-A principis d'aquesta setmana, les companyies farmacèutiques Pfizer i BioNTech van anunciar que la seua vacuna contra la COVID-19 gaudia d'una efectivitat de més del 90%, així com evita que les persones s'infecten del virus. Arran d'aquesta notícia, va desfermar-se l'optimisme. Els resultats dels assaigs d'aquestes empreses farmacèutiques ens permeten veure la llum al final del túnel o cal ser-hi prudents?
Com en tots els anuncis que s'han fet respecte d'avanços en vacunes prometedores per part de diverses companyies farmacèutiques, cal mantenir la calma. És cert que és una molta bona notícia, la qual, com altres, ens fa tenir una actitud esperançadora, però s'ha d'esperar a la publicació dels resultats científics per part d'aquestes empreses farmacèutiques. De moment, només sabem dels avanços d'aquesta vacuna a través d'un comunicat de premsa que van llençar les dues firmes. Per poder conèixer amb major precisió l'eficàcia i la seguretat de la vacuna, cal veure la informació i les dades dels assaigs realitzats.
-Tal com han assenyalat de manera cautelosa diversos científics, la mostra en la qual ha donat resultats és encara limitada.
Exacte. És evident que tothom necessita anuncis positius i que ens omplen d'esperança de cara al futur. No debades, ens trobem davant d'una situació inesperada i requerim veure un horitzó dintre del túnel en el qual estem immersos. Ara bé, cal mantenir la prudència i esperar a la publicació detallada dels resultats científics per part de les companyies farmacèutiques, malgrat que siguem optimistes, ja que hi ha motius per a ser-ho per la certesa de disposar d'una vacuna o més.
-Els investigadors Marc Lipsitch i Natalie E. Dean expressaven en un article a Science que les preguntes obertes sobre les vacunes de la COVID-19, atès el seu ràpid desenvolupament, inclouen la seguretat a llarg termini o la durada de la protecció. Per aixecar les campanes al vol, caldria esperar fins a tenir aquestes dades? No debades, la vacuna està a la fase 3 i durant el desenvolupament d'aquesta fase hi poden aparèixer contratemps.
Sí, tal com et deia, hem de prendre aquesta mena d'anuncis amb una prudència esperançadora. Cal esperar a la publicació de les dades científiques i a l'avaluació que realitzaran les agències i organismes reguladors d'Europa i dels Estats Units, qui determinaran si les vacunes d'aquestes companyies compleixen amb els requisits d'eficiència i seguretat necessaris per a poder distribuir-se a la població. A banda de l'eficàcia i de la seguretat de les vacunes, les quals són força importants, des de Salud por Derecho volem ampliar i centrar el focus en l'accés a les diferents vacunes que hi vagen apareixent. Ens preocupa que tant els tractaments com les vacunes que fabriquen les corporacions farmacèutiques siguen inaccessibles per a països amb rendes més baixes.
-La vacuna de Pfizer, a més, sembla que suposa un repte logístic. En primer lloc, cal mantenir la vacuna congelada a una temperatura de 80 graus sota zero i, en segon lloc, s'ha d'aplicar en dues dosis, fent-hi efecte una vegada han passat set dies des de la darrera administració.
Efectivament, la distribució de la vacuna suposarà un repte logístic molt gran, atès que s'ha de guardar en instal·lacions d'emmagatzematge que mantinguen la cadena del fred necessària. A priori, crec que als països rics no hi haurà cap problema, malgrat que puguen aparèixer incidències relativament puntuals. Ara bé, la complexitat serà més gran en els països més pobres, on manquen de sistemes sanitaris i d'infraestructures logístiques per poder dur a terme aquest procés d'emmagatzematge i conservació de la vacuna i les diferents dosis durant dies. És cert que Metges Sense Fronteres ha apuntat que amb la vacuna de l'Ebola, la qual necessitava aquestes condicions, no va haver-hi gaires problemes. Tanmateix, crec que les particularitats de distribució d'aquesta vacuna poden ser certament problemàtics en països de rendes més baixes.
-També es troba amb el problema de la fabricació. La companyia assegura que podria elaborar-ne fins a 650 milions, la qual cosa no representa ni l'1% de la població mundial.
La fabricació també pot comportar problemes per als països més pobres. Segons un estudi recent que ha elaborat l'organització britànica Global Justicie Now, el 80% de les vacunes que podrà elaborar Pfzier per a l'any 2021 estan compromeses per a països rics, quan aquests estats només representen el 14% de la població mundial. En termes generals, ens trobem amb unes companyies farmacèutiques que tenen una capacitat de producció totalment insuficient per abastir la demanda global dels pròxims dos anys, la qual cosa és un problema de grans dimensions. D'aquesta manera, i atès al risc que els països de major renda acaparen la distribució de les vacunes, s'hauria de debatre respecte de com resolem la insuficient capacitat de producció i quins criteris de distribució emprem perquè no perjudiquen determinats països. La vacuna ha de ser accessible independentment de la renda d'un país, i més quan estem immersos en una pandèmia global.
-Arran de la necessitat de la vacuna per a tot el planeta, tal com comentava, està assegurada realment la seua distribució i recepció en països del tercer món? És a dir, hi ha la certesa que els preus de la vacuna seran adequats d'acord amb el nivell de riquesa dels països més empobrits?
Al marge dels problemes de distribució i fabricació, als quals he fet referència adès, hi ha una altra qüestió important: el preu. Les companyies farmacèutiques han promès preus justos en les seues vacunes i tractaments. Ara bé, quin és un preu just? Amb quins criteris ho fixen les empreses farmacèutiques? Un preu just seria aquell que contemple els costos reals de la recerca, amb la qual cosa les empreses haurien de detallar el cost de producció, i les ajudes públiques que s'han donat des de diferents governs a les investigacions. Sense les subvencions públiques de les institucions, no es podrien desenvolupar gran part d'aquestes vacunes contra la COVID-19. D'aquesta manera, s'ha de condicionar la recepció d'ajudes públiques a l'accés i un preu just de les vacunes i els tractaments.
.jpg){kind=logo}
-Atès aquestes incerteses, li semblen prematures i agossades les paraules del ministre de Sanitat, Salvador Illa, qui ha anunciat que l'Estat espanyol rebrà a principi del 2021 dosis per a 10 milions de persones, així com que calcula una vacunació massiva per a l'any 2022?
Sense entrar en valoracions respecte de la idoneïtat de les declaracions del ministre de Sanitat, val a dir que tots necessitem anuncis positius i esperançadors, arran del desgast psicològic que està suposant la pandèmia del coronavirus, especialment per a les capes més desfavorides. Al marge de dates concretes, les actuals investigacions ens fan ser relativament optimistes de cara al futur.
-Als dubtes logístics i de fabricació, se suma un possible problema de recepció de la vacuna, és a dir, de gent que sense ser negacionista compta amb recels respecte a la vacuna, siga, per exemple, per la rapidesa en la seua fabricació. De quina manera es podria resoldre aquesta situació? Un acte de transparència honest de les companyies n'ajudaria?
La millor vacuna contra la desconfiança és la transparència. En aquest cas, les empreses farmacèutiques i els organismes reguladors, així com els diferents governs, haurien de ser absolutament transparents respecte de les dades científiques, concretament en relació amb les vacunes i el tractament. És la recepta més eficaç per evitar recels entre la població.
-Dies més tard de l'anunci de Pfizer, Rússia ha dit que la seua vacuna compta amb una eficàcia del 92%. Quin hauria de ser el missatge de les autoritats europees i espanyoles, així com dels organismes sanitaris, per evitar que aquests anuncis que poden amagar interessos geopolítics generen desconfiança entre la població?
Els interessos geopolítics d'aquests anuncis són evidents, i els governs, els mitjans de comunicació i els experts tenen l'obligació d'informar i comunicar amb transparència i prudència respecte d'aquests anuncis per evitar, tal com comentàvem, reaccions de desconfiança entre la població. És important que la població tinga un criteri propi i que sàpiga diferenciar les informacions interessades per motius econòmics o geopolítics.
-Al voltant de la vacuna, s'ha generat un debat de política econòmica. D'una banda, els partidaris de posicionaments més neoliberals han subratllat que l'empresa no ha rebut subvencions públiques, fins i tot, que ha rebutjat ajudes públiques. D'una altra, s'ha apuntat que sense els incentius estatals seria impossible aquestes recerques i innovacions. Quin paper juguen les administracions públiques dintre de la innovació i la recerca científica?
El paper del finançament públic és cabdal per a les investigacions científiques. Sovint aquest paper clau de les ajudes i les subvencions públiques a la recerca científica queda invisibilitat perquè sol concentrar-se en les primeres fases de la investigació, però recentment s'han produït nombroses obres i estudis que acrediten i evidencien el rol fonamental de les administracions públiques en les innovacions científiques i tecnològiques. Com he expressat abans, sense aquest suport públic, gran part de les innovacions en matèria científica serien força complicades. Amb la crisi sanitària de la COVID-19, s'està demostrant aquesta importància, per exemple, amb els avanços que està realitzant el Centre Superior d'Investigacions Científiques respecte de tractaments o de tests de detecció d'infectats que són innovadors i ja ha començat a comercialitzar una companyia.