La pandèmia del coronavirus havia voltejat l'escenari plausible. Si abans de l'emergència sanitària la reelecció del mandatari ultraconservador i actual president dels Estats Units, Donald Trump, semblava descomptada atès les dades econòmiques que atresorava la primera potència mundial, la irrupció de la COVID-19 havia capgirat les projeccions. Amb 233.000 morts i més de nou milions de contagiats, les postures anticientífiques de Trump respecte de la crisi vírica havien deixat en guaret els pronòstics més positius per al president nord-americà. A l'erràtica actuació contra el coronavirus, se sumava l'assoliment de xifres d'atur insuportables i d'una caiguda econòmica històrica. Les enquestes començaven a atorgar a Joe Biden, candidat del Partit Demòcrata d'un perfil centrista i desproveït de carisma, la condició de favorit.
L'esclat de protestes antiracistes pels assassinats policials de diverses persones afroamericanes, les quals podrien reviscolar els moviments progressistes i tenir impacte en la mobilització d'un col·lectiu tradicionalment abstencionista, deixaven tocat a Trump, qui recorria al lema de «llei i ordre» per tal d'evitar una erosió electoral. L'extremisme i el narcisisme del candidat republicà convertien aquestes eleccions nord-americanes, tanmateix, en un plebiscit respecte de la seua figura. Una mobilització electoral de proporcions desconegudes a través del vot per correu anticipava un triomf sense problemes de Biden. Dues setmanes enrere, de fet, els sondejos elaborats per la NBC/Wall Street Journal, The Economist i ABC/Washington Post atorgaven una victòria àmplia d'entre 10 i 12 punts de diferència a l'aspirant centrista.
Amb les enquestes indicant en els darrers dies un ajustament dels marges entre ambdós candidats, tot i que inclinant-se a favor de Biden, la nit electoral ha arrancat amb un clar flaixback de l'any 2016, quan Trump va imposar-se de manera sobtada i contra els pronòstics de les grans capçaleres nord-americanes a Hilary Clinton, l'aleshores presidenciable dels demòcrates. No debades, i malgrat que les projeccions inicials assenyalaven la recuperació de Florida cap a la formació centre-progressista, Trump ha conservat aquest estat gràcies a un millora dels seus registres entre els votants llatinoamericans de Miami, els quals ostenten una tendència històricament conservadora.
El triomf de Florida era fonamental per a les opcions del candidat republicà, ja que es considera un dels termòmetres electorals nord-americans. En un país amb un sistema electoral que atorga el total dels electorals que s'hi disputen al candidat guanyador, existeixen una sèrie d'estats que fidels a les sigles republicanes i demòcrates, i altres que canvien depenent de les circumstàncies polítiques. Florida n'és l'exemple paradigmàtic. Amb aquesta qualificació de possibles estats canviants, hi havia Carolina del Nord i Geòrgia, els quals van caure del costat republicà l'any 2016. Tot i que semblava, d'acord amb les enquestes, que Biden podia lluitar per algunes d'aquestes demarcacions de la costa oest, s'han mantingut, segons les projeccions televisives, amb el color roig que identifica als republicans. A Georgia, però, encara podria canviar haver-hi batalla i caure del costat demòcrata arran de l'efecte urbà de la ciutat d'Atlanta.
La derrota de Biden en aquests estats, i arran que la campanada històrica al bastió republicà de Texas no s'ha aconseguit per una fuga dels votants llatinoamericans de la frontera amb Mèxic, l'esperança de Biden està dipositada al vell cinturó industrial del nord, és a dir, els estats d'Ohio, Pennsilvània, Michigan i Wisconsin. O dit d'una altra manera: en recuperar aquelles demarcacions postindustrials que van abraçar el partit republicà l'any 2016 gràcies al discurs proteccionista i nativista de Trump. Amb tot, i segons les projeccions de diverses televisions nord-americanes, Ohio s'ha tornat a tenyir de roig, el qual podria donar pas a una victòria en un altre estat clau: Pennsilvània. Arran de l'obtenció d'aquest estat, el mercat del petroli, el qual desitja una victòria del republicà per la seua aposta per les energies contaminants en plena emergència climàtica, experimentava una pujada considerable, la qual s'ha moderat en les darreres hores. Una situació calcada s'ha donat amb els pronòstics de les cases d'apostes.
La congelació parcial de les expectatives per a Trump s'ha produït a causa de la probable victòria dels demòcrates a l'estat meridional d'Arizona, un feu inexpugnable dels republicans des de 1996. Amb aquest estat tenyit del blau dels demòcrates, segons les projeccions de la ultraconservadora Fox i de la prestigiosa agència Associated Press, a causa dels canvis profunds que s'estan produït en la demografia electoral del sud dels Estats Units i de la campanya de la viuda de l'expresidenciable republicà John McCain pels demòcrates, Biden podria desnonar Trump en cas de reconquerir diversos estats septentrionals. Ara bé, i segons les projeccions d'aquesta nit, el candidat demòcrata es trobaria, en cas d'arribar a la Casa Blanca, amb un senat dominat pel Partit Republicà. «Mantenim la fe. Guanyarem», ha proclamat Biden des de la caserna demòcrata a l'estat de Delaware.
Les opcions de Biden, de fet, s'han reforçat al mateix ritme que avançava l'escrutini al vell cinturó postindustrial de l'òxid. L'exvicepresident de Barack Obama compta amb moltes paperetes per aconseguir Michigan i Wisconsin, la qual cosa situaria l'aspirant demòcrata a prop de la presidència. Amb aquests dos estats, i de mantenir el lideratge a Nevada i el districte segon de Nebraska, Biden obtindria els 270 electors necessaris per accedir al despatx oval. De totes maneres, la clau dels estats septentrionals estaria en el vot per correu.
Atès que el vot per correu pot ser decisiu per clarificar el vencedor a les demarcacions en disputa del nord, els Estats Units poden abocar-se a un prolongat escenari d'incertesa respecte del pròxim inquilí de la Casa Blanca. Trump ha basat una part de la seua campanya en deslegitimar el vot per correu, el qual s'associa als demòcrates per la seua actitud més preventiva envers la pandèmia del coronavirus. Encara més, ha anunciat la seua intenció d'invalidar aquestes paperetes instal·lant un escenari diabòlic de confusió i caos, al qual l'administració Trump ha contribuït amb l'erosió del servei de correus i la pèrdua de fins a 300.000 paperetes. Un escenari de pugna, que s'ha materialitzat ben entrada la nit electoral amb declaracions creuades entre Biden i Trump, que pot derivar en actuacions violentes per part de les patrulles supremacistes ultradretanes que donen suport a l'actual mandatari nord-americà. Trump ha engegat aquesta estratègia proclamant-se vencedor quan Europa amaneixia, ha demanat l'aturada de la comptabilització dels sufragis i ha agitat la teoria de la conspiració sobre el frau en el vot anticipat.
L'estret marge pel qual es pot decidir el pròxim president nord-americà albira aquesta situació tensa, on el Tribunal Suprem, escorat profundament del costat conservador i amb candidats vinculats a la xarxa ultraconservadora finançada per multimilionaris de la dreta radical, gaudiria d'una influència decisiva. Una mena de capítol tangible al més pur estil de House Of Cards amb un record inquietant durant la primera hora de la nit a l'any 2016, quan el candidat ultraconservador i xenòfob va accedir a la Casa Blanca després del pronòstic fallit dels analistes electorals nord-americans. Amb l'experiència de l'any 2000, quan el neocon George Bush va imposar-se al candidat green-friendlyAl Gore en Florida -aleshores governada pel germà del candidat republicà, Jeb Bush- gràcies a l'acció dels tribunals, Estats Units pot submergir-se en un fangar de resultat incert.