-Com canvia l’inici de la vacunació l’escenari actual?
-D’entrada, a curt termini, en dies o setmanes, no canvia massa. Primer, perquè en principi s’està posant una vacuna de dues dosis. La protecció no arriba al seu màxim fins la segona dosi. Per tant, encara falta un temps. Després, el ritme de vacunació, per molt que es vagi ràpid, és limitat. Parlem d’unes seixanta mil vacunes per setmana, em sembla. Arribar a una vacunació que sigui suficient per tenir immunitat de ramat està a mesos vista. Això arribaria al juny, com a molt aviat. Cap al febrer, quan es comenci a fer efectiva la vacuna de la gent més vulnerable, esperem que redueixi la mortalitat i els ingressos en UCI. No baixarà el nombre de casos, però seran menys greus. A poc a poc, tot anirà arribant
-Anem cap a un procés en què les mesures restrictives es poden allargar fins l’estiu?
-Tan restrictives com ara fins l’estiu no, però algunes sí que s’hauran de mantenir. Com a mínim, el que és segur, l’ús de les mascaretes. Aquest sí que no ens el traurem durant molt temps. Serà un procés progressiu. Anirem veient. Tampoc no hi ha dades de les vacunes de Pfizer i Moderna sobre si eviten contagis i infeccions. Sabem que eviten casos greus i mort. Però no de si eviten contagis asimptomàtics. Això ho anirem veient. Com afecta l’evolució de la corba. Serà un tema progressiu. A poc a poc, la vacunació anirà sent capaç de substituir algunes de les mesures que tenim ara.
-Com poden canviar les coses arran de les noves variants del virus que estan apareixent?
-Estem una mica a l’expectativa. De moment, no hi ha evidències que la vacuna no funcioni amb aquestes variants. Són més les incerteses que les certeses. Sabem que la soca ja està a diversos països europeus. Sabem que a Gran Bretanya ha substituït l’altra soca i que el 98% dels casos ja són de la nova variant. Sembla que hi ha indicis que diuen que contagia més ràpid, però que no és més greu. Hem de veure si es comporta d’una altra manera. Si es confirma que és molt més contagiosa serà un problema.
-Aquesta mutació indica que es podria evolucionar cap a una variant del virus que deixés inhabilitades les vacunes que tenim fins ara?
-Jo no sóc experta en això. Que el virus muti és normal. La grip, cada any s’ha de renovar la vacuna perquè durant l’any es produeixen mutacions. Que el virus muti és una cosa natural que passi. Però, no podem anticipar l’escenari en què les vacunes deixin de funcionar amb la Covid. És un escenari plausible, però jo no sé anticipar quan pot passar això o si està passant.
-Més enllà de l’existència de la vacuna, segueix essent necessari invertir esforços en investigar el virus?
-La recerca no s’acaba ara, amb la primera vacuna. Tindrem una sèrie de vacunes diferents. Caldrà veure quina és més efectiva en cada cas. Si n’hi ha que van millor en gent vulnerable o gran. Però, el virus no desapareixerà, o no és l’opció més probable ara mateix. Seguirà convivint amb nosaltres i seguirem tenint casos. Malgrat que hi hagi immunitat de ramat, seguirem tenint casos. Per tant, cal seguir fent recerca en l'àmbit dels fàrmacs. Després tenim el que els anglesos en diuen long Covid, gent que durant mesos té símptomes o seqüeles. Covid persistent. Es veu que hi ha un percentatge de pacients que tenen seqüeles a llarg termini. S’haurà de comprendre millor quina és la interacció entre el virus i l’organisme. Hem d’investigar per poder conviure millor els propers anys amb aquest virus.
-Hi ha persones que estan preocupades o són reticents a posar-se la vacuna per la velocitat en què s’ha desenvolupat. Que el procés hagi estat més ràpid que en altres ocasions conté riscos?
-En principi no. Almenys a Europa i als EUA el procés és molt garantista i restrictius. Aquesta vacuna compleix el mateix que altres vacunes. Si s’ha pogut anar més ràpid és perquè s’hi han abocat molts recursos. Després hi ha un altre factor clau. A la fase dos i la tres es fan ja estudis de camp amb grups de pacients que a la meitat se’ls posa vacunes i placebos. Ells fan la vida normal. Es posa l’objectiu d’arribar a un nombre d’infectats, quan hi arriben, miren si els infectats estan vacunats o no. Si la majoria no ho estaven, vol dir que la vacuna és efectiva. El fet que la malaltia estigui molt extesa fa que arribar a aquesta mostra d’infectats és molt més ràpid que si fos una malaltia menys prevalent. Això accelera moltíssim el procés de desenvolupament de la vacuna.
-Considera que és encertada la jerarquització que s’ha fet en l’inici de l’administració de la vacuna als ciutadans?
-El fet de començar per residències, treballadors i personal sanitari penso que és una estratègia adequada des del punt de vista de salut pública. Hem fet simulacions amb un model i sembla que probablement sigui la millor forma de començar. Ataques com dos punts simultàniament. Un punt que ataques és protegir els que si s’infectes ho passen pitjor. Vacunant la gent més gran, protegeixes primer la gent que ho passarà pitjor. Després, vacunant el personal sanitari i residències és gent que està molt en contacte amb el virus.
-Com valora les mesures restrictives que hi ha vigents en aquests moments?
-El que veiem és que no són prou per baixar el nombre de casos. Estem en una tendència a l’alça, però s’havia baixat l’última setmana. Seguim en creixement, i el tipus de mesures poden frenar una mica però no aconseguiran baixar el nombre de casos diaris.
-S’ha notat l’impacte del pont de desembre?
-Sí. Després del pont, al cap de cinc o sis dies es va veure un augment del nombre de casos que es pot relacionar amb contagis que es podien haver donat durant el pont. Van augmentar i després es van tornar a frenar una mica. Mirant la finestra temporal, encaixa molt bé amb els dies de pont. La taxa de contagi va créixer fins a 1,4 durant uns dies, després va tornar a 1,1 què és on estem ara. Vol dir que seguim creixent i ara no tant. Abans estavem als mil casos diaris en números rodons, el pont ens ha portat a un nivell superior, prop dels dos mil. Amb una tendència lleugera a l’alça.
-Quina afectació tindran els dies de Nadal?
-Estem encara a l'expectativa. El tipus de mesures que hi havia ha deixat bastant la responsabilitat a les persones. Si hagués estat més restrictiu, estaríem segurs que aquest increment no s’hauria donat. Com que no ho són tant i deixen la responsabilitat oberta a la individual, estem en perspectiva de fins a quin punt la població s’ha acollit als màxims que es donaven o si va anar a mínims. A partir de dimecres o dijous ho començarem a veure. Estem a l'expectativa del que passarà per cap d’any. El tipus de trobades és diferent, més amb amics que amb família. Caldrà veure.
-Entén que el Govern no prengui mesures més restrictives?
-Nosaltres no tenim tota la informació. Està clar que les mesures no són suficients per fer baixar els casos, però entenem que hi ha altres qüestions sobre la taula que també es tenen en compte i que a nosaltres se’ns escapen i no ens corresponen.
-Vol afegir res més?
-Les UCIS i els hospitals no s’han buidat de la segona onada i tornem a estar en creixement. Això ens posa en una situació més complexa que a l’octubre. Si a partir d’aquí arrenquem un creixement fort, la situació serà molt més compromesa que va ser a la segona onada.
-És esperable que vinguin més onades?
-Sembla que s’acabarien solapant la segona i la tercera onada. L’hem frenat una mica, però qualsevol increment de situacions de risc, com les festes o el retorn a la feina, ens pot desestabilitzar o fer-nos créixer molt ràpidament. Amb dos mil casos diaris, és molta gent contagiosa. La metxa pren molt més ràpidament que si en tens mil. La tercera onada no ens la treu ningú. Caldrà veure com la resolem... Amb una mica de sort, la quarta ens agafarà amb les vacunes fent un cert efecte i una millora del clima. El que està clar és que gener i febrer seran mesos molt complicats.