Amb un discurs ben trenat, convicció en les seues idees i la petició de 100 dies de marge abans d’extreure conclusions sobre la seua gestió, Alfred Costa ha estat ratificat, aquest dimarts, com a nou director general d’À Punt amb els vots favorables dels grups que donen suport al Govern del Botànic. Amb tot, la comissió parlamentària que havia de validar la proposta emanada del consell rector de l’ens no li ha resultat balsàmica, precisament. A l’oposició previsible de PP, Ciutadans i Vox s’ha afegit el “sí” forçat —amb bastants més dubtes que no certeses— de Mònica Àlvaro, la portaveu de Compromís. “Té la ratificació del meu grup, ara se n’haurà de guanyar la confiança”, li ha advertit ella. Uns pocs minuts abans, a la seua primera intervenció, Àlvaro fins i tot li havia recordat que el seu nom arribava a la comissió “amb els vots justets justets”, és a dir, amb el vist-i-plau de sis dels nou membres del consell rector. El suport mínim previst a la llei és de tres cinquenes parts d’aquest òrgan.
“A penes faig 1,68 metres, però espere estar a l’altura”, ha ironitzat Costa per tal de destesar l’ambient. I és que el seu pas per l'Àrea de Festes, Cultura i Comunicació com a regidor independent del PSPV al municipi de Torrent (Horta), del qual és oriünd, genera incomoditat entre els socis dels socialistes i un rebuig evident entre la resta. Costa va ocupar aquesta responsabilitat de juny de 2015 a gener de 2018, quan va obtenir la plaça de cap d’emissions d’À Punt en un procés d’elecció en què, com ara, també va destacar pels seus mèrits. No debades, acumula experiència a l’extinta RTVV, on va ostentar, de 1990 a 2013, la funció de sotsdirector de programació, cap de ficció seriada i cap de nous projectes i entreteniment.
Tot just això, l’entreteniment, és una de les dues àrees de la graella que s’ha decidit a potenciar des de la direcció general. Més hores d’entreteniment —“no és tan estrany, la llei que vostès van aprovar esmenta 15 vegades aquesta paraula”, ha afirmat davant de la comissió— i una implicació superior de la plantilla pròpia, que se situa pels volts de les 500 persones. Costa ha fet saber que els continguts continuaran sent 100% en la llengua pròpia i que la producció valenciana no se situarà per sota del 35% d’hores emeses, tal com recull la llei. Tanmateix, ha insistit en la necessitat d’incrementar la partida que la Generalitat destina a l’ens, que als Pressupostos de 2019 era de 55 milions d’euros i als de 2020 ha crescut molt tímidament, fins els 56. “Amb aquests diners no podem complir amb la qualitat exigida”, ha sentenciat. Aquesta ha estat, de fet, una de les reclamacions més habituals de l’encara directora general, Empar Marco, que li cedirà el relleu el pròxim dia 9 de març.
La mesura de tot plegat
Costa ha incidit molt en la necessitat de mesurar-ho tot. La rendibilitat de cada inversió, el nivell d’audiència, el control de la despesa... “Allò que no es mesura no pot tindre èxit”, ha sentenciat, a més de garantir que no farà “una programació a cegues”. Un punt de vista que ha satisfet el portaveu de Ciutadans a la comissió, Fernando Llopis, a qui també li ha agradat molt l’anàlisi de les febleses de l’actual À Punt efectuada per l’aspirant. “De segur que no ho farà pitjor que Empar Marco”, ha subratllat Llopis. Curiosament, però, la seua formació va abstenir-se a la votació que va ratificar Marco en 2017 i ara ha votat en contra de l’elecció de Costa. Al seu parer, “hi ha el risc de passar de TeleCompromís a TeleSocialís”.
El popular Luis Martínez Fuentes, al seu torn, ha lamentat que es tracte d’un “projecte continuïsta”, per bé que ha agraït que Costa “haja reconegut el descontrol pressupostari” de l’etapa “fracassada” que és a punt d’acabar. Fuentes ha expressat que la introducció del castella a la graella ajudaria a incrementar l’audiència, una idea compartida per Ciutadans i Vox. Miguel Pascual, en representació del grup d’extrema dreta, ha demanat a Costa que als informatius de la televisió i la ràdio públiques no se’ls anomene d’aquesta manera. A tall de l’adscripció partidista, Pascual ha establert un símil entre la designació del nou director general d’À Punt i la del director del CIS, José Félix Tezanos.
Però, efectivament, els atacs més durs —per ser de qui venien— han arribat de la diputada Àlvaro. “El seu projecte no m’il·lusiona des de la primera pàgina”, ha etzibat. La portaveu de Compromís li ha recriminat que dels 50 fulls de la seua proposta només li’n dedique un a la ràdio pública, que tan sols hi faça referència nou vegades al concepte de “proximitat”, que no aparega l’expressió “servei públic” fins la pàgina número 12 o que les referències a la música i la resta d’iniciatives culturals hi siguen “absents”. “Li demanem que aposte per la vertebració territorial, no només per València i la seua rodalia”, ha apuntat Àlvaro, “li demanem que siga ambiciós”. En aquest sentit, en una de les escasses lloances que li ha dedicat, la diputada de Vila-real ha aplaudit les referències a la reciprocitat amb unes altres cadenes i la cooperació amb la FORTA i la Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes.
L’À Punt que ve
Durant l’exposició inicial i entre resposta i resposta, el protagonista de la jornada ha esbossat les línies mestres de la gestió que vol desenvolupar al capdavant de l’ens. Una de primordial és la promoció de la marca, encara força desconeguda entre la ciutadania. Entre els seus objectius figura una campanya de sintonització i publicitació d’À Punt en què Costa pretén involucrar els administradors de finques. “Reforçarem l’equip de màrqueting i de publicitat per incrementar-ne els ingressos”, ha assenyalat també, amb la meta de captar 3 milions d’euros anuals per aquest concepte a l’any 2023. El repte pel primer exercici és sensiblement inferior: 850.000 euros. Costa ha sol·licitat 100 dies de marge perquè se’n perceben els canvis. La diputada socialista Mercedes Caballero, però, ha augurat que l’oposició no li’ls concedirà. Estefania Blanes, d’Unides Podem, ja li ha recordat que, més enllà de la visió economicista, faça una gestió que tinga “rendibilitat social i cultural”.
Costa ha lloat les capacitats de la plantilla actual, el 75% de la qual procedeix de l’extinta RTVV, i ha remarcat que els animarà a donar el màxim de sí mateixos, posant molt d’èmfasi en l’“esforç” i l’“enginy” com a motors de la seua actuació. Entre les novetats ha comentat que hi haurà un programa informatiu centrat en les notícies més destacades de la setmana i una aposta indissimulada per “arribar a públics majoritaris” que ara com ara no veuen la cadena. “L’EGM proporciona informació molt acurada sobre les característiques de l’audiència”, unes dades que, segons ha assenyalat, s’han d’aprofitar a l’hora de dissenyar els continguts. “Com passa a totes les cadenes autonòmiques, concentrarem els nostres esforços en la franja que va de les 13,30 hores a les 21,30 hores, en les quals sí que podem ser competitius”, ha deixat anar. Els recursos monetaris no permeten una inversió notable, per contra, a les hores de prime time.
“Sóc un malalt de la ràdio, la televisió i les noves tecnologies digitals”, s’ha autodefinit Costa, que en el passat ha treballat a una productora catalana i ha exercit com a professor associat universitari. “Gestionaré els mitjans públics amb responsabilitat”, ha assegurat, “els followers i els haters en seran benvinguts”. Per damunt de tot, desitja que la gent parle d’À Punt, que À Punt tinga més incidència social. Signarà un contracte de tres anys per tal d’aconseguir-ho.