A l'Arxiu Històric d'Euskadi, un centre de documentació de Bilbao que emmagatzema la història del poble basc, estaven presents quasi tots els territoris de l'Estat que no combreguen amb la visió monolingüe hegemònica de les institucions i l'administració espanyola. Llevat de les autonomies que encara no han aconseguit l'oficialitat del seu idioma propi, com ara Astúries, la trobada aixoplugava representants dels executius de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Galícia, Navarra i el País Basc.
Aquesta cimera responia a la convocatòria periòdica de la Comissió de Seguiment del Protocol de col·laboració en matèria lingüística. Es tracta d'un òrgan interterritorial que va ser impulsat pel Govern basc, la Xunta de Galícia i la Generalitat de Catalunya l'any 2007, al qual van sumar-se posteriorment els executius balears, valencians i navarresos. I que, malgrat l'accés del PP a l'administració autonòmica gallega, s'ha mantingut amb l'objectiu de reforçar els lligams a l'hora de compartir experiències respecte de la consolidació dels drets lingüístics d'aquells ciutadans amb un idioma diferent del castellà.
Una aliança entre els diferents governs d'autonomies amb dues llengües cooficials que aquest dimecres han intercanviat parers, entre altres temes, respecte del seguiment de l'aplicació de la Carta de Llengües Regionals o Minoritàries i les sol·licituds de traducció al Ministeri de Política Territorial i Oficina de les Llengües del Govern espanyol. També han anunciat el guanyador del Premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat, el qual ha sigut atorgat a la cantant gallega Guadi Galego pel seu últim àlbum titulat Inmersión.
Els executius de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Galícia, Navarra i el País Basc han signat, a més, la denominada Declaració de Bilbao, un text marcadament crític amb les vulneracions lingüístiques de l'Estat espanyol i que demana al futur inquilí de la Moncloa un compromís amb els drets lingüístics dels ciutadans amb un idioma diferent del castellà. «Ens preocupa que els informes de seguiment de la Carta Europa de les Llengües posen de manifest de manera reiterada els mateixos incompliments per part de l'Administració de l'Estat en àmbits de tanta rellevància com l'Administració de Justícia i els serveis de l'administració estatal establerts en les comunitats autònomes amb dues llengües oficials», censuren al pronunciament conjunt.
«L'objectiu fonamental d'aquest instrument de col·laboració és aconseguir l'assumpció plena de la realitat plurilingüe de l'Estat espanyol, principalment per part de les seues institucions, tant centrals com perifèriques», assenyalen respecte de la Declaració de Bilbao i la mateixa Comissió de Seguiment de Protocol en matèria lingüística. I apunten: «D'aquesta manera, es traslladaria a la realitat operativa i funcional de les diverses administracions dependents del Govern de l'Estat l'àmplia i elemental bateria d'obligacions i deures recollits a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la qual està subscrita per l'Estat espanyol».
Els sis governs territorials, conscients de la discriminació lingüística crònica que pateixen els ciutadans amb una llengua cooficial diferent del castellà, adverteixen que «és innegable que són molts els factors de risc que comprometen el desenvolupament present i futur de les nostres llengües i la realitat plurilingüe que el mateix Estat espanyol reconeix en la seua Constitució». «Hui és més necessari que mai que l'Administració de l'Estat, amb la coherència exigible a tot Estat democràtic, vetle per la protecció i la salvaguarda dels drets lingüístics i adopte les mesures necessàries per a complir les recomanacions que reiteradament recullen els informes del Comitè d'Experts i les recomanacions adoptades pel Comitè de Ministres del Consell d'Europa, per a garantir els drets lingüístics de la ciutadania», exigeixen.
Els firmants, però, van més enllà. I demanen al futur executiu espanyol, presumiblement conformat entre PSOE i Unides Podem, que es comprometa a engegar un paquet de mesures que assegure la igualtat lingüística als territoris amb dos idiomes cooficials. «Instem el Govern resultant de la recent convocatòria electoral perquè, sense demora i en una atmosfera d'entesa i consens amb les institucions de les nostres comunitats, faça passos efectius per incorporar a la seua agenda política un pla eficaç orientat al compliment dels deures que l'Administració de l'Estat té envers les llengües oficials diferents del castellà», proclamen. I recorden: «És una tasca que no admet demora, i per a la qual brindem, com hem fet sempre, la nostra col·laboració més resolta i la nostra contrastada voluntat d'acord».
A parer dels governs autonòmics que han subscrit la batejada com a Declaració de Bilbao, una política de normalització lingüística i de reconeixement de la diversitat idiomàtica a l'Estat espanyol hauria d'estar acompanyada de campanyes de sensibilització que evitaren el ressorgiment de discursos d'odi contra els ciutadans amb llengües diferents de l'hegemònic castellà. «És de vital importància per a la convivència harmoniosa entre les llengües i els seus parlants que les autoritats de l'Estat adopten mesures pedagògiques i comunicatives eficaces de cara a l'assumpció per part de tot el conjunt de la ciutadania de l'Estat de la seua essencial realitat multilingüe, així com de la necessitat de promoció sostinguda de les llengües oficials en l'Estat espanyol com a clau per a un multilingüisme equilibrat i harmònic», afirmen.
«La defensa dels drets lingüístics de la ciutadania i el foment de la diversitat lingüística a través de la promoció sistematitzada i eficaç de les llengües pròpies és una tasca que ha d'estar per damunt dels interessos polítics particulars o conjunturals, perquè s'inscriu en l'essència mateixa d'un estat democràtic», apunten amb el propòsit de desvincular la promoció dels idiomes diferents del castellà del conflicte polític, el qual ha atiat, malgrat d'excepcions, la dreta espanyola i l'esquerra més jacobina. «No es tracta d'una opció, sinó d'un imperatiu democràtic del màxim nivell, d'un objectiu evidentment legítim, reconegut i ratificat per les més altes institucions europees i estatals», puntualitzen.
Com a mostra que la promoció i la salvaguarda dels drets lingüístics ha de superar les ideologies polítiques, els governs autonòmics recorden la pluralitat política que representen els diferents executius que han estampat la seua signatura al document. No debades, Galícia està en mans del PP; Catalunya està dirigida per una coalició entre ERC i Junts per Catalunya; Navarra, les Illes Balears i el País Valencià estan presidides per socialistes que tenen com a socis Unides Podem i forces d'estricta obediència dels seus territoris, i el País Basc compta amb un govern encapçalat pel PNB, el qual gaudeix del suport dels socialistes bascos.
«Els signants d'aquest protocol i d'aquesta declaració treballem des de diverses sensibilitats i opcions polítiques, i operem en realitats molt diferents, però aquesta diversitat no ens suposa cap obstacle a l'hora de diagnosticar problemes i acordar conjuntament propostes de solució, precisament perquè actuem des del convenciment que la convivència entre les llengües i els seus parlants, el seu mutu coneixement i reconeixement, així com l'enriquiment recíproc, són valors del més profund calat democràtic», reivindiquen. I expressen: «Ens mou igualment la certesa que el futur, però ara ja el mateix present, vénen precisament de la mà del multilingüisme, la qual cosa equival a dir que el foment de les nostres llengües, tan exigible a l'Estat com a les nostres pròpies institucions, és una de les claus de volta de la convivència en les societats democràtiques modernes. I això és, en definitiva, allò a què aspirem».
La transversalitat política dels firmants, de fet, atorga una certa potència a la declaració. Tot i la relativa sensibilitat galleguista que ha demostrat durant els darrers anys el president de la Xunta de Galícia, el popular Alberto Núñez Feijóo, la signatura d'aquest document constitueix una xicoteta revolta territorial per aixoplugar executius de diferent color polític. Tot un símptoma del malestar marcadament elevat de les autonomies perifèriques, plurilingües i diverses culturalment pel monolingüisme aclaparador imposat a l'administració espanyola i els organismes de poder estatals.