlia Garriga (ERC). Tota una estampa ben significativa i amb certa dimensió política.
«Estem molt contents de celebrar aquesta trobada entre Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià per reivindicar la figura de Joan Fuster», ha assenyalat Tamarit com a doble amfitriona, ja que la passada legislatura va exercir com a alcaldessa d'aquesta població per la coalició valencianista. «Al País Valencià, volem remarcar la molta rellevància que va tenir aquest Joan Fuster com a pensador de primera ordre a escala europea», ha expressat, per recordar «l'empenta que ha deixat en les generacions que han vingut després». «Els tres consellers compartim la idea d'impulsar aquest Fuster vigent avui en dia», ha afirmat, parafrasejant el savi de Sueca amb la cita: «La manera més seriosa de llegir, és rellegir».
En la seua qualitat de cicerone, la nounada consellera valenciana ha remarcat la transversalitat i l'abast d'aquesta commemoració: «Vull agrair l'assistència d'institucions i entitats a aquest acte conjunt, ja que la celebració de l'any Joan Fuster no és només de les institucions autonòmiques en cadascun dels seus territoris, sinó també de tota la xarxa investigadora, cultural i social que s'hi ha sumat organitzant activitats durant aquest any per a difondre i donar a conèixer l'obra d'un dels nostres pensadors i intel·lectuals més rellevants». «En el nostre cas, un dels aspectes que més ens interessa explorar és la influència del pensament europeu en Fuster i alhora volem aprofitar per a donar a conèixer la seua obra en l'àmbit internacional», ha desgranat, per agregar una anotació de caràcter cultural: «Hem explorat la seua empremta i influència en creadors de diferents disciplines artístiques, com ara la música, les arts visuals o les arts escèniques en les nostres activitats».
«És un dia especial per als tres territoris», ha certificat Company, qui ha reconegut que per a «les Illes Balears és un autèntic plaer poder celebrar l'any Fuster». «Ja ho vam dir quan vam declarar el 2022 com l'any Fuster: es tracta d'una de les figures intel·lectuals més importants del segle XX a escala europea, i de territori de parla catalana», s'ha sumat al reconeixement d'un filòsof totèmic, del qual el responsable balear ha destacat «els seus pensaments i els seus valors democràtics». «Va defensar-los d'una manera clara i directa, amb la paraula, la recerca, l'estudi, i també des d'una manera personal física. S'ha de recordar que Fuster va patir diversos atemptats en contra del seu pensament, que també és el nostre», ha rememorat, per reivindicar «la pau» i mostrar la seua oposició «als discursos d'odi que planegen sobre les institucions».
A manera de vacuna contra aquests discursos que escampen la intolerància i provoquen intoxicacions socials, el responsable balear de Fons Europeus, Universitats i Cultura ha defensat «els valors fusterians que tant ens identifiquen i dels quals tant ens sentim orgullosos». «Hem de recordar el compromís cívic i la referència en la defensa de la llengua i la cultura catalanes que van caracteritzar Joan Fuster», ha incidit, per subratllar «el gran abast temàtic de la seua obra».
«Estic convençuda que Fuster seria molt feliç veient-nos als tres consellers junts, i és un fet que hem de celebrar», ha incorporat Garriga, que ha ressaltat la quantitat d'activitats programades per a l'any Joan Fuster. «Hi ha activitats que compartirem i altres que alguns farem per què després roden per la resta de territoris. Serà un any en què veurem Fuster per tot arreu», ha indicat. «Entre la nostra ciutadania, és tan important tot allò que ens singularitza des de cada territori, com tot allò que ens uneix i ens fa créixer com a comunitat cultural i lingüística», ha assenyalat la dirigent catalana.
La commemoració del centenari del naixement de l'escriptor de Sueca, a parer de la consellera principatina, representa «l'inici d'una etapa de col·laboració cultural estreta entre territoris». «Els consellers hem estat parlant de concretar la Declaració de Palma, i de constituir grups de treball en tots aquells aspectes relatius a l'àmbit cultural. L'objectiu és començar a treballar per compartir la cultura de tots els nostres territoris, siga a l'àmbit de la cultura popular, de les arts escèniques o de la música. Farem tot allò que calgui, ja que junts, sumem», ha explicat, per precisar que «s'estan fent coses»: «Els nostres responsables de política lingüística s'estan reunint des de fa mesos i estan fent feina conjuntament».
Fuster, agitador cultural
Amenitzat per la veu emotiva de la cantant valenciana Sandra Monfort, guanyadora dels premis a millor disc i millor artista revelació dels passats Premis Carles Santos de la Música de l'any 2021, l'acte ha comptat amb la presència de bona part dels comissaris encarregats de coordinar les activitats de l'any Joan Fuster. En nom de la Generalitat Valenciana, han estat escollits Francesc Pérez Moragón i Voro Ortells, mentre que, en el cas de la Generalitat de Catalunya, el representat seleccionat ha estat Enric Sòria. Fina Salord i Damià Pons, per la seua banda, estan dirigint el conjunt de les iniciatives commemoratives que es celebren a les Illes Balears.
Ortells i Fina Salord han protagonitzat, de fet, una tertúlia per intercanviar parers sobre la importància i vigència de la figura de Fuster, així com per apuntar alguns detalls més sobre aquest any de record i reivindicació programat de l'assagista de Sueca. Conduïda per la periodista Adelaida Ferre, habitual dels informatius de la televisió pública valenciana À Punt, han debatut sobre la importància de Fuster com a agitador cultural i han esbossat les grans línies de pensament que traspuen la seua obra. «Normalitzar les relacions, col·laborar en positiu. Molts anys de treball per arribar-hi a aquest punt», ha piulat Acció Cultural del País Valencià, entitat assistent a l'acte, per dimensionar el rerefons d'aquesta commemoració conjunta de les institucions valencianes, catalanes i balears d'un pensador tan menystingut i perseguit per altres contrades ideològiques.