De pobles i sobiranies

Un clam pel dret a decidir

Amb l'Estat utilitzant quasi tots els mecanismes per frenar la votació de l'1 d'Octubre, s'ha celebrat aquest diumenge un acte multitudinari a Madrid en favor del dret a decidir del poble català. A Menorca, a més, s'ha firmat aquest dissabte una declaració conjunta entre el Bloc, el BNG, Més per Mallorca, Més per Menorca, Euskal Herria Bildu i Esquerra Republicana en favor de «de la plena sobirania dels nostres pobles, els quals tenen dret a decidir sobre el model econòmic, polític i social en què es constitueixen, així com la seua relació amb la comunitat internacional». El referèndum català ha agitat el tauler territorial espanyol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si és tractara d'un autèntic joc de dominó, la resposta de l'Estat contra el referèndum de Catalunya del pròxim 1 d'Octubre ha generat dues reaccions al complex tauler territorial espanyol. Els registres a impremtes, l'entrada de la Guàrdia Civil a nombrosos mitjans de comunicació catalans, la prohibició d'actes en favor d'aquesta votació sobre la independència del poble català i la suspensió de conferències que debatien sobre aquesta qüestió ha provocat un sotrac en l'esquerra espanyola i en la denominada com a sobiranista. Tant, que, fins i tot, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s'ha posicionat a favor del referèndum.

La decisió judicial de prohibir la realització d'un acte en favor del dret a decidir a l'espai públic del Matadero, a Madrid, ha generat una reacció en cadena. Centenars de persones s'han concentrat en el Teatre del Barrio, a la capital espanyola, per reclamar la realització del referèndum català. La suspensió adoptada pels tribunals dies enrere ha multiplicat l'assistència de la gent, que ha desbordat la capacitat del recinte cultural.

«Catalans, Madrid us estima», ha proclamat al més pur estil de Lluís Companys Elena Martínez, una de les organitzadores d'aquesta concentració multitudinària. «Estem ací malgrat els intents del PP per impedir-ho», ha reivindicat Isabel Serra, portaveu de Podem a la Comunitat de Madrid. De fet, la portaveu de la secretaria permanent de la CUP, Núria Gisbert, ha confessat que «vénen dies molt durs». Amb tot, i davant la reacció de l'executiu de Mariano Rajoy i dels ressorts policials i judicials en contra de la votació de l'1 d'Octubre, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha demanat: «No ens deixeu sols. Necessitem la vostra solidaritat, és clau».
 

El diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà, que s'ha reconegut «més madrileny que mai», ha recordat que «és la mateixa democràcia el que està en joc». «La millor moció de censura al govern de Mariano Rajoy és omplir de paperetes les urnes el pròxim 1 d'Octubre», ha defensat Cuixart. «Teniu el nostre suport. La vostra victòria serà la nostra. Endavant», ha contestat el militant d'Esquerra Unida, Alberto Arregui. La concentració s'ha tancat amb la gent cantant a l'uníson l'Estaca de Lluís Llach i cridant: «On estan les paperetes?». El record de la lluita antifranquista era ben present.

Menorca, capital sobiranista

Mentre part de l'esquerra espanyola ha mostrat la seua solidaritat amb la votació de l'1 d'Octubre, Menorca s'ha convertit aquest cap de setmana en la capital dels pobles de l'Estat espanyol que reclamen «el dret a decidir». De forma conjunta i amb la intenció de fer més estrets els lligams entre totes aquestes formacions, Bloc, BNG, Més per Mallorca, Més per Menorca, Euskal Herria Bildu i ERC han firmat l'anomenada Declaració de Menorca. Un manifest que clama per «la plena sobirania dels nostres pobles, els quals tenen dret a decidir sobre el model econòmic, polític i social en què es constitueixen, així com la seua relació amb la comunitat internacional».

A banda de recollir les reivindicacions pròpies de cada territori, al manifest expressen «el fracàs de l'Estat espanyol». No debades, les sis formacions consideren que el projecte polític espanyol està «esgotat» i és «incapaç de resoldre les necessitats de la gent». «Els partits de l'Esquerra Sobiranista ens presentem davant dels nostres pobles com a única eina possible per avançar, des de l'internacionalisme, cap a una democràcia plena, unes institucions netes i laiques i una verdadera separació dels poders judicial, legislatiu i executiu», afirmen al text.

El manifest, evidentment, compta amb referències a Catalunya i la resposta de les institucions espanyoles davant la votació del pròxim 1 d'Octubre. «L'estat demostra dia rere dia l'exercici d'una democràcia de molt baix perfil», critiquen les formacions de l'esquerra sobiranista, que ressalten: «L'Estat no demostra cap voluntat de canvi real en l'àmbit institucional i de poder polític, aferrant-se a una monarquia caduca i anacrònica com a excusa per no generar una vertadera transició política».
 

En nom del Bloc Nacionalista Valencià, que no de la coalició Compromís, ha firmat la declaració de Menorca Mentxu Balaguer, responsable de comunicació de la formació nacionalista i membre de l'Executiva Nacional de Compromís. Per la resta de partits, han secundat la declaració Maddalen Iriarte, portaveu de la formació de l'esquera abertzale al parlament basc; Eduard López, vice-secretari d'Acció Polític d'ERC; Aina Campomar, de Més per Mallorca, i Nel Martí, coordinador general de Més per Menorca. Tot i no acudir a la cita, el BNG ha donat suport al manifest.

El corrent crític i més nacionalista del Bloc, anomenat Bloc i País, ha firmat junt amb altres referents d'aquesta facció, com ara l'ex-europarlamentari Jordi Sebastià, un altre manifest que du per nom Va de democràcia. Aquest text impulsat pels editors Eliseu Climent i Moisès Vizcaino, pels periodistes Francesc Viadel i J.J, Pérez Benlloch, el líder d'Intersindical Vicent Maurí o la vice-presidenta d'Acció Cultural del País Valencià i escriptora Gemma Pasqual, entre altres, defensa el dret a decidir de Catalunya.

Amb la premissa que «els valencianistes no podem mostrar-nos indiferents en nom d'una falsa equidistància» davant de la votació a Catalunya, aquest text critica «la deriva autoritària i centralista de l'Estat espanyol que usa ara el procés de Catalunya com a punta de llança, però és la mateixa deriva que obvia i ridiculitza les nostres demandes com a poble». «Si no defensem el dret dels catalans i les catalanes a votar el seu futur com a poble, amb quina legitimitat defensarem front un Estat espanyol recentralitzador i hostil als nostres interessos, el dret a disposar dels recursos que generem, a emprar la nostra llengua, a vertebrar el nostre país, a augmentar, en definitiva, el nostre benestar?», es pregunten els impulsors del manifest.

«És per tot açò que, les persones i organitzacions sotasignants, fem una crida a la participació i donem suport al referèndum del pròxim dia 1 d'Octubre perquè la societat catalana puga decidir lliurement el seu futur i no renunciem al fet que, quan la majoria de les Corts Valencianes així ho decidisca, el País Valencià també puga votar quin és el seu estatus polític entre la resta d'Estats i nacions del món», tanca un text que compta amb més de 800 adhesions. El sotrac de l'1 d'Octubre ha remogut les plaques tectòniques de la resta de territoris de l'Estat amb sentiment nacional. Un clam pel dret a decidir.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.