La plaça Pinazo de València, ubicada al centre de la capital del País Valencià, va convertir-se en escenari de l'odi racista el desembre passat. En aquell indret, l'organització residual i de caràcter neofeixista España 2000 va celebrar un acte amb el lema «No a l'islam», en el qual es van expressar proclames contra les persones que professen aquesta religió i es van alimentar tota mena de perjudicis i recels envers la cultura àrab. José Luis Roberto, líder del partit d'ultradreta, empresari de la seguretat, exlletrat de la patronal dels clubs de cites i ombra de les diverses trames teixides al territori valencià per l'extrema dreta, va intervenir llençant soflames contra les persones migrades d'origen musulmà. «L'islam és incompatible amb la democràcia», va sostenir-se a la concentració fent seua la teoria conspiradora de la ultradreta d'una falsa invasió musulmana al vell continent i l'Estat espanyol.
L'exhibició xenòfoba va ser denunciada pel col·lectiu València Acull, la qual cosa va provocar que la Fiscalia obrira diligències envers un suposat delicte d'odi. Un informe de la Brigada Provincial d'Informació de la policia espanyola, tanmateix, va provocar que els tribunals decidiren desestimar les consideracions del ministeri públic, qui va presentar un recurs a l'Audiència Provincial de València. L'òrgan judicial superior, en contra del criteri del jutjat ordinari, ha reobert la causa judicial i, fins i tot, ha acordat la declaració «com a investigat en el seu nom i com a representant legal del partit polític España 2000, José Luis Roberto». «No convé banalitzar la regulació d'aquest delicte, ni sembla prudent treure a col·lació com a fonament de l'arxiu, el principi d'intervenció mínima del dret penal», rebat l'Audiència Provincial de València al jutjat que havia decidit el sobreseïment.
«Els fets d'aquesta causa consisteixen en essència, en una concentració convocada per España 2000 amb el lema "No a l'Islam", en el qual es realitzava una performance de menyspreu i rebuig a l'islam, retransmesa per la xarxa social Facebook acompanyada de soflames en les quals el seu president, José Luis Roberto, crida a lluitar contra la invasió dient que els immigrants musulmans suposen un perill, entre altres frases similars [...] Davant aquests fets, no s'ha practicat cap diligència de prova per l'instructor, més enllà de [...] l'informe que obra unit a les actuacions, i en el qual, a parer de la policia [s'afirma que el cartell de la concentració] no constitueix simbologia xenòfoba. Doncs bé, a la vista del lema de la concentració (no a l'Islam), de les pancartes i de les soflames del preident d'España 2000 a què s'ha fet referència, cal entendre que, en contra del parer de la instructora, hi ha, com menys, indicis d'actes que inciten a l'odi», raonava en el recurs la Fiscalia Contra els Delictes d'Odi, la qual està encapçalada per Susana Gisbert.
El ministeri públic recorda que aquest article del codi penal, el qual està referit als delictes d'odi, castiga «qui públicament fomente, promoga o incite directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o contra una persona determinada per raó de la seua pertinença a aquell, per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat». «Partint del precepte, és evident que es cobreix totalment el requisit subjectiu per a la comissió del delicte, ja que la menció a l'islam i als immigrants podria incardinar-se no en una, sinó en diverses de les motivacions que vénen recollides en el precepte, com són "la pertinença a una ètnia, raça o nació" o "el seu origen nacional". No existeix, per tant, dubte que ens trobem davant persones que són discriminades per una de les causes relacionades en el text legal i que el requisit subjectiu es compleix per complet», raona la fiscal.
«Analitzat l'anterior, és procedent examinar si la conducta realitzada també s'incardina en el precepte, això és, el vessant objectiu. Per a això, ha de tractar-se d'una conducta potencialment capaç de promoure, fomentar o incitar directament o indirectament a l'odi, hostilitat o discriminació. En aquest cas, ens trobem davant paraules, retransmeses per xarxes socials, i pancartes, també reproduïdes en aquests mitjans, en què, literalment, s'anima a la lluita contra l'islam i es transmet el rotund missatge "no a l'Islam". És evident que aquest missatge no pot tenir una altra interpretació que la d'incitar a l'odi. Cal examinar [al seu torn] si la publicació i difusió d'aquesta conducta entra en qualsevol dels verbs típics de promoure, fomentar o incitar a l'odi o hostilitat. Per a arribar a la conclusió que només s'ha d'escoltar el missatge reproduït, llegir les pancartes i interpretar la performance representada», assenyala el ministeri públic, el qual cita jurisprudència europea per fonamentar jurídicament el seu recurs.
Arran d'aquestes al·lusions a sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, la fiscal indica al seu escrit que «la valoració dels fets denunciats exigeix completar la informació amb un informe que facilite fer una rigorosa anàlisi individualitzada del perfil públic en la xarxa social Twitter denunciada conforme a les exigències de la Jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, per a determinar si estan dins de l'àmbit del tipus penal o extramurs d'ell, tot això sense oblidar que el principi favor libertatis ha de jugar, necessàriament en els casos de dubte, davant la naturalesa constitucional dels drets de llibertat d'expressió i ideològica que podrien quedar afectats pel tipus penal, drets que constitueixen un dels més acusats senyals d'identitat de la societat democràtica, opinions arriscades que inquieten o xoquen a sectors d'una població, perquè la Constitució també protegeix als qui la neguen». De moment, però, l'Audiència Provincial de València ha donat el primer pas amb la reobertura de la causa i la imputació d'un històric capitost de l'extrema dreta valenciana, el qual, com va fer amb l'assetjament a la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mònica Oltra, de Compromís, sovint s'ha escapolit del càstig de la justícia.