The New York Times explicava aquest passat dijous que el president no pot aturar el procés electoral i que, per tant, el desig de Donald Trump que les eleccions presidencials de novembre s’ajornin no té cap sent.
La convocatòria electoral. En efecte, el president no té potestat per ajornar els comicis. Com s’hauria de fet tal cosa? Doncs no seria fàcil ni ràpid. Segons explica el diari citat, l’única manera consistiria en aprovar una llei federal ad hoc promulgada pel Congrés -unió de Cambra de Representants i Senat -, signada pel president i que quedaria subjecte a un recurs davant la justícia que podria aturar l’ajornament. Tenint en compte el poc temps que queda fins la data de les eleccions no pareix molt probable que el desig de Trump es converteixi en realitat.
El diari de referència dels Estats Units s’ho passa d’allò més bé últimament amb les enquestes que vaticinen la derrota de l’actual president. L’hora de la venjança ha arribat, podríem dir, després de quatre anys de rebre insults continus de l’inquilí de la Casa Blanca. «El president, a qui li va malament a les enquestes (...) suggerí que les eleccions es podrien ajornar (...) Inclús per a ell, insinuar aquesta idea és una violació extraordinària de la decència presidencial (...) No té l’autoritat per canviar la data (...) i l’altre al·legat que Trump va fer -que una votació generalitzada per correu faria que les eleccions fossin ‘inexactes i fraudulentes’ – és falsa».
Després d'aquest preàmbul, el NYT passa a explicar el per què Trump no pot alterar el procés electoral. Una llei federal de 1845 fixa «el primer dimarts després del primer dilluns de novembre» com a data per a les eleccions. Només una llei del mateix rang podria alterar-ho. De cap de les maneres depèn de la voluntat presidencial.
És possible la muda? Possible sí, però no pareix gens probable. Cal entendre que la majoria de la Cambra de Representants, amb 435 membres,està controlada pel Partit Demòcrata. El Senat, en mans del Partit Republicà, només té 100 escons. Per tant, dels 535 congressistes que votarien en el Congrés –la unió de les dues cambres -la majoria seria demòcrata. «Dir que és improbable (que s’accepti l’aprovació d’una llei per a l’ajornament dels comicis) seria quedar-se curt», conclou The New York Times.
Però és que ni tan sols si s’aprovés la llei s s’asseguraria l’ajornament. «No existiria molta flexibilitat per trobar una data alternativa: la Constitució estableix que el nou Congrés ha de jurar el 3 de gener i que el mandat del nou president ha de començar el 20 de gener. Aquestes dates no es poden canviar només amb una llei federal», seria necessari la reforma constitucional. Per tant deixa sense dates alternatives la pretensió de Trump.
Recorda així mateix NYT que quan el 2004 es plantejà la possibilitat de crear un sistema d’ajornament electoral federal -per fer front a una situació d’atac massiu terrorista, cal recordar que el 2001 el país es va veure sacsejat per l’atemptat a les Torres Bessones - va ser rebutjada de pla perquè, en paraules de Condoleezza Rice, aleshores assessora de seguretat nacional, «el nostre país ha celebrat sempre eleccions, quan estàvem en guerra, inclús quan estàvem en guerra civil. Hem de tenir les eleccions quan toca».
El que sí reconeix el diari és que atès que cada Estat té la potestat de regular com es vota a les eleccions presidencials, «el mosaic» resultant és «complicat» quant a «regulacions de la votació, amb alguns estats que permeten el sufragi anticipat i a distància, d’altres que permeten votar per correu si el votant es registra el mateix dia, d’altres que requereixen certs tipus d’identificació (...) i d’altres que fan només algunes o cap d’aquestes coses». I tot plegat, enmig d’una pandèmia i amb les normes de seguretat per evitar contagis, podria suposar que «a no ser que un candidat guanyi aclaparadorament (...) no hi hagi un guanyador clar (...) Però això no vol dir que l’elecció fos fraudulenta sinó que s’haurà d’esperar més per determinar el vencedor».