La liquidació controlada del Txernòbil valencià

La radioactivitat d'Imelsa ha contagiat la seua hereva: Divalterra. Les sospites de contractacions fraccionades i de despeses en gintònics carregades a l'erari públic per part del co-gerent socialista Víctor Sahuquillo han obligat el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, a desmantellar progressivament la mercantil. Si el PSPV ha oferit a Compromís recol·locar Sahuquillo al capdavant del Consorci de Bombers i deixar com a única gerent Agustina Brines, de la coalició, els valencianistes rebutgen la primera idea i barallen exigir que la societat compte amb un conseller delegat del PSPV per evitar que la direcció exclusiva siga un «regal enverinat». EUPV i València en Comú, els socis minoritaris del govern provincial, demanen el tancament. Sahuquillo ha translladat a Rodríguez la seua intenció de reunciar. Aquest dimecres ha dimitit finalment.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Imelsa, l'antecessora de Divalterra, va convertir-se com moltes altres empreses públiques sota els governs del PP en el refugi de totes les corrupteles imaginables. El fraccionament de contractes, les adjudicacions a dit, la col·locació de treballadors zombis, el saqueig dels fons públics i les irregularitats en cada procediment van convertir-se en els trets principals del bressol del cas Taula, la macrooperació policial que ha posat cap per avall el PP valencià.

Per tal de netejar la radioactivitat anterior, el nou govern de la Diputació de València -conformat per PSPV, Compromís, Esquerra Unida i València en Comú- va decidir fer un llavat de cara a l'empresa. Al gir en les formes de gestionar, va seguir-li un canvi de nom: Imlesa s'anomenaria Divalterra. Una decisió que deixava, fins al moment, en el calaix la liquidació de l'empresa defensada obertament per Esquerra Unida i València en Comú.

La fórmula de situar dos gerents, un de cada partit, no ha eliminat del tot la radioactivitat de la seua antecessora. I no ha evitat que una empresa creada, en gran part, per prevenir incendis es convertisca en un foc permanent. Les informacions que apunten a contractacions fraccionades i, especialment, a despeses en begudes alcohòliques per part del gerent socialista, Víctor Sahuquillo, han precipitat els esdeveniments. El malestar del seu principal soci de govern, Compromís, que va ser expressat de forma subtil per la vice-presidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, i les crítiques de molts diputats provincials socialistes han obligat el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, a realitzar una voladura controlada de la mercantil pública. Una jugada que deixa poc marge de continuïtat a Sahuquillo, com s'ha confirmat amb la seua posterior dimissió.

Segons fonts de la corporació, l'actual secretari d'Acció Electoral del PSPV ha traslladat a Rodríguez la seua intenció de renunciar com a co-gerent de l'empresa. Aquest dimecres ha dimitit finalment. El president de la Diputació, de fet, va oferir aquest dilluns a Compromís el seu pla per reestructurar la mercantil. L'oferta implicava transferir la gestió de les brigades forestals al Consorci de Bombers, recol·locar Sahuquillo com a director d'aquesta entitat i deixar Brines com a única gerent de la societat. La proposta, però, no agrada a la coalició. Els valencianistes rebutgen que el fins ara gerent socialista de Divalterra passe a controlar competències que depenen de Josep Bort, de Compromís.

Tot i que la coalició encara no ha donat una resposta oficial al PSPV, els valencianistes barallen una fórmula que implica acceptar que Brines siga l'única gerent, però amb un conseller delegat de l'empresa socialista. L'objectiu, segons apunten, és evitar que aquest regal acabe sent verinós, i afecte Compromís. Des de la coalició, a més, s'exigeix que primer s'aborde la qüestió de Sahuquillo, i que després es negocie la reestructuració de l'empresa.

Mentre la recol·locació de les peces encara es troba en fase de negociació, Rodríguez ha avançat aquest dimarts el buidatge competencial de Dilvalterra a favor de la corporació provincial. «Nosaltres havíem comentat ja aquesta reforma. Es tracta de transferir les brigades forestals al Consorci de Bombers, les competències en medi ambient a l'àrea corresponent, i la de turisme al Patronat», ha afirmat. Amb tot, Rodríguez ha avisat que la liquidació «no serà un altre Canal 9», en referència al laberint jurídic que amenaça la nova RTVV, i que pot interpretar-se com una crítica soterrada a Oltra, després de les seues paraules. «La reforma es realitzarà amb cura. Amb tots els informes jurídics i les màximes garanties per als treballadors, tot i que ens supose un endarreriment dels canvis», ha rematat.

Esquerra Unida i València en Comú, molestos per no assabentar-se d'aquest pla abans, han exigit a Rodríguez una reunió monogràfica sobre la nova Imelsa i han defensat «després de tot el que ha passat, que Divalterra no té cap raó per existir». Un procés, però, que s'albira lent, ja que, com indica un alt càrrec de la societat, «el desmantellament no pot realitzar-se ràpidament. Necessita temps».

L'escenari de la fractura del PSPV

La desactivació del Txernòbil de la corporació provincial, a més a més, suposaria la fi de la batalla entre el nucli dur de Blanqueries i Rodríguez. O, si més no, del seu escenari preferit. No debades, Rodríguez -que va apostar pel 'no' a Rajoy, la posició contrària del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig- a poc a poc s'ha alliberat de les persones de confiança que havien estat situades per la direcció del PSPV en l'empresa pública. Si primer va substituir José Manuel Orengo, ex-número tres de Puig i del nucli dur del president valencià, com a cap de gabinet quan aquest va ser imputat al cas Taula, el president provincial va aprofitar les informacions de les polèmiques contractacions a un bufet que havia treballat en diverses ocasions per al PSPV per destituir a José Luis Vera, responsable del departament jurídic i afí a Blanqueries.

Abans, però, Rodríguez havia cessat com a gerent de la nova Imelsa José Ramón Tiller, afí a Orengo. El substitut fou Sahuquillo, ara en la corda fluixa per les despeses en gintònics, rom i whisky carregades a la caixa de la diputació. Tot i anunciar que tornaria els diners, les irregularitats detectades a les auditories internes i l'ombra que plana sobre diversos contractes han convertit el secretari d'Acció Electoral del PSPV en el motiu per prémer el botó de desactivació de Divalterra.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.