-Senyor ministre, Itàlia ha estat singularment afectada pel coronavirus. El seu Govern demana el suport dels estats membres de la Unió Europea, també el d’Alemanya. Europa està vivint una experiència similar a la que va viure durant la crisi de l’euro?
-Mai hem experimentat una situació com la que estem vivint a hores d’ara. Simplement, no és possible fer cap comparació històrica amb les enormes conseqüències, tant sanitàries com econòmiques, de la pandèmia. No trobarem cap solució si només mirem enrere. Avui no importa com va funcionar el Pla Marshall, quins deutes alemanys van ser perdonats després de la Segona Guerra Mundial o quin paper va jugar Grècia durant la crisi de l’euro.
-I què cal fer?
-El futur d’Europa està en joc. Ens enfrontem a un desafiament global. Europa s’ha de comparar amb els Estats Units i amb la Xina. Cap estat hauria de buscar una recuperació econòmica individual després de la crisi.
-Itàlia i altres estats membres del sud europeu exigeixen l’emissió de préstecs en forma d’eurobons, ara anomenats coronabons. Però estats com ara Alemanya o els Països Baixos s’hi oposen. Temen que es cree un altre pou sense fons.
-Itàlia sempre ha pagat els seus deutes. A més, l’any passat fins i tot vam reduir el nostre dèficit a l’1,9% del PIB, tot i que prèviament havíem acordat amb la Comissió Europea un marge de més del 2%.
-Llavors, perquè necessitem els coronabons?
-L’objectiu és trobar la millor eina i respondre junts a aquesta crisi tan greu. Necessitem tot el poder de la UE i les garanties estatals per salvaguardar el futur d’Europa.
-El primer ministre portuguès, António Costa, va titllar l’actitud dels estats més rics de la UE com ara els Països Baixos com a “repugnant”. Té raó?
-El que ara necessitem no és una lluita de relats, sinó cohesió. Estem parlant dels pròxims 10 o 15 anys. Tot just acabem de patir la crisi de l’euro, i ara arriba la catàstrofe del coronavirus. Cap altra generació d’europeus ha hagut de superar dues crisis tan potents en tan poc de temps. Només podem superar-la amb la màxima força i amb la màxima seriositat.
-Quins són els majors problemes que afronta Itàlia a hores d’ara?
-En aquests moments, primer, ens hem d’assegurar que les nostres empreses mantinguen la liquiditat, que puguem assegurar els llocs de treball i que els salaris estiguen garantits. En aquest sentit també estem observant ben de prop el model alemany. I després haurem d’enfortir el nostre sistema de salut de cara als pròxims anys.
-Quina és la situació en el sector sanitari?
-Confiem en la fortalesa dels nostres metges, infermers i treballadors sanitaris. Treballen les 24 hores del dia per salvar les vides dels contagiats. També m’agradaria aprofitar aquesta entrevista per agrair a Alemanya per acceptar l’atenció dels pacients italians. No és culpa de ningú en particular que ens trobem ara amb aquesta pandèmia i que sumem 14.500 morts. Itàlia, ara, espera una resposta col·lectiva a aquest dolor que ens afecta a tots, atès que la situació també és difícil a Alemanya, França o Espanya.
-Què ha fet Itàlia per alleugerir les conseqüències econòmiques de la pandèmia?
-Només al mes de març vam proporcionar 25.000 milions d’euros. Si, tal com va calcular el Fons Monetari Internacional, a Europa estem perdent vora el 5% del PIB mensual, haurem d’invertir molts més diners.
-Quants?
-Haurem de tindre present que els Estats Units, com a competidor econòmic de la Unió Europea, està proporcionant dos bilions de dòlars. La Xina també està mobilitzant enormes quantitats de diners. Les empreses, en aquests països, podrien fins i tot eixir de la crisi més fortes que abans. A Europa, necessitem trobar una resposta adequada a tot això.
-Està volent dir que necessitem grans quantitats de coronabons?
-Necessitem trobar la millor solució possible. I no dic això per afavorir Itàlia, sinó en benefici de tot Europa. Si algú de nosaltres cau, també caurà la resta. Europa està experimentant actualment la seua hora zero. O guanyem junts o perdem junts. La UE necessita actuar ara i no reaccionar, una vegada més, sense previsions.
-Una enquesta recent va reflectir que el 72% dels italians estan decebuts amb la resposta de la UE davant la pandèmia.
-Les enquestes reflecteixen sensacions momentànies. Els italians són europeus i senten que pertanyen al poble europeu. Només espere que la UE complesca amb les expectatives de la gent i que trobe solucions a la crisi.
-El seu país és un contribuent net a la UE, és a dir, paga més al conjunt del que rep. Klaus Regling, director general del Mecanisme Europeu d’Estabilitat, ja ha proposat canviar aquesta realitat. Aquesta solució ajudaria?
-El que més necessitem aquests dies és trobar amb rapidesa les mesures i les eines adequades per afrontar la situació present i gestionar-la com cal. Ens hem d’assegurar que els estats membres puguen gastar tants diners com siguen necessari per ajudar la seua gent.
-La UE es trencarà si els seus membres no s’uneixen ara?
-Els mercats financers ven una Europa enfortida quan parla amb una sola veu.
-El cap del partit Lega, Matteo Salvini, ha aconseguit generalitzar el sentiment italià contra la UE. Li preocupa, això?
-Certament, Salvini és el menor dels problemes en aquest moment. El problema actual no són les campanyes antieuropees, sinó les respostes europees. Si les trobem, els qui volen destruir Europa no tindran cap possibilitat d’aconseguir el seu propòsit.
-Rússia i la Xina han ajudat Itàlia des del començament. És possible que el seu país s’allunye d’Europa i explore la cooperació amb altres socis internacionals?
-La Xina ens va ajudar molt, especialment al principi, quan ens va enviar personal sanitari i, sobretot, quan va fer possible l’exportació de mascaretes protectores i aparells d’assistència respiratòria. Però molts altres països ens han donat suport, a més de Rússia: Albània, Cuba i Polònia, per exemple, també ho han fet. França ens va proporcionar un equip de protecció, Alemanya va acollir els pacients italians que es trobaven al país -tal com deia abans-, el president dels Estats Units, Donald Trump, ens vol donar suport amb 100 milions de dòlars... Itàlia sempre ha estat un pont entre Orient i Occident, però sempre hem estat, al mateix temps, aliats d’Europa i de l’OTAN.
-Com està canviat la crisi del coronavirus la política internacional?
-No crec que l’equilibri geoestratègic estiga canviant. Em preocupa més l’impacte que la pandèmia està tenint sobre l’economia global. No podem oblidar el gran èxit que hem tingut amb el mercat únic europeu els darrers anys, amb fronteres obertes i llibertat de moviments. Això no es pot perdre. No puc fer pronòstics sobre com canviarà el món després del coronavirus. Però potser, com a comunicat global, el que aprendrem d’aquesta crisi és que allò important no són les llibertats econòmiques, sinó també l’estat del benestar i els sistemes d’atenció sanitària.
-Quan i com tornarà el seu país a la normalitat?
-Seria irresponsable planificar esdeveniments concrets si no hi ha previsions clares assenyalades per la comunitat científica amb què treballem.
-Creu que ja s’ha superat la pitjor etapa?
-Ja ho veurem. La comunitat científica ens diu que hem arribat al pic, però que encara no l’hem superat.