Annals de la normalització

L'administració valenciana trau la llengua

Tot i que gran part dels funcionaris de la Generalitat Valenciana entenen i lligen el català, els treballadors públics tenen més dificultats a l'hora de parlar i escriure en llengua pròpia. Amb la competència lingüística aprovada, el Consell ha iniciat un pla d'assessorament lingüístic per garantir els drets dels catalanoparlants. Aquest full de ruta coincideix amb la publicació del decret d'usos lingüístics de l'administració valenciana, que prioritza la llengua autòctona.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa poc més d'un any va plantar-se al Centre del Carme de València un arbre ben especial. Es tractava de l'anomenat Arbre de les Llengües, que volia representar les 7.000 llengües presents al món. Amb la primavera educativa a prop -una festa que va organitzar la Conselleria d'Educació l'any 2016 al vell llit del Túria-, el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, volia reivindicar el plurilingüisme. Era, precisament, el nom que va utilitzar mesos després el mateix Marzà per batejar el nou model lingüístic de l'ensenyament valencià.

Ara, al mateix espai cultural, el Consell del Botànic vol fer créixer una altra planta. En aquest cas, però, la terra és l'administració pública i la llengua la llavor. La raó? Tot i que hi ha bones dades de coneixement del català, les xifres es redueixen sensiblement a l'hora d'escriure'l i parlar-lo. Segons l'enquesta d'ús i coneixement de la llengua pròpia als 15.756 treballadors públics del Consell, el 92,9% entenen el català i el 80,6% el lligen perfectament o bastant bé. Tanmateix, només el 57,3% i el 45,9% l'escriuen i el parlen bastant bé o perfectament. La xifra contrasta, però, amb l'afirmació al mateix sondeig que el 87% té acreditacions acadèmiques en llengua pròpia. L'enquesta, al seu torn, no contempla els treballadors públics de l'àmbit sanitari, educatiu i judicial. 

Si l'anàlisi es fa per conselleries, els funcionaris de Transparència són els que més coneixements tenen del català en els quatre camps de l'enquesta -escriure, llegir, entendre i parlar-. Per categoria educativa, trauen els millors resultats els funcionaris de carrera. I per categoria professional, són els treballadors A1 els que compten amb millors percentatges. Amb tot, les xifres sobre els funcionaris que saben escriure en català són pobríssimes. Cap grup professional supera la barrera del 25% de saber escriure en llengua pròpia. Que un 63% sempre parle castellà a casa i un 46% utilitze el castellà sempre per comunicar-se amb els companys de feina en poden ser les causes.

Hi ha motius per a l'esperança, però. El coneixement del català entre els funcionaris de menys de 35 anys sol ser major. Un 73,3% considera molt o bastant important assegurar que els catalanoparlants puguen ser atesos en la seua llengua; i un 69,9% aposta per incrementar el coneixement del català en l'administració pública. Les xifres posen de manifest que la llengua pròpia és una assignatura pendent i que els alumnes tenen ganes de començar amb les classes. I més després que el Consell haja aprovat la instauració de la competència lingüística per accedir a l'administració pública

Per cobrir aquestes carències, el Govern valencià ha presentat aquest dimarts al Centre del Carme un pla d'acompanyament lingüístic. «Es tracta de complir amb els aspectes que no van desenvolupar-se de la llei d'ús i ensenyament del valencià», ha assenyalat Rubén Trenzano, director de Política Lingüística (Compromís). «Necessitàvem comptar amb aquestes dades [en referència a l'enquesta presentada] per poder elaborar un pla d'acord amb la realitat actual del funcionariat», ha afegit Eva Coscollà, directora general de Funció Pública, també de la coalició valencianista.

Acte de signatura dels partits, sindicats i entitats civils per incloure la competència lingüística

Acte de signatura entre partits de l'esquerra valenciana, sindicatas i entitats civils a la Nau, València. 

El full de ruta que han presentat està dividit en cinc eixos. El primer d'aquests, anomenat repositori de documentació institucional i administrativa, aixopluga models documentals, publicacions institucionals, glossaris temàtics i eines i recursos lingüístics. Així, els funcionaris tindran al seu abast una plataforma de plantilles per elaborar documents, un repositori d'indicacions teòriques per elaborar-los, un magatzem digital de totes les publicacions realitzades per la Generalitat Valenciana, vocabularis específics i plataformes per resoldre els dubtes lingüístics.

De fet, el pla contempla també una renovació del traductor Salt i l'establiment d'una línia de consultes lingüístiques. Els funcionaris podran realitzar consultes per correu electrònic i gaudiran d'informes a la carta sobre els dubtes lingüístics que tinguen. Tot aquest servei, alhora, es complementarà amb cursos de formació a través de l'Institut Valencià d'Administració Pública (IVAP) i d'una tutorització als treballadors públics que realitzen aquests estudis.

Català, llengua vehicular

La data de presentació d'aquest pla no ha estat casual. Aquest dimarts s'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana el decret que regula els usos lingüístics en l'administració pública. Una norma que prioritza el català i suposa un altre pas en l'anhelada normalització lingüística.

Amb la Llei d'Ús i Ensenyament del 1983 i el Decàleg d'Ares del Maestrat del 2003 com a referents, aquesta norma considera «el valencià com a llengua pròpia de l'administració de la Generalitat i, com a tal, llengua destacada d'ús normal i general, sense que es puga entendre d'aquesta declaració cap limitació respecte de l'altra llengua oficial». Aquesta consideració afecta, per exemple, a la imatge institucional: «Tots els elements d'identitat corporativa de l'administració de la Generalitat, especialment les denominacions d'òrgans i organismes, en qualsevol tipus de suport, estaran redactats en valencià». La retolació informativa, però, variarà segons la zona lingüística.

Els formularis, el programari elaborat per l'administració i les notificacions seran preferentment en llengua pròpia. Ara bé, també existirà la possibilitat, en el cas de les notes oficials de l'administració, que els ciutadans les puguen rebre en castellà si així les sol·liciten. Els convenis es redactaran en català sempre que siguen referents al País Valencià i a la resta de territoris de llengua compartida. Amb aquestes mesures, la normalització del català va guanyant terreny a poc a poc.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.