La segona setmana d’octubre, la Biennal de Pensament se celebrarà per primera vegada de manera simultània i coproduïda a Barcelona, València i Palma. Les jornades, dedicades tradicionalment a debatre sobre els sistemes sociopolítics, els canvis tecnològics i la configuració de les ciutats, inclouran enguany un quart eix temàtic. Es tractarà, també, la realitat cultural dels territoris de l’àmbit lingüístic català.
El festival simultani, segons el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí Grau, és la materialització “d’aquest corredor cultural que hauria d’intensificar-se”. “Segurament, la millor manera de defensar la cultura, la llengua i un espai cultural compartit és ser capaç no només de reivindicar-ho sinó de fer coses plegats amb quotidianitat”, afegeix Martí.
“És la primera vegada a la història que hi ha una mateixa activitat en un mateix moment que s’explica a les tres ciutats de la mateixa manera”, recorda el regidor. La coincidència, per tant, és fruit de la voluntat de les tres ciutats de “col·locar-se al món com un espai cultural compartit” i d’estimular el debat ciutadà.
Tot i que les programacions de les capitals són independents, estan interrelacionades: comparteixen eixos temàtics, ponents i algunes activitats. A Barcelona, Palma i València, de l’11 al 16 d’octubre, es parlarà de cultura, ciutat, democràcia i tecnologia, entesos com a marcs genèrics amb múltiples ramificacions. Cada seu compta amb el seu consell assessor, que ha treballat el programa propi de manera específica, adaptat a la idiosincràsia de l’escenari, però que ha compartit experiències i recursos amb els de les altres capitals.
Entre els esdeveniments comuns més destacats, dissabte 15 d’octubre al migdia se celebrarà una lectura de textos de Joan Fuster, Gabriel Ferrater i Blai Bonet. El recital es farà de manera simultània, a la mateixa hora, a les tres ciutats. Poetes i escriptors representatius dels tres territoris llegiran els mateixos textos. “Que ningú esperi pantalles ni streamings —avisa Martí—, cadascú farà la seva Biennal, però sabrem tots que en aquell mateix moment estarà passant el mateix a les tres ciutats”.
A més de la lectura simultània, hi haurà altres actes dedicats al debat i la reflexió sobre l’obra i el llegat d’aquestes figures. L’escriptor i conseller assessor del festival Raül Garrigasait, en presentar els esdeveniments, va recordar-ne la importància per al territori. “Si no fos per Joan Fuster, avui no hi hauria una Biennal a Barcelona, Palma i València”, va dir.
La festa de les idees
La Biennal de Pensament és un projecte cultural que pretén fer sortir el debat dels formats més formals i habituals, i obrir a tota la ciutadania la reflexió compartida. És per això que els esdeveniments de la Biennal es plantegen com a diàlegs, taules rodones, debats i conferències, però també activitats artístiques, expositives i performatives. A més a més, tots els actes tenen lloc en espais públics diversos, amb l’objectiu de construir “un festival obert i descentralitzat”, segons el regidor de Cultura.
A la Biennal d’enguany participaran noms propis de ressò internacional com l’historiador, filòsof i autor del best-seller Sàpiens Yuval Noah Harari, la directora d’Africa Mradi i exmembre de l’Autoritat Reguladora de les Comunicacions a Kènia, Alice Munyua, o el politòleg i professor emèrit a la Universitat de Nova York Adam Przeworski. També, però, n’hi haurà de locals, com la directora i guionista nominada als Oscars Carla Simón o l’arquitecta Carme Pinós.
L’any 2018, Barcelona va organitzar la primera Biennal de Pensament, que va rebre una assistència de prop de 20.000 persones. La segona edició, l’any 2020, va estar marcada per la pandèmia: 6.000 persones la van seguir de manera presencial i 10.000 més en línia. En aquesta tercera convocatòria, la Biennal reneix, segons l’organització, amb la voluntat de ser “una eina per al diàleg i la col·laboració entre les tres ciutats, cada una des de la seva personalitat i idiosincràsia, però fent valer allò que les uneix, amb la mirada orientada a l’impuls a un corredor cultural mediterrani dels territoris d’àmbit cultural compartit”.