Arreu del món s'han detectat més 358 mil casos de Covid-19 que han provocat més de quinze mil morts. El negoci de les vacunes va moure trenta-set mil milions de dòlars durant el 2018. Aquestes dues dades posen sobre la taula l'urgent necessitat de trobar una cura contra la malaltia que fa setmanes que obre portades arreu del món i l'interès que tenen empreses i estats per ser ells els responsables de tal fita.
Encara hi ha un darrer incentiu, el geopolític. El rànking SoftPower 30 classifica els estats del món en funció d'un "poder tou", que descriu com aquell que cerca aconseguir "influència mitjançant la creació de xarxes, la comunicació de narratives convincents, l'establiment de normes internacionals i l'aprofitament de recursos que fan que un país sigui naturalment atractiu per la resta del món". En termes de SoftPower, aparèixer a ulls de la comunitat internacional com l'empresa, l'organització o l'estat que ha estat capaç de trobar la cura o la vacuna a la malaltia més temuda del moment és un caramel massa dolç com per rebutjar-lo.
És per això que, durant les darreres setmanes, no han deixat de succeir-se notícies sobre si aquell país o aquell altre estaven a punt de trobar una vacuna per prevenir el Covid-19 o un remei eficient per derrotar-lo. En aquests moments, la narrativa se situa en demostrar que s'està investigant amb tots els esforços possibles, sí, però també en assenyalar que es va un pas per davant que la resta. Potser per això, alguns dels anuncis apareixen sense haver passat per la quantitat de filtres científics necessaris, o quan encara estan en procés embrionari. La capacitat de demostrar que s'està a prop de la fórmula cercada, també és una eina útil per atraure les inversions d'estats i organitzacions interessades en ser part de l'equip que la trobarà.
Corredors
Ara mateix, hi ha diverses iniciatives que diuen estar properes a trobar la vacuna pel Covid-19. En qualsevol cas, la Organització Mundial de la Salut situa a un any vista la possibilitat de trobar i provar una vacuna que pugui ser utilitzada de forma generalitzada. L'aprenentatge fet en anteriors epidèmies, com la del SARS el 2003, estarien, però ajudant a agilitzar el procés.
La més avançada sembla ser la de l'empresa de biotecnologia americana Rival Moderna. Aquesta ha presentat ja una potencial vacuna i ha iniciat les primeres proves clíniques amb humans. L'empresa ha pogut desenvolupar el prototip en quaranta dies i ho va fer utilitzant la capacitat del núvol d'Amazon Web Services'. L'empresa de Jeff Bezos tampoc vol quedar fora d'aquesta cursa. Tant aquesta companyia com IBM, Google i Microsoft han ofert els seus recursos de computació a la Casa Blanca per afavorir la recerca contra el Covid-19. La Casa Blanca també recolza la iniciativa de Moderna, de la mateixa manera que tantes d'altres, i la finança a través de l'Institut Nacional de Salut. Per exemple, la de l'empresa Johnson & Johnson que treballa en una vacuna aprofitant els estudis que li van permetre trobar la de l'Ebola. Donald Trump s'ha afartat de dir la lluita per aquesta recerca és una de les seves prioritat i que els "està sortint molt bé". Per al president nord-americà la batalla és doble, en tant que la crisi del coronavirus no només el situa en una cursa internacional, sinó en una situació delicada al bell mig d'un any electoral en què el seu possible opositor ha posat el sistema nacional de salut al focus del debat polític.
Com a contrapartida, a la Xina el Ministeri de Defensa hauria anunciat una vacuna també llesta per ser provada per humans. L'ha desenvolupat l'empresa CanSino Biologics de forma conjunta amb l'Acadèmia Militar de Ciències Mèdiques. "No serem més lents que altres països" afirmava el passat dimarts un membre de l'Acadèmia de Ciències xinesa que s'encarrega de fer el control de qualitat dels productes biològics.
Tampoc Alemanya es vol quedar enrere en aquesta cursa i la cancellera Angela Merkel ha destacat el seu total suport a dues empreses nacionals que també es troben en un estat avançat de recerca. D'un costat, la companyia BioNTech s'hauria aliat amb el gegant farmacèutic americà Pfizer per desenvolupar una vacuna basada en una nova tècnica coneguda com a ANRm. És la mateixa tècnica que està testant Moderna. Les vacunes habituals estan basades en ADN introduït en vectors virals. La nova tecnologia es basa en l'entrega de molècules ARNm que codifiquen antigens al cos per introduir respostes immunes cel·lulars. Per ara, però, encara no s'ha aconseguit que cap vacuna que faci servir aquesta tecnologia sigui aprovada. A més BioNTech ha arribat a un acord amb la Shanghai Fosun Pharmaceutical pels drets de l'empresa a la Xina per buscar una vacuna experimental. L'empresa xinesa hauria pagat 135 milions de dòlars en inversions futures per aquests drets i ambdues compartiran els beneficis d'una possible futura venda de la vacuna a la Xina.
De fet, és la mateixa tecnologia que fa servir la també alemanya CureVac que preveu poder provar vacunes el mes de juny. Aquesta empresa està rep donacions de la fundació del magnat nord-americà Bill Gates, propietari de Microsoft. S'ha vist immersa en la polèmica després que es desvetllés que s'havien reunit amb responsables del govern nord-americà. La cancellera Angela Merkel hauria acusat Trump de voler-se apropiar dels resultats del laboratori alemany, extrem que CureVac va desmentir.
Al Regne Unit, la farmacèutica GSK també ha iniciat col·laboració amb altres organitzacions per intentar trobar una vacuna. Es tracta, per exemple de la Coalició per les Innovacions en Preparació per Epidèmias (Cepi), la xinesa Clover Biopharmaceuticals, o la Universidad de Queensland (Austràlia).
A l'Estat francès, les mirades estan posades en el possible descobriment d'un antiviral que permeti sanar les persones ja infectades. Es tractaria d'una mescla entre hidroxicloroquina i aztromicina. La prova, que s'hauria publicat ja en una revista científica sota sospita que aquesta és propietat d'un dels seus impulsors, hauria estat eficient per al 100% dels pacients tractats. La mostra, una vintena, seria molt petita per treure conclusions definitives. Diferents organismes internacionals especialitzats han afirmat que encara és aviat per afirmar que aquest tractament sigui adequat. Per ara, però, el Govern francès ha centrat els esforços a intentar ampliar la mostra de proves i verificar o no l'efectivitat de la cura. Es tracta d'una línia similar en la que treballa l'equip de l'epidemiòleg català Oriol Mitjà que, amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat hauria començat a fer proves amb unes dues-centes persones infectades. En aquest cas, però, les proves consistirien a combinar la hidroxicloroquina amb un antiviral, el Darunavir. Aquesta mescla podria rebaixar la cadena de contagis.
D'altres estudis, com el de la japonesa Takeda estaria duent a termes la preparació d'un tractament derivat del plasma.
Ningú es vol quedar enrere en la lluita -i el negoci- contra el Covid-19.