Els testimonis de sanitaris relatant la saturació dels hospitals valencians s'han convertit en una activitat dramàticament rutinària. Arran de la suma de les celebracions nadalenques i de l'anterior tendència creixent dels contagis, el País Valencià s'ha situat en les darreres setmanes amb unes dades epidemiològiques terrorífiques que empitjoren cada dia. El territori, no debades, compta amb la quarta incidència acumulada més elevada de positius per 100.000 habitants en els últims 14 dies de l'Estat espanyol, amb 983; i encapçala la classificació autonòmica d'ocupació de llits convencionals i de les Unitats de Cures Intensives, la qual se situa en un 38,2% i un 53,8%, respectivament. «La situació de la Comunitat Valenciana és molt greu», ha reconegut aquest dimarts la consellera de Sanitat i Salut Universal, Ana Barceló.
Les xifres valencianes superen àmpliament els llindars establerts pel Ministeri de Sanitat per considerar l'existència d'un risc extrem de transmissió del virus, que adverteixen de l'entrada en aquest estadi quan se sobrepassava una incidència acumulada de 250 positius per 100.000 habitants en els darrers 14 dies i una ocupació de les Unitats de Cures Intensives del 25% i més del 20% en el cas dels llits convencionals. L'efecte de la tercera onada al País Valencià, a més, ha fet miquetes els registres màxims de la primera marea de contagis. Si en data del 3 d'abril les Unitats de Cures Intensives valencianes tenien una ocupació de 386 persones i es comptabilitzaven 2.189 hospitalitzats, actualment hi ha 505 pacients que requereixen cures intensives i 3.829 ingressats. Una pressió hospitalària que malauradament s'ha traduït en diverses jornades negres pels decessos: en la darrera setmana han perdut la vida 370 persones, la qual cosa deixa una esgarrifosa mitjana de 46 morts diaris. Aquest dimarts, de fet, s'ha superat una altra vegada l'horrorós llindar de faltes en un dia amb 98. També s'ha batut el pic històric de contagis en 24 hores amb 7.955 positius.
Amb una mitjana de 200 contagis a cada hora durant l'última setmana, i després d'observar la insuficiència de les restriccions aplicades el passat 7 de gener, la Generalitat Valenciana ha acordat aquest dimarts un nou paquet de limitacions, les quals suposen esgotar pràcticament la penúltima bala per frenar l'escalada incessant d'infectats. El cap del Consell, el socialista Ximo Puig, ha comunicat el tancament de l'hostaleria, la qual restava oberta fins a les cinc de la vesprada; la clausura dels comerços no essencials, és a dir, aquells que no siguen d'alimentació o farmàcia, entre altres, a partir de les sis de la vesprada; i ha ordenat la prohibició temporal de l'activitat de les sales de joc. També ha decidit tancar els gimnasos i les instal·lacions esportives, a excepció d'un ús per a competicions professionals. Els centres de culte mantenen la seua limitació d'aforament al 30%, es prohibeixen les visites a residències estudiantils després de detectar-hi diversos brots, segueix el confinament perimetral del territori valencià i no es modifiquen les condicions actuals que regeixen l'activitat de les sales de teatre, cinema i altres disciplines culturals.
El Govern valencià, en canvi, ha aixecat el confinament perimetral implementat en 29 poblacions valencianes, com ara Alcoi, Xàtiva (Costera) o Ontinyent (Vall d'Albaida). «En 25 d'aquests 29 municipis la incidència acumulada ha seguit creixent», ha admès Barceló. «No ha funcionat com esperàvem. La preocupació dels alcaldes és evident», ha indicat atès les peticions dels diferents batlles per confinar perimetralment les seues poblacions per l'allau de contagis. «No té sentit la continuïtat d'aquestes mesures, ja que les adoptades al conjunt de la Comunitat Valenciana són similars», ha puntualitzat Puig, «Ja ho vam veure amb el cas de Petrer, que per la seua activitat econòmica el confinament perimetral va permetre una constant entrada i sortida de persones que es desplaçaven per treballar», ha desgranat la consellera de Sanitat i Salut Universal.
A imatge i semblança de l'executiu de Castella i Lleó, Puig ha anunciat que en la pròxima reunió del Consell Interterritorial de Salut [en la qual debaten els consellers de sanitat de les autonomies junt amb el Ministeri] demanaran la modificació de l'estat d'alarma per poder endurir el toc de queda fins a les vuit de la vesprada. «Aquestes mesures tindran un gran impacte en la vida de milers de persones. S'han pres amb dolor, preocupació pels seus efectes i des de la disposició de compensar als més perjudicats. Però el nivell d'estrès hospitalari i l'augment de la corba de contagis ens obliguen», ha argumentat el president valencià, qui ha reivindicat «la duresa» de les restriccions aplicades durant les festivitats nadalenques: «La Comunitat Valenciana va ser de les autonomies més dures, ja que va decretar el tancament perimetral de tot el territori. Es tractava de mesures que, en aquell moment, van qualificar-se per part d'alguns cercles com a excessives». «Mai hem parlat de salvar el Nadal», ha remarcat, al seu torn, per defensar-se de les crítiques respecte de l'obertura de l'hostaleria i de l'oci reconvertit en cafeteries durant l'etapa nadalenca al contrari, per exemple, de territoris com ara Catalunya que van imposar-hi horaris força restrictius.
«Fa quinze dies no estàvem en aquesta situació», ha sostingut per defensar l'aplicació aleshores de restriccions més laxes en comparació al confinament parcial que sol·licitava Compromís i el confinament domiciliari que exigia Podem. «Tant de bo siguen suficients i no calga prendre més. Hi ha un esgotament, un cansament, un any en què s'està atacant la nostra manera de viure, de ser, d'entendre la convivència; tot això té uns costos emocionals», ha expressat com a preludi per oposar-se a un confinament estricte: «Ara mateixa estem en una situació de semiconfinament. No s'ha d'oblidar que el confinament és una mesura extrema que té greus efectes en diversos sectors i du associats problemes de salut física i mental, així com genera desigualtat en molts col·lectius». «S'ha de recordar, per evitar l'actual desinformació, que el confinament domiciliari només pot decretar-lo el Govern d'Espanya, i que, en aquests moments, l'ha descartat», ha complementat, per llençar un missatge de responsabilitat: «No hem de traslladar l'activitat dels bars a les nostres llars».
Aquesta advertència s'ha donat arran que el Consell s'ha reservat, a priori, la possibilitat de dubtós encaix jurídic de prohibir les reunions entre les persones no-convivents, la qual comptaria amb un possible efecte psicològic per les dificultats de garantir-ne el compliment. Tot i que el decret de l'estat d'alarma recull que «la permanència de grups de persones en espais d'ús privat queda condicionada a no superar el número de 6 persones, tret que es tracte de convivents», autonomies com ara Múrcia, Galícia o, fins i tot, a les illes d'Eivissa i Mallorca han anunciat la mesura. «Encara hi havia marge en qüestions com ara amb el tancament dels centres comercials durant el cap de setmana», apunten fons de Compromís, des d'on observen «positivament» l'apropament del PSPV als seus plantejaments per aturar la COVID-19. La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana i, precisament, líder dels valencianistes, Mónica Oltra, ha anunciat en una piulada que el Consell adoptarà pròximament «la limitació de les reunions a grups convivents, excepte per raons de criança o cures». «Es regularà per decret del president una vegada es conega si també es pot avançar el confinament nocturn», ha expressat a la xarxa social de l'ocell blau.
Amb les mesures anunciades, a excepció d'un enduriment de les limitacions als establiments comercials, un foment més gran del teletreball a l'administració autonòmica o la consideració de tancar perimetralment tots els municipis seguint l'estratègia catalana, la Generalitat Valenciana pràcticament ha esgotat les seues competències per doblegar la corba disparada de contagis, la qual setmanes després es tradueix dramàticament en ingressos hospitalaris i un augment dels decessos. Només s'hi podria estirar la capacitat d'actuació amb mesures que, d'entrada, xocarien amb l'actual estat d'alarma, com ara un l'adopció d'un confinament domiciliari dels pobles que superen un determinat llindar de contagis, tal com ha plantejat la Junta d'Andalusia.
«S'ha aplicat pràcticament totes aquelles restriccions possibles sense confinar estrictament i aturar l'activitat econòmica no essencial. És cert que hi ha marge per incrementar el teletreball a l'administració pública i conscienciar a les empreses de les seues virtuts en un context d'emergència sanitària. No aplicar-lo, de fet, pot sortir molt car des del punt de vista sanitari i, al seu torn, econòmic», analitza Salvador Peiró, expert de l'Àrea de Salut Pública de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (FISABIO), ubicada a València, qui defensa l'aixecament dels confinaments perimetrals: «Mai n'he sigut partidari d'aquesta estratègia assajada primer a la Comunitat de Madrid. De fet, només tindria sentit per àrees de mobilitat i quan hi ha una zona que presenta xifres alarmants. Quan més de 70 municipis superen una incidència acumulada de 1.000, perd l'eficiència».
Els models matemàtics, segons el també membre del comitè assessor de la Generalitat Valenciana, «mostren que es podria doblegar la corba epidemiològica durant els últims dies de gener i els primers de febrer». «Seria el resultat de les restriccions acordades el 7 de gener. Les limitacions comunicades aquest dimarts, tanmateix, tindran efecte més tard i, probablement, ens permetran baixar més ràpidament la corba en un moment en el qual hi haurà una ocupació encara més dramàtica dels llits convencionals i d'UCI. En cas que foren insuficients, la qual cosa ho considere, amb totes les reserves, poc probable, no hi hauria una altra opció que recórrer a un confinament estricte», assenyala, per avisar: «Ens esperen setmanes dures perquè el creixement dels infectats que s'està donant actualment derivarà en més persones ingressades i, malauradament, en morts».
Aquestes restriccions, «si es compleixen per part del 80-90% de la gent, haurien de ser suficients per doblegar la corba epidemiològica», indica. «És important, de fet, que l'activitat dels bars no es trasllade a les llars. Ara bé, crec que la societat està més conscienciada per la terrible situació epidemiològica. No debades, és complicat trobar una persona que no tinga un conegut esperant el resultat del test, amb una infecció o hospitalitzat pel virus», esgrimeix, tot i advertir: «Quan es doblegue la corba, s'ha de fer una desescalada amb molta tranquil·litat per evitar rebrots dramàtics. Cal apuntar, a més, que la tercera onada no serà l'última. Ens esperen més».
«Per aturar l'actual escalada de contagis, la qual després es transforma en un increment de la pressió hospitalària i posteriorment en morts, necessitem mesures dràstiques i contundents. No pots aturar un càncer amb microcirurgia», contraposa Rafael Ortí, cap del Servei de Medicina Preventiva i Qualitat Assistencial de l'Hospital Clínic de València i president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Higiene, qui exigeix a l'executiu espanyol «l'aplicació d'un confinament estricte breu que permeta doblegar de manera ràpida l'actual corba epidemiològica». «L'actual dansa de restriccions amb incidències acumulades extremadament elevades comporta efectes en mortalitat, fins i tot en patologies diferents de la COVID-19, més grans respecte dels que es produirien amb un confinament perquè la baixada de la corba de contagis és molt més lenta», exposa.
El tancament de l'hostaleria i les restriccions horàries als comerços no essencials, a parer de l'especialista, «ens apropen a una situació de confinament». «No seria, tanmateix, millor fer un confinament breu abans que ens permeta amb una desescalada responsable uns mesos de major activitat econòmica que practicar aquest joc de limitacions que acaben de manera obligada en escenaris propers als confinaments?», es pregunta de manera retòrica, així com assenyala: «En epidemiologia, treballem a 20 dies vista. Aquestes restriccions, que arriben tard, tindran efecte d'ací a dues setmanes, les quals seran menys ineficàcies que l'aplicació d'un confinament. I, per tant, no aturaran l'actual escalada de contagis i la posterior saturació hospitalària». «No s'ha d'oblidar que l'estança mitjana a una UCI és de 28 dies», subratlla.
«El problema rau en què no va decretar-se un confinament breu, el qual hauria pogut tenir la duresa de les actuals restriccions, quan va albirar-se a principis de desembre un creixement dels contagis que s'incrementaria durant les festivitats nadalenques», retrau, per propugnar: «En lloc de la política de mitigació actual, caldria ser proactius i anticipar-se, establint una política d'erradicació del virus similar a la dels països asiàtics i d'Oceania. És cert que tenim concepcions culturals i característiques geogràfiques diferents, però podem aprendre de les seues actuacions i de les seues capacitats tecnològiques per controlar la pandèmia». El Consell, de moment, ha apostat per una estratègia reactiva, d'adaptació als diferents escenaris epidemiològics, de la qual ha esgotat la penúltima bala per frenar l'actual desbocament de les infeccions per la COVID-19.