ELECCIONS

La imprudent dieta fiscal de la dreta

Adeu als impostos de successions, patrimoni i donacions. És el que proposen els partits de la dreta per a aquesta legislatura. Bonig parla d'una "revolució fiscal", mentre Cantó assegura que la seua rebaixa fiscal retornarà a la butxaca dels contribuents 300 milions d'euros. En un context d'infrafinançament, la Generalitat adverteix de la inviabilitat d'aquestes propostes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Deia Ciceró que els impostos eren els nervis de l’Estat. I els músculs, hi hauria d’haver afegit aquest filòsof i orador romà que va viure un segle abans del naixement de Jesucrist. Expliquen els historiadors que aquella civilització comptava amb un complex sistema tributari per fer front a les despeses comunes. En l’Imperi romà es cobraven impostos per la propietat de les terres, els béns o els aliments; es gravaven les herències; i fins i tot es cobraven peatges per la utilització de l’extensa xarxa de vies amb què els romans van articular el continent. Amb el que es recaptava es cobrien serveis com ara la seguretat ciutadana, la distribució gratuïta del gra o l’abastiment de l’aigua. I, sobretot, es pagava i es cobrien les despeses de l’exèrcit.

El pagament d’impostos és, avui dia, la pedra angular sobre la qual reposa l’estat del benestar. I tanmateix, en la nostra societat, continua estant en el centre de la crítica. La baixa consciència fiscal és un fet a casa nostra. L’octubre passat el Centre d’Investigacions Sociològiques va fer pública una enquesta sobre aquesta qüestió: el 55% de les persones enquestades consideraven que el benefici de pagar impostos és escàs. Al capdavall al darrere del debat binomial entre “més impostos” o “menys impostos” s’amaga també —i, sobretot— el debat a propòsit del model de societat a què aspirem i el paper redistributiu o no que hi ha de fer l’Estat. Els impostos són els principals ingressos amb els quals es poden finançar serveis públics els quals, d’una altra manera, resultarien inassequibles per al gruix de la població. Redistribució i cohesió social o acumulació i campe qui puga, podria ser el resum d’aquesta disjuntiva entre socialdemòcrates i neoliberals.

La revolució (im)possible

El debat torna a posar-se a sobre de la taula a cada cita electoral. També en aquesta ocasió. I això a pesar que Espanya és un dels Estats de la Unió Europea amb una pressió impositiva més baixa d’entre els països desenvolupats. Espanya té un nivell de pressió fiscal de vora el 33,5% del PIB, inferior a la mitjana de l’OCDE (34,3%) i a quatre punts percentuals de la mitjana de la UE-22 (37,4%). De fet, aquests indicadors evidencien que l’Estat espanyol està en nivells de pressió fiscal similar als països de l’Europa de l’Est i allunyada de l’Europa continental occidental.

Tot i això, els tres partits situats en el bloc de la dreta han fet de la reducció de la pressió fiscal un dels temes estrela dels seus programes electorals. La mateixa enquesta del CIS abans esmentada posa en evidència que en aquesta matèria els partits tenen on rascar. El 87,6% dels ciutadans consideren que els impostos es cobren de manera injusta i només un 8,6% està conforme amb el repartiment fiscal. Així les coses, tant els programes estatals com els autonòmics —en aquest cas els valencians— contenen propostes tendents a la dieta fiscal.

Pel que fa al País Valencià, Partit Popular (que ha convertit la seua “revolució fiscal” en un dels leitmotiv de la campanya), Ciutadans i Vox han situat en el centre de la diana els impostos cedits, és a dir, aquells per als quals les autonomies tenen potestat normativa i recaptativa. La formació taronja ha quantificat en 300 milions d’euros la rebaixa que per als contribuents significaria la seua proposta fiscal.

 Tots tres partits coincideixen a voler eliminar l’impost de successions, és a dir, el que grava les herències. L’any 2017 per aquest concepte el País Valencià va recaptar 251 milions d’euros i per a enguany els pressupostos de la Generalitat contemplen un ingrés de 253 milions. Si s’aplicara aquesta eliminació, el País Valencià seguiria els passos de Madrid, on en l’actualitat aquest tribut està bonificat al 99% per a cònjuges, descendents i ascendents.

Des de Ciutadans argumenten que amb aquesta mesura “s’evitarà que un de cada deu contribuents no puga heretar a causa de les càrregues impositives”. Sonia Díaz, directora de l’Agència Tributària Valenciana nega taxativament que els impostos siguen la raó de les renúncies: “Ocorre que, amb la crisi, hi ha herències que tenen més deutes que béns. Així ens ho ha manifestat el mateix Col·legi de Notaris”. A més, recorda Díaz, “l’Administració posa facilitats perquè els ciutadans paguen l’impost de successions, a través d’ajornaments”.

L’eliminació o reducció de l’impost de patrimoni, que grava les persones més acabalades —les que tenen un patrimoni superior a 700.000 euros, descomptat el valor de l’habitatge habitual—, és una altra de les iniciatives contingudes en els programes electorals de la dreta. L’any passat es recaptaren 161 milions d’euros per aquest impost, que el Govern d’Alberto Fabra va haver de reintroduir l’any 2012 en un context d’estretors financeres després d’anys d’exempcions. “Volem atraure els inversors, no expulsar-los amb més impostos. La Comunitat Valenciana suporta un dels majors gravàmens a efectes d’aquest impost en comparació de la mitjana nacional”, assegura el programa de Ciutadans.

Segons dades de l’Agència Tributària, l’any 2017, 19.000 ciutadans del País Valencià van pagar aquest impost. El seu patrimoni mitjà era de 2,9 milions d’euros. El que les formacions pretenen és que el País Valencià seguisca la senda de Madrid, on aquest impost està bonificat al 100%, és a dir, no es paga, la qual cosa ha provocat que moltes fortunes instal·len allí la seua residència, per a desesperació de molts responsables autonòmics, que porten molts anys criticant el dúmping fiscal que exerceix la capital espanyola.

Tant el Partit Popular com Ciutadans també contemplen l’eliminació de l’impost de donacions (19 milions d’euros recaptats l’any passat), la reducció del de transmissions patrimonials, que grava la compravenda d’habitatges i que actualment es situa en el 10% del valor de compra. L’any 2018 es van ingressar per aquest concepte 990 milions d’euros respectivament. Ciutadans també vol eliminar el polèmic impost d’Actes Jurídics Documentats —que es paga en el moment de signar una hipoteca— perquè, tot i que des de la tardor passada l’han de pagar els bancs, “al final repercuteix en els clients”, en paraules de Cantó. El 2018 la hisenda valenciana va ingressar 238 milions per aquest concepte.

 

Redistribució o acumulació?

“El Partit Popular i Ciutadans haurien d’explicar d’on pensen traure els diners que deixarien d’ingressar per la via impositiva i, sobretot, com sostindrien els serveis públics essencials”, es lamenta Eva Martínez, directora general de Pressupostos de la Generalitat, qui recorda la difícil situació en què es troba el País Valencià a causa del deficient model de finançament: la Generalitat destina als serveis públics per sota de la mitjana; però, amb tot i això, s’ha incomplit la regla de despesa i el dèficit.

Contraposat al discurs dels partits conservadors que sostenen que enlloc els diners dels contribuents no estan millor que en les seues butxaques, Martínez defensa “la capacitat redistributiva d’un model impositiu just”. “L’interès general ha de prevaldre sobre l’interès particular. No es poden tenir uns bons serveis públics sense pressió fiscal. L’altra opció és anar cap al model americà, on l’accés als serveis depèn de la capacitat econòmica de cadascú”, argumenta.

No s’ha de passar per alt que el Govern del Botànic va aprovar la tardor de 2016 una reforma fiscal d’ampli abast que afectava els trams d’IRPF on l’autonomia té potestat. “Una redistribució impositiva”, segons la Conselleria d’Hisenda, que es va concretar en una disminució de la pressió fiscal sobre les rendes més baixes i un increment per a les rendes superiors a 70.000 euros que van passar a estar gravades del 21,4% al 23,5%. Les superiors a 120.000 euros van passar del 22,4% al 25,5%. Fins a 2016 el tipus valencià en l’IRPF era el més alt de totes les comunitats en els dos trams de renda més baixos (fins a 12.450 euros), mentre que era el més baix (només superat per Madrid) en els trams de renda entre 60.000 i 120.000 euros. Segons el departament que dirigeix Vicent Soler, aquesta redistribució impositiva va beneficiar 1,6 milions de contribuents.

El Consell General d’Economistes d’Espanya testimonia l’aposta redistributiva de la Generalitat a través del Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral, amb què anualment compara la situació impositiva entre autonomies. En aquest estudi s’evidencia que el País Valencià és una de les regions que més pressionen les rendes mitjanes-altes i altes (vegeu gràfics) a través del tram autonòmic de l’IRPF. “Vam heretar una tributació poc progressiva i ara hem passat a la filosofia que pague qui més té. Per fer justícia social ens cal un sistema progressiu”, explica Sonia Díaz, directora de l’Agència Tributària Valenciana.

Per a la legislatura que ve, en tot cas, des del País Valencià fa temps que es reclama una revisió de la cistella de tributs sobre els que ara tenen potestat les autonomies. “Ens cal poder participar en més tributs”, assegura Eva Martínez, directora general de Pressupostos. Del que es tracta és, en definitiva, que les regions disposen de més recursos per fer front als serveis públics fonamentals. Caldrà veure, però, si el partit que es situe a La Moncloa està disposat a destapar aquesta caixa dels trons.

 

------------------------------------------------------------------

Agència Tributària Valenciana i taxa turística, cara i creu d’una legislatura

En matèria impositiva, aquesta legislatura passarà a la història com aquella en la qual va començar a caminar l’Agència Tributària Valenciana (ATV), un òrgan que recaptarà els tributs propis, és a dir, els de titularitat autonòmica i els cedits d’àmbit estatal. D’aquesta manera es segueix la senda d’altres autonomies que, com ara Catalunya o Múrcia, disposen de les seues pròpies agències tributàries.

En l’aire ha quedat el debat sobre l’impost turístic. El PSPV-PSOE no n’ha volgut ni sentir a parlar durant aquesta legislatura, a pesar de la insistència de Podem, que situava entre les seues prioritats la imposició d’un gravamen d’aquestes característiques. La formació morada, de fet, duu en el seu programa electoral d’implementar una “taxa turística autonòmica amb trams municipals”. Per la seua banda, Compromís, que durant aquesta legislatura ha mantingut una posició ambivalent, no parla en el seu programa electoral d’impost o taxa turística. Indica, per contra, que “estudiarà la creació d’un fons de sostenibilitat turística que ajude a mitigar els efectes negatius socials i mediambientals que pot produir la pressió turística en zones de màxima afluència, finançant amb figures fiscals suficients i proporcionals”.

 

-------------------------------------------------------------------

PROPOSTES IMPOSITIVES DELS PARTITS DE LA DRETA

 

PARTIT POPULAR

Eliminació de l’impost de transmissions patrimonials, donacions, successions i mediambientals.

Rebaixa de l’IRPF en tots els nivells de renda.

Reducció del tipus marginal per als ingressos més alts, del 45% al 40%.

Baixada del tipus nominal de l’impost de societats del 25% al 20%.

 

CIUTADANS

Eliminació de l’impost de successions i donacions.

Reducció de l’impost de patrimoni.

Exempcions de dos anys del pagament dels impostos de societat per a les start-ups.

Rebaixa d’un punt en el tipus marginal de l’IRPF.

Exempció del 60% de l’impost de societats a qui inicie un projecte empresarial en el món rural.

 

VOX

Eliminació de l’impost de successions i patrimoni.

Rebaixa de l’impost de societats, fins al tipus del 12,5%.

Reducció a dos trams de la tarifa de l’IRPF, amb un tipus del 22% fins als 60.000 euros d’ingressos i del 30% a partir d’aquesta quantitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.