El rostre del president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, transmetia preocupació. Les restriccions adoptades pel Consell per evitar una expansió vertiginosa dels contagis durant les festes nadalenques, com ara la limitació d'entrades i sortides del País Valencià, així com la reducció de les persones que s'hi podien reunir a un mateix domicili i l'enduriment del toc de queda nocturn, s'havien evidenciat totalment insuficients. Poques hores abans de l'arribada dels Reis d'Orient a les llars valencianes, la incidència acumulada del territori havia experimentat un creixement inquietant. Poblacions com ara Alcoi, Xàtiva (Costera) o Oliva (Safor) registraven una taxa de positius per 100.000 habitants en els darrers 14 dies d'abast insostenible i lluny de les escales sense riscs marcades pel Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties Infeccioses. A l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi, les advertències de saturació s'havien erigit en una constant entre la plantilla.
Arran de l'escalada de contagis al conjunt de la geografia valenciana, l'actual tripartit d'esquerres va reaccionar. Puig, acompanyat de la consellera de Sanitat, la socialista Ana Barceló, qui va recriminar «les actituds irresponsables de la població» durant les festivitats nadalenques, va anunciar l'avanç del toc de queda a les 22 hores, el confinament de 29 poblacions valencianes i el tancament de l'hostaleria a partir de les 17 hores. També va comunicar-se una reducció dels aforaments dels establiments comercials al 30%, així com un retrocés en les persones que podien seure en una taula als establiments de restauració. «Ens preocupa la pressió hospitalària, però la situació no és de saturació», assegurava poc abans de la celebració dels reis el cap del Consell.
Poc més d'una setmana després d'aquelles afirmacions, la xifra de contagis s'ha disparat. El País Valencià registra en data d'aquest dimarts una incidència acumulada de 565,75 positius per 100.000 habitants en els darrers 14 dies, la qual depassa el límit que marca el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties Infeccioses, qui estableix en 120 casos de coronavirus per 100.000 habitants en les últimes dues setmanes el llindar per considerar l'existència d'un risc extrem de transmissió del virus. Encara més, l'Institut de Salut Global de la Universitat de Harvard fixa en 350 contagis per 100.000 habitants en 14 dies el topall per confinar un determinat territori. Només durant el passat cap de setmana la incidència acumulada ha crescut en cent punts, la qual cosa ha provocat que se situe 80 punts per sobre de la mitjana estatal.
L'increment desfermat dels positius al País Valencià ha provocat dades tràgicament de rècord, com ara els 6.240 contagis comptabilitzats el passat dissabte. Amb la conselleria de Sanitat i Salut Universal comunicant diàriament desenes i desenes de morts a causa del coronavirus -aquest dimarts s'ha donat la dramàtica xifra de 92 traspassos-, l'estrès dels hospitals és marcadament accentuat. Els hospitals valencians, no debades, tenen ingressades per COVID-19 2.752 persones, una dada que supera el cim de la primera onada, quan hi havia 2.189 hospitalitzats. Les Unitats de Cures Intensives, amb una ocupació del 49,35% en data d'aquest dilluns, tracten a 388 persones, segons la informació facilitada per la Conselleria de Sanitat i Salut Universal. Se situen a només tres ingressats de sobrepassar el topall màxim de la primera onada del coronavirus. Amb una ocupació dels llits de planta del 27,48%, el País Valencià compta amb el dubtós d'honor d'encapçalar la classificació autonòmica en aquest aspecte.
El territori valencià, a més, comptava amb la taxa de positivitat més elevada de l'Estat espanyol, segons les dades facilitades el passat dijous per la Direcció General de Salut Pública del Ministeri de Sanitat. D'acord amb els llindars fixats pel Ministeri de Sanitat respecte de la valoració del risc de transmissió del virus, el País Valencià està en alerta 4, és a dir, en l'estadi més elevat. Ciutats mitjanes com ara Alcoi, Ontinyent (Vall d'Albaida) o Xàtiva presenten incidències acumulades esgarrifadores amb 1.806, 998 i 1.180 positius per cada 100.000 habitants en els darrers 14 dies, respectivament. «20 dels 29 pobles de la Ribera estan per sobre dels 1.000 casos per cada 100.000 habitats», ha advertit aquest dimarts l'alcalde d'Alzira, Diego Gómez (Compromís). La capital de la Ribera Alta, no debades, té una incidència acumulada de 1.166.
L'espiral creixent dels infectats, així com la saturació dels centres hospitalaris valencians, ha provocat diferències al Govern del Botànic respecte de l'estratègia a seguir per contenir la pandèmia de la COVID-19 i aplanar la corba epidemiològica. Segons va narrar La Vanguardia, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i líder de Compromís, Mónica Oltra, va instar Puig a demanar un confinament al Govern espanyol durant la celebració de la Mesa Interdepartamental per a l'Actuació i la Prevenció enfront de la COVID-19 del passat 4 de gener. «Des de la part del govern que represente, estem dient que fan falta mesures molt més estrictes. Ho estem dient des de novembre», ha expressat aquest dimarts Oltra en el matinal de TVE La hora de la 1, on ha criticat el mantra de «salvar el Nadal», en referència a la posició del PSPV. «Salvar el Nadal era que estiguérem tots a la taula, encara que fora en taules diferents», ha remarcat.
Aquestes afirmacions coincideixen amb la proposta llençada per la coalició valencianista d'un confinament parcial per frenar el creixement dels contagis. Des de la cooperativa política, exigeixen a l'executiu del socialista Pedro Sánchez un confinament que conserve «el manteniment de l'activitat dels serveis públics, de l'activitat educativa com a servei essencial, de l'activitat econòmica d'acord amb les mesures sanitàries i promovent el teletreball en aquelles en què siga possible», i «suspendre l'activitat de l'hostaleria, dels establiments turístics, hotelers i d'oci, els centres comercials i establiments comercials no essencials de més de 800 metres quadrats i limitar-ne l'activitat a espais d'igual o inferior mida». També demanen a la coalició governamental espanyola del PSOE i Unides Podem la cancel·lació «d'espectacles i activitats sense programació estable que impliquen acumulació de persones a l'entrada i a l'eixida, la prohibició de les reunions de no convivents, exceptuant-ne les cures i la criança, i el confinament nocturn a les 20:00 hores amb les excepcions que marca l'actual normativa».
«Mentre el Govern d'Espanya no decrete les mesures anteriorment esmentades, la Generalitat hauria de mantenir l'activitat dels serveis públics, l'activitat educativa com a servei essencial, l'activitat econòmica d'acord amb les mesures sanitàries i promovent-ne el teletreball, i la pràctica esportiva saludable i segura», propugnen, posant-hi èmfasi en el fet que l'administració pública valenciana adopte el teletreball sempre que siga possible i pressionant Puig perquè adopte les mateixes limitacions que exigeixen a l'executiu espanyol, entre les quals destaquen el tancament de l'hostaleria, els centres comercials i les botigues d'una mida superior als 800 metres quadrats, així com la prohibició de reunions entre persones no convivents i fixar el toc de queda a les 20 hores de la vesprada. «Cal prendre mesures contundents i valentes per frenar els contagis, preservar vides, evitar el col·lapse del sistema sanitari i garantir el procés de vacunació, en el sentit que hem anat proposant des del mes d'octubre en els diferents àmbits institucionals i polítics», defensen, així com proposen un fons d'emergència per pal·liar els efectes econòmics de les restriccions.
Podem també va demanar fa uns dies al president Puig l'adopció de mesures més restrictives, concretament l'aplicació d'un confinament domiciliari similar a l'experimentat durant el mes de març. «Només podrem frenar la transmissió comunitària i evitar el col·lapse del sistema sanitari amb la realització d'un confinament domiciliari, una ordre de teletreball, especialment per al funcionariat i les grans empreses de serveis no essencials, i el tancament de centres educatius durant tres setmanes, el qual ha de ser flexible i d'acord amb la valoració epidemiològica que exercisca salut pública», va sol·licitar la formació morada, qui aquest dimarts ha reiterat la necessitat d'endurir les mesures contra la COVID-19 del bracet de Comissions Obreres del País Valencià. Unes reivindicacions de confinament que contrasten amb la valoració de la formació del puny i la rosa. Malgrat que Puig «no descarta cap mena de confinament» i considera aquesta mesura «com la darrera frontera», el síndic del PSPV a les Corts Valencianes, Manuel Mata, va afirmar aquest dilluns que el País Valencià «està quasi confinat». Les patronals, per la seua banda, pressionen per evitar un tancament total.
La reclamació de Podem coincideix amb el suggeriment expressat aquest dimecres pel Col·legi de Metges de Castelló. «Els repunts creixents dels pacients amb símptomes de la COVID-19 augmenten, els quals col·lapsen els centres d'Atenció Primària i les urgències hospitalàries, fins al punt que s'han hagut de desprogramar cites a pacients amb patologies diferents de la COVID-19. Aquest fet augmentarà les consultes a uns centres de salut saturats. A partir d'aquest escenari, considerem que cal plantejar un confinament que ens permeta superar la tercera onada. La situació és força preocupant, com ja hem advertit en repetides ocasions. Alertàvem de l'efecte del pont de desembre i de les celebracions nadalenques, els quals veiem amb la saturació dels hospitals i les Unitats de Cures Intensives. Els professionals sanitaris estem estressats i preocupats per la gravetat de la situació», han exposat en un comunicat publicat aquest dimarts, el qual ha reforçat el debat respecte de la necessitat d'aplicar un confinament per combatre la pandèmia del coronavirus. Una mesura en les seues diferents modalitats que, segons el grup de treball Data Science for COVID-19 que dirigeix la comissionada de l'Estratègia Valenciana per a la Intel•ligència Artificial, Núria Oliver, compta amb el suport del 77% dels enquestats. De fet, un 60% dels participants reclama mesures més severes que les actuals.
Per contenir l'actual crisi sanitària, de fet, hi ha diverses estratègies. «S'hi poden resumir amb la metàfora de la dansa i el martell. Hi ha la tàctica d'aplicar i retirar progressivament restriccions d'acord amb l'evolució dels contagis, així com existeix la tècnica de colpejar de manera forta amb mesures dràstiques. La dansa, la qual és apropiada per a determinats moments de la crisi sanitària, ha estat l'escollida durant els darrers mesos. I el martell, la qual es refereix a l'adopció d'un confinament, és la necessària enfront de l'actual situació epidemiològica», argumenta Rafael Ortí, cap del Servei de Medicina Preventiva i Qualitat Assistencial de l'Hospital Clínic de València i president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene, qui propugna «un confinament total d'almenys 10 dies». «És l'única fórmula que s'ha evidenciat factible per baixar l'actual creixement dels contagis i de la incidència acumulada, el qual té efectes molts greus en la saturació dels hospitals i de les Unitats de Cures Intensives», alerta. I avisa: «L'estrès hospitalari no sols té efectes respecte de les cures als pacients amb COVID-19. També afecta les persones amb altres patologies, com ara l'endarreriment del diagnòstic del càncer».
«S'ha d'aplicar un confinament, el qual no ha de ser necessàriament massa llarg i amb una intensitat i característiques que haurien de decidir els gestors públics. Ara bé, s'ha d'implementar aquesta mesura restrictiva perquè la transmissió del virus s'ha desbordat. Només s'ha de veure les terribles dades d'ocupació de les Unitats de Cures Intensives i d'hospitalitzacions», comparteix José María Martín, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València. «És necessari confinar aquelles autonomies amb una incidència acumulada superior als 250 positius per 100.000 habitants en els últims 14 dies, entre les quals hi ha la Comunitat Valenciana. Els indicadors epidemiològics que n'ostenta ho aconsellen. Es tractaria d'un confinament d'entre 2 a 4 setmanes, amb una aturada de l'economia no essencial, el foment al màxim del teletreball i la implantació de la teleeducació, especialment en les universitats i els instituts. El Govern d'Espanya ha de facultar a les autonomies perquè puguen prendre aquestes decisions», reforça Daniel López Acuña, exdirector d'Acció Sanitària en Situacions de Crisi de l'Organització Mundial de la Salut.
Malgrat el creixement desorbitat dels contagis, hi ha veus que prefereixen l'adopció d'altres mesures contundents abans d'esgotar la bala de la reclusió domiciliària. «Calen mesures més restrictives, sobretot perquè hi ha una ocupació molt elevada i preocupant als hospitals. Les xifres encara empitjoraran els pròxims dies, ja que no hem vist tot l'efecte de les festes de Nadal. Abans del confinament estricte hi ha altres mesures que podrien funcionar, per exemple, limitant tota l'activitat no essencial, incloses les trobades socials. El confinament sever que es va fer a la primera onada té un impacte econòmic i social molt fort, per això s'intenta evitar tant com sigui possible, tot i ser la mesura més eficaç. Però no quedarà més remei que implementar-lo si la corba de contagis es descontrola. Incentivar encara més el teletreball, per exemple, seria una bona mesura», expressa Salvador Macip, investigador en genètica molecular a la Universitat de Leicester i autor de Les grans epidèmies modernes (La Campana, 2010), qui recorda: «Com més es tarda a aplicar mesures severes, més difícil és controlar la pujada dels casos».
Amb l'experiència acumulada de l'anterior confinament domiciliari, tal com analitza Pedro Gullón, portaveu de la Societat Espanyola d'Epidemiologia, «hem d'avançar cap a restriccions que aturen l'activitat econòmica no essencial, però que permeten, per exemple, l'estada presencial dels menuts a l'escola i els passeigs a l'aire lliure». «S'ha de tenir en compte també la dimensió de la salut mental, la precarietat laboral i les desigualtats socials dintre de les limitacions que dissenyem», raona per retraure les afirmacions de les institucions de recriminar als ciutadans per actituds irresponsables: «És poc coherent que assenyales als ciutadans per comportaments que permets dintre del marge de les restriccions i quan, per exemple, no dónes cobertura als treballadors perquè puguen teletreballar i evitar els riscs de contagis en els desplaçaments i en les oficines». «En autonomies com ara la valenciana, atès de la situació epidemiològica que presenta, s'ha de caminar cap a l'aturada de l'activitat econòmica no essencial», planteja, tot i que assenyala: «Aquestes aturades econòmiques, tanmateix, han d'estar acompanyades de garanties d'ingressos als treballadors i al teixit productiu. No podem oblidar-se d'aquest aspecte».
L'estratègia de dansar amb les restriccions per evitar un major impacte econòmic hauria conduït a l'actual situació. «Hi ha veus que demanàvem a l'octubre i a principis de desembre l'aplicació de confinaments breus que reduïren la transmissió a llindars de 25 casos per 100.000 habitants en els últims 14 dies. D'aquesta manera, hi hauria una transmissió del virus menor durant un parell de mesos, així com els depauperats serveis de salut pública podrien actuar de manera més contundent amb els xicotets brots i els positius que hi sorgiren. S'ha optat per dansar amb incidències elevades, les quals han experimentat un creixement significatiu», lamenta Ortí, qui agrega: «Alguns dirigents polítics, com ara la vicepresidenta valenciana, encertaven, a parer meu, quan demanaven mesures més dràstiques per novembre. L'alternativa, la qual s'ha acabat aplicat amb aquests resultats, ha estat més costosa sanitàriament i econòmicament. Pots dansar amb les restriccions i les obertures amb incidències relativament controlades i quan es desborda la incidència, fer confinaments breus de, per exemple, una setmana, els quals has de desescalar amb indicadors clars per poder reduir progressivament les restriccions. No s'hi pot desescalar sense complir amb els objectius marcats de reducció de la incidència acumulada».
El Fons Monetari Internacional, de fet, avala aquesta estratègia econòmica. «Els tancaments imposen costos a curt termini, però poden conduir a una recuperació econòmica més ràpida, ja que redueixen les infeccions i, per tant, la durada del distanciament social voluntari. Els confinaments haurien de ser prou estrictes per a frenar les infeccions. Els confinaments de curta durada podrien ser preferibles a les mesures suaus i prolongades», indicava l'organisme econòmic en un informe publicat l'octubre passat. «Si volem ser conservadors per salvar l'economia, després ens trobarem que no quedarà més remei que aplicar mesures més severes i l'economia se'n ressentirà encara més», sosté Macip, qui incorpora: «La planificació del Nadal va ser un gran error. S'havia d'haver aprofitat per restringir al màxim les trobades, com demanàvem molts científics, que hagués tingut un fort impacte en la reducció de casos sense afectar excessivament l'economia».
En les setmanes abans de Nadal, fins i tot durant els darrers dies de novembre, va haver-hi experts que van defensar una mena de confinament estricte de curta durada i caràcter preventiu a determinats territoris, incloent-hi el País Valencià. «Calia un confinament curt i sever per afrontar-hi el Nadal amb una incidència acumulada menor», defensa Acuña com a un dels especialistes que ho van sol·licitar, qui demana a les diferents institucions espanyoles «anticipar-se al virus i no actuar-hi de manera reactiva» seguint l'estel d'altres països com ara la Xina, Corea del Sud, Taiwan o Nova Zelanda. «Va posar-se massa èmfasi en salvar el Nadal, així com enfront de l'enduriment de les restriccions nadalenques va donar-se probablement una major proliferació de trobades socials pre-festes d'empreses i amics», anota Salvador Peiró, expert de l'Àrea de Salut Pública de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica, ubicada a València, qui és mostra més escèptic davant de l'extrapolació de les experiències majoritàriament asiàtiques: «Si ets una illa o gaudeixes d'unes característiques geogràfiques determinades, tens més capacitat per adoptar aquestes polítiques agressives».
«Les dades epidemiològiques de la Comunitat Valenciana són dolentíssimes, i a partir d'aquest dimecres és possible que contrastem la dimensió de les setmanes dures que s'albiren. La Generalitat Valenciana, de moment, sembla que vol esperar per veure els efectes de les mesures implementades després de reis», contextualitza, qui observa «de manera raonable» un confinament parcial amb tancament de l'hostaleria, el comerç no essencial i el foment al màxim del teletreball. «Copiar les característiques dels confinaments perimetrals d'algunes poblacions podria ser una senda d'actuació per actuar enfront de l'actual creixement de la incidència acumulada. Fins i tot, i atès que el virus es transmet d'acord amb els patrons de la mobilitat humana, podria pensar-se en el confinament perimetral d'àrees de mobilitat pròximes a ciutats amb registres elevadíssims, com puga ser la zona de l'Alcoià i el Comtat, especialment a l'eix Alcoi-Cocentaina-Muro», reflexiona.
L'entrada amb força de la variant britànica, tanmateix, podria complicar encara més l'actual crisi sanitària. «Els models matemàtics de reproducció de la variant britànica al Regne Unit són força inquietants. En cas de complir-se a la Comunitat Valenciana, l'escenari sanitari seria molt dramàtic», indica Martín. «La propagació d'aquesta soca, en teoria, seria un problema afegit de dimensions importants. Si es donara aquest escenari, caldria passar de recomanar mascaretes quirúrgiques a FFP2», suggereix Peiró, qui recorda: «Les xifres de positivitat, com altres indicadors epidemiològics, són terribles a la Comunitat Valenciana». Un panorama d'emergència sanitària preocupant que ha obert de bat a bat el debat respecte d'emprar l'arma més severa per contenir un virus que provoca diàriament autèntics drames a nombroses famílies i que ha recuperat les imatges pràcticament oblidades de les saturacions hospitalàries de la primera onada.