Sense sorpreses a Euskadi. Les enquestes no s’han equivocat a l’hora de pronosticar que el Partit Nacionalista Basc reforçaria la seua majoria. Només un tripartit d’esquerres, que s’albira ben complicat, podria impedir que Urkullu es mantinga a la lehendakaritza. Un dels partits que més ha fracassat en aquestes eleccions, Elkarrekin Podem, va enaltir la bandera d’un tripartit d’esquerres -entre EH Bildu, socialistes i morats- durant la campanya electoral. La suma entre les tres formacions és de 38 diputats, on se situa la majoria absoluta. El Partit Socialista d’Euskadi, per tant, podria fer servir aquesta suma d’una majoria alternativa per traure profit de les negociacions amb el PNB a l’hora de pactar una nova investidura d’Íñigo Urkullu. El PNB està on volia estar, però la seua majoria hauria estat més còmoda si aquesta suma alternativa no fora possible. En tot cas, serà ben difícil moure la cadira al lehendakari. El resultat d’aquestes eleccions basques deixa moltes altres dades que podrien tindre conseqüències, també, a nivell estatal.
El PNB sempre guanya
Diuen que la governabilitat desgasta, però aquesta frase no és traslladable al PNB. Els jeltzales sumen la seua enèsima majoria amb 31 escons i se situen, només, a un representant del seu màxim històric, quan el lehendakari Carlos Garaikotxea en va assolir 32 el 1984. Ni tan sols la tragèdia de l’abocador de Zaldibar, on encara hi ha els cossos de dos de treballadors que no s’han trobat; ni la gestió del coronavirus, que va inquietar el PNB quan va detectar cert descontent entre els seus votants, han evitat la pujada de suports a aquest partit, que guanya tres diputats respecte al 2016.
Íñigo Urkullu s’ha beneficiat de la capacitat del seu partit a l’hora capitalitzar el vot tradicional al País Basc. El PNB acostuma a guanyar tant si l’estratègia és més sobiranista amb Juan José Ibarretxe com si ho és molt més moderada amb Urkullu al capdavant. L’elevada abstenció tampoc no ha fet caure cap escó del partit, que manté l’hegemonia política al País Basc. La reedició d’un pacte amb el PSE comença el compte enrere. La campanya electoral no ha fet, sinó, evidenciar que aquesta era la intenció dels dos partits, que continuaran formant part del govern basc. És per això que la possibilitat d’un tripartit es contempla impossible: les bones relacions entre nacionalistes i socialistes són directament proporcionals a la distància entre socialistes i abertzales, encara condicionades per les tensions del passat.
En termes absoluts, però, el PNB ha perdut 50.000 vots a Euskadi respecte a les anteriors eleccions basques de 2016. Ha tornat a ser el partit més votat en les tres províncies: només a Guipúscoa EH Bildu l’ha disputat el lideratge, on s’ha quedat a 4.000 vots de superar els jeltzales. Els 60.000 vots que el PNB perd respecte a les municipals de 2019 és, potser, l’altre resultat negatiu de la nit per al partit.
EH Bildu supera el màxim històric
L’objectiu de la coalició era superar els 21 diputats que va aconseguir Laura Mintegi el 2012, i Maddalen Iriarte, en les seues segones eleccions com a candidata, ho ha aconseguit sumant-ne un més. En vots, la coalició abertzale acumula 15.000 més que fa quatre anys, però es queda a 30.000 dels 275.000 que va aconseguir el 2012.
Si el PNB ha moderat el seu discurs, EH Bildu no ha optat per l’estratègia oposada. La seua predisposició a garantir la investidura de Pedro Sánchez al Congrés espanyol evidencia que la coalició hereva de l’esquerra abertzale té un discurs bastant diferenciat de les candidatures precedents. Encara més: EH Bildu, sense deixar de defensar la independència d’Euskal Herria, ha intensificat el seu missatge sobiranista amb la intenció de desgastar el PNB, tirant en cara als jeltzales la reforma de l’autogovern -amb la finalitat d’enfortir-lo- durant l’anterior legislatura. Una reforma que Urkullu es va fixar com a objectiu i de la qual no se n’ha sabut res.
El cert és que EH Bildu es consolida com a força líder de l’oposició. I el PNB, sabedor de la dificultat de mantenir l’hegemonia si aposta per un executiu de suma abertzale, mantindrà la distància amb aquesta coalició, cosa que ha vingut fent els darrers anys, i que en termes electorals, li ha funcionat.
EH Bildu guanya 20.000 vots més respecte als comicis de 2016, en perd 30.000 respecte a les municipals i se situa 25.000 per damunt de les espanyoles, on la coalició també s’ha consolidat com una opció de vot útil. La coalició ha estat capaç, alhora, d’absorbir bona part del vot que han perdut des d’Elkarrekin Podem.
El PSE es beneficia de l’efecte Moncloa
Si una de les notícies del 2016 va ser el sorpasso d’Elkarrekin Podem als socialistes, enguany el PSE s’ha refet. Els socialistes, en una posició de partida molt més favorable que el 2016 -a hores d’ara ostenten la presidència del Govern espanyol i aleshores s’enfonsaven en una batalla interna pel lideratge del partit condicionada pel suport a la investidura de Mariano Rajoy-, han recuperat el tercer lloc en unes eleccions basques amb 10 diputats.
Durant la campanya, quan els altres partits bascos d’esquerra, EH Bildu i Elkarrekin Podem, eren preguntats per la viabilitat d’un possible tripartit, totes dues formacions acusaven el PSE de fer una campanya com si es presentaren en coalició amb el PNB. De fet, els retrets entre socialistes i nacionalistes no han existit en campanya, sabedors que els electors premiarien l’estabilitat del govern basc i que els concedirien la continuïtat als dos partits que l’integren, PNB i PSE. La continuïtat al Govern basc és la gran notícia per als socialistes, que alhora pateixen l’efecte que pateix el partit als territoris perifèrics de l’Estat, on el sobiranisme suma molts més suports. Aquest efecte ja s’havia donat a Catalunya amb Esquerra Republicana i a Euskadi amb EH Bildu, però ara també s’ha donat a Galícia amb el BNG.
Tot i guanyar un escó -els socialistes passen de 9 a 10 diputats-, el PSE perd 5.000 vots respecte al 2016 i 100.000 respecte a les espanyoles de novembre de 2019, on es va evidenciar la força que tenen els socialistes en els comicis estatals a Euskadi.
Nit negra per a Podem
Elkarrekin Podem, en coalició amb Esquerra Unida en aquests comicis, ha estat un dels partits més castigats en la nit electoral del 12 de juliol. A Galícia s’han quedat sense representació, mentre que a Euskadi han passat d’11 a sis diputats: 85.000 vots menys que en les anteriors eleccions basques. O el que és el mateix: un 45% menys de suports electorals.
L’estratègia de Pablo Iglesias d’apropar distàncies amb el PSOE li ha passat factura. El pacte pel qual els morats se van sumar al Govern espanyol era obligatori per a la coalició, però la moderació del seu discurs ha anat seguit d’un transvasament de vots cap als socialistes arreu de l’Estat i també cap a EH Bildu. Unides Podem, que tampoc ha entrat al Parlament gallec, on han passat de 14 representants a zero, haurà de sotmetre’s a una reflexió interna a nivell estatal que es pronostica ben bel·ligerant.
Cert és que les tensions de lideratge a Euskadi han dificultat, encara més, la tasca electoral de Podem. De fet, Equo, que el 2016 anava en coalició amb els morats, ha tret pel seu compte 11.500 vots, 6.000 menys que Vox, que ha obtingut un representant. La davallada d’Elkarrekin Podem es demostra en els seus resultats a Àlaba, on fa quatre anys va ser tercera força i enguany han quedat superats per socialistes i populars. Els socialistes també han superat els morats a Guipúscoa i Biscaia, cosa que no va passar fa quatre anys. Cal recordar, a més, que en les eleccions espanyoles de juny de 2016, Podem va ser la força més votada a Euskadi. Encara que semble impossible, Unides Podem no ha estat el partit més castigat de la nit electoral basca.
Un PP encara més irrellevant
L’estratègia de tensió de Pablo Casado no ha funcionat. La candidatura d’Alfonso Alonso, exalcalde de Vitòria i exministre de Sanitat amb Mariano Rajoy, semblava sumar més suports per part dels bascos que els que podia sumar el qui finalment ha estat el candidat del partit, imposat des de la direcció de Madrid. Es tracta de Carlos Iturgaiz, qui va situar el PP com a segona força el 1998 amb 250.000 vots, si bé en un context absolutament distint a l’actual. Prova de la condició obsoleta d’aquest candidat és que el PP ha tret a Euskadi 60.000 vots sumant les sigles de Ciutadans a la candidatura. El partit taronja, que tindrà dos representants al parlament basc, no n’hauria obtingut cap si haguera concorregut en solitari a les eleccions. Fa quatre anys, el PP va traure 107.000 vots i 9 diputats a Euskadi, i Ciutadans 21.000 i cap representant.
Iturgaiz representa el PP més hostil del País Basc. La seua era unaa candidatura que treia profit electoral dels anys més difícils a Euskadi. La realitat actual, però, dista bastant d’aquell context. I com a mostra, només cal comprovar que EH Bildu, coalició hereva de l’esquerra abertzale, ocupa la centralitat política en vots que fa dues dècades va ocupar el Partit Popular. Si per alguna cosa podia servir aquesta candidatura era per frenar la irrupció de Vox al Parlament basc, però tampoc no ho han pogut evitar.
Pablo Casado, dirigent del PP, se salva d’una agitació interna al partit gràcies a la majoria absoluta de Feijóo a Galícia. Però la seua estratègia al País Basc ha fracassat: Alfonso Alonso, qui havia de ser-ne el candidat, rebutjava la candidatura conjunta amb Ciutadans, conscient que així condemnaria el partit taronja a la irrellevància. L’aposta unilateral de Casado, però, ha donat oxigen al partit d’Inés Arrimadas, sempre marginal al País Basc; i la suma dels dos partits en una mateixa candidatura el 2020 els fa perdre el 47% dels vots respecte al que les dues formacions van sumar per separat fa quatre anys. O el que és el mateix: el PP passa de sumar nou diputats en solitari a tenir-ne cinc després d’aliar-se amb Ciutadans.
Vox accedeix a la cambra basca
Els analistes que s’han mostrat descontents amb la irrupció de Vox, que aconsegueix un representant per Àlaba, coincideixen a dir que el que els desagrada és que aquest fet es traduirà en un augment de la tensió a la cambra basca, que esdevindrà un nou aparador per a la formació ultradretana. Vox només ha sumat 17.500 vots a Euskadi, però el repartiment igualitari a l’hora d’atorgar escons al Parlament entre les tres províncies basques, malgrat que la d’Àlaba només suma el 15% de la població total d’Euskadi, ha beneficiat el partit de Santiago Abascal. De fet, el partit ultradretà guanya un escó a Àlaba sense haver sumat 5.000 vots a la província, quan a Biscaia n’ha aconseguit quasi 9.000.
El debat al voltant de la transcendència de Vox en la campanya ha estat una constant a Euskadi. Cada acte del partit ultradretà era boicotat per activistes independentistes, que al seu torn donaven visibilitat a un partit que, al País Basc, tenia molt complicat entrar al Parlament. Ni tan sols el fet que Santiago Abascal, líder del partit, iniciara la seua carrera política a Euskadi, semblava afavorir-los. Finalment, però, Vox accedeix a la cambra basca i aprofitarà la seua presència, per escassa que siga.
Vox serà, de fet, la nota més discordant en el parlament basc més abertzale de la història: set de cada deu diputats seran del PNB o d’EH Bildu.