Carmen Montón: «Hem fet autèntica arqueologia per refer els comptes de la sanitat privada»

La socialista Carmen Montón (Burjassot, 1976) és la consellera de Sanitat del Govern valencià. Al capdavant té un dels majors reptes del Consell: revertir el model sanitari privat del PP. Aquesta setmana Montón anunciava l'inici del procés per retornar a mans públiques l'hospital d'Alzira, un dels cinc de gestió indirecta al País Valencià. Es tracta, precisament, del centre que va servir per batejar aquell sistema, el del Model Alzira, el primer construït amb la fórmula que va idear l'ex-president Eduardo Zaplana. «No estem en cap creuada contra la gestió privada. Només defensem que siga públic», rebla Montón mentre conversa amb EL TEMPS.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'esquerra va xafar la moqueta del Palau de la Generalitat Valenciana amb tres projectes estrella al cap. A més de posar fi a l'opacitat en la gestió pública i de reparar els nombrosos greuges anteriors, el nou Govern valencià havia d'engegar la nova radiotelevisió pública valenciana, capgirar el model lingüístic implantat pel PP a l'ensenyament i acabar amb la privatització de la sanitat, un projecte que el PP avançava cap a la consolidació. El Botànic havia promès desfer aquella herència dels populars que estava ben vinculada als tripijocs i rescats econòmics que feien més necessari, encara, tornar a la senda del règim de concessió pública dels hospitals amb plenes garanties.

Fruit dels equilibris mestissos amb els quals va néixer el nou Executiu progressista, Carmen Montón (Burjassot, 1976) va ser nomenada consellera de Sanitat. Llicenciada en medicina, diputada durant quasi deu anys al Congrés i fins fa uns mesos secretària d'Igualtat del PSOE, Montón va assumir l'encàrrec de tornar la gestió de l'Hospital d'Alzira, propietat de Ribera Salut, al sector públic. No debades, aquest és l'únic dels cinc hospitals que es poden recuperar, ja que la data de finalització del contracte acaba l'1 d'abril de 2017. Ara, tot just quan comença el compte enrere anual perquè caduque aquesta concessió, la consellera anuncia l'inici d'un procés de transició.

«És el principi del final del model privatitzador del PP», afirma la consellera en conversació telefònica amb EL TEMPS. «Hem iniciat l'inici d'una transició pacífica. A partir d'aquest mes d'abril, la Conselleria passarà a supervisar totes les decisions que es prenguen des de la concessionària. No es podrà realitzar cap acció sense el nostre consentiment», explica.

Un procés de transició que s'albira complex. Especialment, per als treballadors, la gran incògnita d'aquest afer. A l'Hospital d'Alzira hi ha enfrontament. D'una banda, s'ha creat una plataforma anomenada 'Sanitat Sols Una', que reivindica el Model Alzira; d'altra, el comitè d'empresa aposta per tornar a formar part del sector públic. «Hi ha un pla que encara no es pot detallar per realitzar una transició pacífica. Hi haurà canvis laborals. Però la majoria dels treballadors seran integrats en la xarxa pública», apunta Montón, i continua afegint que «ara hem de verificar l'estat dels equipaments, els nomenaments dels directius de cada àrea, la transmissió de béns immobles i assegurar que l'empresa concessionària no ha destruït cap documentació». L'empresa, conformada al 50% pel Banc Sabadell i Centene, un gegant sanitari nord-americà, haurà de lliurar a poc a poc tots els actius per facilitar-ne el traspàs.

Les relacions entre la Generalitat Valenciana i Ribera Salut, però, no són bones. El conseller delegat de Ribera Salut, Alberto de Rosa -germà del jutge i ex-alt càrrec del PP de Francisco Camps, Fernando de Rosa- va anunciar un recurs judicial contra aquest procés. De Rosa parlava de «Riberexit». «No podríem mantenir un model opac, farcit de sospites i amb manca de voluntat col·laboradora per part de la concessionària. Per tant, espere que l'empresa, al remat, tinga bona predisposició. Ha d'entendre que el contracte ha finalitzat. I s'ha d'atendre a les normes de reversió. Això sí, sense cap efecte en la qualitat assistencial de l'hospital», contesta la consellera.

"La sanitat és un dret, no és un negoci", afirma Montón.

L'opacitat, de fet, és un dels talons d'Aquil·les del model. «Ribera Salut no presentava les liquidacions des del 2008. Hem fet autèntica arqueologia per posar al dia els comptes», confessa Montón. La consellera, però, va més enllà. Recorda quan l'any 2003 el model va ser rescatat: «El rescat per part de la Generalitat Valenciana, en aquell moment en mans del PP, va demostrar que el sistema era un fracàs. El Consell va fer, però, que amb el seu rescat la concessionària passara de perdre 5 milions d'euros a guanyar-ne 2,6».

La batalla sobre quin model és més rendible és a taula. Zaplana, quan va impulsar el model, va utilitzar aquest argument. Ara bé, la mercantil, finalment, no va formar-se només a partir d'una unió entre Adeslas i dues constructores (Dragados i Lubasa): Caixa Carlet, Bancaixa i la CAM van aportar els diners suficients per satisfer les conviccions liberals de l'ex-president. Si calia, fins i tot, a costa del control de les caixes d'estalvi.

Aquesta guerra de xifres s'ha reproduït. D'una banda, el Sindicat de Metges d'Assistència Pública va redactar un informe que assenyalava el cost més elevat del Model Alzira. D'altra, auditories internes de la Generalitat Valenciana indicaven que la gestió indirecta d'hospitals de concessió com ara Manises era més barata. Fins i tot, el subsecretari de Sanitat, Ricardo Campos, va reconèixer en unes gravacions difoses per la premsa que «el Model Alzira era més barat que els hospitals públics».

«Les concessions reben un cànon fixe de 190 milions d'euros cada l'any. Si d'aquesta equació restes aquest benefici empresarial, el cost per a l'administració és inferior. Perquè, a més, cal recordar que si les empreses estalvien costos és en benefici dels seus resultats econòmics. I això no alleugera el que paguen els ciutadans», explica Montón. «Amb els diners resultants que es destinaven al benefici empresarial, podrem millorar les condicions dels treballadors i la qualitat assistencial». Montón conclou dient que, «a més, ara hi haurà un control exhaustiu de la despesa sanitària».

L'opacitat i les sospites també han estat motiu de pugna entre Ribera Salut i la Generalitat Valenciana. Sanitat va reforçar el control amb la unificació de criteris dels comissionats, els encarregats de vigilar les concessionàries, i va crear la direcció general d'Alta Inspecció. L'objectiu era posar fi a situacions com la de Manuel Marín Ferrer, que va passar d'examinar del 2000 al 2007 l'empresa com a comissionat a creuar la porta giratòria i convertir-se en director del departament de Salut de la concessionària. Amb tot, les polèmiques de Campos, amb l'ocultació de la declaració de béns d'una clínica que llogava a una contractista de Sanitat, han erosionat la seua figura. Com també les cintes on apareixen alts càrrecs de Sanitat parlant de suposats casos d'amiguisme. Montón, però, defensa el seu subordinat.

Imatge de l'Hospital de La Ribera, Alzira.

Tanmateix, aquestes controvèrsies són menors davant les investigacions sobre la filial de Ribera Salut. Segons la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) de la policia espanyola, la mercantil va cobrar comissions per les pròtesis que pagava la Generalitat Valenciana. «Es tracta d'un presumpte cas de malversació molt greu», es limita a dir Montón.

Sanitat, al seu torn, ha aturat unes altres privatitzacions sota sospita. El cas més paradigmàtic és les ressonàncies magnètiques. Un vedat privat per a Vicente Sanus, propietari d'Eresa. «La Sindicatura de Comptes va recomanar al Consell apostar pel model C, que estalviava 17 milions d'euros en comparació amb el sistema privatitzat. L'any 2018 acaba el contracte. A partir d'aquest moment, seran els professionals de la sanitat pública valenciana els encarregats de pilotar aquestes proves. L'etapa de segrest del coneixement haurà finalitzat», assenyala.

Montón reconeix, en canvi, que en uns altres casos no ha pogut tornar la recerca a mans públiques: «La Comunitat Valenciana pagava l'hemodiàlisi més cara d'Espanya. Ho fem perquè des del 2013 l'empresa prestava el servei sense contracte. Ara, hem tret un plec de condicions que aposta per la qualitat i la humanitat del servei. En aquest cas, no podíem fer-ho públic». «No estem en cap croada contra la sanitat privada. Només defensem la gestió pública», reivindica la consellera, que continua apuntant que «el sector privat ha de tenir un paper: el de ser complementari, però mai substitutiu». «A la Comunitat Valenciana tenim relació amb més de 4.000 proveïdors privats. I tenim molts convenis de col·laboració amb diverses entitats privades», remata.

Amb aquesta filosofia, Montón vol revertir «el model privat a la carta del PP». I si el primer pas és l'Hospital d'Alzira, el segon serà Dénia. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va anunciar fa un any la compra de les accions de DKV. Les irregularitats sorgides al centre propietat de Marina Salut van precipitar l'anunci. Les negociacions, però, estan paralitzades. I el suposat dret d'arrossegament de Ribera Salut, el soci minoritari de l'hospital, podria desembocar en una indemnització en cas que compren la participació al gegant sanitari alemany, una possibilitat que complica l'operació.

«És un procés lent. Ara estem en una fase de baremació de les accions de l'empresa. A poc a poc, veurem la viabilitat perquè DKV deixe la concessió. La finalització del contracte d'Alzira pot ajudar-nos», creu Montón. La reversió de 2 dels 5 hospitals privats en una mateixa legislatura seria un clar triomf del Govern valencià. La resta de la feina dependria de la continuïtat de l'esquerra al Palau de la Generalitat Valenciana. De l'èxit del retorn a mans públiques de l'Hospital de la Ribera -com també és conegut el centre d'Alzira- poden dependre un grapat de vots. Montón en té la responsabilitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.