La nostàlgia de Canal 9 sembla haver envaït certes franges horàries d'À Punt. La programació de magazins de vesprada amb rostres coneguts de l'antiga canal pública i formats de pur entreteniment, l'emissió de pel·lícules en castellà i l'anunci de nous capítols de l'exitosa sèrie l'Alqueria Blanca han fet viatjar els espectadors dècades enrere. Un exercici de retorn al passat que forma part de l'estratègia televisiva del nou director general de la cadena, Alfred Costa. L'exregidor socialista a Torrent (Horta) busca captar el públic més envellit amb productes que evoquen l'antiga Canal 9, ja que es tracta del segment generacional que més consumeix la televisió.
Seguint aquesta filosofia audiovisual, la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació que encapçala Costa ha llençat una campanya publicitària per recuperar el 9 al comandament a distància, és a dir, perquè els espectadors resintonitzen À Punt en el dial 9 de la televisió. L'objectiu és que la població situe la cadena pública autonòmica en el mateix botó en el qual majoritàriament tenia ubicat Canal 9. «S'ha comprovat que estar en un dels primers 9 nombres del comandament a distància pot incrementar l'audiència de la cadena», apunta la direcció autonòmica al plec de condicions de la campanya, en el qual se subratlla, a més, l'oportunitat d'À Punt per consolidar-se en un determinat dial arran de la resintonització que els valencians hauran d'afrontar pròximament.
La implementació de la futura xarxa del 5G, no debades, canviarà les freqüències de la TDT. L'alliberament de l'anomenat dividend digital per introduir aquesta nova tecnologia mòbil, la qual s'ha convertit en un camp de batalla geopolític entre la Xina i els Estats Units, comportarà que la freqüència d'À Punt a les comarques de València migre del 60 al 29. En el cas de les comarques del nord del País Valencià, es passarà del 57 o 30 al 38, mentre que al sud del territori s'hi mantindrà en el dial 25.
«La federació de televisions autonòmiques va fer una enquesta, en la qual va detectar-se un alt percentatge de gent que mantenia À Punt en el 9 o l'antiga Canal 9 en el 9. S'havia fos a negre i no l'havien reajustada. El més lògic és anar on el mercat et diu que se situa la gent. Per què hem de triar un altre nombre si la memòria col·lectiva et situa ací?», argumentava Costa en una entrevista a eldiario.es, en la qual afegia sobre l'entrebanc d'un logotip desvinculat de cap nombre al comandament a distància: «Apareixes, de sobte, en una freqüència en què no t'identifica ningú, en la qual et situes tan lluny de la realitat que és possible que fent zàping no t'identifiquen. El menú habitual arriba al 12 o 15, no van al 30».
Amb un pressupost de 117.370 euros, la cadena pública valenciana pretén situar-se una altra vegada al número 9 del comandament a distància. Per aconseguir-ho, està previst una inserció publicitària en 10 autobusos, 100 tanques publicitàries, 13 pàgines de publicitat en premsa escrita, 300 fragments promocionals de 20 segons en ràdios locals, comarcals i regionals, així com 100.000 impactes en premsa digital. La distribució d'aquesta campanya, però, no abastarà el conjunt del País Valencià. Conscients de l'escassetat de recursos, es prioritzaran els grans nuclis de poblacions valencians, és a dir, les tres grans àrees metropolitanes que conformen València, Alacant-Elx i Castelló. «Per a la televisió pública valenciana, la resintonització dels canals és una oportunitat de recordar als espectadors valencians on tenen la seua cadena: À Punt al 9», va assenyalar Costa, jugant amb la denominació de la campanya i la nostàlgia de la vella canal pública valenciana.
Aquesta campanya publicitària, però, presenta dubtes entre els analistes televisius. «En les anteriors resintonitzacions del 2008, 2011 i, fins i tot, 2014, aquesta estratègia podria tenir sentit. Actualment, la seua eficàcia és dubtosa arran de la implantació de les smart TV», indica Teresa Díez, crítica televisiva en diversos mitjans de comunicació i gran coneixedora del panorama audiovisual espanyol, qui àmplia: «Amb de les televisions connectades, les smart TV i les videoconsoles, la lluita pel comandament no està només en el canal de la TDT. La partida també s'hi juga en el menú predeterminat que estableixen els fabricants de les televisions. Aquestes primeres pàgines estan copades per les pestanyes i els logotips de plataformes com ara Youtube, Spotify o de Netflix. Per què? Per què paguen als fabricants per estar-hi».
«La jugada s'hi repeteix amb les televisions que vénen predeterminades per plataformes digitals de pagament com ara Movistar + o Vodafone TV», incorpora. I afegeix: «Mentre que Movistar + ha situat per defecte les canals autonòmiques en el número 9, Vodafone TV ho col·loca en el 103. En lloc de fer campanyes dirigides a l'usuari, la direcció d'À Punt hauria de centrar els seus esforços a convèncer aquestes plataformes i negociar la inclusió del logotip d'À Punt en la primera pàgina de les televisions connectades». «Amb l'actual implantació de les televisions connectades i les smart TV, dirigir-te al públic de les TDT és deixar de banda gran part de la població valenciana. A partir de l'any 2014, l'ecosistema televisiu és una jungla en la qual la gent accedeixen a l'oferta televisiva a través de les televisions connectades, smart TV, plataformes de pagament o consoles. Aquesta campanya, a parer meu, és una pèrdua de diners», critica.
Segons l'analista televisiva, el propòsit de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació que encapçala Costa hauria de ser «negociar amb els fabricants i tenir el logotip d'À Punt a la primera pàgina del menú de les smart TV i de manera predeterminada en el canal 9 de les plataformes de pagament». «És una meta factible, ja que no només ho aconsegueixen plataformes amb gran múscul com ara Spotify, Netflix o altres similars. Mi Tele, la plataforma de Mediaset, TV3 o RTVE també ho han obtingut», recorda. I conclou: «Fins i tot, seria més efectius realitzar un tutorial i publicitar-lo a la cadena de com resintonitzar la televisió. No s'ha d'oblidar que la gent gran rarament efectua aquesta mena d'accions i que la població per sota d'aquesta edat acostuma a estar-hi inserida dintre de la jungla de diferents mecanismes per veure la televisió».