Bolton, de 71 anys, és una de les figures més controvertides i ambigües de la política exterior nord-americana. L’home del bigot prominent va treballar durant les presidències de Ronald Reagan i George W. Bush als departaments de Justícia i d’Afers Estrangers, on va adquirir una reputació de falcó agressiu. Bolton era un partidari fervent de la guerra de l’Iraq i encara avui és un crític punyent de les organitzacions internacionals, cosa que no li va impedir ser ambaixador dels Estats Units a l’ONU a Nova York.
En abril de 2018 Donald Trump el va nomenar conseller de Seguretat Nacional. Tanmateix, Bolton no va tardar a entrar en conflicte amb el president. En setembre de 2019 va renunciar al govern.
Ara Bolton ha publicat un llibre revelador sobre la seua estada a la Casa Blanca, en el qual jutja mordaçment el seu antic cap. Trump havia preguntat si Finlàndia pertanyia a Rússia i va demanar ajuda al president de la Xina durant la campanya electoral. Tanmateix, Bolton tampoc no s’estalvia les crítiques als europeus, sobretot a la cancellera alemanya Angela Merkel.
-Senyor Bolton, Donald Trump ja va començar a ficar-se amb Angela Merkel quan encara era candidat a la presidència pels republicans. Segons va dir llavors, la política de refugiats de Merkel és una «catàstrofe per a Alemanya». La nostra impressió és equivocada o realment Trump està obsessionat amb la cancellera?
-La relació de Trump amb Merkel, i també amb l’ex-primera ministra britànica Theresa May, segurament és una de les més problemàtiques que he pogut observar. A vegades, el president té problemes amb les dones que són caps de govern. En el cas d’Angela Merkel, podria tenir-hi a veure el fet que el pare del president tinguera arrels alemanyes. Les raons també són, però, polítiques. Vam tenir moltes disputes comercials amb Europa i, a més a més, Alemanya no estava preparada per destinar el 2% dels seus beneficis econòmics a l’exèrcit. Tanmateix, el que havíem acordat a l’OTAN era precisament això.
-Trump també va tenir problemes similars amb alguns altres caps de govern. Trump té un problema només amb les dones?
-Aquesta és la impressió que em va fer. Amb Trump hi ha, però, una altra anomalia: manté millors relacions amb figures autoritàries que amb molts caps de govern democràtics que considerem els nostres aliats.
-Com ho explica, això, vostè?
-A Trump li falta, bàsicament, una filosofia política. Aquesta carència caracteritza una gran part de la comunicació entre ell i la cancellera. Jo, per exemple, soc un republicà conservador. Trump no és republicà. Tanmateix, tampoc no és un demòcrata liberal. Tendeix a confondre les relacions personals amb els interessos que caracteritzen les relacions entre estats.
-Angela Merkel es va presentar als Estats Units deliberadament com una espècie d’anti-Trump. Per exemple, en el seu discurs a la Universitat de Harvard, on va elogiar el multilateralisme. Trump es va emprenyar per això?
-No ho crec. Fins i tot és probable que Trump no sàpiga què vol dir multilateralisme.
-Per què Trump no s’esforça per una cooperació de confiança amb els socis de sempre dels Estats Units?
-Els comentaristes polítics nord-americans i europeus sempre s’esforcen a entendre Trump o, fins i tot, a desxifrar la seua doctrina. Oblideu-vos-en! Podeu estalviar-vos aquest temps. Trump no té cap doctrina. Si es parla amb ell al matí, és possible que a la vesprada haja canviat d’opinió. Depèn de la direcció del vent. El que a ell li interessa és la seua reelecció al novembre.
-A Europa s’ha reflexionat molt sobre com es pot tractar amb Trump. El president francès, Emmanuel Macron, el va convidar a ell i la seua dona a un restaurant estrella de la Torre Eiffel. En canvi, Merkel no va provar d’afalagar Trump. Què és més intel·ligent?
-Això ho ha de descobrir cadascú per si mateix. Macron esperava que hi poguera haver una relació favorable amb Trump per a França. Però no va funcionar.
-Des que Donald Trump és president, el govern alemany tem que els aranzels americans perjudiquen la seua indústria automobilística. Fins ara, Trump només ha amenaçat de fer-ho i no els ha aplicat. S’ha descartat el tema?
-No. A Trump li agraden els aranzels, i és una cosa que pot decidir sense l’aprovació del Congrés. Li agrada aquest enfocament de les negociacions internacionals. En canvi, jo crec que la nostra prioritat en comú hauria de ser l’amenaça a la Xina, que roba la propietat intel·lectual tant europea com americana, transfereix per la força la tecnologia i realment discrimina totes les empreses estrangeres.
-Un altre punt de conflicte entre els Estats Units i Alemanya és el projecte de gasoducte Nord Stream. És motiu de preocupació que Alemanya i Europa puguen dependre del gas natural de Rússia? O més aviat es tracta d’un negoci perquè els Estats Units puguen vendre gas natural liquat a Europa?
-Les dues teories són correctes. Trump havia parlat constantment de sancions, però finalment no en va implementar cap. Jo hauria aturat el gasoducte, el qual no està enllestit. Potser encara es pot aturar. Perjudica tant Europa com els Estats Units.
-Hi ha una imatge famosa de la cimera del G-7 a Canadà en juny de 2018. S’hi pot veure Merkel recolzada en una taula; Trump està assegut davant d’ella de braços plegats i no sembla especialment feliç. Vostè està dempeus just al costat de Trump. Recorda el que es va discutir llavors?
-Fou de tot menys agradable. Jo no recorde que fora Merkel qui parlava amb Trump en aquell moment, sinó el president francés, Macron. Però això només és un detall de la història. Per a mi, aquesta situació mostra dues coses. D’una banda, per què no m’agraden aquestes reunions del G-7 i del G-20 i aquests comunicats finals que se’n fan: és una pèrdua inútil de temps i de recursos. Si voleu la meua opinió, els arbres que es talen per a tot aquest paper es podrien deixar dempeus. D’altra banda, realment es va arraconar Trump, tant literalment com figurada. En la imatge es veu el moment de la declaració final, que fou molt polèmica. Poc després que es fera la foto i que tornarem a seure a l’Air Force One, el president va retirar la seua aprovació del comunicat. Això no havia passat mai. Com a aprenentatge de tot això, vaig preparar per endavant el comunicat per a la següent cimera de l’OTAN en juliol de 2018 justament perquè no hi haguera res més a negociar ni a decidir a la cimera.
-En el llibre diu que Trump va referir-se a Merkel com la «ballarina de claqué» de l’OTAN, el que probablement vol dir alguna cosa com «la tornera de la paraula». Què volia dir Trump amb això?
-[riu] Sí, «clac, clac, clac, clac», acostumava a dir Trump. Barack Obama ja havia anomenat molts dels nostres aliats de l’OTAN «aprofitats». Tanmateix, a diferència de Trump, Obama parlava d’un augment voluntari del pressupost de defensa. Trump, per contra, reclama que els nostres socis de l’OTAN invertesquen més diners, i ho aconsegueix.
-Trump rescindirà la pertinença dels Estats Units a l’OTAN en cas que siga reelegit?
-És difícil de preveure. Per exemple, ara Trump està sent intransigent amb la Xina. Tanmateix, si se’l reelegeix, crec que és molt possible que torne de seguida junt al seu company Xi Jinping i prove de reprendre les negociacions sobre un acord comercial. El destí de Hong Kong i moltes altres qüestions es quedaran de nou a l’estacada.
-El president és tan imprevisible per al seu equip com per a la resta del món?
-Es podria dir que sí. Per exemple, després de la cimera de l’OTAN en juliol de 2018, vam visitar la Gran Bretanya per reunir-nos amb Theresa May. Després vam anar a Helsinki per a la famosa trobada amb el president de Rússia, Vladímir Putin. De camí a l’aeroport, Trump va explicar als periodistes americans: «En totes aquestes reunions és probable que siga amb Putin amb qui trobe una solució més ràpidament». Qui ho hauria dit! I la resposta és: ningú a banda de Donald Trump ho hauria dit.
-Els alemanys i els europeus hauran d’ocupar-se de la seua pròpia defensa en el futur?
-Europa hauria de considerar Trump com una anomalia. El que exerceix Trump no és cap política consistent. Per tant, no serà massa difícil tornar a les formes antigues. El Partit Republicà creu que no s’hauria de deixar sols els europeus en la seua defensa. Tanmateix, hi ha el problema que a Europa les paraules i els fets no concorden. Si els caps d’estat europeus continuen dient que ens defensarem a nosaltres mateixos, llavors als Estats Units hi haurà més polítics com Trump que respondran: «Genial, endavant!»
-Com de fiable és l’aliança de l’OTAN encara?
-Crec que l’aliança continuarà sent forta. Tanmateix, seria un gran error que Europa considerara els Estats Units com el seu protector. Aquesta és la visió del món de Trump, és a dir, que els Estats Units ofereixen protecció i que els altres països han de pagar per ella. L’OTAN és una aliança de defensa mútua! Si es vol que l’aliança tinga èxit a llarg termini, s’hauria de prendre seriosament la idea de l’ex-president del govern espanyol José María Aznar, que va proposar expandir més l’OTAN i incloure-hi el Japó, Austràlia, Singapur i Israel.
-La reputació dels Estats Units s’ha vist perjudicada a causa de la presidència de Trump?
-El mal ja està fet. En cas que Trump perda les eleccions al novembre, Joe Biden, com a president, tindrà una gran quantitat de feina. Però el meu partit, el Republicà, també ha de ser conscient de la seua responsabilitat. Ha de garantir que en el futur un home com Trump no puga guanyar una altra vegada la candidatura a la presidència. M’agradaria consolar els europeus amb una citació de Winston Churchill, que deia que es pot confiar que els americans facen el que és correcte després que hagen intentat tota la resta. Ara estem intentant tota la resta.
-Alguns demòcrates nord-americans temen que Trump simplement ignore una derrota electoral i que romanga a la Casa Blanca.
-No hi ha cap prova per a aquesta afirmació, si no, ja ho hauria dit en el meu llibre. Trump és capaç de quasi tot. Tanmateix, aquesta preocupació s’inclou en allò que jo anomene la Síndrome de la Pertorbació per Trump. Actualment, tota l’anàlisi política gira només al voltant de Trump, sense fer atenció als fets.
-Què tem més, vostè, en cas que Donald Trump continue en el càrrec quatre anys més?
-Que augmente la influència dels líders autoritaris.
-Ha publicat el seu llibre, també, per evitar un segon mandat de Trump. Molts nord-americans diuen que si això li preocupara realment, hauria d’haver declarat a la compareixença per l’impeachment contra Trump al Congrés.
-No crec que això haguera canviat alguna cosa. Els demòcrates volien liderar una guerra amb motivacions polítiques. És cert que van començar un procés de destitució, però per desfer-se realment del president cal una majoria de dos terços al Senat. Els demòcrates n’estaven molt lluny: al final només comptaven amb un republicà. Així, qualsevol cosa que jo haguera dit al Senat no hauria servit de res.
-Després de la publicació del seu llibre, Trump va criticar: «Si s’hagueren imposat les seues voluntats, els Estats Units ja estarien involucrats en diverses guerres».
-[riu] És un comentari immadur que no és digne del càrrec de president. Per això preferesc no respondre-hi.
-Què és, vostè? Un heroi que va dimitir del càrrec per les seues conviccions o un traïdor que es venja perquè el van despatxar?
-Segons el president, la segona. Però jo crec que això només demostra quanta raó tinc. He estat actiu en la política nord-americana des dels 15 anys. En 1964 repartia fullets i feia propaganda de Barry Goldwater…
-… Un candidat a la presidència republicà…
-… I des de llavors la meua filosofia no ha canviat. He servit ocupant alts càrrecs durant quatre governs republicans. Amb tots els meus respectes: els debats actuals en els mitjans de comunicació s'oblidaran en 50 anys. Els actors d’avui dia també. Però el llibre existirà per sempre.
-Trump té possibilitats de guanyar les eleccions en novembre?
-En absolut! Trump es troba molt endarrerit a causa de la crisi del coronavirus i de les seues conseqüències econòmiques. Tanmateix, les enquestes a principi de 2016 no resultaven favorables per a Trump. En aquell moment tothom pensava que perdria. Fins i tot a la seu de la seua campanya electoral, a la Torre Trump, ningú no creia en la victòria. Tanmateix, tampoc no hem d’infravalorar el talent dels demòcrates a l’hora d’arruïnar una campanya electoral.
-Senyor Bolton, gràcies per concedir-nos aquesta entrevista.
Traducció de Marina Cortés