Les eleccions gallegues i basques d'aquest estiu havien evidenciat un terratrèmol territorial al mapa polític estatal. L'extraordinària seducció del progressisme espanyol, especialment respecte d'Unides Podem, a les nacionalitats històriques s'havia enfonsat. Les forces de caràcter sobiranista i arrelades a les seues demarcacions havien emergit com a dipositàries de la confiança dels electors amb sensibilitat nacional, ecologista, feminista o d'esquerres. El BNG, no debades, havia tornat a fregar els seus màxims històrics amb l'obtenció de 19 diputats, així com EH Bildu consolidava la seua condició de primera força de l'oposició al parlament de Vitòria. Les esquerres nacionals vivien el seu particular moment dolç a causa de la seua estratègia de combinar una marcada agenda social i la defensa dels interessos del seu territori.
L'ascens del BNG i EH Bildu, precisament, coincidia amb la consolidació parlamentària de Més per Mallorca i Compromís, el qual ocupa àmplies responsabilitats de govern al País Valencià. També amb la persistència a l'executiu navarrès de Geroa Bai, el creixement electoral d'ERC als comicis estatals, així com la resistència de l'espai de la CUP a Catalunya. Tal com va descriure EL TEMPS, la progressiva patacada d'Unides Podem als territoris nacionalment singulars de l'Estat espanyol, així com la manca de recuperació del vot socialista a aquests, obria una finestra d'oportunitat perquè aquestes forces marcadament progressistes reforçaren i augmentaren la base electoral dels seus projectes polítics. El resultat del sobiranisme gallec i basc n'era, de fet, un indicador nítid.
El creixement d'aquestes opcions s'havia nodrit de les experiències intercanviades a espais de reflexió comuna, com ara el Fòrum Sobiranista, en el qual s'aixopluguen centres de pensament lligats a Més per Mallorca, Compromís, ERC, EH Bildu i BNG, entre altres vinculats a organitzacions sindicals. El Fòrum Sobiranista, amb 19 entitats vinculades, ha organitzat fins al moment vuit trobades i dues edicions de l'escola sobiranista. A principis del 2021, s'erigirà en una associació confederal d'abast estatal i comptarà amb un web disponible en gallec, basc, català i castellà.
A la consagració del Fòrum Sobiranista, s'han sumat altres iniciatives compartides entre formacions de caràcter territorial. Al Senat, Adelante Andalucia, Compromís, Geroa Bai, Más Madrid, Més per Mallorca i En Comú-Podem van impulsar un grup parlamentari denominat Esquerra Confederal. També les diferents forces de caràcter sobiranista, incloent-hi aquelles que comptem amb posicions dretanes i centristes, van crear l'espai de la Llotja de la Mar per defensar conjuntament l'autodeterminació dels pobles. De manera similar, i coincidint amb la celebració del referèndum català de l'1 d'octubre, ERC, EH Bildu, BNG, Més per Mallorca, Més per Menorca i el Bloc van rubricar l'any 2017 la Declaració de Menorca, un clam en favor «de la plena sobirania dels nostres pobles, els quals tenen dret a decidir sobre el model econòmic, polític i social en què es constitueixen, així com la seua relació amb la comunitat internacional».
Atès la configuració d'aquests espais conjunts, el vent de cara electoral per a les esquerres nacionals i les experiències de llistes plurinacionals als comicis europeus, Més per Mallorca va aprovar setmanes enrere una proposta política que tenia com a objectiu «la generació d'un subjecte polític confederal, sobiranista, d'esquerres i republicà, amb marca pròpia, amb lideratges propis, amb un marc competencial propi, amb personalitat política: un partit, en definitiva». «La identitat pròpia de la marca confederal potser contribuiria a superar les reticències de coincidir diversos partits, amb trajectòries i personalitats lògicament diverses, en una simple suma de sigles. Un partit que ha de ser nítidament ecologista, però que, en tot cas, ha d'estar obert, d'entrada, a formar aliances amb el partit/grup de partits que representin aquest espai polític», detalla el plantejament dels mallorquinistes, qui agreguen: «La marca supraterritorial s'ha de combinar sàviament amb la local, que ha de tenir paper protagonista en tot cas, i únic en el cas d'eleccions sobre el seu propi territori, on mantindrà sempre sobirania de pactes electorals i preelectorals».
La configuració d'aquesta mena de confederació de les esquerres nacionals, tal com reconeix la proposta dels sobiranistes mallorquins, estaria sotmesa a uns equilibris complexos per les diferències entre les diverses forces polítiques interpel·lades. «Conscients que el paradigma dels partits sobiranistes segueix essent centrar-se en el mateix territori, els avanços que es facin en el sentit de la confluència han de ser prou intel·ligents per a trobar fórmules de suma. L'enfocament ha de ser sempre l'internacionalisme confederal, que no nega en cap cas l'aspiració a un Estat propi. Cal avançar, doncs, segons permeti el moment polític, combinant diversos ritmes, si cal, amb paciència; però sabent que, si no s'aposta decididament per l'enfocament confederal i se segueix primant la decisió en el mateix territori, fins i tot en les matèries clarament supraterritorials, són previsibles un degotís de discrepàncies tàctiques, segons el context local, votació a votació, amb resistències a participar en grups comuns, etc., que comprometin la percepció d'un projecte sòlid», indica.
«La relació dels partits de les Illes Balears ha de tenir un tractament de confederació específica. I, per altra banda, les organitzacions dels territoris de parla catalana, haurien de constituir també alguna mena d'organització estable per aprofundir relacions i establir complicitats i sinergies de tota l'àmbit catalanoparlant, a escala lingüística i cultural, però també, naturalment, en el terreny purament polític, apostant per a alguna mena d'institució comuna», s'assenyala a la proposta, la qual naix d'aquesta reflexió de Més per Mallorca respecte de l'obtenció d'un grup balear al Congrés: «La idea del grup territorial, fins i tot si pogués aspirar a 2 o 3 diputats, fins i tot en el cas basc o català, amb grups relativament nombrosos, transmet una idea de representació territorial, circumscrita al mateix territori, de peix al cove, aliena a la visió internacionalista que ha d'orientar l'acció de Més per Mallorca».
Els mallorquinistes, d'aquesta manera, opten perquè «l'acció política en l'àmbit supraterritorial no consistisca tant a fer propostes respecte del mateix territori, que també, com en orquestrar polítiques globals, justes, que, de retruc, congruentment, afectin positivament el mateix territori». «La vocació de l'esquerra és inequívocament internacionalista. El nostre enfocament sobiranista l'afaiçona des del respecte a la pluralitat cultural, com una riquesa, i al principi democràtic que exigeix el de subsidiarietat, però no el nega en absolut. Les nostres propostes tenen la voluntat de resultar extrapolables arreu i es desmarquen decididament dels nacionalismes excloents, que sovint confonen internacionalisme amb imperialisme i plutocràcia d'unes elits», anoten.
«Es tracta d'engegar un procés de reflexió amb les diferents forces arrelades al seu territori per bastir un projecte de coordinació, el qual tindrà les característiques que acordem entre tots. Un espai polític avalat per les experiències reeixides, per exemple, del Fòrum Sobiranista», explica Miquel Rosselló, coordinador de les fundacions vinculades a Més per Mallorca. «Arran del fracàs d'Unides Podem per bastir una alternativa plurinacional en demostrar-se com a l'enèsima refundació del vell Partit Comunista d'Espanya, la intenció és impulsar un projecte polític de caràcter confederal, en el qual les diferents esquerres nacionals puguem treballar el mentrestant de manera comuna sense menystenir, ni relegar les nostres aspiracions d'aconseguir un estat propi», complementa Antoni Trobat, un dels cervells de l'estructura mallorquinista.
En aquest projecte de caràcter confederal, el qual, d'entrada, estaria pensat per a la incorporació de forces com ara ERC, CUP, Compromís, BNG, EH Bildu o Geroa Bai, també podria comptar amb la integració, segons Rosselló, «d'Adelante Andalucia o, fins i tot, de Más Madrid si, finalment, es converteix en un partit estrictament madrileny». «Aquesta proposta estaria enfocada a les esquerres nacionals dels Països Catalans, Euskal Herria i Galícia, però també podrien entrar forces d'altres territoris perifèrics amb una concepció no-castellana. No es tracta tant d'imitar l'experiència del Partit Democràtic dels Pobles, però sí de recollir la seua idea confederal amb les flexibilitats que s'acorden entre els diferents partits que decidisquen participar», desgrana Trobat, qui fa dos anys va escriure un article en aquest setmanari en el qual apostava per impulsar una experiència similar a l'organitzada a Turquia.
«S'haurà de dialogar, de debatre llargament. La mateixa definició del projecte està totalment per elaborar per part de les forces que hi vulguen participar. Ara, neix amb una visió: la unió d'aquestes expressions polítiques en un projecte d'aquesta mena és més efectiu que el bilateralisme actual per canviar determinades dinàmiques de l'Estat espanyol que ens afecten», argumenta Rosselló, qui esgrimeix «la necessitat de conjugar de manera cooperativa la defensa de certes polítiques públiques que afectin els diferents territoris perifèrics». «Sense una força coordinada, sembla complicat aconseguir aquests canvis», remarca, malgrat reconèixer que «serà complicat convèncer als partits amb una representació destacada al Congrés dels Diputats».
L'adhesió d'aquestes forces a un espai confederal que puga presentar-se, precisament, a unes eleccions estatals genera suspicàcies. «No està en els nostres plans integrar-se en una candidatura de caràcter confederal», afirma Isaac Peraire, vicesecretari general de Vertebració Territorial i Partit Obert d'ERC. «Si es tracta, en canvi, de la configuració d'un espai de coordinació i de reflexió amb altres forces d'esquerres, ecologistes, feministes i amb aspiracions nacionals no tenim cap problema. ERC, no debades, participa a través de la Fundació Josep Irla al Fòrum Sobiranies i s'integra a la Llotja de Mar, on compartim estratègies contra la repressió de l'Estat i la reivindicació de l'autodeterminació dels pobles amb altres formacions, com ara Més per Mallorca o EH Bildu. Amb el sobiranisme basc d'esquerres, a més, tenim una relació de complicitat al Congrés dels Diputats», assenyala. «En tot cas, la proposta de Més per Mallorca és molt incipient. Caldrà debatre entre les diferents forces que s'hi vulguen sumar per veure els detalls de tot plegat», expressa.
«Aquesta reflexió estratègica de caràcter confederal és positiva i coincideix amb les iniciatives de les quals ha participat històricament el BNG. Només cal recordar el projecte de la Declaració de Barcelona de 1998, en la qual s'intentava recuperar l'esperit de Galeusca [uns pactes de col·laboració signats l'any 1923 entre el nacionalisme gallec, basc i català]. Arran d'aquell procés, l'any 2004 el BNG, PNB, CIU, Bloc i PSM van presentar-se plegats a les eleccions europees. Més recentment el BNG s'integra a l'espai de la Llotja de Mar i al Fòrum Sobiranies», ressalta Rubén Cela, dirigent dels sobiranistes gallec i president de la Fundació Galiza Sempre. «En el cas de voler impulsar una mena de Partit Democràtic dels Pobles a l'estatal, em sembla complicat a curt termini. Per bastir un projecte d'aquestes característiques, cal un procés de maduració més llarg i treballat. És necessari que tot el món se senta còmode, i, en aquest cas, la possibilitat de presentar-se plegats a les eleccions és impossible. S'han de superar diferències com el tradicional recel entre el Bloc i Sortu. S'ha de debatre amb llums llargues aquesta proposta», defensa.
L'obertura de la proposta confederal provoca cautela en les opinions. «Volem esperar-nos a conèixer amb més detall i profunditat la proposta de Més per Mallorca. Abans de dir res al respecte, preferim debatre el plantejament amb els companys de les Illes Balears i la resta de forces a les quals s'ha interpel·lat», contemporitza Igor Zulaika, d'EH Bildu, qui recorda que la formació representativa de l'esquerra abertzaleestà integrada en acords plurinacionals a favor del dret d'autodeterminació, com ara la Declaració de la Llotja de Mar. «Caldria tenir més detalls d'aquesta proposta per pronunciar-se. Nosaltres estem en un procés de refundació del partit, en el qual hem impulsat, fins i tot, un progressiu canvi de nom de la formació que incloga el cognom de social-verds», comparteix Koldo Martínez, senador de Geroa Bai, qui destaca «l'experiència positiva del grup de l'Esquerra Confederal» a la Cambra Alta.
«No comptem amb cap posicionament oficial al respecte. A parer meu, la coordinació dels diferents pobles de l'Estat en qüestions com ara la repressió és una bona idea. Quan ens van atonyinar i perseguir per la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre, vam tenir expressions de solidaritat del País Valencià, les Illes Balears, Galícia o Euskal Herria, però també d'altres indrets de l'Estat espanyol dels quals mai hi pensàvem. Crec que un projecte per coordinar aquestes forces seria positiu», relata Albert Botran, parlamentari al Congrés dels Diputats per la CUP. «Ara bé, la conformació d'una organització política similar al Partit Democràtic dels Pobles és un assumpte que necessita molta maduració, tot i que seria interessant. No debades, les forces sobiranistes i independentistes de l'Estat compartim més que no pas ens diferencia», raona.
La proposta de Més per Mallorca, segons valora Vicent Martínez, un dels cervells electorals de Compromís, «coincideix amb l'ADN cooperatiu de Compromís, el qual ha impulsat candidatures a les europees de caràcter plurinacional». «Encara més, a través dels nostres parlaments al Congrés i el Senat s'hem erigit en la veu d'altres formacions territorials sense representació a les dues cambres espanyoles», reforça per subratllar «aquest tret fundacional de Compromís, qui, en si mateixa, és una cooperativa política». «La col·laboració entre aquestes forces pot ser positiva, però seria molt complicada des d'un punt de vista electoral. El sistema electoral podria ser un obstacle, així com les reticències de formacions amb una representació consolidada al Congrés», dubta. Són les traves i les complexitats d'una proposta que pretén aixoplugar el terratrèmol polític que des d'anys enrere protagonitzen les esquerres nacionals als seus territoris.