Les sessions de les Corts Valencianes s'han caracteritzat des de fa mesos per la fixació del PP amb la vicepresidenta Mónica Oltra. La consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives s'ha convertit en la principal diana dels atacs formulats pels dretans. Ni el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, ha centrat tant l'atenció de la renovada formació de la gavina que encapçala el president de la Diputació d'Alacant, el neozaplanista Carlos Mazón. Com a síndica dels populars a la cambra parlamentària valenciana, María José Català ha dirigit bona part de les seues intervencions contra l'actual líder i principal cartell electoral de Compromís. L'exemple paradigmàtic d'aquesta tàctica va donar-se durant el debat de política general del País Valencià, celebrat a les acaballes del passat mes de setembre.
L'estratègia del PP contra Oltra està motivada per la sentència de l'Audiència Provincial de València que va condemnar a cinc anys de presó Luis Eduardo Ramírez, exmarit de la vicepresidenta valenciana. Ramírez va estar sentenciat per abusar sexualment d'una adolescent internada en el centre de menors on desenvolupava la seua activitat professional. El socioeducador, segons ha defensat reiteradament la dirigent de Compromís, havia estat el seu marit en el passat, però durant el transcurs d'aquells fets ja estaven separats. De fet, feia temps que havia tramitat el cessament de la convivència. Més enllà dels vincles passats amb aquesta persona, la resolució va afectar Oltra perquè era la màxima autoritat de la conselleria encarregada de gestionar la xarxa valenciana de centres de menors.
La resolució, de fet, qüestionava el funcionament d'aquesta xarxa i el sistema dissenyat per detectar possibles abusos de tota mena. L'òrgan judicial valencià va queixar-se de «l'hostilitat i la falta d'empatia envers la víctima, deduïda dels informes aportats i que van ser elaborats per aquells que, paradoxalment, havien de protegir-la». Aquella interlocutòria, tanmateix, no aportava cap indici per pensar que la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana tinguera coneixement dels abusos des dels seus inicis. Altres instàncies judicials, com ara el Tribunal Superior Justícia de la Comunitat Valenciana, no van apreciar «cap indici objectiu» d'encobriment. Tot i la manca de proves, els populars van observar un flanc de debilitat i van engegar una campanya duríssima contra una de les referents de l'univers progressista valencià i estatal.
La formació presidida al territori valencià per Mazón va convertir Oltra en l'objectiu polític a batre. No hi havia cap sessió parlamentària en la qual no es fera referència al cas del seu exmarit. Encara més, van tergiversar les dades d'un informe de la Sindicatura de Greuges per denunciar que els abusos sexuals s'havien convertit en una problemàtica generalitzada als centres de menors i va qüestionar-se la tasca desenvolupada pel col·lectiu dels socioeducadors. El PP va intentar, fins i tot, traslladar aquests suposats casos d'abusos sexuals a les institucions europees sense gaire èxit.
A la campanya engegada pels populars, va sumar-se la resta de forces dretanes i reaccionàries de les Corts Valencianes, així com la ultradreta valenciana. La víctima de Ramírez està assessorada legalment per José Luis Roberto, líder del partit neofeixista España 2000, empresari de la seguretat privada, exlletrat de la patronal dels clubs de cites i figura històrica de l'extrema dreta al País Valencià. Condemnat l'any 2004 per un testimoni fals a un judici en l'exercici de l'advocacia, compta amb un llarg currículum d'animadversió cap Oltra. En octubre de l'any 2017, no debades, va protagonitzar una intimidació a les portes del seu domicili particular.
Cristina Seguí, figura rellevant de l'espai mediàtic trumpista Estado de Alarma, també ha participat d'aquesta ofensiva contra Oltra. En la seua condició de presidenta de la fantasmagòrica entitat Gobiérna-te, va denunciar la líder de Compromís pels abusos sexuals comesos per la seua antiga parella. L'escrit, segons va narrar EL TEMPS, fou distribuït als mitjans de comunicació pel senador conservador Fernando de Rosa. La denúncia de Seguí, junt amb la presentada per la mateixa víctima amb l'assessorament de l'advocat ultradretà, ha comportat la reobertura de la investigació sobre com va tractar la conselleria aquell cas d'abusos sexuals. El magistrat ha ordenat fins al moment la imputació de 13 alts càrrecs i funcionaris del departament d'Igualtat i Polítiques Inclusives.
El jutge instructor Vicente Rios ha sol·licitat aquest divendres ampliar el radi d'acció de la investigació. No debades, ha firmat una interlocutòria on expressa que és necessària la imputació d'Oltra per esclarir l'actuació de la conselleria. El togat ha determinat que no és possible «progressar en la investigació» sense que la vicepresidenta valenciana «siga escoltada com a investigada, sense perjudicar el seu dret constitucional de defensa i sense perjudicar el dret d'acció de les parts acusadores i de defensa de les parts acusades». «El jutge estima que existeixen indicis raonables i sòlids de la participació d'Oltra en els fets objecte de les presents diligències prèvies», assenyala la resolució. Atesa la seua condició d'aforada com a diputada a les Corts Valencianes, el magistrat ha elevat l'exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, òrgan encarregat de determinar la imputació de la dirigent esquerrana.
A l'espera que l'alt tribunal valencià puga consumar la citació com a investigada d'Oltra, la interlocutòria del magistrat Ríos suposa un sisme polític per al Govern valencià i les opcions electorals del Botànic de cara a les pròximes votacions valencianes de l'any 2023. De confirmar-se la imputació de la vicepresidenta valenciana, la seua continuïtat com a membre del Consell estaria qüestionada. Si la formació de la gavina i la resta de forces dretanes havien endurit força la campanya contra la vicepresidenta valenciana, després d'aquesta decisió judicial la pressió de l'oposició serà elevadíssima, la qual establirà comparacions entre les exigències de dimissió de Compromís quan feia oposició als executius del PP i l'actitud actual com a integrant de l'executiu. «A Oltra no li queda altre camí que la dimissió», s'ha aventurat a dir, precisament, la síndica dels populars a les Corts Valencianes, María José Català.
La decisió del jutge obria diverses incògnites sobre quina seria la resposta d'Oltra. La vicepresidenta valenciana, d'una banda, podria dimitir perquè fos jutjada més ràpida i buscar, d'aquesta manera, una hipotètica absolució que permetera rehabilitar la seua carrera política després d'aquesta xacra judicial, malgrat que els temps de la justícia tampoc assegurarien el seu concurs a les pròximes eleccions valencianes. Hi havia possibilitats d'ajornar la dimissió fins que es manifestara l'alt tribunal valencià o realitzar-la de manera parcial en renunciar només a la seua responsabilitat com a consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives.
Una dimissió hipotètica d'Oltra, no debades, implicaria un terrabastall intern a Compromís. La vicepresidenta és el principal actiu de la coalició valencianista i la figura que ha permès ampliar els horitzons electorals de la cooperativa política fins a quotes inimaginables dècades enrere. En cas que Oltra quedara en fora de joc, la força d'obediència valenciana comptaria amb poques opcions per trobar un substitut que, almenys, salvara els mobles a les votacions de l'any 2023. «Compromís només posseeix tres grans actius electorals: Mónica Oltra, Joan Ribó [alcalde de València] i Joan Baldoví [diputat al Congrés]. Si Oltra no és candidata, l'alternativa més probable i amb certa consistència electoral podria ser Baldoví», radiografiaven fonts valencianistes sobre un escenari post-Oltra.
La líder de Compromís ha decidit, de moment, no dimitir. «Cada u fa el seu treball. El jutge fa el seu treball d'investigació i a l'hora de tancar un procés d'interrogatoris, per saber què ha passat i voler conèixer què ha ocorregut. Com estic en la piràmide de la presa de decisions, i falte jo i ell no em pot cridar a declarar, ho trasllada al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana», ha expressat després d'un acte a Madrid, on ha confirmat la seua decisió de seguir amb les seues responsabilitats: «No diré el que em sembla, més enllà de considerar que es tracta d'una cosa lògica. Quan es tanque la instrucció, es coneixerà que la veritat només té un camí. No tinc cap raó per dimitir. No s'ha comès cap il·legalitat. No hi ha hagut ordres, ni instruccions que no foren deixar-los treballar [als funcionaris treballar des de la professionalitat. No hi ha indicis de delicte perquè no existeix. No hi ha conseqüències jurídiques. Negue que hi haja res fonamentat».
«No pot haver-hi sentència condemnatòria, perquè no hi ha il·legalitat», ha ressaltat, per carregar contra el PP: «Hem treballat molt perquè s'observara el desastre que estaven fent, amb la corrupció, la malversació de fons o la manera amb la qual van afrontar la crisi del 2008, mentre ells robaven i s'enriquien. L'última vegada que em van imputar fou per una querella del senyor del PP que va acabar a la presó pel cas Cooperació. Aquests senyors estan rabiosos». «És una querella de Vox i España 2000, és a dir, de l'extrema dreta, que li han vingut bé al PP. No hi ha res més a dir», ha tancat mentre la coalició que encapçala manifestava en un comunicat el seu «suport».
Els valencianistes, de fet, han expressat que «la gestió sobre aquest cas ha sigut en tot moment transparent, posant-se a disposició de l'oposició tota la documentació que han demanat i compareixent la vicepresidenta en les Corts Valencianes tant a petició pròpia com atenent les sol·licituds realitzades pels grups parlamentaris». «Una vegada més, volem deixar patent que aquest procediment parteix d'accions de l'extrema dreta, a les que lamentablement està fent seguidisme la dreta, en una deriva política inacceptable que té com a únic objectiu el seu desgast personal i polític», han censurat, al mateix temps que refermaven la seua «total confiança en l'actuació de Mónica Oltra en aquest cas, sobre el que ja ha donat explicacions en nombroses ocasions tant en seu parlamentària com als mitjans de comunicació».
La seua continuïtat, tanmateix, desgastarà al Govern valencià, ja que s'atorga munició a l'extrema dreta Vox, el PP i Ciutadans perquè centren encara més la seua tasca d'oposició en criticar l'actitud de la vicepresidenta valenciana. Qualsevol iniciativa que puga anotar-se el Consell podria veure's tacada per la imputació de la vicepresidenta en un procediment sensible. L'erosió que se'n poguera derivar podria enterbolir les relacions amb els seus socis, els quals encara no s'han posicionat sobre la situació. Com tampoc ho ha fet el mateix president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig.
La interlocutòria obri un escenari de profunda incertesa al tauler polític valencià i, d'entrada, no gaire engrescador per als interessos electorals del Botànic. Amb l'impacte econòmic de la guerra d'Ucraïna generant inquietud als governs per quina serà la seua translació a la geografia electoral nostrada, l'executiu valencià s'enfronta a una situació inèdita: comptar amb un dels seus baluards assenyalat per la justícia, un fet que a pesar d'una possible absolució comporta un desgast d'imatge per la pressió dels adversaris polítics de la bancada conservadora i reaccionària. La petició del togat titular del jutjat número 15 de València pot convertir-se en un terratrèmol polític d'efectes encara per calibrar a l'escala Richter.