A l'antic llit del Túria, en un espai verd salvat de la idea regressiva de cobrir-lo de cotxes i d'asfalt, l'ambient era de festa. O, si més no, de manera aparent. Amb lemes com ara «som molt dels serveis públics», «som molt de protegir el nostre planeta» o «som molt de Mónica», Compromís celebrava un acte aquest passat cap de setmana per intentar reivindicar la seua força electoral com a actor fonamental per a la constitució d'un hipotètic tercer executiu progressista al País Valencià. «El Botànic sense Compromís és Garcia Page», va expressar-se per rivalitzar amb el PSPV fent referència al president socialista de Castella la-Manxa, caracteritzat pels seus posicionaments gens sensibles amb les singularitats de diversos territoris de l'Estat espanyol.
A pesar de l'escenificació festiva, el míting preelectoral de la coalició valencianista estava marcat per la imputació dies abans de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i líder de la cooperativa política, Mónica Oltra, per la gestió dels abusos sexuals causats pel seu exmarit a una menor internada en un centre sota la supervisió de la conselleria que dirigeix. L'esdeveniment polític, no debades, va convertir-se en un tancament de files de Compromís al voltant del seu principal actiu en un moment de peticions de dimissió per part de l'oposició conservadora i reaccionària amb seient a les Corts Valencianes. En les hores prèvies, el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, havia verbalitzat la necessitat d'un pas enrere de la líder dels valencianistes: «Els temps jurídics i polítics, de vegades, no coincideixen. És un temps de reflexió des de la serenitat. Cal reflexionar i prendre decisions». Els recels sobre el posicionament d'Oltra també creixien a Unides Podem. La tensió entre els socis botànics era evident.
El cap del Consell, però, ha incrementat aquest dilluns la pressió sobre la vicepresidenta valenciana. «Estem en un procès de reflexió coral, el qual s'ha d'abordar des de la serenitat i, per descomptat, partint des de la presumpció d'innocència i dels principis de defensa de l'estat de dret. Aquesta setmana hi ha molt de temps per concretar», afirmava, per puntualitzar que calia trobar una solució «més prompte que tard». El president, d'aquesta manera, situava aquesta setmana com a límit per resoldre el futur d'Oltra, així com mostrava el seu malestar per la idoneïtat d'organitzar un míting preelectoral pocs dies després de la decisió judicial contra la líder de Compromís. «No estic per a festes», expressava en un context on el focus mediàtic dels mitjans estatals està situat al País Valencià i, més concretament, sobre la situació judicial d'Oltra.
Després que la portaveu dels valencianistes i coordinadora nacional de Més-Compromís, Àgueda Micó, assegurara el dijous passat en el programa Les Notícies del Matí d'À Punt que una destitució unilateral d'Oltra implicaria el trencament del Govern valencià, diversos dirigents de Compromís semblen haver modulat el discurs en aquest inici de setmana calorosa per al Consell. Emergeixen matisos al missatge de tancament de files de l'acte al llit del Túria. «Oltra ha estat una gran candidata, però no es poden fer futuribles», ha sostingut la síndica de la cooperativa política a les Corts Valencianes, Papi Robles, qui recordava que l'antic portaveu dels valencianistes a la cambra valenciana, Fran Ferri, «estava molt consolidat i un dia va decidir marxar».
«És absolutament compatible donar suport absolut a la vicepresidenta i al seu paper en la política valenciana i, al mateix temps, dir que, òbviament, són temps de reflexió», ha subratllat Mireia Mollà, consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, així com dirigent destacada de la coalició valencianista. Joan Ribó, alcalde de València i persona de confiança d'Oltra, ha continuat amb la línia d'incitar a reflexionar sobre la seua permanència al Govern valencià: «Oltra és imprescindible, però això no evita que es puguen prendre decisions».
En el mateix dia que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va imputar la vicepresidenta valenciana, el batlle i un dels màxims comandants de la coalició valencianista va expressar, no debades, que la decisió de plegar l'havia de prendre la dirigent valenciana junt amb el conjunt de forces que conformen la cooperativa política. Atès el possible desgast d'imatge del Botànic per aquestes circumstàncies, Compromís analitzarà aquest dimarts en una executiva la situació d'Oltra i les «línies roges» de la força esquerrana enfront d'aquesta mena de decisions judicials, amb opcions damunt la taula com relegar-la com a veu del Consell. L'escenari, amb la vicepresidenta acaparant l'atenció mediàtica, fins i tot de l'estatal, no és massa engrescador per als interessos polítics de les esquerres del País Valencià.
«Tots aquests moviments sembla que responen al desgast d'imatge que està patint el Govern del Botànic per la continuïtat d'Oltra com a vicepresidenta valenciana i portaveu de l'executiu tripartit. La imputació d'Oltra és un problema polític que afecta el conjunt de les forces botàniques i a les institucions que governen», interpreta Blanca Nicasio, professora de Ciències Polítiques de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, qui observa una distància àmplia «entre la percepció que hi ha d'aquesta situació a l'entorn de la vicepresidenta i l'existent a la societat». «En aquests moments, rellevar Oltra i situar un altra figura emergent o amb visibilitzat mediàtica al capdavant de Compromís permetria frenar el desgast i reconciliar-se amb el discurs que va atreure tants votants», indica.
Malgrat l'ombra que planeja sobre la causa judicial per la personació d'acusacions amb interessos espuris i de caràcter ultradretà, com ara per la participació en condició d'advocat del líder del partit neofeixista España 2000 i d'actors reconeguts del trumpisme mediàtic espanyol, la discussió s'ha situat sobre «la dimensió moral» de si s'ha de dimitir una vegada ha estat citada com a imputada per l'alt tribunal valencià. «Sense entrar en cap mena de consideració jurídica i centrant la mirada només en el pla polític, s'observa que el cas ha adquirit una dimensió moral per a la ciutadania, per a la societat. Això implica que no actuar, i en actuar no estic referint-me inevitablement a la dimissió, és perjudicial. A mesura que passe el temps i no s'actua, el Botànic en el conjunt i com a projecte experimentarà un desgast més gran», argumenta Aida Vizcaíno, sociòloga i professora de Ciències Polítiques a la Universitat de València.
«La força del primer Botànic, al marge de les polítiques que podia desenvolupar, era la sensació d'unió, que els diferents partits que integraven el govern actuaven sota la concepció de tots a una veu. La unió de les tres forces era poderosa. Hi havia la percepció que, tot i alguns xocs habituals per la gestió, predominava la complementarietat entre les diferents mirades. Amb la situació judicial d'Oltra, però, s'ha experimentat un canvi substancial en aquesta qüestió», complementa, per assenyalar que la manca de resolució d'aquesta problemàtica pot ser «un llast» per al Botànic. «Hi ha dos discursos en lluita: un està fonamentat en les exigències ètiques, promocionat des de l'oposició i per alguns partits del Botànic; l'altre, preconitzat per Oltra, està basat en la idea de no cedir el xantatge, d'interpretar-ho com a una cacera de l'extrema dreta i de no transigir perquè volen veure-la caure per raons instrumentals», dissecciona Òscar Barberà, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de València.
La proliferació d'ambdós discursos, segons el politòleg, «desgasten la imatge del Botànic i de Compromís». «S'està abordant una conversa que és indesitjada per als patits de l'esquerra», remarca, per sostenir que «la resolució d'aquesta problemàtica és una qüestió de temps». «Depèn de la capacitat de la vicepresidenta valenciana de suportar la pressió, així com del duríssim desgast polític i personal que està experimentant», puntualitza. «Encara que és una mica d'hora perquè aquest debat emergisca, tal vegada estem assistint a l'esgotament d'un cert cicle polític i d'una determinada acció de govern. El repte, per tant, serà com articular un nou cicle polític. Compromís està donant senyals d'estar-ne immers amb la sortida de Vicent Marzà com a conseller d'Educació, Cultura i Esports o amb la firma de l'Acord del Túria. Són els prolegòmens, no debades, de com s'articularà la relació entre l'esquerra perifèrica amb la plataforma de Yolanda Díaz», reflexiona.
«Quan més ràpid es trobe una solució, amb la qual cosa no estic referint-me de manera inevitable a la dimissió, abans es podrà contenir el desgast polític, visible en la manca de capacitat per vendre cap política pública sense que estiga eclipsat per aquest assumpte judicial. Els polítics han de tenir el seu temps per meditar quina és la millor opció, ja que cal aconseguir un complex equilibri entre els interessos de l'executiu i els actors que el conformen», aporta, per indicar que, independentment de l'evolució del procés judicial, «no estem en cap final de la vida política d'Oltra». «El seu lideratge existirà d'una altra manera», sosté. I precisa: «Una hipotètica marxa d'Oltra, però, no afectaria massa l'espai de Compromís en matèria de seducció a les urnes. En termes electorals, els votants de Compromís tenen una fidelitat prou important, la qual s'explica per raons sociològiques, per una manera compartida d'entendre el món, el país i la política». «És cert que els lideratges importen, però hi ha altres qüestions de fons que aporten estabilitat al vot de Compromís», incideix.
Senyals andalusos
En uns dies d'alta tensió al conjunt del Govern valencià per la situació judicial d'Oltra, la victòria aclaparadora del PP a terres andaluses, així com la patacada del PSOE i la minva elecció rere elecció de l'espai d'Unides Podem, ha encès les alarmes d'alguns analistes envers l'esquerra valenciana. «L'escenari d'Andalusia compta amb les seues particularitats: es tracta d'un territori marcat per un partit que va ostentar majories polítiques de manera repetida i que ara s'ha topat amb un canvi estructural a la població per raons d'evolució del model productiu i d'un canvi sociològic en les noves generacions. Fer una projecció per a l'Estat espanyol o per al nostre territori és agosarat», desgrana Vizcaíno. «De les eleccions andaluses, podem extreure la lliçó d'una aposta per la tranquil·litat, la calma, la serenitat, i també per reforçar els governants. Des d'aquesta mirada, els senyals serien positives per al Botànic», analitza Nicasio.
«Una de les observacions que podem anotar de les eleccions andaluses per considerar-ho als pròxims comicis valencians és el triomf de la moderació com a discurs estratègic, de com la conquesta del centre pot ser clau per guanyar. L'altre apunt seria com d'ençà de la crisi del coronavirus els ciutadans reforcen als governants quan acudeixen a les urnes», comparteix Barberà, qui creu que la batalla electoral al País Valencià estarà marcada pel context econòmic i, particularment, per la inflació: «El Botànic va guanyar i està còmode amb un discurs d'inversions públiques, d'importància de la intervenció pública, el qual semblava que estava en creixement amb la crisi de la COVID-19. La situació inflacionària, tanmateix, pot capgirar l'escenari cap a una lògica de centrar-se en la reducció del deute i d'aplicació de retallades». «Es tracta d'una agenda», conclou, «que desgastaria de debò el Botànic».