El 6 de novembre del 2018 el ciutadà nord-americà Kirk Nielsen entra a la pàgina del seu districte electoral al comtat de Miami-Dade. Nielsen vol veure si el seu vot ha quedat registrat i si ha estat comptat. És el dia de les eleccions al congrés, en què es renoven els diputats de la Cambra de Representants i aproximadament un terç dels senadors. Nielsen va enviar fa vuit dies una papereta de votació per correu. A la pàgina web constata el que pensava: el seu vot no està registrat.
“No n’estava segur i vaig pensar que potser la pàgina encara no estava actualitzada”, explica Nielsen. Després de demanar explicacions diverses vegades, finalment va rebre una còpia escanejada del seu sobre. El mata-segells portava la data del 9 de novembre, tres dies abans de les eleccions. A l’autoritat electoral la carta li havia arribat dos dies després: massa tard per comptar el vot. Nielsen va presentar una demanda contra l’estat de Florida, però el procés va acabar amb un contrast frustrant. El governador de Florida, Ron DeSantis, s’ha declarat públicament a favor del vot per correu, explica Nielsen per telèfon. “Però pràcticament no ha fet res per resoldre els problemes que han provocat que moltes paperetes no es comptessin”.
Les peripècies de Kirk Nielsen donen una idea del que els podria passar al novembre a molts nord-americans. Segons investigacions de l’emissora de ràdio NPR, en les nombroses eleccions primàries al congrés, només aquest any com a mínim 65.000 vots per correu no han tingut validesa perquè van arribar massa tard a l’administració electoral. A més, molts votants s’han queixat perquè no van rebre els documents sol·licitats.
A causa de la pandèmia, el nombre de gent que vota per correu ha augmentat tant que els responsables de l’escrutini no donen l’abast amb el recompte de vots. A Nova York, on al juny es van celebrar eleccions primàries al congrés, els resultats de dues curses electorals especialment ajustades no es van anunciar fins a sis setmanes més tard. El nombre de vots per correu va ser deu vegades més alt del que és habitual. I la votació tradicional tampoc no funciona com pertocaria. La crisi del coronavirus fa més difícil trobar escrutadors. En les eleccions locals de Wisconsin, a l’abril, molta gent va fer cua durant hores perquè el nombre de locals electorals s’havia reduït dràsticament. I això, en temps del distanciament social.
Els EUA s’acosten a empentes i rodolons a unes presidencials per a les quals no estan preparats. Ja s’entreveu el perill que les eleccions siguin de les més caòtiques i renyides de la història recent. És molt probable que passin setmanes o mesos fins que no s’hagin comptat tots els vots i es proclami un guanyador. Els perjudicis per a la democràcia serien immensos. Hi ha una persona a qui això li va de primera. El president Donald Trump fa setmanes que alerta que “els EUA [podrien] fer un gran ridícul”. La seva justificació és reveladora: atès el gran nombre de vots per correu, les eleccions del novembre seran les “més imprecises i fraudulentes” de la història, va dir per Twitter.
En canvi, però, no hi ha cap prova que demostri l’afirmació feta reiteradament per Trump segons la qual més vots per correu comporten un considerable frau electoral. En diversos estudis s’ha arribat a la conclusió que el risc de frau en el cas del vot per correu és molt baix. En cinc estats –Colorado, Hawai, Oregon, Washington i Utah–, des de fa temps els ciutadans voten exclusivament per correu els seus representants i diputats sense que això hagi generat cap incidència. Però en comptes de procurar que el seu país es prepari organitzativament i políticament per a unes eleccions sota les condicions d’una pandèmia, Trump posa en dubte la integritat del procés electoral. I, en conseqüència, l’element constitutiu de la democràcia. En altres ocasions ja ha demostrat que aquests detalls li són igual quan es tracta de conservar el poder.
A dia d’avui Trump va clarament per darrere del seu competidor, Joe Biden, a les enquestes. Trump té molt d’interès a qüestionar les regles del joc de la democràcia nord-americana: si perd contra Biden, podria declarar que el resultat es deu a un suposat frau; i fins i tot podria impugnar el resultat de la votació. També per això la setmana passada va parlar d’un ajornament de les eleccions, cosa que no està autoritzat a fer amb el seu càrrec. No és segur que Trump accepti una derrota. Fins ara ha esquivat donar una resposta clara a aquesta pregunta. En una entrevista amb Fox News, va dir fa més de dues setmanes: “Ho he d’estudiar. Ara mateix no li dic que sí”.
Els seus atacs contra el vot per correu estan en la línia d’una llarga i vergonyosa tradició. Per guanyar eleccions, el seu partit –els republicans– en alguns estats ja fa temps que aposten no tan sols per la mobilització de seguidors, sinó que també intenten impedir que alguns votants no puguin exercir el dret de vot. Es veuen afectats sobretot els afroamericans o altres minories que voten majoritàriament els demòcrates. Quan al congrés els demòcrates van reclamar que s’incrementessin els recursos per a les presidencials perquè més ciutadans poguessin votar per correu, Trump va dir: “Si aprovéssim això, en aquest país mai no sortiria escollit un republicà”.
Amb un augment del vot per correu pujaria la participació, fet que més aviat perjudicaria els republicans. Això dificultaria algunes de les estratègies amb què el partit impedeix el vot a alguns ciutadans, com les intimidacions o el tancament de locals electorals sobretot en barris habitats per negres. Així, en les eleccions presidencials del 2016, a l’estat d’Ohio, governat pels republicans, hi havia un local electoral per votar anticipadament per a cada districte: una normativa justa, d’entrada. A la pràctica això es va traduir de tal manera que al comptat de Pickaway hi va haver un local electoral per a cada 60.000 habitants. Però, en canvi, al comtat de Hamilton, al qual pertany Cincinnati, amb un percentatge clarament més alt d’afroamericans, hi va haver un local electoral per a cada 800.000 habitants. Allà les cues van ser d’uns quants centenars de metres. De moment els republicans es neguen a transferir més diners als estats per a la preparació de les eleccions. Per contra, a l’abril una comissió transversal d’experts va instar expressament els polítics a destinar els recursos necessaris per satisfer els elevats costos d’unes eleccions en temps del coronavirus.
El caos es deu també al fet que cada estat té les seves pròpies normes. A Colorado, per exemple, els documents del vot per correu s’envien a tots els votants registrats; en altres llocs, només les sol·licituds del vot postal. Mississipí exigeix que es justifiqui la petició de votar per correu. A Florida la papereta ha d’arribar el dia de les eleccions, mentre que a Illinois n’hi ha prou amb el mata-segells.
Trump, a més, agreuja els problemes. El seu equip de campanya ha presentat una demanda contra Pennsilvània perquè al novembre l’estat vol col·locar bústies per tal que les paperetes puguin arribar dins el termini. Un altre estat que han demandat és Nevada, que per primer cop vol enviar a tots els votants registrats els documents per al vot postal. El servei de correus mai no és capaç de gestionar la gran quantitat de documents del vot per correu, va escriure Trump a Twitter. “Ens veurem als tribunals!”.
I, al mateix temps, els últims anys gairebé ningú no ha fet tant com Trump per carregar-se el servei postal. Primer va amenaçar amb privatitzar-lo. I no fa gaire va col·locar al capdavant del servei Louis DeJoy, un empresari de la logística que va finançar la campanya electoral de Trump i els republicans amb milions de dòlars.
DeJoy no ha decebut el president. Just després d’assumir el càrrec, va decretar que es deixessin de pagar les hores extres. Així, les cartes que quedessin pendents s’entregarien més tard. El que en un període de normalitat seria només una molèstia, en el cas de les presidencials podria provocar un caos si les paperetes no arriben a temps als locals electorals.
La situació és tan greu que fins i tot el predecessor de Trump, Barack Obama, hi ha intervingut. Els que ocupen el poder intenten “per tots els mitjans impedir que la gent voti”, va dir Obama la setmana passada en un discurs fúnebre en honor del defensor dels drets civils John Lewis. Això s’està duent a terme, va dir l’expresident, afeblint el servei postal “abans d’unes eleccions en què el vot per correu és decisiu perquè la gent no es posi malalta”.
Si precisament en estats disputats com Michigan o Pennsilvània es triga més a recomptar els vots, es podria produir una situació delicada, diu el jurista Richard Hasen. En aquest cas, Trump podria proclamar-se vencedor, diu Hasen, malgrat que l’experiència demostra que els demòcrates sovint s’imposen amb els vots comptats posteriorment. L’escenari de malson és una nit electoral en què la situació no sigui clara. Una possibilitat seria que les eleccions les decidissin els tribunals i no els ciutadans. Això no seria cap novetat. El 2000 George Bush va ser proclamat vencedor perquè el Tribunal Suprem va aturar un nou recompte de paperetes quan la majoria republicana s’anava reduint. Molts demòcrates creuen que el seu candidat, Al Gore, va ser estafat pels republicans tot i ser el guanyador.
Amb Trump són concebibles escenaris encara més extrems. “Hem de saber el resultat de les eleccions durant la nit electoral, no al cap de dies, mesos o fins i tot anys”, va afirmar el president per Twitter no fa gaire. Trump podria argumentar que un segon recompte és un trampa per ajudar els demòcrates i que s’ha d’aturar. El suport del seu partit presumiblement el tindria. Fins ara els republicans li han donat suport sempre que ha incomplert les normes.